Els Tres Tombs omplen de nou els carrers de Moià

La cavalcada de Sant Antoni Abat es va celebrar diumenge passat després de l’ajornament per la nevada del 24 de gener
Centenars de veïns i visitants van gaudir d'una desfilada amb més d'una quarantena d'animals i diversos carros


Imatges dels Tres Tombs de Moià / Mercè Rodríguez


Ariadna Gombau
Moià03 FEB 2026 11:57Actualitzada 03 FEB 2026 11:58

Moià va viure diumenge passat, 1 de febrer, la tradicional cavalcada dels Tres Tombs, després d’haver-se ajornat a causa de la nevada que va afectar el municipi el dissabte 24 de gener. Tot i que durant tot el cap de setmana es van programar diverses activitats, la desfilada de Sant Antoni Abat va ser l’acte més multitudinari, omplint els carrers de la vila de centenars de veïns i visitants i posant punt final a la Festa Major d’Hivern d’enguany.


Diumenge al matí, els participants de la cavalcada es van concentrar a primera hora al pavelló municipal, des d’on van sortir a les onze en direcció a la plaça Major. La desfilada va estar encapçalada per la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el Pollo, seguits d’una quarantena d’animals i diversos carros i tractors. Enguany, el Traginer d’Honor va ser Josep Antoni Mur Allué i el Banderer, Adrià Clotet Tura. A 2/4 de dotze del migdia, davant l’església, va tenir lloc la primera benedicció, que en la darrera volta va comptar amb la interpretació del Ball del Contrapàs curt.

Dissabte de prèvia

Dissabte, a les set de la tarda, la plaça Major va acollir la primera activitat relacionada amb la festa dels Tres Tombs: la Gran Botifarrada. En acabar l’àpat, davant mateix de l’església, es va fer la serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la celebració dels Tres Tombs, amb l’acompanyament dels Grallers de Moià, també presents en la desfilada de Sant Antoni. Posteriorment, la comitiva es va dirigir fins a l’Ajuntament, juntament amb el Traginer d’Honor, on va ser rebuda per l’alcalde, Dionís Guiteras.


Els administradors sortints han estat Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya i Rosa Forcada Clapers. Pel que fa als entrants, han estat Agustí Prat Clarà, Sebastià Prat Clarà i Josep Franquesa Padrós.

3 febrer 2026

Regió7

El Ball de Gitanes llueix a Moià

Tres balls amb tradició a Moià com el Ciri, els Garrofins i les Gitanes van reviure fa cinquanta anys a la localitat; dels dos primers ja se’n va celebrar l’efemèride i ahir va ser el torn de l’altre, en una església parroquial plena a vessar

Les millors imatges del Ball de Gitanes / Oscar Bayona


Toni Mata i Riu
Manresa19 GEN 2026 6:25Actualitzada 19 GEN 2026 18:01

La commemoració dels 50 anys de la recuperació del Ball de Gitanes va culminar ahir a Moià una trilogia que en els darrers geners, amb motiu de la Festa Major d’Hivern, ha recordat que fa mig segle també es van tornar a dansar el Ball del Ciri i el Ball dels Garrofins. En una església parroquial plena a vessar, un centenar de balladors van ocupar el centre del temple per representar les tres coreografies esmentades, així com una ballada conjunta, molt aplaudida, amb una seixantena de dones i homes que en el darrer mig segle han mantingut viva la tradició. La Cobla Sabadell hi va posar la música, amb la direcció de Josep Valldaura.

L’expectació era màxima i l’aixopluc agraït en una jornada grisa i plujosa. La vetllada va començar amb el Ball del Ciri, que serveix per fer el relleu dels administradors de l’altar parroquial entre els membres de la confraria de Sant Antoni. L’espelma i l’almorratxa van anar canviant de mans en una peça elegant, de capes i faldilles, amb sis parelles en acció.

Després van entrar en escena els més petitons per representar el Ball dels Garrofins, el ritual dansaire que anuncia cada any la festa major hivernal. El dring dels picarols de les mitgetes se sentirà de nou avui a les 19 h amb les ballades a les places de la localitat.

