Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecomuseu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecomuseu. Mostrar tots els missatges

9 de març 2025

Sis propostes per descobrir el Moianès a través del seu patrimoni preindustrial visitable

L'Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal en construcció que vol ser un atractiu turístic i generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis d'aquesta comarca jove


 

Masia d'EspluguesGeneralitat
Aleix Camprubí
Barcelona-09/03/2025 09:31


El Moianès és una comarca jove en la història recent del país, però farcida d'una història i un patrimoni envejable. Situada a la Catalunya Central, té una població total que no arriba als 15.000 habitants. Entre els diversos atractius turístics, hi trobem especialment un patrimoni. En aquest cas ens fixem en el preindustrial i industrial, amb diversos espais que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, i que podem visitar gràcies al projecte de l'Ecomuseu del Moianès.


Es tracta d'una proposta que permet veure el patrimoni en el seu lloc original, per conèixer com es vivia en una masia, entrar en una poua de gel o passejar al voltant d'una mina com la de l'Estany. És un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revalorar el patrimoni i convertir-lo en un producte turístic per generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis. En total seran 100 llocs visitables i 10 espais radials, dels quals avui ja en podem visitar alguns que recull el web turístic.

1. Forn de la Calç

Es tracta d'un complex ubicat a Calders i format per tres forns circulars de calç, situats a la casa del mateix nom. Segons detalla la font, la tradició d’explotació de la pedra calcària a la zona es remunta al segle X, en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Això no obstant, aquest daten del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 del segle XX.

La seva utilització era esporàdica, i tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn i el desgastava uns 2 cm. Al costat dels forns hi trobem avui dia el Centre d’Art Contemporani i Sostenible El Forn de la Calç (CACIS), que es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, especialment els relacionats amb l’ecologia i el medi natural del lloc.

2- Esplugues

Parlem ara d'una construcció molt especial i única al Moianès. Al costat de la riera de Fontscalents, hi trobem Esplugues, una masia de l'època troglodítica construïda sota una bauma que li fa de teulada. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002.

El cobert ha estat restaurat i avui és el punt d’acollida dels visitants, amb la recepció, els serveis i una sala polivalent per exposicions, concerts i altres activitats relacionades amb l’Ecomuseu de la comarca. Completa el conjunt el pont romànic del s. XI, que tenim just al costat. La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sudoest del terme municipal de Castellcir.

3. Poues de la Ginebreda

Castellterçol va ser el poble que millor va organitzar la producció i comercialització del gel, per la qual cosa destaca per conservar un bon nombre de poues, basses o carregadors. La Poua de la Ginebreda ha estat restaurada recentment i ens permet conèixer com era, com es treballava, com es comercialitzava, descobrir-hi una munió de pous singulars o visitar la capella de l’únic gremi de pouers de gel català.

La indústria manufacturera creada entorn d'aquestes eines donava feina a un bon nombre de treballadors durant l'hivern, en la qual es podien comptabilitzar les feines del camp i de pouer. Al Moianès se n’han comptabilitzat unes cinquanta, i a Castellterçol podreu entrar dins una poua de glaç.

 

Poues de la GinebredaGeneralitat


4. El Rentador del Roquer

A Castellterçol també trobem una construcció singular com el Rentador de llana del Roquer. Com s'hi fos un safareig, s'hi podia rentar-hi la llana o la roba. A dins hi trobem una taula llarga de pedra, darrere de la qual hi ha un pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on passava l’aigua, amb dos canals.

És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya, i per això forma part dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català. Situat a un extrem del Polígon industrial del Vapor, a tocar de la riera de Fonts Calents, s'usà dels segles XVI al XIX, quan fou de gran importància.

5. La Mina de l'Estany

També és especialment coneguda la Mina de l'Estany, que suposa una proposta per conèixer les relacions que lliguen l’espai natural d'aquesta zona humida amb el monestir agustinià que n’era el propietari. Segons detalla el web turístic, aquest tingué la iniciativa de dessecar-lo per lluitar contra les febres quartanes i guanyar noves terres de conreu.


Ver vídeo 

L'ESTANY: HISTÒRIA I NATURA


La mina és una obra d’enginyeria construïda per les 5 dignitats reials, les obres de la qual van ser realitzades durant tres anys, del 1734 al 1737. Està feta de pedra seca, i té una llargada de 425 metres. S'aconsegueix finalment l'assecament al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, s’aconsegueix l'assecament, i avui manté la seva funció.
 

