Moià llueix una concorreguda cercavila en la jornada central de Festa Major

L’amenaça de pluja, que finalment s’ha esquivat, feia témer pel seguici, que ja es va haver de suspendre per la vigília d'ahir al vespre


La cercavila de Festa Major ha omplert els carrers de Moià. / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià 15 D’AG. L 2024 17:11 Actualitzada 15 D’AG. L 2024 17:34


El centre de Moià s’ha omplert aquest dijous al migdia en la tradicional cercavila popular, que esdevé un dels actes centrals en el dia gros de Festa Major, que encara s’allargarà fins diumenge.


Amb una plaça de Sant Sebastià, davant l’Ajuntament, prou concorreguda només començar, a 2/4 d’1 s’ha donat el tret de sortida a un seguici que fins uns minuts abans no estava clar que arrenqués. I és que el plugim que havia començat a caure cap a les 12 amenaçava de suspendre la cercavila tal com va passar ahir al vespre, en què a les 7 havia de començar una primera rua de vigília amb els gegants de l’escola Josep Orriols i de l’escola Pia, que acompanyarien els gegants de Moià, els capgrossos i el Pollo, però que no es va poder celebrar. Finalment, però, la pluja d’aquest migdia ha estat testimonial i la cercavila s’ha pogut desenvolupar amb normalitat, i fins i tot els balladors i els portadors dels gegants han acabat patint calor quan ha sortit el sol.


Els protagonistes d’avui han estat el Pollo, que encapçalava la comitiva, però a estones s’hi barrejava, els bastoners, els capgrossos, els gegantons Grony i Trapella, i les dues parelles de gegants Prehistòrics i dels gegants Reis, acompanyats pels grallers que amenitzaven els balls que han anat fent de forma alternada al llarg de tot el recorregut. Ha estat un seguici de poc més d’una hora pels carrers de Sant Sebastià i Sant Josep, plaça del Colom, carrer del Comerç, i carrer de Sant Antoni, amb diverses parades, i amb l’arribada final a la plaça Major, on han fet els balls de comiat entre una pluja de confeti quan s’ha acabat la missa solemne i després del vermut popular que l’Ajuntament havia preparat a un lateral de la plaça.


Amb permís del temps, la festa continuava a la tarda amb espectacles i tallers infantils, i amb els concerts d’orquestra i de Miops, Figa Flawas i Dj. a la nit. Demà hi haurà més activitats, com un concurs de paelles al matí, una mostra de cultura popular i danses tradicionals a la tarda, màgia amb Mag Lari al vespre, i el Carnestoltes Jove d’Estiu a la nit. Dissabte se celebrarà la Festa de l’Arbre Fruiter, i diumenge es tancarà el programa amb una audició de sardanes.

15 agost 2024

Regió7

Processó i Armats a Moià i la Moixiganga a Castellterçol, la Setmana Santa al Moianès

A altres pobles de la comarca també escalfen motors bastoners o entitats caramellaires

Els Armats de Moià, en una imatge d'arxiu | Sebastià Renom


Jordi Gibert
26/03/2024
Moià

A les portes de Setmana Santa, els assajos estan a l’ordre del dia als diferents pobles del Moianès, amb caramelles que escalfen la veu i bastoners que coordinen passos.

D’entre tots els municipis, però, n’hi ha dos que destaquen especialment en aquestes dates, per creativitat o pel pes de la tradició. Es tracta de Castellterçol, on s’espera amb ganes la nit de la Moixiganga, que tot i ser una activitat relativament recent ha arrelat amb força, i Moià, amb protagonisme de la processó i uns Armats amb més de 200 anys d’història que el vespre de Dijous Sant prenen la plaça Major per a les seves formacions.

A diferència del que es veu en altres ciutats i pobles del país, on els armats són grans exèrcits que semblen sortir d’un pèplum de mitjan segle passat, els de la capital moianesa constitueixen un petit escamot: 17 membres que també obren pas a la processó de Divendres Sant.