Traspàs de bandera

Després del ball de bastons de la Colla Bastonera de Moià, es va ritualitzar el traspàs de la bandera de Sant Antoni de mans de l’administrador vigent, Nil Clusella, al nou, Adrià Clotet. Gerard Romeu va interpretar el canvi amb l’orgue de l’església i es va anunciar que el nou traginer d’honor és Josep Antoni Mur, cap del Cos dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Tombs se celebraran diumenge vinent.


Rosa Forcada i Jordi Ferrer (a l'esquerre) van ser homenatjats per la contribució a fer perviure els balls tradicionals / OSCAR BAYONA

Aleshores, el Ball de Gitanes va prendre el protagonisme. Primer, amb la presència del Pollo i la seva pell de conill, disposat a fer la punyeta a les sis parelles de dansaires. Després, amb la irrupció d’una nodrida colla de balladors dels darrers cinquanta anys. I, davant la sorpresa dels homenatjats, es va fer un reconeixement al lideratge de Rosa Forcada i Jordi Ferrer al capdavant de l’entusiasta grup que manté viva la flama ballant.

19 gener 2026

Regió7

Moià fa un viatge en el temps per celebrar 50 anys de la recuperació del Ball del Ciri

En el marc dels actes de la festa major d’hivern, la capital del Moianès commemora el mig segle de la recuperació de la dansa tradicional

El Ball del Ciri de Moià 2025, en imatges / Eduard Vega


Queralt Casals
Moià 19 GEN 2025 20:39 Actualitzada 19 GEN 2025 21:23


Se’n té constància des del segle XVIII, però, després d’uns anys sense ballar-se, es va recuperar el 1975. El Ball del Ciri de Moià va commemorar ahir 50 anys de ballades en el marc de la mostra de danses tradicionals de la festa major d’hivern. Dansaires de diferents èpoques han participat aquest diumenge a la tarda en la celebració del mig segle de la seva recuperació i van fer un autèntic viatge en el temps. Durant l’acte, s'han recordat diferents moments de la història d’una dansa tradicional que ha arribat als nostres dies mantenint la seva essència i identitat.

L’elegant Ball del Ciri de Moià, que antigament formava part de la cerimònia de canvi d’administradors de la Confraria de Sant Antoni, el ballen sis parelles, que simbolitzen els tres administradors sortints i els tres entrants, que a mig ball s’intercanvien el ciri i les almorratxes, com a símbol del traspàs de funcions. Durant la mostra de danses tradicionals que es ballen per la festa major d’hivern, juntament amb el Ball de Gitanes, el de Bastons i el de Garrofins, el Ball del Ciri ha tingut una rellevància especial.


Amb motiu del mig segle de la seva recuperació, l’església parroquial ha acollit una ballada simultània de tres colles que l’han interpretat en diferents moments d’aquests 50 anys, una de les quals la formaven majoritàriament balladors que l’havien dansat l’any 75, quan es va recuperar. Com a al·licient afegit, el Cor Xera, acompanyat per la Cobla Sabadell, ha interpretat la versió cantada que es va fer fa 50 anys.


Balladors de diferents èpoques han actuat a l'església parroquial / Eduard Vega

Durant l’acte de celebració, també s'han representar tres petits esquetxos per escenificar tres moments de la història del ball. D’una banda, s'ha fet un quadre plàstic que escenificava la redacció del primer document de la dansa, que data del 1789 i és el primer testimoni escrit que es té del ball moianès. D’altra banda, s'ha reproduit l’escena de la primera fotografia que es conserva del ball, de l’any 1915, on apareixen els balladors preparats per dansar, amb la curiositat que la càmera que s'ha utilitzat per representar l’escena era la mateixa que va fer la foto original. Finalment, hi ha hagut un petit tast de com es ballava el ball abans dels anys 50 (quan es va coreografiar de nou) amb la música interpretada només amb un violí. 