Mina de l'EstanyGeneralitat

6. Espai Hemalosa

I acabem aquesta ruta per l'Espai Hemalosa, l'Antiga Fàbrica de Santa Maria d’Oló, on trobem l'exposició Oló a ritme de teler. La mostra explica com el poble va passar de ser un indret preindustrial en l'àmbit domèstic a una població totalment industrialitzada a partir de l’establiment de dues fàbriques tèxtils. Els plafons es complementen amb vitrines amb peces originals relacionades amb el treball tèxtil, dos telers restaurats i un audiovisual d’entrevistes als treballadors.

Durant la dècada dels vint aquestes dues fàbriques feren que s’establís la població i que en determinades èpoques fins i tot augmentés, tal com detalla el web comarcal turístic. Com si es tractés d'una colònia tèxtil, els dos propietaris de les fàbriques impulsaren nous serveis i infraestructures a la vegada que controlaven les iniciatives promogudes.
Espais visitables

Per visitar Esplugues, les Poues de la Ginebreda, el rentador de la llana i l’Espai Hemalosa, el preu és de 3,00 euros els adults i gratuït per als menors de 12 anys, sempre que hi hagi un mínim 10 persones, sinó costa 30 euros. Es poden fer visites concertades al 938301418. Per visites al Forn de la Calç, consultar horaris i disponibilitat a: www.cacis.cat. Per visites al Centre de Visitants i Mina de L’Estany, mirar la web: viulestany.cat.

9 març 2025

Públic

 

16 de nov. 2021

L’Ecomuseu del Moianès promociona el seu patrimoni preindustrial a Granera

Joan Capdevila
Granera | 16·11·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42


Granera va acollir parades d’empreses de la comarca | JOAN CAPDEVILA
 

Granera, el poble més petit del Moianès, va celebrar aquest any la festa Viu l’Ecomuseu del Moianès, que anualment es fa en un dels 10 pobles de la comarca per difondre, promocionar i revaloritzar el seu patrimoni preindustrial. Entre els actes més destacats de dissabte hi va haver una sortida per conèixer la fauna i la flora del torrent de la Riera de Granera, una taula rodona sobre l’incendi forestal del 2003 i un tast de vins del Moianès.

Diumenge, es va fer el mercat amb parades d’empreses de la comarca i es va donar a conèixer el projecte de restauració de l’edifici de l’antic cremador de deixalles de Castellterçol, que es transformarà en el nou centre d’interpretació de l’Ecomuseu del Moianès. La festa es va tancar amb un concert de tarda al Casal. 

16 novembre 2021

Regió7

11 de nov. 2021

El Moianès porta aquest cap de setmana a Granera la festa Viu l'Ecomuseu

Hi haurà una caminada, jocs, una taula rodona, concerts, una fira empresarial, i la presentació del nou centre d'interpretació que es vol fer a l'antic cremador de Castellterçol

Redacció | Granera
11·11·21 | 14:12


 

Una de les activitats d'anteriors edicions de Viu l'Ecomuseu ARXIU PARTICULAR


Granera acollirà aquest cap de setmana l'edició d'enguany de la festa Viu l'Ecomuseu del Moianès, la festa major comarcal d'hivern que organitzen el Consell Comarcal i el Consorci per Sant Martí, i que preveu un programa amb una quinzena de propostes entre els dos dies. Diumenge, a més, es farà la presentació del projecte de restauració de l'edifici de l'antic cremador de Castellterçol com a centre d'interpretació de l'Ecomuseu, a les 11 del matí al Casal de Granera.

El programa arrencarà aquest dissabte amb una caminada a les 10 des de Santa Cecília per conèixer la flora i la fauna del torrent de la Riera, i la resta d'activitats de la jornada ja se centraran dins el nucli. Durant el matí hi haurà un joc de sensibilització ambiental al Casal, que a la tarda també acollirà una taula rodona per recordar l'incendi del 2003 a Granera i un concert country al vespre. Per altra banda, l'església de Santa Cecília acollirà un acte d'harmonització d'espais i geobiologia, i a l'església de Sant Martí es farà un concert amb tast de vins del Moianès a partir de les 8.

Diumenge al matí, empreses de turisme i de productes de la comarca trauran les seves parades al carrer. També hi haurà una sessió de ioga somàtic a l'església de Santa Cecília, passejades trementinaires i rondalles a la placeta del carrer Monistrol. Després de la missa a l'església de Sant Martí, hi haurà vermut i ball de bastons de la Colla de Castellar del Vallès. A la tarda, al Casal, mostra de country i fi de festa amb S'temple Bar.

