Els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins apleguen uns 120 balladors de tots els temps en una emocionant posada en escena conjunta
Jordi Escudé
Moià | 20·01·24 | 21:57 | Actualitzat a les 22:07
50 anys de la recuperació del ball dels Garrofins a Moià Eduard Vega
Records, emocions i molta diversió. Així s’ha viscut aquest dissabte el retrobament d’antics dansaires que s’han aplegat a l’església de Moià per tornar a reproduir els passos que havien ballat de petits com a garrofinaires. I és que enguany se celebren els 50 anys de la recuperació del Ball dels Garrofins, una emblemàtica dansa moianesa que s’interpreta cada any per la festa major d’hivern, i que aquesta vegada ha agafat un protagonisme destacat, amb una interpretació conjunta amb uns 120 balladors.
Ha estat el colofó d’una jornada especial que ha portat tots els balls dins l’església, i s’ha omplert a vessar. El Ball dels Garrofins ha estat el màxim exponent, però s’hi han ballat la resta de danses tradicionals que conformen les festes en honor a sant Sebastià. Com de costum, primer ha estat el torn del Ball de Gitanes, amb l’acompanyament del personatge del Pollo; després han ballat els petits Garrofins en la seva posada en escena habitual, els Bastoners, i finalment s’ha fet el Ball del Ciri. Amb l’excepció dels bastoners, que es van incorporar més tard a l’espectacle festiu, les altres tres són les danses tradicionals que històricament han acompanyat la festa, però amb interrupcions fins que el 1974, el Casal Parroquial en col·laboració amb l’Ajuntament i veïns del poble van recuperar el Ball dels Garrofins. L’any següent es recuperaria el Ball del Ciri, i el 1976 el Ball de Gitanes, de manera que ara s’ha encetat un període de tres anys d’aniversaris.
La festa especial que s’ha viscut enguany a l’entorn dels garrofins, ha evidenciat l’estima que Moià té per la seva tradició dansaire, amb forts aplaudiments que s’han deixat sentir al llarg de l’hora i mitja que han durat els balls, i especialment en el tram final en què els garrofins prenien un especial protagonisme. S’ha recordat el seu passat, amb les primeres referències escrites del 1789, si bé el ball és molt anterior perquè en el document consta «ja es ballava de molt antic». De fet, ha estat un acte de memòria històrica, en què s’ha parlat de l’origen dels garrofins com a dansa que es feia a la vigília de Sant Sebastià davant dels administradors de la festa per recaptar diners. I també de la seva aturada, a causa la Guerra Civil, fins a la recuperació el 1974 tot i algunes posades en escena que hi va haver esporàdicament entremig. També ha estat un acte de reconeixement i agraïment als teiers que tradicionalment acompanyaven el ball quan sortia al carrer per donar llum i escalfor, i als músics que han posat so a la dansa, primer amb un flabiol, més tard amb la flauta, i últimament amb les gralles per les dificultats de trobar flautistes quan la festa s’escau en dies feiners.
Feta la posada al dia, arribava el moment culminant amb l’entrada a escena dels aproximadament 120 dansaires que han estat garrofinaires en algun moment o altre al llarg d’aquests 50 anys. Una dansa interpretada per infants d’entre 7 i uns 10 anys, molts dels quals ja són els fills i els nets de qui l’havien ballada temps enrere. Avui se’ls anava cridant per tornar-la a ballar, plegats però per grups d’edat, i ho han fet en una lluïda posada en escena que ha aixecat crits i aplaudiments dels nombrosos espectadors aplegats a l’església.
Una primera celebració de l’efemèride ja s’havia fet al matí amb la inauguració d’un mural commemoratiu del Ball dels Garrofins en una paret de l’edifici on hi havia hagut l’antiga església i on tradicionalment s’havien fet les danses.
40 anys del retorn dels Tres Tombs
La d'aquest dissabte no ha estat l'única efemèride emmarcada en la festa major d'hivern que es viu a Moià. I és que el cap de setmana vinent es commemoraran els 40 anys de recuperació dels Tres Tombs, que també es van interrompre per la Guerra Civil i que es tornen a celebrar de manera conjunta des del 1984.
De fet, aquest dissabte ja s'ha fet un avançament amb el traspàs de la bandera a la banderera 2024, Rosalia Closas. Un acte que habitualment es fa l'últim cap de setmana de gener, coincidint amb els Tres Tombs, però que enguany s'ha inclòs en la celebració que s'ha fet a l'església.
20 gener 2024