La celebració ha comptat amb escenificacions de la història de la dansa tradicional / Eduard Vega

Aprofitant la celebració, i tenint en compte que el Ball del Ciri històricament ha estat relacionat amb Sant Antoni, també s'ha fet l’acte de traspàs de la bandera dels Tres Tombs del banderer de l’any passat al d’enguany, Nil Clusella. Un cop finalitzat l’acte, els Garrofins, el Pollo i el Teiers han fet la tradicional ballada de la vigília de Sant Sebastià pels carrers i places de la vila, que aquest dilluns celebrarà la festa del patró.

Un ball amb música original

La tradició del Ball del Ciri de Moià, del qual es té constància a partir del segle XVIII, va arribar fins al 1945 o 46 més o menys amb regularitat, amb la interrupció del període de la guerra civil. Després de ballar-se un parell d’anys durant la dècada del 1950, es va deixar d’interpretar fins a la seva recuperació el 1975, ja deslligat de l’administració de Sant Antoni. La dansa compta amb una música pròpia, les primeres partitures de la qual són del segle XIX i s’han anat transmetent en els temps. Antigament, es ballava interpretat únicament per un violí i algunes èpoques l’havia interpretat l’orquestra de Moià. A partir de la recuperació del 75, es va orquestrar per a cobla, tal com s’ha anat interpretant fins a l’actualitat.

19 gener 2025

Regió7

Moià fusiona present i passat a ritme de dansa a la festa major d’hivern

Els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins apleguen uns 120 balladors de tots els temps en una emocionant posada en escena conjunta

Jordi Escudé
Moià | 20·01·24 | 21:57 | Actualitzat a les 22:07


50 anys de la recuperació del ball dels Garrofins a Moià Eduard Vega


Records, emocions i molta diversió. Així s’ha viscut aquest dissabte el retrobament d’antics dansaires que s’han aplegat a l’església de Moià per tornar a reproduir els passos que havien ballat de petits com a garrofinaires. I és que enguany se celebren els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins, una emblemàtica dansa moianesa que s’interpreta cada any per la festa major d’hivern, i que aquesta vegada ha agafat un protagonisme destacat, amb una interpretació conjunta amb uns 120 balladors.


Ha estat el colofó d’una jornada especial que ha portat tots els balls dins l’església, i s’ha omplert a vessar. El Ball dels Garrofins ha estat el màxim exponent, però s’hi han ballat la resta de danses tradicionals que conformen les festes en honor a sant Sebastià. Com de costum, primer ha estat el torn del Ball de Gitanes, amb l’acompanyament del personatge del Pollo; després han ballat els petits Garrofins en la seva posada en escena habitual, els Bastoners, i finalment s’ha fet el Ball del Ciri. Amb l’excepció dels bastoners, que es van incorporar més tard a l’espectacle festiu, les altres tres són les danses tradicionals que històricament han acompanyat la festa, però amb interrupcions fins que el 1974, el Casal Parroquial en col·laboració amb l’Ajuntament i veïns del poble van recuperar el Ball dels Garrofins. L’any següent es recuperaria el Ball del Ciri, i el 1976 el Ball de Gitanes, de manera que ara s’ha encetat un període de tres anys d’aniversaris.

La festa especial que s’ha viscut enguany a l’entorn dels garrofins, ha evidenciat l’estima que Moià té per la seva tradició dansaire, amb forts aplaudiments que s’han deixat sentir al llarg de l’hora i mitja que han durat els balls, i especialment en el tram final en què els garrofins prenien un especial protagonisme. S’ha recordat el seu passat, amb les primeres referències escrites del 1789, si bé el ball és molt anterior perquè en el document consta «ja es ballava de molt antic». De fet, ha estat un acte de memòria històrica, en què s’ha parlat de l’origen dels garrofins com a dansa que es feia a la vigília de Sant Sebastià davant dels administradors de la festa per recaptar diners. I també de la seva aturada, a causa la Guerra Civil, fins a la recuperació el 1974 tot i algunes posades en escena que hi va haver esporàdicament entremig. També ha estat un acte de reconeixement i agraïment als teiers que tradicionalment acompanyaven el ball quan sortia al carrer per donar llum i escalfor, i als músics que han posat so a la dansa, primer amb un flabiol, més tard amb la flauta, i últimament amb les gralles per les dificultats de trobar flautistes quan la festa s’escau en dies feiners.