Tant dissabte com diumenge hi haurà jocs de taula gegants. 

11 novembre 2021

Regió7

27 de jul. 2018

La catedral del gel

Patrimoni industrial

Per passar la calor, un lloc bo de visitar són aquests punts de gel de Castellterçol que van funcionar fins fa un segle DANIEL ROMANÍ 27/07/2018 00:00

En aquesta construcció de pedra, d’onze metres d’alçada, s’hi conservava el gel. / CRISTINA CALDERER
 
“Castellterçol és la millor mamella de gel que es pot trobar. L’únic poble a una nit de Barcelona on hi glaça cada dia”, llegeixo a Argelagues, de Gemma Ruiz. Cal situar aquesta descripció, esclar, força temps enrere, quan el gel es transportava amb carro per camins pedregosos. En aquesta novel·la, Gemma Ruiz hi descriu amb detall la feina d’un pouer: “Ha de pescar les llenques de glaç que hagi criat la bassa i les ha de posar per pisos a la poua. D’una en una. Que no li rellisquin. Que no se li esquerdin. I que no li quedin enganxades, sobretot. Si dugues s’arrapen, cagada”.

Arribo a Castellterçol un matí d’una calor que tot ho aixafa. Refugiar-me dins d’un pou de gel és el millor que puc fer. Acompanyat de Teresa Soler, responsable de l’Ecomuseu del Moianès, entro en una de les quatre poues de la Ginebreda, l’única que es visita.


Localització de les Poues de la Ginebreda

Si hi estigués una bona estona necessitaria un jersei. Però de moment és fantàstic, tant per la temperatura com per la quietud. Ara hi som la Teresa i jo, però aquest pou de tant en tant s’omple de gent, de pensaments i de música: s’hi fan tallers de gintònic, activitats de meditació, relaxació, ioga, contacontes... Fins i tot la Coral Castellterçol en va provar la sonoritat -excel·lent!- amb unes cançons.

Els seus arcs majestuosos, de pedres grosses, ben quadrades, li atorguen un aire catedralici. A més, té unes dimensions considerables, quasi 11 metres d’alçada per 8 de diàmetre. Sí, soc dins d’una catedral del gel. “El lingüista Josep Ruaix em deia: «Fixa’t en el femení: cistell/cistella, plat/plata, roc/roca... Fa sempre referència a un concepte més gran, el femení». Això, doncs, és una poua, no un pou!”, em diu la Teresa.

“A quina alçada estem, aquí?”, li pregunto. “A uns 700 metres”, em respon. “¿Seria possible guardar gel actualment, a l’hivern, en aquest pou?” “Home, només algun any excepcional... Abans feia més fred”, diu. “La petita glaciació del segle XVIII va malmetre moltes collites. I de la desgràcia en va sortir un nou negoci, el del gel, destinat sobretot a la conservació d’aliments. En alguns indrets de Catalunya van fer-se pous de gel fins quasi a nivell de mar. Aquí feia prou fred per conservar bé el gel i ens trobem prou a prop de Barcelona -on hi havia els possibles clients- per poder transportar-lo i que no arribés fet aigua”, m’explica.
20 minuts de fred, màxim

“Els mesos de calor tocava netejar els pous a fons, i quan arribava el fred, posar-hi el gel. Agafaven aigua de la riera que passa per aquí, la riera de Fontscalents, i l’estancaven. En feien blocs de glaç i els duien fins aquí. Anaven posant una capa de gel i una de palla. Solien fer torns de vint minuts, i descansaven, perquè hi feia molt de fred, dins del pou, i per escalfar-se feien un foc, a una certa distància del pou, esclar”, m’explica la Teresa Soler, i tot seguit em revela la curiositat que algunes empreses d’alimentació que treballen amb congelats també fan torns de vint minuts. Ara m’assenyala una petita obertura per on entra un raig de claror. Ella mateixa havia baixat anys enrere per aquesta obertura amb una corda. “Fa uns anys el pou l’havien utilitzat com a abocador. Vam tenir una feinada a treure les escombraries i deixar-lo ben net!”

“A Catalunya, de les cinc grans zones de producció de gel (les muntanyes de Prades, les Gavarres, els ports de Beseit, el Montseny i el Moianès), aquesta comarca, el Moianès, és la que té més pous -una seixantena-, d’una més gran varietat de tipologies i de més incidència econòmica, comercial i social al llarg de més de tres segles”, diu la Teresa.