Ramon Tarter, coordinador dels actes de Setmana Santa a Moià, explica que “no hi ha una alta demanda per allistar-se”, però és que a més a més el nombre d’armats del poble ve condicionat per la tradició, o més ben dit, per la seva indumentària centenària.

Els vestits que utilitzen daten de 1921, en tenen 17 i replicar-los no seria una empresa fàcil. La tropa, un pèl singular, agrupa moianesos de 18 fins a 80 anys, i ja està a punt per no faltar a la seva cita amb els veïns de Moià.


Més recent és un dels actes més espectaculars de la Setmana Santa a la comarca, la Moixiganga de Castellterçol. Organitzada per l’Esbart Rosa d’Abril, combina música, narració i estructures humanes amb la voluntat d’explicar els passos de Crist cap a la creu i la seva posterior resurrecció.

La tradició, originària del País Valencià, ha trobat el seu propi estil a Castellterçol i, tot i que l’impulsa l’esbart, està oberta als veïns del poble i hi tenen un paper important els tabalers i grallers –contribueixen a crear un clima especial– o el grup escènic, que genera una ambientació única gràcies al so i la il·luminació. Tots plegats ja fa setmanes que preparen la cita en una fàbrica Anla convertida en sala d’operacions dels assajos, i on els balladors entrenen figures que recorden les que fan els grups de falcons.


Assajos de la Moixiganga a Castellterçol / Sebastià Renom Assajos de la Moixiganga a Castellterçol / Sebastià Renom

La nit de Dissabte Sant, la comitiva surt de Cal Recader i puja en pas solemne cap a la plaça Vella. L’acompanya el ritme dels tabals i de les gralles i en el seu transcurs es van representant les escenes de la Passió. Un narrador introdueix els passos entre cadascun dels tres passatges.

Montse Malats, directora de l’esbart Rosa d’Abril, es mostra satisfeta d’assolir enguany la paritat entre balladors i balladores, una novetat que s’ha aconseguit després que el 2018 participés en la moixiganga la primera dona, agafant el paper de Crist. La festa ha completat, d’aquesta manera, una transició des dels seus inicis, en què els participants eren tots masculins i de famílies amb pares i fills.


Als Armats de Moià tots els membres són encara homes, però des del grup estan oberts a incorporar qualsevol dona o dones que es vulguin sumar a les seves files.

26 març 2024

el9nou

Moià fusiona present i passat a ritme de dansa a la festa major d’hivern

Els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins apleguen uns 120 balladors de tots els temps en una emocionant posada en escena conjunta

Jordi Escudé
Moià | 20·01·24 | 21:57 | Actualitzat a les 22:07


50 anys de la recuperació del ball dels Garrofins a Moià Eduard Vega


Records, emocions i molta diversió. Així s’ha viscut aquest dissabte el retrobament d’antics dansaires que s’han aplegat a l’església de Moià per tornar a reproduir els passos que havien ballat de petits com a garrofinaires. I és que enguany se celebren els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins, una emblemàtica dansa moianesa que s’interpreta cada any per la festa major d’hivern, i que aquesta vegada ha agafat un protagonisme destacat, amb una interpretació conjunta amb uns 120 balladors.


Ha estat el colofó d’una jornada especial que ha portat tots els balls dins l’església, i s’ha omplert a vessar. El Ball dels Garrofins ha estat el màxim exponent, però s’hi han ballat la resta de danses tradicionals que conformen les festes en honor a sant Sebastià. Com de costum, primer ha estat el torn del Ball de Gitanes, amb l’acompanyament del personatge del Pollo; després han ballat els petits Garrofins en la seva posada en escena habitual, els Bastoners, i finalment s’ha fet el Ball del Ciri. Amb l’excepció dels bastoners, que es van incorporar més tard a l’espectacle festiu, les altres tres són les danses tradicionals que històricament han acompanyat la festa, però amb interrupcions fins que el 1974, el Casal Parroquial en col·laboració amb l’Ajuntament i veïns del poble van recuperar el Ball dels Garrofins. L’any següent es recuperaria el Ball del Ciri, i el 1976 el Ball de Gitanes, de manera que ara s’ha encetat un període de tres anys d’aniversaris.

