Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecomuseu del Moianès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecomuseu del Moianès. Mostrar tots els missatges

9 de març 2025

Sis propostes per descobrir el Moianès a través del seu patrimoni preindustrial visitable

L'Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal en construcció que vol ser un atractiu turístic i generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis d'aquesta comarca jove


 

Masia d'EspluguesGeneralitat
Aleix Camprubí
Barcelona-09/03/2025 09:31


El Moianès és una comarca jove en la història recent del país, però farcida d'una història i un patrimoni envejable. Situada a la Catalunya Central, té una població total que no arriba als 15.000 habitants. Entre els diversos atractius turístics, hi trobem especialment un patrimoni. En aquest cas ens fixem en el preindustrial i industrial, amb diversos espais que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, i que podem visitar gràcies al projecte de l'Ecomuseu del Moianès.


Es tracta d'una proposta que permet veure el patrimoni en el seu lloc original, per conèixer com es vivia en una masia, entrar en una poua de gel o passejar al voltant d'una mina com la de l'Estany. És un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revalorar el patrimoni i convertir-lo en un producte turístic per generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis. En total seran 100 llocs visitables i 10 espais radials, dels quals avui ja en podem visitar alguns que recull el web turístic.

1. Forn de la Calç

Es tracta d'un complex ubicat a Calders i format per tres forns circulars de calç, situats a la casa del mateix nom. Segons detalla la font, la tradició d’explotació de la pedra calcària a la zona es remunta al segle X, en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Això no obstant, aquest daten del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 del segle XX.

La seva utilització era esporàdica, i tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn i el desgastava uns 2 cm. Al costat dels forns hi trobem avui dia el Centre d’Art Contemporani i Sostenible El Forn de la Calç (CACIS), que es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, especialment els relacionats amb l’ecologia i el medi natural del lloc.

2- Esplugues

Parlem ara d'una construcció molt especial i única al Moianès. Al costat de la riera de Fontscalents, hi trobem Esplugues, una masia de l'època troglodítica construïda sota una bauma que li fa de teulada. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002.

El cobert ha estat restaurat i avui és el punt d’acollida dels visitants, amb la recepció, els serveis i una sala polivalent per exposicions, concerts i altres activitats relacionades amb l’Ecomuseu de la comarca. Completa el conjunt el pont romànic del s. XI, que tenim just al costat. La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sudoest del terme municipal de Castellcir.

3. Poues de la Ginebreda

Castellterçol va ser el poble que millor va organitzar la producció i comercialització del gel, per la qual cosa destaca per conservar un bon nombre de poues, basses o carregadors. La Poua de la Ginebreda ha estat restaurada recentment i ens permet conèixer com era, com es treballava, com es comercialitzava, descobrir-hi una munió de pous singulars o visitar la capella de l’únic gremi de pouers de gel català.

La indústria manufacturera creada entorn d'aquestes eines donava feina a un bon nombre de treballadors durant l'hivern, en la qual es podien comptabilitzar les feines del camp i de pouer. Al Moianès se n’han comptabilitzat unes cinquanta, i a Castellterçol podreu entrar dins una poua de glaç.

 

Poues de la GinebredaGeneralitat


4. El Rentador del Roquer

A Castellterçol també trobem una construcció singular com el Rentador de llana del Roquer. Com s'hi fos un safareig, s'hi podia rentar-hi la llana o la roba. A dins hi trobem una taula llarga de pedra, darrere de la qual hi ha un pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on passava l’aigua, amb dos canals.

És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya, i per això forma part dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català. Situat a un extrem del Polígon industrial del Vapor, a tocar de la riera de Fonts Calents, s'usà dels segles XVI al XIX, quan fou de gran importància.

5. La Mina de l'Estany

També és especialment coneguda la Mina de l'Estany, que suposa una proposta per conèixer les relacions que lliguen l’espai natural d'aquesta zona humida amb el monestir agustinià que n’era el propietari. Segons detalla el web turístic, aquest tingué la iniciativa de dessecar-lo per lluitar contra les febres quartanes i guanyar noves terres de conreu.


Ver vídeo 

L'ESTANY: HISTÒRIA I NATURA


La mina és una obra d’enginyeria construïda per les 5 dignitats reials, les obres de la qual van ser realitzades durant tres anys, del 1734 al 1737. Està feta de pedra seca, i té una llargada de 425 metres. S'aconsegueix finalment l'assecament al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, s’aconsegueix l'assecament, i avui manté la seva funció.
 

