Sant Sebastià, sant Cristòfol, sant Roc i a vegades la Mare de Déu del Roser i la dels Dolors són advocats contra la pesta francesc comas | manresa 23.05.2020 | 23:58
El ball Bo-Bo a Monistrol de Montserrat arxiu/mireia arso
Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir les poblacions contra les pestes, el còlera i el foc. El 20 de gener és la festivitat de Sant Sebastià, que és una festa que se celebra a molts pobles de Catalunya.
Al Bages i al Moianès celebren aquest sant els pobles de Monistrol de Montserrat, Moià, Súria i Rajadell, i és invocat per protegir les poblacions contra les pestes, el còlera i el foc mitjançant el vot del poble.
El vot de poble és una prometença comunitària, solemne i pública, que fins i tot es feia davant de notari, mitjançant la qual els habitants d'un lloc decidien en un moment delicat de la seva història posar-se sota la protecció d'un sant, santa o Mare de Déu. Els perills podien ser pestes, epidèmies, guerres, sequeres, pedregades, aiguats o altres maltempsades. Quan calia demanar ajuda divina pel problema que afectava la comunitat, davant l'estol de personatges celestials que hi havia per escollir, se solia fer per atzar. Es posava dins una urna el nom de tots els possibles candidats perquè fossin ells mateixos els qui manifestessin la seva voluntat. A l'església es feia tres vegades el recompte, i si apareixia tres cops seguits el nom del sant volia dir que aquell sant o santa volia ser l'advocat i protector d'aquell poble.
Era el més votat, d'aquí el nom de vot del poble. Es feien solemnes pregàries, una processó i, sobretot, la signatura del contracte que lligava a perpetuïtat el sant amb el poble i que amb el pas dels anys s'ha convertit en molts indrets en una de les festes del poble o la festa major.
I aquesta festa s'havia de celebrar de generació en generació perquè no hi tornés mai més la malastrugança. Com dèiem, sant Sebastià, sant Cristòfol, sant Roc, i a vegades la Mare de Déu del Roser i la dels Dolors són advocats contra la pesta i tots els mals contagiosos.
«Sant Sebastià i sant Roc, guardens de pesta i de foc», deia la dita.
A Rajadell, la Festa de Sant Sebastià ja està documentada el 1589 i celebraven una festa molt solemne. A la sortida de la cerimònia religiosa feien un tancat amb una corda i els fidels que volien rebre el pa beneït que s'entregava i que tenia grans propietats curatives havien d'entrar a dins del tancat. Després feien una ballada amb una sola parella que acostumava a ser de les més grans del poble. Quan s'acabava el ball els pabordes obrien la corda per un extrem i allà hi posaven dos sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i a mesura que sortien rebien un panet mentre des de l'altre punt s'anava estrenyent el tancat per evitar que algú tornés a entrar i rebés dos panets.
Avui es fa una missa, la benedicció del pa o panellet i balls com el de la coca i el de bastons, a més d'altres actes culturals.
La Festa de Sant Sebastià a Moià
A Moià, la Festa de Sant Sebastià es va instituir per un vot de poble el 1676 i és la festa major petita de la vila. Es feia una processó amb la imatge del sant acompanyada dels garrofins –que són catorze infants vestits amb una túnica curta, completament blanca, i cenyida amb una faixa vermella–, porten el pit travessat per una banda ampla del mateix estil que la faixa i al cap duen una barretina vermella molt llarga. Els garrofins portaven un tabernacle amb una imatge de sant Sebastià. Anaven acompa-nyats pels teiers –que són tres nois amb la cara emmascarada, un barret de copa i unes llargues teies per il·luminar la comitiva– i el Pollo, un home amb la cara tapada i pintada que li dona un aire pintoresc. Porta un garrot embolicat amb una pell de conill farcida de palla a la mà, obre la comitiva i persegueix a tothom i passa el conill per la cara de la gent.
Antigament a la tarda es feia un ball del ciri per traspassar els càrrecs als confrares escollits per l'any següent. Duien un ciri i un ram que a l'acabar el ball eren oferts al sant mentre que actualment sis parelles fan l'intercanvi de l'almorratxa i el ciri.