La festa especial que s’ha viscut enguany a l’entorn dels garrofins, ha evidenciat l’estima que Moià té per la seva tradició dansaire, amb forts aplaudiments que s’han deixat sentir al llarg de l’hora i mitja que han durat els balls, i especialment en el tram final en què els garrofins prenien un especial protagonisme. S’ha recordat el seu passat, amb les primeres referències escrites del 1789, si bé el ball és molt anterior perquè en el document consta «ja es ballava de molt antic». De fet, ha estat un acte de memòria històrica, en què s’ha parlat de l’origen dels garrofins com a dansa que es feia a la vigília de Sant Sebastià davant dels administradors de la festa per recaptar diners. I també de la seva aturada, a causa la Guerra Civil, fins a la recuperació el 1974 tot i algunes posades en escena que hi va haver esporàdicament entremig. També ha estat un acte de reconeixement i agraïment als teiers que tradicionalment acompanyaven el ball quan sortia al carrer per donar llum i escalfor, i als músics que han posat so a la dansa, primer amb un flabiol, més tard amb la flauta, i últimament amb les gralles per les dificultats de trobar flautistes quan la festa s’escau en dies feiners.


Feta la posada al dia, arribava el moment culminant amb l’entrada a escena dels aproximadament 120 dansaires que han estat garrofinaires en algun moment o altre al llarg d’aquests 50 anys. Una dansa interpretada per infants d’entre 7 i uns 10 anys, molts dels quals ja són els fills i els nets de qui l’havien ballada temps enrere. Avui se’ls anava cridant per tornar-la a ballar, plegats però per grups d’edat, i ho han fet en una lluïda posada en escena que ha aixecat crits i aplaudiments dels nombrosos espectadors aplegats a l’església.

Una primera celebració de l’efemèride ja s’havia fet al matí amb la inauguració d’un mural commemoratiu del Ball dels Garrofins en una paret de l’edifici on hi havia hagut l’antiga església i on tradicionalment s’havien fet les danses.
 

40 anys del retorn dels Tres Tombs

La d'aquest dissabte no ha estat l'única efemèride emmarcada en la festa major d'hivern que es viu a Moià. I és que el cap de setmana vinent es commemoraran els 40 anys de recuperació dels Tres Tombs, que també es van interrompre per la Guerra Civil i que es tornen a celebrar de manera conjunta des del 1984.

De fet, aquest dissabte ja s'ha fet un avançament amb el traspàs de la bandera a la banderera 2024, Rosalia Closas. Un acte que habitualment es fa l'últim cap de setmana de gener, coincidint amb els Tres Tombs, però que enguany s'ha inclòs en la celebració que s'ha fet a l'església. 

20 gener 2024

Regió7

Gegants i capgrossos omplen els carrers de Moià en la recta final de la festa major

La música i la cultura popular han estat protagonistes de més d’una setmana d’actes, que s’acaben dijous

Jordi Escudé
Moià | 15·08·23 | 18:34 | Actualitzat a les 18:45


Cercavila de cultura popular d'aquest dimarts pels carrers de Moià JOAN CAPDEVILA


Moià ha viscut aquest dimarts una jornada dedicada a la cultura popular que tindrà continuïtat demà a la tarda amb una mostra de danses, dos dels espectacles de més concurrència a la festa major, que ja crema els últims cartutxos amb actes fins dijous.