Mina de l'EstanyGeneralitat

6. Espai Hemalosa

I acabem aquesta ruta per l'Espai Hemalosa, l'Antiga Fàbrica de Santa Maria d’Oló, on trobem l'exposició Oló a ritme de teler. La mostra explica com el poble va passar de ser un indret preindustrial en l'àmbit domèstic a una població totalment industrialitzada a partir de l’establiment de dues fàbriques tèxtils. Els plafons es complementen amb vitrines amb peces originals relacionades amb el treball tèxtil, dos telers restaurats i un audiovisual d’entrevistes als treballadors.

Durant la dècada dels vint aquestes dues fàbriques feren que s’establís la població i que en determinades èpoques fins i tot augmentés, tal com detalla el web comarcal turístic. Com si es tractés d'una colònia tèxtil, els dos propietaris de les fàbriques impulsaren nous serveis i infraestructures a la vegada que controlaven les iniciatives promogudes.
Espais visitables

Per visitar Esplugues, les Poues de la Ginebreda, el rentador de la llana i l’Espai Hemalosa, el preu és de 3,00 euros els adults i gratuït per als menors de 12 anys, sempre que hi hagi un mínim 10 persones, sinó costa 30 euros. Es poden fer visites concertades al 938301418. Per visites al Forn de la Calç, consultar horaris i disponibilitat a: www.cacis.cat. Per visites al Centre de Visitants i Mina de L’Estany, mirar la web: viulestany.cat.

9 març 2025

Públic

 

27 d’ag. 2024

Castellterçol rehabilitarà l’antic cremador d’escombraries com a centre lligat a l'Ecomuseu del Moianès

El futur equipament tindrà espais d’atenció als visitants, sales d’exposicions i oficines, i posarà en valor les poues de glaç que hi ha a tocar


Una part de l'edifici de l'antic cremador, que es vol rehabilitar / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Castellterçol 27 D’AG. 2024 6:25

El Consell Comarcal del Moianès farà una rehabilitació integral de l’edifici de l’antic cremador d’escombraries de Castellterçol, situat a tocar de la carretera C-59, als afores de la població en direcció a Moià, per convertir-lo en un equipament cultural i centre d’interpretació de l’Ecomuseu del Moianès, del qual serà la porta d’entrada amb una proposta que convidarà el visitant a recórrrer la resta d’espais de la comarca també lligats a l’Ecomuseu. A més, s’hi ubicaran els serveis comarcals del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, que fins ara era a Collsuspina.

L’edifici, que constarà d’una planta baixa i dues de superiors amb altell i coberta, data del 1985 però fa més de dues dècades que està en desús i amb el pas del temps s’ha anat deteriorant. La intenció és condicionar tot l’interior com a espai públic comarcal, amb una àrea de recepció de visitants, oicines, sales d’exposicions i instal·lacions complementàries perquè pugui acollir actes culturals i de lleure. Com la resta d’edificacions de la comarca vinvulades a l’Ecomuseu, aquest nou equipament tindrà com a fil conductor la Catalunya preindustrial i posarà en valor elementrs patrimonials i naturals de l’entorn més proper, en aquest cas les poues de glaç de Ginebreda que hi ha a tocar de l’edifici. A més, des d’aquí s’orientarà el visitant sobre l’oferta cultural i de lleure de la resta de seus de l’Ecomuseu, des de Moià, fins a l’Estany, Calders o Santa Maria d’Oló. I és que l’Ecomuseu es concep com una oferta descentralitzada que cada municipi dedica a un àmbit diferent de la preindustrialització, i és en aquest context que es convidarà el visitant a fer un recorregut per la comarca des de Castellterçol com a porta d’entrada.


A banda de la rehabilitació estructural de l’edifici, es construirà un altre nucli amb escales i ascensor que s’ubicarà en un espai adjacent a l’edifici exixtent. Abans, s’enderrocaran els forjats i murs d’obra de fàbrica que conformaven els antics forns d’incineració d’escombraries, però conservant els murs de façana. També es planteja un nou sostre de panell de fusta per als nous forjats de planta primera, planta segona i l’altell, i s’hauran de completar les xarxes d’electricitat, enllumenat, protecció contra incendis, ventilació, calefacció, aigua i telecomunicacions.


Tot plegat es calcula que tindrà un cost d’uns 854.000 euros finançats pel Consell Comarcal del Moianès amb l’ajuts complementaris que s’intentaran obtenir.