La vigília de Sant Sebastià es balla la dansa tradicional pels carrers de la vila amb els garrofins, el pollo i els teiers.
L'endemà, després de la celebració religiosa, es fan el ball dels garrofins, el del ciri, el de gitanes, nans i contrapàs. Els tres primers balls estan relacionats amb la festivitat de Sant Sebastià.
El ball dels garrofins, un grup de catorze nens i nenes, fan una dansa en forma de contrapàs. Antigament la interpretaven davant les cases dels administradors i en la processó de Sant Sebastià.
El ball de gitanes acompanyava la processó quan la imatge del sant era traslladada a la seva capella de l'església parroquial el 20 de gener.
A Monistrol de Montserrat, la festa també té molts anys de tradició. La primera notícia de la pesta és de l'any 1585 i anys més tard se'n troben documentades més.
A final del segle XVI consta la venda d'un ciri votiu que va servir per pagar el pintat d'un sant Sebastià que s'havia comprat a Barcelona i el 1606 l'abat de Montserrat va oferir relíquies de sant Sebastià al poble.
Però més endavant la gent s'encomanava a altres sants com sant Felip Neri o sant Nicolau de Tolentino, però no a sant Sebastià.
Segons Salvador Redó, probablement la devoció a sant Felip fou perquè durant uns anys a Monistrol hi va haver un capellà, fill de Castellgalí, de l'orde dels felipons que devia instaurar el culte a sant Felip.
El 1651-54 es va rescatar el vot votiu de sant Sebastià i des d'aleshores data la festa del Bo-Bo. La festa té tres administradors: l'abat, el batlle i el prior. Els dos primers són casats i el tercer, solter. La festa consisteix en una cercavila i l'ofici solemne. A la tarda hi ha processó amb el sant pels carrers de la vila i, a les vuit, a la plaça del Bo-Bo és fa el ball del mateix nom. En primer lloc es presenten les dones, que fan tres voltes a la plaça acompanyades del Porrer; després, presentació de cada parella i, agafades de la mà, fan tres voltes; repartiment del dons concedits pel sant: les parelles els espargeixen amb les mans i, finalment, una rotllana de les tres parelles en se-nyal de joia pels favors rebuts. Aquesta cerimònia es fa tres cops i després del segon són proclamats els administradors de l'any següent. Si el poble els admet, es crida: «Bo! Bo!». I si els refusa: «Pega! Pega!». Aquest cas es dona molt poques vegades.
En aquest últims anys el record de la pesta i la protecció de sant Sebastià han servit perquè Monistrol organitzés la Festa dels Romeus, una fira turística en què el poble retorna a aquells temps i, a través d'escenes teatralitzades, recorda els fets històrics i la vida quotidiana de l'època.
A Súria, el vot del poble a sant Sebastià és el més modern de la comarca, ja que l'any 1885 hi va haver una forta epidèmia de còlera que va durar del 10 de setembre al 21 d'octubre i que va provocar la mort de vuitanta persones. A part de rebre l'ajuda de més personal sanitari per fer front a l'epidèmia i de l'ajuda econòmica de molta gent, el poble va decidir invocar sant Sebastià per aturar l'epidèmia.
El 20 de setembre del 1885 el poble va anar a buscar la imatge de sant Salvador i la va baixar fins a l'església parroquial. El rector, Jaume Soler Escrigas, va demanar durant l'ofici a les autoritats, presents a l'ofici, i al poble que fessin vot de celebrar perpètuament la festa de sant Sebastià si Déu els lliurava del còlera.
Avui, davant la pandèmia de la Covid-19, alguns pobles s'han encomanat de nou als seus sants protectors i n'han tingut exposades les imatges a l'església, com a Taradell, on han mostrat la de sant Sebastià; al Sarral, les dels sants metges (Cosme i Damià) i a Béjar, la de sant Roc.
Però també -segons el santoral actual- pot anar bé resar en temps de coronavirus a nous sants protectors com sant Quirino de Neuss, sant Edmund màrtir, sant Antoni Abat, sant Damià de Molokai i el beat salesià Lluís Variara.
23 maig 2020
Regió7