La matinal ha tret al carrer centenars de persones per presenciar una cercavila amb la imatgeria popular, encapçalada pel Pollo i seguida pels Bastoners, els Capgrossos, els gegants de les escoles Pia i Josep Orriols, els Gegants Prehistòrics i els Gegants Reis, amb inici a la plaça de l’Ajuntament i un recorregut pels principals carrers i places del centre. És el preludi de la mostra de cultura popular, que aquest dimecres a la tarda oferirà un espectacle tradicional de danses, a 2/4 de 7 a la Plaça Major. Abans, s’espera fer el ple amb el correfoc que hi ha previst per a aquest dimarts a 2/4 de 10 de la nit, amb el concert previ i posterior amb la Rosaleda, i amb una de les actuacions estrella d’enguany, la de Doctor Prats, al parc municipal. Aquest dimecres, i a banda de la mostra de cultura popular, també es preveu una bona assistència a l’espectacle d’humor amb Joan Pera, a 2/4 d’11 de la nit al mateix parc, i a la cercavila del carnaval d’estiu, que acabarà amb un concert de Dj. i tancarà la jornada. Els darrers actes es faran dijous amb la renovada Festa de l’Arbre Fruiter que, com l’any passat, preveu actes tot el dia.

Concert de The Tyets a Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


La música haurà tingut un paper molt destacat en aquesta edició de la festa, amb una gran afluència en totes les sessions, per bé que el The Tyets, dissabte, Porto Bello i COCO, dilluns, i Dr. Prats, es presentaven com els principals reclams. En el programa d’enguany també hi han tingut cabuda tota mena d’espectacles infantils, i l’esport, amb una doble tirolina que es va fer divendres amb un centenar de persones, una pedalada popular dissabte amb una setantena de participants, o amb la tercera cursa vertical, també dissabte, amb una seixantena de persones més. Igualment, s’han assolit bons índexs d’assistència en actes com el taller de danses tradicionals i la Fira d’Artistes i Artesans de dissabte, a banda de la llegenda de la Cabra d’Or, amb què s’obria la festa grossa a mitjans de la setmana passada.

15 agost 2023

Regió7

Les danses tradicionals de Moià omplen la plaça del CAP

El Ball del ciri, el de Garrofins, el de Bastons i el de Gitanes van completar el programa del primer cap de setmana de festes d'hivern


Ballada de les danses tradicionals de Moià


Joan Capdevila
Moià | 23·01·23 | 10:06 | Actualitzat a les 10:29

La ballada de les danses tradicionals de Moià ha omplert aquest diumenge de balladors i de públic la plaça del CAP, en el marc de la celebració de les festes d’hivern. Actes que es van iniciar divendres (diada de Sant Sebastià, patró del poble) i que tindran continuïtat el cap de setmana vinent amb la celebració de Sant Antoni.

Envoltats de públic i sota la interpretació de la Cobla Sabadell, els balladors van executar acuradament el Ball del Ciri, que va lluir especialment després que balladores i balladors van lluir els vestits que van estrenar per la festa major d’estiu. Després foren els Garrofins els qui van interpretar el seu ball secular, van continuar els bastoners i es va cloure la festa amb el Ball de Gitanes, que els dansaires van interpretar animadament, tot i que el personatge del Pollo, com ja és tradició, no va parar de fer-los la guitza. Com a revenja, en acabat els balladors van agafar al pollo fent-lo ballar i voltejant-lo per l’aire. La celebració de la festa major d’hivern ja va arrencar divendres amb la missa solemne en honor a Sant Sebastià i les ballades dels Garrofins dins i fora de l’església.

Diumenge vinent tindrà lloc la Festa dels Tres Tombs, amb una prèvia dissabte amb ballada country i botifarrada. La jornada dominical arrencarà a 2/4 de 10 amb la concentració dels participants a la cavalcada de Sant Antoni per fer el guarniment de cavalls i carruatges. A les 11 es formarà la comitiva que tot seguit desfilarà pels carrers de la vila, encapçalada pel banderer. Precisament, aquest cap de setmana passat se n’ha fet l’acte de traspàs, quan la banderera de l'edició de 2022, Teresa Roca, ha donat el relleu al d'enguany, Marc Pardo, amb el lliurament de la bandera de Sant Antoni, la capa i el barret.