L’alcalde de Castellterçol, Toni Massot, destaca la importància d’anar fent créixer l’Ecomuseu «i d’anar donant força al projecte establint cada cop més referents comarcals. Tenim petits espais però d’un gran interès patrimonial que volem donar a conèixer», conclou. De moment, no posa data a l’execució del projecte, però la intenció és construir-lo dins d’aquest mandat.

Aparcament i una parada de bus

Fora de projecte, però com a complement del condicionament d’aquest futur espai, també es preveu adequar un futur aparcament per als visitants en una terrassa inferior, i més endavant tampoc no es descarta condicionar un espai com a parada de bus al costat de la C-59. Totes dues propostes es realitzarien a partir d’un projecte complementari.

27 agost 2024

Regió7

15 de des. 2023

13 de set. 2022

La Diputació convida a descobrir l'Anoia, el Bages, el Moianès i Osona en propostes de natura i cultura

Des d'aquest diumenge i fins a mitjans d'octubre es van excursions i visites a Montserrat, Castellterçol, Sallent, Calaf i Els Prats de Rei, entre d'alttres

Redacció
Manresa | 13·09·22 | 12:47


 

ioga CARLES FORTUNY


La Diputació de Barcelona i els consells comarcals de l'Anoia, Bages, Moianè i Osona creen un programa d'activitats els caps de setmana del proper mes a les comarques de l’Anoia, Bages, Moianès i Osona. La cita tindrà lloc tots els caps de setmana del 17 de setembre al 9 d’octubre i oferirà activitats guiades per empreses locals, adreçades a tots els públic, que permetran descobrir els paisatges de tardor de les comarques que integren la marca turística de Paisatges Barcelona.

A peu, en bicicleta elèctrica o de muntanya, fent activitats de ioga o amb cavalls, tastos de productes locals i de vins... l’oferta, pensada per a tots els públics, permetrà descobrir un entorn natural i cultural molt a prop de casa. En el festival hi participen setze empreses turístiques d’aquestes comarques.

Al Bages s’oferiran activitats com una sessió de ioga a Castelladral, una ruta literària i una altra de senderisme per Montserrat, un joc de pistes a Mura i rutes en bicicleta pels boscos de Sallent i per l’entorn del monestir de Sant Benet de Bages. Entre d'altres, hi ha activitats com un tastet de natura al Moianès en una ruta que surt de Castellterçol (el proper diumenge), o una ruta literària a El Bruc amb lectura de versos sobre Montserrat, el mateix dia. El 24 de setembre, s'ha programat una caminada guiada per les Agulles de Montserrat, un joc de piestes a Moià i, l'endemà, descobrir el món de les castanyes a Viladrau i fer una visita a l'ecomuseu del Moianès.

Tota la informació de les activitats i reserves es pot trobar al blog de Barcelona és molt més, de la Diputació de Barcelona: https://blog.barcelonaesmoltmes.cat/

13 setembre 2022

Regió7

20 de des. 2021

16 de nov. 2021

L’Ecomuseu del Moianès promociona el seu patrimoni preindustrial a Granera

Joan Capdevila
Granera | 16·11·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42


Granera va acollir parades d’empreses de la comarca | JOAN CAPDEVILA
 

Granera, el poble més petit del Moianès, va celebrar aquest any la festa Viu l’Ecomuseu del Moianès, que anualment es fa en un dels 10 pobles de la comarca per difondre, promocionar i revaloritzar el seu patrimoni preindustrial. Entre els actes més destacats de dissabte hi va haver una sortida per conèixer la fauna i la flora del torrent de la Riera de Granera, una taula rodona sobre l’incendi forestal del 2003 i un tast de vins del Moianès.

Diumenge, es va fer el mercat amb parades d’empreses de la comarca i es va donar a conèixer el projecte de restauració de l’edifici de l’antic cremador de deixalles de Castellterçol, que es transformarà en el nou centre d’interpretació de l’Ecomuseu del Moianès. La festa es va tancar amb un concert de tarda al Casal. 

16 novembre 2021

Regió7

11 de nov. 2021

El Moianès porta aquest cap de setmana a Granera la festa Viu l'Ecomuseu

Hi haurà una caminada, jocs, una taula rodona, concerts, una fira empresarial, i la presentació del nou centre d'interpretació que es vol fer a l'antic cremador de Castellterçol

Redacció | Granera
11·11·21 | 14:12


 

Una de les activitats d'anteriors edicions de Viu l'Ecomuseu ARXIU PARTICULAR


Granera acollirà aquest cap de setmana l'edició d'enguany de la festa Viu l'Ecomuseu del Moianès, la festa major comarcal d'hivern que organitzen el Consell Comarcal i el Consorci per Sant Martí, i que preveu un programa amb una quinzena de propostes entre els dos dies. Diumenge, a més, es farà la presentació del projecte de restauració de l'edifici de l'antic cremador de Castellterçol com a centre d'interpretació de l'Ecomuseu, a les 11 del matí al Casal de Granera.