El negoci del gel va generar aquí un munt de feines: els que feien els carros, les cordes, el gel, els carreters que el transportaven, els que construïen les poues... Constituïa tota una activitat econòmica!

El gel de Castellterçol era molt apreciat fins fa ben poc. Per descomptat al mateix municipi: “L’avi de la Pastisseria Miró, de Castellterçol, ens va explicar que feia pastissos amb gel de les poues”, diu la Teresa. “Bona part del gel de Castellterçol baixava amb carro fins a Barcelona. El carro arribava amb la meitat de la càrrega, ja que inevitablement s’anava desfent pel camí”, detalla. “¿Sabies que aquí hi havia fins i tot el gremi de pouers?” El Moianès va ser sens dubte la capital del gel.

La millor manera d’accedir als pous de gel de la Ginebreda és deixant el cotxe al polígon industrial El Vapor, situat a la sortida de Castellterçol en direcció a Moià. Allà hi neix un caminet que hi mena (és millor, però, per accedir-hi, contactar amb el Consorci del Moianès, Moianesmes.cat).

Precisament darrere de les últimes naus del polígon industrial El Vapor hi ha un altre element preindustrial singular, el rentador de llana El Roquer, que també aprofitava l’aigua de la riera de Fontscalents. Es tracta d’una construcció (segles XVII-XVIII), de pedra, que per sostre té una bauma natural. S’hi conserva una llarga taula, els canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta sortida de l’esquilada i les piques excavades directament a la roca. “Feien una mena de lleixiu amb cendra i aigua per rentar la llana. A la part de dalt l’assecaven. Anaven girant la llana, fins que tenia un punt d’humitat òptim per poder filar”.

27 juliol 2018

Ara

18 d’ag. 2017

Oló obre una oficina de turisme per promocionar les activitats del poble

L'espai pretén ser un punt de referència de l'Ecomuseu, repartit en diversos punts del Moianès

18.08.2017 | 23:53
Fotografia dels últims retocs a l´Ecomuseu d´Oló, un dels espais de la nau rehabilitada 
Santa Maria d'Oló estrena un punt d'informació al centre del municipi per encomanar el turisme dins del poble i a la resta de la comarca. L'oficina se situa dins de l'Ecomuseu del Moianès, el qual pretén promoure el patrimoni del territori. L'horari d'atenció al públic s'ha establert els dissabtes de 10 a 14 h. Avui resulta que és el tercer dia que s'obren les portes als veïns.
El nou espai difondrà informació sobre els itineraris i senders existents al terme d'Oló, entre altres propostes de lleure. També vol ser un punt de referència de l'Ecomuseu, que està repartit en diversos punts del territori comarcal i Oló n'és un. «La idea és informar sobre el contingut que es pot trobar en tots els punts del museu i dels horaris que s'ofereixen», sosté Enric Güell, l'alcalde d'Oló.
La persona que s'encarrega d'atendre la recent oficina de turisme és un treballador de l'Ajuntament i ha rebut uns cursets de formació sobre la història del municipi. De fet, l'Ecomuseu d'Oló està dedicat al tèxtil, per la importància que aquesta indústria va tenir al municipi en el passat. «Dins del nostre museu hi ha diversos plafons que expliquen com va canviar la vida del poble amb l'arribada de les empreses tèxtils», assegura l'alcalde.
Aquest museu municipal se situa dins l'espai Hemalosa, un antic complex fabril que enguany es va convertir en un espai polivalent per als veïns del poble. L'alcalde assegura que durant la rehabilitació es va conservar la imatge de l'antiga nau, amb la mateixa estructura de pedra i sostre de fusta. El recinte no només serveix per acollir-hi l'Ecomuseu, sinó que també s'hi organitzen espectacles.
L'obertura de l'oficina de turisme s'ha realitzat gràcies a una subvenció del Consorci del Moianès. «La continuïtat del servei depèn de les subvencions. De moment, l'oficina funcionarà fins a final d'any, i la idea és seguir i fins i tot ampliar-la, però es necessita un reforç», remarca Enric Güell.
Una de les activitats que pretén promoure la memòria històrica dins la comarca és l'Ecomuseu. Enric Güell destaca: «Els visitants que hem rebut fins ara provenen d'Oló i dels pobles veïns de la comarca». Remarca que diverses persones que antigament havien treballat a la fàbrica tèxtil han anat a visitar el museu d'Oló.
Castellterçol és un altre dels punts on se situa l'Ecomuseu. Aquesta població permet conèixer com era una poua de gel, unes excavacions fetes de pedra on es guardava el glaç o la neu gelada durant el bon temps.