A quarts de 12 és prevista la benedicció i els Tres Tombs, en una cercavila que comptarà amb la participació musical de Som-hi de caraband i Grallers de Moià, i que es clourà amb la interpretació del Ball de contrapàs curt de Moià. 

23 gener 2023

Regió7

El Club Esportiu Moià commemora el centenari amb una jornada festiva

Lluís Cuberes i Martí. Manresa/Moià
23·09·22 | 06:25



Dionís Guiteras, alcalde de Moià, durant la seva al·locució | CE MOIÀ


El Municipal de Moià va acollir, diumenge, l’acte central de la commemoració del centenari del Club Esportiu Moià. La jornada es va iniciar a les 13 hores amb les actuacions dels Bastoners de Moià, dels alumnes de l’Escola municipal de música Somnis i de la xaranga de l’Espai Musical de Moià. Tot seguit, es va fer un breu acte institucional que va incloure els parlaments de l’alcalde, Dionís Guiteras; del president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, i de l’actual president del CE Moià, Paco Moral. Quan ja s’ultrapassaven les 14 hores, es va iniciar un dinar multitudinari que va comptar amb la presència de cinc expresidents de l’entitat groc-i-negra (Sebastià Prat, Enric Burdó, Cenci Anguera, Joan Clarà i Francesc Riera), a més de representants de quatre clubs de futbol de la comarca del Moianès (el CF Castellterçol, el CF Collsuspina, l’AE Monistrolenca i el FC Oló). Tots els assistents van ser obsequiats amb la samarreta commemorativa del centenari. No endebades, el CE Moià ha dissenyat una atractiva samarreta amb les característiques franges grogues i negres difuminades, a la part davantera, mentre que a la part posterior hi ha la silueta de la vila perfilada. L’actuació dels Geganters de Moià va posar el punt final a la reeixida jornada. 

23 setembre 2022

Regió7

Moià exhibirà balls amb la mostra de cultura popular

Els balladors i balladores lluiran vestits nous

Anna Costa
09·08·22 | 09:23 | Actualitzat a les 09:27

 

Els balladors i balladores lluiran vestits nous | ARXIU/JOAN CAPDEVILA

La mostra de cultura popular és un acte que cada any captiva als moianesos i visitants. Enguany se’n celebrarà l’onzena edició, amb la novetat que els balladors i balladores estrenaran vestuari.

Ballaran el Ball del Ciri i altres danses tradicionals: el Ball de Veguers de Sant Joan, el Ball de Rams amb els gegants de Moià, el ball de bastons de Moià i el Vals Jota. Totes les actuacions seran interpretades per la Cobla Sabadell.

La mostra de cultura popular es farà dimarts que ve, 16 d’agost, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Major de Moià. En cas de pluja o mal temps es traslladarà a l’espai cultural Les Faixes. És un acte organitzat per l’Ajuntament de Moià, el Grup de Danses Tradicionals, els Geganters de Moià i la Colla de Bastoners.

Homenatge a la gent gran

L’homenatge a la Gent Gran i Festa de l’Arbre Fruiter presenta enguany una fórmula reformada per tal «d’arribar a més públic i de totes les edats», comenta el regidor de Cultura, Gabriel Roselló. Fins ara era un acte en què pràcticament només hi participava la gent gran, i la intenció és motivar a altres franges d’edat. Per això s’ha plantejat una jornada «més atractiva i dinàmica».

Dimecres, 17 d’agost, a les 12 del migdia, missa d’homenatge a la vellesa. A 2/4 de 7 de la tarda, recepció a la presidenta d’honor d’enguany, Àurea Autet (metgessa moianesa especialista en psiquiatria). A continuació, plantada simbòlica de l’arbre. A les 7 de la tarda, 17a Festa de l’Arbre Fruiter i d’Homenatge a la Vellesa, a l’esplanada del par c de baix del Parc Municipal. 