El programa arrencarà aquest dissabte amb una caminada a les 10 des de Santa Cecília per conèixer la flora i la fauna del torrent de la Riera, i la resta d'activitats de la jornada ja se centraran dins el nucli. Durant el matí hi haurà un joc de sensibilització ambiental al Casal, que a la tarda també acollirà una taula rodona per recordar l'incendi del 2003 a Granera i un concert country al vespre. Per altra banda, l'església de Santa Cecília acollirà un acte d'harmonització d'espais i geobiologia, i a l'església de Sant Martí es farà un concert amb tast de vins del Moianès a partir de les 8.

Diumenge al matí, empreses de turisme i de productes de la comarca trauran les seves parades al carrer. També hi haurà una sessió de ioga somàtic a l'església de Santa Cecília, passejades trementinaires i rondalles a la placeta del carrer Monistrol. Després de la missa a l'església de Sant Martí, hi haurà vermut i ball de bastons de la Colla de Castellar del Vallès. A la tarda, al Casal, mostra de country i fi de festa amb S'temple Bar.

Tant dissabte com diumenge hi haurà jocs de taula gegants. 

11 novembre 2021

Regió7

26 de maig 2021

El Moianès engega una nova campanya de promoció turística

La proposta pretén posicionar el territori com una comarca acollidora de vivències i emocions
Redacció

Moià | 26·05·21 | 14:48

Presentació de la campanya de promoció del Moianès Consorci Moianès

Els jardins del monestir de l’Estany han estat l’escenari per la presentació de la campanya de dinamització i promoció «El Moianès ve taaaan de gust» i del lliurament del distintiu Biosphere 2020 a set empreses del sector turístic de la comarca.

La campanya de dinamització i promoció d’enguany segueix el lema que ha utilitzat en els darrers anys «El Moianès ve de gust». Ara, però, hi ha afegit la paraula «taaaan» per donar-li «un toc emocional i vivencial que volem que esdevingui el turisme a la comarca», segons expliquen des del Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.

Des de la comarca valoren que la proposta turística ha tingut una molt bona resposta al territori i ara, quan les mesures de la covid permeten el desplaçament entre territoris i la trobada de més grups bombolla, «té la projecció d’obertura arreu del territori català».

Entre les principals accions de la campanya destaquen la rotulació de furgonetes comercials d’empreses de la comarca amb el lema de la campanya o la participació dels joves en la promoció dels principals espais de l’Ecomuseu a través de vídeos a les xarxes. Però també se’n destaca la campanya que s’ha fet per Nadal i la Diada de Sant Jordi i que seguirà la rèplica per la Revetlla de Sant Joan.

Aquesta campanya s’emmarca dins les accions de promoció de la comarca, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments i pretén posicionar-se tant en el món presencial (als comerços, als restaurants, als allotjaments i emplaçaments turístics) així com també en el món digital (sobretot Instagram i web). Per aconseguir-ho s’estan portant a terme accions per públics diferenciats: famílies, joves, sèniors i sectors empresarials, entre altres, amb una oferta turística completa i enriquidora.
 

Entrega del distintiu Biosphere
Durant l’acte de presentació de la campanya, que es va fer la monestir de l’Estany, també es va fer el lliurament a les set empreses que enguany han obtingut el distintiu Biosphere, impulsat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç per reconèixer les bones pràctiques en gestió sostenible de les empreses turístiques i serveis, des d’una perspectiva integral i de treball col·lectiu. En un any marcat per la pandèmia, han rebut la distinció quatre entitats privades i tres de públiques. Els guardonats han estat el Restaurant i agrobotiga Magadins Vell (L’Estany), les Coves de Toll (Moià), l’Espai Hemalosa (Santa Maria d’Oló), Gala Guies (Moià), l’Oficina de Turisme del Moianès, Turisme Rural Mas Padrós (Collsuspina) i Turisme Rural Mas Vilarrasa (Moià). 