Feta la posada al dia, arribava el moment culminant amb l’entrada a escena dels aproximadament 120 dansaires que han estat garrofinaires en algun moment o altre al llarg d’aquests 50 anys. Una dansa interpretada per infants d’entre 7 i uns 10 anys, molts dels quals ja són els fills i els nets de qui l’havien ballada temps enrere. Avui se’ls anava cridant per tornar-la a ballar, plegats però per grups d’edat, i ho han fet en una lluïda posada en escena que ha aixecat crits i aplaudiments dels nombrosos espectadors aplegats a l’església.

Una primera celebració de l’efemèride ja s’havia fet al matí amb la inauguració d’un mural commemoratiu del Ball dels Garrofins en una paret de l’edifici on hi havia hagut l’antiga església i on tradicionalment s’havien fet les danses.
 

40 anys del retorn dels Tres Tombs

La d'aquest dissabte no ha estat l'única efemèride emmarcada en la festa major d'hivern que es viu a Moià. I és que el cap de setmana vinent es commemoraran els 40 anys de recuperació dels Tres Tombs, que també es van interrompre per la Guerra Civil i que es tornen a celebrar de manera conjunta des del 1984.

De fet, aquest dissabte ja s'ha fet un avançament amb el traspàs de la bandera a la banderera 2024, Rosalia Closas. Un acte que habitualment es fa l'últim cap de setmana de gener, coincidint amb els Tres Tombs, però que enguany s'ha inclòs en la celebració que s'ha fet a l'església. 

20 gener 2024

Regió7

Moià realça la Festa Major d’Hivern en els 50 anys de recuperació de les danses i els 40 dels Tres Tombs

L’Ajuntament inaugurarà un mural commemoratiu aquest divendres i ampliarà les activitats dels dos propers caps de setmana
 

El mural commemoratiu de la recuperació de les danses s'inaugurarà divendres AJUNTAMENT DE MOIÀ


Jordi Escudé
Moià | 17·01·24 | 19:00

La Festa Major d’Hivern de Moià, que comença aquest divendres i s’allargarà fins al 28 de gener, està d’aniversari, i per això se celebrarà una edició especial per commemorar-ho. I és que enguany se celebren 50 anys de l’inici de la recuperació de les danses tradicionals del poble, que es ballaran aquest cap de setmana, i també en fa 40 que es van recuperar els Tres Tombs, que tenen lloc l’últim cap de setmana de gener.


Tots dos aniversaris seran l’excusa per reforçar la festa amb noves propostes i amb més activitats, especialment durant aquest primer cap de setmana festiu. De fet, s’encetaran tres anys seguits d’efemèrides al voltant de les tres danses populars de caràcter històric. Aquesta vegada se celebra el mig segle de la tornada del Ball dels Garrofins, l’any que ve serà el torn del Ball del Ciri, que es va recuperar en una edició posterior, i el 2026 li tocarà al Ball de Gitanes, amb què es va tancar el cicle de retorns. Segons consta en documents històrics, totes tres danses van tenir la seva màxima esplendor a començament del segle XVIII, recorda el regidor de Cultura de Moià, Lluís Cascales, però per motius que es desconeixen es van deixar de ballar, fins que membres de l’antic Esbart de Moià van decidir recuperar-les ara fa mig segle amb el suport de l’Ajuntament.

Un mural i un ball especial

L’efemèride es rememorarà aquest divendres a les 7 amb la inauguració d’un gran mural commemoratiu que l’il·lustrador Jordi Beltran ha pintat en una façana de l’antic ajuntament. L’edifici es va construir al lloc on hi havia hagut l’església de Sant Sebastià, que va ser cremada i reduïda, i davant la qual es feien els balls fins que es van traslladar a la plaça Major.