9 agost 2022

Regió7

El Moianès porta aquest cap de setmana a Granera la festa Viu l'Ecomuseu

Hi haurà una caminada, jocs, una taula rodona, concerts, una fira empresarial, i la presentació del nou centre d'interpretació que es vol fer a l'antic cremador de Castellterçol

Redacció | Granera
11·11·21 | 14:12


 

Una de les activitats d'anteriors edicions de Viu l'Ecomuseu ARXIU PARTICULAR


Granera acollirà aquest cap de setmana l'edició d'enguany de la festa Viu l'Ecomuseu del Moianès, la festa major comarcal d'hivern que organitzen el Consell Comarcal i el Consorci per Sant Martí, i que preveu un programa amb una quinzena de propostes entre els dos dies. Diumenge, a més, es farà la presentació del projecte de restauració de l'edifici de l'antic cremador de Castellterçol com a centre d'interpretació de l'Ecomuseu, a les 11 del matí al Casal de Granera.

El programa arrencarà aquest dissabte amb una caminada a les 10 des de Santa Cecília per conèixer la flora i la fauna del torrent de la Riera, i la resta d'activitats de la jornada ja se centraran dins el nucli. Durant el matí hi haurà un joc de sensibilització ambiental al Casal, que a la tarda també acollirà una taula rodona per recordar l'incendi del 2003 a Granera i un concert country al vespre. Per altra banda, l'església de Santa Cecília acollirà un acte d'harmonització d'espais i geobiologia, i a l'església de Sant Martí es farà un concert amb tast de vins del Moianès a partir de les 8.

Diumenge al matí, empreses de turisme i de productes de la comarca trauran les seves parades al carrer. També hi haurà una sessió de ioga somàtic a l'església de Santa Cecília, passejades trementinaires i rondalles a la placeta del carrer Monistrol. Després de la missa a l'església de Sant Martí, hi haurà vermut i ball de bastons de la Colla de Castellar del Vallès. A la tarda, al Casal, mostra de country i fi de festa amb S'temple Bar.

Tant dissabte com diumenge hi haurà jocs de taula gegants. 

11 novembre 2021

Regió7

Moià va tancar una setmana de festa

 20 agost 2021

el9nou paper

La mostra de cultura popular s'exhibeix en les tradicionals danses de Moià

Bastoners, gegants i dansaires protagonitzen un dels actes més concorreguts de la festa major, que entra a la recta final

JOAN CAPDEVILA
Moià | 17·08·21 | 12:56




Ball de Bastons a la Mostra de cultura popular JOAN CAPDEVILA


La desena edició de la mostra de cultura popular ha tornat a captivar enguany la vila de Moià en plena Festa Major, que ja entra a la recta final, i ho ha fet aquest dilluns amb un recull d'algunes de les danses que s'interpreten durant la festa d'hivern, per Sant Sebastià. A més, degut a les mesures per la pandèmia, s'ha canviat la Plaça Major, on es ballava habitualment, per la pista de l'Escola Josep Orriols.

La mostra va començar amb l'escenificació del Ball de Veguers de Sant Joan, que protagonitzen sis parelles amb una gran vistositat escènica. Després, va ser el torn de bastoners, que van ballar dues danses del seu repertori, i també dels gegants clàssics i els del Toll, amb el ball de Rams que temps enrere s'interpretava en els balls d el'envelat. El Vals Jota i la participació de tothom qui es va animar a la festa, es va posar el punt i final a la Mostra d'enguany, que va ser interpretada per la Cobla Sabadell. 

17 agost 2021

Regió7

Dels boixets a l'electrònica

12 juliol 2021

el9nou paper
 

Les propostes del festival d’art modern de Moià beuen de la tradició local

El músic i artista visual Primo Gabbiano ha creat un paisatge sonor en un antic taller del poble juntament amb els grups de puntaires i bastoners

Abel Gallardo Soto
moià | 10·07·21 | 22:10 | Actualitzat a les 22:12

Festival d'art modern de Moià Mireia Arso


Què tenen a veure les puntaires i el grup de bastoners de Moià amb la música experimental que crea Primo Gabbiano? A priori sembla que res, però el creador visual està convençut que l’art contemporani en què se circumscriu és «una expressió popular» i per aquest motiu es poden fusionar. Aquest dissabte a la tarda ho ha demostrat en el festival Ex Abrupto d’art contemporani que té lloc cada any a Moià. En un antic taller del poble que es va omplir, i davant la mirada i les orelles atentes dels que es volien deixar sorprendre, guitarres elèctriques i bastons van posar de manifest que no són incompatibles.