26 maig 2021

Regió7

7 de maig 2021

Oló estudia fer una zona verda al nucli urbà que connectaria els equipaments

El treball de la Diputació proposa crear una àrea entre el centre recreatiu i l'espai Hemalosa redacció/q.c. santa maria d'oló 07.05.2021 | 17:25


L'àrea s'ubicaria entre l'espai Hemalosa i ei centre recreatiu QUERALT CASALS

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló l'estudi per a la creació de zones verdes entre el centre recreatiu i l'espai Hemalosa, una zona situada al centre de la població. L'estudi es realitza després de l'enderrocament i reparcel·lació de l'antiga fàbrica d'Hemalosa i ha de permetre avaluar les possibilitats de creació d'una zona verda que permeti la connexió entre els diferents equipaments públics.

L'espai verd projectat al centre d'Oló també ha de permetre potenciar el nexe entre l'espai urbà i l'entorn natural de proximitat, «per tal d'afavorir el lleure, l'activitat física, el coneixement de la natura i la cohesió social», segons apunten fonts de la Diputació de Barcelona, encarregada de l'estudi.
 

Per la seva situació, la nova zona verda aglutinaria diferents equipaments com ara el Centre Recreatiu, la sala polivalent, l'Ecomuseu del Moianès o l'Església parroquial. A més, en aquesta àrea també hi ha un torrent que caldria tractar a nivell paisatgístic per a la seva incorporació al conjunt de la trama urbana.

El treball elaborat per la Diputació de Barcelona planteja dues propostes que donen resposta a les necessitats actuals del municipi, millorant els accessos i recorreguts a peu, dotant l'espai d'elements que propiciïn l'activitat i vinculant-lo als equipaments propers, així com posant en valor el seu caràcter natural.

L'estudi també ha estimat els costos d'inversió de les dues propostes, que està comprès entre els 558.621 i els 698.473 euros, segons la proposta i les fases. L'objectiu d'aquest treball és facilitar eines a l'equip de govern per les futures actuacions a fer i facilitar així la planificació de la inversió.

La creació d'aquesta zona verda al nucli urbà complementaria la rehabilitació de la nau més antiga de l'antic complex fabril que el 2017 es va convertir en un equipament cultural polivalent: l'Espai Hemalosa, que compta amb un auditori i sales per a cursos i tallers. A més, l'equipament compta amb un espai museístic que forma part de l'Ecomuseu del Moianès, repartit entre les diverses poblacions de la comarca, i que Oló dedica al tèxtil per la importància que aquesta indústria va tenir al municipi en el passat.

7 maig 2021

Regió7

3 de maig 2021

Un estudi xifra en més de 550.000 euros fer una zona verda gran al nucli urbà de Santa Maria d'Oló

03/05/2021 - 14.30Actualitzat03/05/2021 - 14.31 

Pla detall del plànol on l'estudi situa la zona verda a Santa Maria d'Oló (Moianès) en una imatge publicada el 3 de maig del 2021. (horitzontal)

 
ACN Santa Maria d'Oló.-La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló (Moianès) un estudi per a la creació d'una zona verda gran entre el Centre Recreatiu i l'espai Hemalosa al centre del municipi. L'estudi s'ha fet després que s'hagi enderrocat i reparcel·lat l'antiga fàbrica Hemalosa i planteja les possibilitats de creació d'una zona verda que permeti la connexió entre els diferents equipaments públics que hi ha i "potenciï el nexe entre l'espai urbà i l'entorn natural". Es tracta d'una zona important on també hi ha un torrent que caldria tractar a nivell paisatgístic per a la seva incorporació al conjunt de la trama urbana. L'estudi inclou dues propostes que tenen un cost de més de 550.000 euros i prop de 670.000 euros cadascuna.

El treball planteja dues propostes que donen resposta a les necessitats actuals del municipi, com és la millora dels accessos i recorreguts a peu, vinculant-lo als equipaments propers i posant en valor el seu entorn natural. L'objectiu final és "afavorir el lleure, l'activitat física, el coneixement de la natura i la cohesió social" al municipi.A la zona hi ha diferents equipaments com el Centre Recreatiu, la sala polivalent, l'Ecomuseu del Moianès o l'Església parroquial.

3 maig 2021

324

17 de nov. 2019

Oló rememora el seu passat industrial com a amfitrió del Viu l'Ecomuseu d'enguany

L'Espai Hemalosa ha estat un dels punts neuràlgics de la festa
Redacció | Santa Maria D'oló 17.11.2019 | 22:08
Una de les visites que es van fer per conèixer el passat industrial d'Oló i de la comarca arxiu particular

Santa Maria d'Oló ha viscut un cap de setmana festiu amb una nova edició del certamen Viu l'Ecomuseu, que cada any se celebra en una població diferent del Moianès, i que aquesta vegada ha posat en valor el passat industrial d'aquest municipi, especialment àlgid a partir de l'establiment de les fàbriques tèxtils Borràs i Hemalosa, a començament del segle XX. La festa, organitzada pel Consorci del Moianès, vol difondre el projecte de l'Ecomuseu, amb la idea de promoure i revaloritzar el patrimoni de la comarca.