Abans de la inauguració del mural, s’haurà fet la tradicional cercavila de garrofins i teiers, a les 6 a la plaça de Sant Sebastià amb els Ministrers de la Segeta, mentre que la celebració pròpia dels 50 anys es reserva per a l’endemà, dissabte dia 20, també a les 6 de la tarda. Com de costum, es farà la mostra de danses tradicionals, amb Ball del Ciri, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons, i el Ball de Garrofins, però aquesta vegada es farà dins l’església amb un espectacle de llums, segons ha avançat Cascales. A més, en acabat, i també com a novetat, es farà una gran ballada dels garrofins, amb més de cent dansaires que hi han participat en algun moment o altre al llarg d’aquests 50 anys. Al migdia, l’església haurà acollit la missa solemne en honor a Sant Sebastià, i a la tarda, es viurà el preludi dels Tres Tombs (que concentrarà els actes el cap de setmana vinent), amb el traspàs de la bandera a la nova banderera, Rosalia Closas; i a l’Ajuntament es recuperarà la figura de la Traginera d’Honor, que serà l’escaladora moianesa Rut Monsech.
 

Nous espectacles

Coincidint amb les efemèrides, la Festa Major d’Hivern de Moià agafa embranzida amb noves propostes per a tots els públics que bàsicament ampliaran el programa d’actes d’aquest primer cap de setmana.

De cara a la mainada, per a aquest divendres a 2/4 de 6 hi ha preparat l’espectacle de titelles «Jugues?», a la biblioteca, i diumenge, a les 5 de la tarda, una sessió de teatre infantil a Les Faixes. Per al públic jove, s’ha previst un concert amb el grup de versions Akelarre i música amb Dj. Carrera, dissabte a les 11 de la nit, també a Les Faixes; i també hi haurà lloc per a l’humor de Quim Vila, amb un espectacle aquest divendres a les 9 de la nit, novament a Les Faixes.

Ja de cara a la setmana que ve, per dissabte 27 de gener s’ha preparat una ballada de country a la plaça Major, a partir de les 6.

De fet, el cap de setmana vinent es dedicarà plenament a la Festa dels Tres Tombs, que en aquest cas es van recuperar ara fa 40 anys. Consten com uns dels més antics de Catalunya, amb documentació de començament del segle XIX, però es van deixar de fer per la Guerra Civil, fins que es va crear una comissió que els va recuperar el 1984.

A banda dels actes previs d’aquest dissabte amb la Traginera d’Honor, la festa dedicada als Tres Tombs concentrarà les activitats el cap de setmana vinent. El dissabte 27 de gener tindrà lloc una serenata dels administradors a les 6, i una gran botifarrada a les 7 a la plaça Major. L’endemà, a les 11 del matí començarà la cavalcada des de davant del pavelló fins a la plaça de l’Hospital, i inclourà les tres benediccions a partir de 2/4 de 12 del migdia. 

17 gener 2024

Regió7

Trobada dels banderers dels darrers anys als Tres Tombs de Moià

 30 gener 2020

Regió7 paper

Moià celebra els Tres Tombs amb una allau de participants als carrers

27.01.2020 | 00:06


Moià celebra els Tres Tombs amb una allau de participants als carrers joan capdevila
La festa dels Tres Tombs de Moià va posar color a la vila davant l'allau de participants a la cercavila de la festivitat dels traginers. Encapçalava la desfilada el banderer d'enguany, Andreu Padrisa Prieto, acompanyat dels administradors, Carles i Carlota Quispe, i de la banda Grup Som-hi de Caraband. Una colla de genets marcaven el pas en el recorregut dels tres tombs per la Vila, carrosses abillades per la festa, carros tirats per cavalleries plens de productes del camp, tractors i remolcs alguns mostrant del eines de pagès i uns i altres escampant caramels a la munió de visitants.

27 gener 2020

Regió7