No és el primer cop que en el marc del festival, que enguany ha arribat a la sisena edició, barregen la tradició local amb les propostes, a vegades agosarades, dels artistes que hi participen. De fet, n’és un dels fils conductors. Aquest cop Primo Gabbiano (nom artístic d’Antonio Clavijo que va ser Premi Tendències de Regió7) va crear un paisatge sonor que va merèixer l’aplaudiment dels assistents. Els espectadors veien, quan hi arribaven, les puntaires amb els boixets tot fent puntes de coixí, i van comprovar, gràcies a tres micròfons instal·lats a la taula on duien a terme la seva tasca, que aquesta feina tan tradicional té un so, i que amplificat amb uns altaveus i amb els acords d’una guitarra elèctrica pel mig té com a resultat una obra sonora d’art contemporani.

«No són propostes artístiques destinades a l’elit, sinó que són creades per al poble. Això és que he volgut posar de manifest», manifestava Gabbiano aquest diari en acabar la singular performance que va dirigir amb guitarres i taules de mescles. L’apartat videogràfic la va posar Visual Pla amb projeccions en blanc i negre que acompanyaven els sons que s’escoltava.

«Aquest ha estat un espai idoni per fer aquesta barreja», destacava l’artista, satisfet de com havia sonat. L’actuació va acabar amb els bastoners repicant, tal com fan en els actes tradicionals, i dansant davant els espectadors mentre pels altaveus se sentien tot de sons electrònics que feien moure l’espatlla de més d’un assistent per seguir el ritme de la música experimental.

Al costat, al carrer de Sant Sebastià, en ple nucli històric i amb tot de cases antigues i datades, algunes d’elles, del segle XVIII, s’hi exposaven les obres fixes que els qui s’hi passejaven podien veure. Una nova barreja que no desentonava de modernitat i antiguitat. Un públic atret per propostes singulars van omplir el nucli històric. 

10 juliol 2021

Regió7

El festival d'art Ex Abrupto de Moià presenta 43 propostes en un sol dia

9 juliol 2021

el9nou paper
 

L’art contemporani sedueix Moià

L’Ajuntament de Moià i el col·lectiu Ex Abrupto uneixen esforços per convertir el Festival Ex Abrupto en un dels festivals referents nacionals d’art contemporani
Redacció
MANRESA | 11·06·21 | 18:56

Imatge del cartell de l'edició d'enguany Festival Exabrupto


L’Ajuntament de Moià i el col·lectiu d’artistes catalans nascut a la capital moianesa, Ex Abrupto, han unit esforços i recursos amb l’objectiu de convertir el Festival Ex Abrupto en un dels festivals de referència a Catalunya d’art contemporani. En aquesta sisena edició del Festival, que es durà a terme el dissabte 10 de juliol, l’Ajuntament de Moià ha passat al capdavant de l’organització i ha encarregat a la Ex Abrupto la direcció artística, cosa que ha permès fer un pas endavant i professionalitzar aquest col·lectiu d’artistes locals. El treball conjunt entre l’Ajuntament i el col·lectiu ha permès que en un sol dia s’arribin a reunir a Moià 43 propostes artístiques entre les quals trobem 15 instal·lacions artístiques, 4 concerts, 2 performances, 1 trobada improbable, 18 parades d’autoedició i 3 DJs.