Precisament, l'Espai Hemalosa, ara recuperat com a museu, va ser un dels punts neuràlgics de la festa d'enguany, amb una visita guiada a càrrec de contramestres, i que es va acompanyar de l'exposició Oló a ritme de teler.

El programa també va incloure la taula rodona titulada «El patrimoni cultural, motor de dinamització territorial», que explicava altres projectes similars al de l'Ecomuseu arreu del país. També es van fer rutes a peu i amb BTT, tastos de productes del Moianès, activitats infantils i esportives, i es van muntar parades.

17 novembre 2019

14 de nov. 2019

Oló acollirà diumenge la festa de l'Ecomuseu del Moianès

L'eix de la jornada serà la indústria tèxtil a la comarca i el seu procés d'industrialització
Redacció | Santa Maria D'oló 14.11.2019 | 12:57
La festa inclou una visita guiada a l'Espai Hemalosa ARXIU/MARTA PICH
Santa Maria d'Oló serà la seu aquest diumenge de la festa Viu l'Ecomuseu, que té per objectiu donar a conèixer el projecte de l'Ecomuseu de la comarca que, liderat pel Consorci del Moianès, pretén difondre, promocionar i revaloritzar el patrimoni preindustrial de la comarca. L'eix de la festa serà la indústria tèxtil al Moianès i el seu procés d'industrialització, i el patrimoni cultural, motors del projecte Ecomuseu del Moianès.

En el marc de la festa Viu l'Ecomuseu es vol donar valor al procés i a la indústria tèxtil de Santa Maria d'Oló, l'artesania i l'ofici de contramestre, entre altres, amb un seguit d'activitats relacionades amb el procés d'industrialització que permetran conèixer la història del poble.


Entre les activitats més destacades hi haurà tallers i exposició de peces elaborades amb fibres vegetals i llana on es podrà conèixer el procés del treball amb cotó i fer tallers de teixir, d'estampació i de fer espardenyes, a més d'una demostració de patchwork.

També hi haurà la taula d'experiències «El Patrimoni Cultural, motor de dinamització territorial» amb Pepa Subirats, responsable del Centre de desenvolupament rural del Museu de la Pauma, a Mas de Barberans; Jordi Abella, Director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i Montse Vilalta, del Museu Centre d'intrerpretació de la Vall del Lord.

Durant la jornada hi haurà activitats paral·leles com una caminada, una visita guiada a l'Espai Hemalosa, a càrrec d'antics contramestres, parades d'entitats locals, animació infantil, esports d'aventura, dinar de cassola i concert.

Recuperació d'espais patrimonials

Al llarg dels darrers anys els principals espais on s'ha actuat en el marc del projecte de l'Ecomuseu, han estat Les Poues de la Ginebreda i el rentador de llana, a Castellterçol; la Mina i el Centre de Visitants, a L'Estany; Esplugues, a Castellcir; La Nau Vella de l'Hemalosa, a Santa Maria d'Oló, i el camí ral de Vic a Manresa: Collsuspina-Moià-Calders.

En aquest sentit, el Consorci del Moianès considera que «la recuperació del patrimoni cultural i la seva difusió és vital, ja sigui des de la història oral o a través de la restauració d'elements patrimonials i cal transmetre'l a les generacions futures, i vetllar perquè no es perdi en l'oblit».

L'Espai Hemalosa d'Oló

El radial de l'Ecomuseu de Santa Maria d'Oló, a través de l'exposició «Oló a ritme de teler», explica com el poble va passar de ser un indret preindustrial a nivell domèstic a una població totalment industrialitzada a partir de l'establiment de dues fàbriques tèxtils, Borràs i Hemalosa, que van canviar la vida dels olonencs. Durant la dècada dels vint aquestes dues fàbriques van fer que s'establís la població de Santa Maria d'Oló i que en determinades èpoques fins i tot augmentés. Com si d'una colònia tèxtil és tractés, els dos propietaris de les fàbriques van impulsar nous serveis i infraestructures a la vegada que controlaven les iniciatives promogudes.