El Festival Ex Abrupto, concebut com una proposta artística feta a mida i per ser exhibida a Moià, exposa a espais no formals de la capital moianesa les diverses disciplines del més pur art contemporani. Juntament amb això, el Festival treballa conjuntament amb les entitats locals i, de forma directa, amb els veïns i veïnes del municipi i, en aquest sentit, els veïns i veïnes del carrer Sant Sebastià cedeixen les seves cases, moltes d’elles datades del segle XVIII, per convertir-les en espais de creació per a artistes com ara Anneke Necro i Sade, que presentaran la seva peça audiovisual amb Mantis Lab; TAKK dirigit per la Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, que exposaran les seves pròpies instal·lacions vistoses; Àlex Doménech, que presentarà Skin, el seu viatge fotogràfic per territoris geogràfics, polítics i religiosos per evidenciar que la llibertat d’expressió es veu atrapada en un refugi construït a la força; o Gerard Mas, escultor català que mostrarà la seva famosa escultura d’una dona alletant un garrí.

En l’edició d’enguany destaca el concert del músic i compositor Albert Pla que presentarà el seu nou espectacle Os Acordáis, amb la peculiaritat que TAKK dissenyarà i exposarà, hores abans, la butaca que utilitzarà el músic de Sabadell en l’actuació que durà a terme al Parc Municipal (23:00 h). Un altre dels elements més singulars del Festival són les anomenades Trobades Improbables on es fusionen projectes de so experimental amb danses i músiques tradicionals moianeses.

La trobada d’enguany, concebuda per efectuar-se de forma espontània i abrupta, es durà a terme entre Primo Gabbiano & Visual PAL (17:30 h - Experimental Grau) i els bastoners i les puntaires de Moià. Aquestes Trobades improbables és l’exemple més evident de com el Festival aconsegueix fer participar les diverses entitats del poble i ajuntar, sense haver-se conegut prèviament, artistes del món electrònic experimental, dansaires i músics tradicionals per crear una performance inèdita i irrepetible.

La programació del Festival Ex Abrupto 2021 comptarà també amb un concert únic d’Adriano Galante y Los Sara Fontán (20:30 h - l’Experimental Grau) que servirà d’espai de trobada i intercanvi entre algunes de les cançons del nou repertori d’Adriano en castellà, composicions del duo Fontán Pou i algunes peces preparades entre els tres per a l’ocasió, juntament amb una performance de Las Huecas (13:00 h – Experimental Grau), on mostraran la seva creació escènica des de la pràctica col·lectiva exposat a la precarietat del cos i de les seves circumstàncies i al joc obert dels codis teatrals i el ja tradicional mercat d’autoedició per encabir propostes autogestionades per artistes que treballen al marge del sistema mercantilista de l’art i el comerç (al Parc Municipal).

Finalment, un dels altres elements destacats d’aquesta sisena edició és la presència del tatuador Fucktupose, resident a l'Hospitalet de Llobregat, que tatuarà de franc al públic que hi vulgui la “X” d'Ex Abrupto, un element distintiu i únic del Festival.
 

Enguany el Festival reivindica la figura del “pollo”
El Festival Ex Abrupto ha triat l’edició 2021 per reivindicar la figura històrica del "Pollo" i la ha convertida en la imatge del festival #ExAbrupto. Amb un aire contemporani que connota un nou simbolisme d'aquest el "Pollo" és el personatge més emblemàtic del folklore moianès.

D'origen medieval, la seva funció principal ha estat obrir pas a les celebracions festives i "posar ordre" a les processons amb la seva arma: una pell de conill plena de palla, embolicada a un pal, que utilitza com a símbol del seu poder i amb la qual dóna pas a les cercaviles i processons. També conegut com el "Pollo matapuces" i vestit amb una dalmàtica amb l'escut de la vila brodat, camals plens de picarols i la cara coberta amb una màscara de tela de sac amb una carota d'aspecte ferotge.

 11 juny 2021

Regió7

La Fura retorna a Moià on tot va començar

14 juliol 2019

Regió7 paper

Mor el conductor de 18 anys accidentat divendres a Avinyó

25 abril 2019

Regió7 paper