14 novembre 2019

17 de nov. 2018

Monistrol de Calders acollirà demà la festa de l'Ecomuseu

redacció 17.11.2018 | 00:04

Monistrol de Calders acollirà demà, diumenge, la festa Viu l'Ecomuseu del Moianès, que girarà a l'entorn de la construcció amb pedra seca i tindrà un espai de parades i fira al Parc del Serrat.

Els actes començaran a 2/4 de 9 del matí amb una ruta de la pedra seca durant la qual es visitarà la pedrera de Pumanyà. A les 10 hi haurà esmorzar de pagès i, tot seguit, un taller de cuina saludable sobre patés vegetals i una jornada tècnica sobre la pedra seca. Abans del dinar de cassola, hi haurà animació infantil i l'actuació de l'escola de dansa Somnis de Moià. Durant tot el matí es podran visitar les parades d'empreses i entitats i una exposició sobre construccions amb pedra seca.

17 novembre 2018

Regió7

27 de jul. 2018

La catedral del gel

Patrimoni industrial

Per passar la calor, un lloc bo de visitar són aquests punts de gel de Castellterçol que van funcionar fins fa un segle DANIEL ROMANÍ 27/07/2018 00:00

En aquesta construcció de pedra, d’onze metres d’alçada, s’hi conservava el gel. / CRISTINA CALDERER
 
“Castellterçol és la millor mamella de gel que es pot trobar. L’únic poble a una nit de Barcelona on hi glaça cada dia”, llegeixo a Argelagues, de Gemma Ruiz. Cal situar aquesta descripció, esclar, força temps enrere, quan el gel es transportava amb carro per camins pedregosos. En aquesta novel·la, Gemma Ruiz hi descriu amb detall la feina d’un pouer: “Ha de pescar les llenques de glaç que hagi criat la bassa i les ha de posar per pisos a la poua. D’una en una. Que no li rellisquin. Que no se li esquerdin. I que no li quedin enganxades, sobretot. Si dugues s’arrapen, cagada”.

Arribo a Castellterçol un matí d’una calor que tot ho aixafa. Refugiar-me dins d’un pou de gel és el millor que puc fer. Acompanyat de Teresa Soler, responsable de l’Ecomuseu del Moianès, entro en una de les quatre poues de la Ginebreda, l’única que es visita.


Localització de les Poues de la Ginebreda

Si hi estigués una bona estona necessitaria un jersei. Però de moment és fantàstic, tant per la temperatura com per la quietud. Ara hi som la Teresa i jo, però aquest pou de tant en tant s’omple de gent, de pensaments i de música: s’hi fan tallers de gintònic, activitats de meditació, relaxació, ioga, contacontes... Fins i tot la Coral Castellterçol en va provar la sonoritat -excel·lent!- amb unes cançons.

Els seus arcs majestuosos, de pedres grosses, ben quadrades, li atorguen un aire catedralici. A més, té unes dimensions considerables, quasi 11 metres d’alçada per 8 de diàmetre. Sí, soc dins d’una catedral del gel. “El lingüista Josep Ruaix em deia: «Fixa’t en el femení: cistell/cistella, plat/plata, roc/roca... Fa sempre referència a un concepte més gran, el femení». Això, doncs, és una poua, no un pou!”, em diu la Teresa.

“A quina alçada estem, aquí?”, li pregunto. “A uns 700 metres”, em respon. “¿Seria possible guardar gel actualment, a l’hivern, en aquest pou?” “Home, només algun any excepcional... Abans feia més fred”, diu. “La petita glaciació del segle XVIII va malmetre moltes collites. I de la desgràcia en va sortir un nou negoci, el del gel, destinat sobretot a la conservació d’aliments. En alguns indrets de Catalunya van fer-se pous de gel fins quasi a nivell de mar. Aquí feia prou fred per conservar bé el gel i ens trobem prou a prop de Barcelona -on hi havia els possibles clients- per poder transportar-lo i que no arribés fet aigua”, m’explica.
20 minuts de fred, màxim

“Els mesos de calor tocava netejar els pous a fons, i quan arribava el fred, posar-hi el gel. Agafaven aigua de la riera que passa per aquí, la riera de Fontscalents, i l’estancaven. En feien blocs de glaç i els duien fins aquí. Anaven posant una capa de gel i una de palla. Solien fer torns de vint minuts, i descansaven, perquè hi feia molt de fred, dins del pou, i per escalfar-se feien un foc, a una certa distància del pou, esclar”, m’explica la Teresa Soler, i tot seguit em revela la curiositat que algunes empreses d’alimentació que treballen amb congelats també fan torns de vint minuts. Ara m’assenyala una petita obertura per on entra un raig de claror. Ella mateixa havia baixat anys enrere per aquesta obertura amb una corda. “Fa uns anys el pou l’havien utilitzat com a abocador. Vam tenir una feinada a treure les escombraries i deixar-lo ben net!”

“A Catalunya, de les cinc grans zones de producció de gel (les muntanyes de Prades, les Gavarres, els ports de Beseit, el Montseny i el Moianès), aquesta comarca, el Moianès, és la que té més pous -una seixantena-, d’una més gran varietat de tipologies i de més incidència econòmica, comercial i social al llarg de més de tres segles”, diu la Teresa.

El negoci del gel va generar aquí un munt de feines: els que feien els carros, les cordes, el gel, els carreters que el transportaven, els que construïen les poues... Constituïa tota una activitat econòmica!

El gel de Castellterçol era molt apreciat fins fa ben poc. Per descomptat al mateix municipi: “L’avi de la Pastisseria Miró, de Castellterçol, ens va explicar que feia pastissos amb gel de les poues”, diu la Teresa. “Bona part del gel de Castellterçol baixava amb carro fins a Barcelona. El carro arribava amb la meitat de la càrrega, ja que inevitablement s’anava desfent pel camí”, detalla. “¿Sabies que aquí hi havia fins i tot el gremi de pouers?” El Moianès va ser sens dubte la capital del gel.

La millor manera d’accedir als pous de gel de la Ginebreda és deixant el cotxe al polígon industrial El Vapor, situat a la sortida de Castellterçol en direcció a Moià. Allà hi neix un caminet que hi mena (és millor, però, per accedir-hi, contactar amb el Consorci del Moianès, Moianesmes.cat).

Precisament darrere de les últimes naus del polígon industrial El Vapor hi ha un altre element preindustrial singular, el rentador de llana El Roquer, que també aprofitava l’aigua de la riera de Fontscalents. Es tracta d’una construcció (segles XVII-XVIII), de pedra, que per sostre té una bauma natural. S’hi conserva una llarga taula, els canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta sortida de l’esquilada i les piques excavades directament a la roca. “Feien una mena de lleixiu amb cendra i aigua per rentar la llana. A la part de dalt l’assecaven. Anaven girant la llana, fins que tenia un punt d’humitat òptim per poder filar”.

27 juliol 2018

Ara

6 d’abr. 2018

El Consorci segueix funcionant i assumeix Promoció Econòmica

S'ha adscrit al Consell com a ens especialitzat en ocupació, turisme i comerç

24.03.2018 | 08:48

El Consorci del Moianès va néixer fa dècades com a òrgan gestor de serveis mancomunats dels municipis, i lluny de desaparèixer amb la creació de la comarca, s'ha convertit en un ens especialitzat en una de les tres àrees d'obligat compliment, la de promoció econòmica.
Des del Consell Comarcal «volíem centrar els esforços a les potes de les quals havíem d'assumir les competències en breu i no teníem estructura o bé era una estructura molt fluixa. En canvi, la de promoció econòmica era bastant potent i vam decidir que la continués assumint el Consorci», explica l'alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló. De fet, és un ens adscrit al Consell Comarcal, i de moment la intenció és que continuï especialitzat en aquestes àrees, tenint en compte que «sorgeixen moltes demandes dels ajuntaments per fer conjuntament, i hi ha molta feina per fer», afegeix la gerent del Consell, Marta Purtí.
En aquest darrer any i mig, el Consorci ha gestionat 1.874.358 euros provinents de subvencions, que s'han destinat a diversos projectes i serveis, entre els quals destaca, per exemple, els 29 contractes de treball que s'han aconseguit mitjançant programes de foment de l'ocupació per a persones aturades.
També s'han fet avenços en la dinamització turística i comercial. Per exemple, pel fet de ser comarca, s'ha aconseguit un contracte-programa de Turisme amb la Diputació per valor de 60.000 euros (enfront dels 6.000 rebuts quan no era comarca).
Pel que fa a l'Ecomuseu del Moianès, s'han impulsat projectes com la primera fase del camí ral de Collsuspina, l'espai Hemalosa dedicat al tèxtil a Oló. També s'han potenciat fires, com el fòrum El Moianès ve de Gust, i les rutes Màrius Torres.
El Consorci també gestiona el servei d'ocupació del Moianès, la borsa de treball, i l'àrea d'assessorament d'emprenedors i empreses.

24 març 2018

Regió7