Moià vota en contra de l'ampliació de l'escorxador i de la planta de biogàs en la consulta que l'ajuntament no volia

Amb una participació del 30%, gairebé el 90% dels veïns mostren el seu rebuig a aquests dos projectes
Xavi Tedó12/01/2026

 

Els habitants de Moià, votant en la consultaACN
Leer en castellano
Read in English
Barcelona

"Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?". Aquesta és la pregunta que els habitants majors de 16 anys d'aquest municipi del Moianès havien de respondre aquest diumenge en una consulta popular no vinculant. Amb una participació del 30%, 1.487 veïns han votat en contra dels projectes, 151 a favor, 14 ho han fet en blanc i 11 han votat nul. La plataforma Per un Moià Viu, que demanava el vot en contra, considera que "la voluntat del poble és clara" de rebuig a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs" i recorda que han superat els 1451 vots d’Ara Moià. La formació vinculada a ERC, que governa amb majoria absoluta, ha posat totes les traves possibles perquè no se celebrés la votació. Considera que acceptar aquests projectes és l'única via per regularitzar el polígon i, per tant, salvar les empreses que ara mateix hi ha instal·lades, però els ecologistes i l'oposició no hi estan d'acord i creuen que hi ha altres vies. Ara caldrà veure com l'executiu entoma aquests resultats.
La consulta ha arribat després de dos anys de lluita en una carrera plena d'obstacles. L'última trava que havia posat el govern municipal era habilitar una única mesa per a la votació, tot i que estaven cridades a votar 5.522 persones. Finalment divendres, a última hora, a petició de la comissió promotora de la consulta van acceptar posar-ne dues més a l'Espai Cultural Les Faixes, on es fa la votació. El dia abans, però, l'Ajuntament havia prohibit la rua que els promotors de la consulta volien fer dissabte per incentivar la participació. L'executiu al·legava que era la jornada de reflexió, però la llei de consultes estableix que es pot fer campanya fins a les 00 h del dia de la consulta i els organitzadors la van acabar fent.

 

Rua contra els projectes pels carrers de MoiàX

Ara Moià, que no portava al seu programa l'ampliació de l'escorxador, mai ha vist amb bons ulls la consulta com la plantejaven els opositors. Al maig, el govern municipal ja va rebutjar admetre a tràmit la consulta que promou una coordinadora enmig de les protestes de més de 200 veïns a la plaça de l'Ajuntament. ERC va posar sobre la taula una consulta pròpia, simplement per demanar als veïns si estaven d'acord amb la regularització del polígon, on hi ha diferents empreses, com l'escorxador, i si estaven d'acord amb instal·lar-hi la planta, sense parlar en cap cas de l’ampliació de l'escorxador.


Finalment, l'executiu va acceptar la consulta després que la Generalitat emetés dues resolucions que insten l’Ajuntament a admetre a tràmit la votació per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. També va acabar acceptant la pregunta tal com està formulada ara. En qualsevol cas, l'alcalde Dionís Guiteras, que no ha acudit a votar, avisa que no és vinculant i que l'última paraula la té el govern: "Actuaré amb responsabilitat i no marxaré sent l'alcalde que ho ha tancat tot i que ha endeutat l'Ajuntament per les indemnitzacions que s'hauran de pagar a les empreses, i si això suposa el final de la meva carrera ho hauré d'acceptar".  

El centre cultural on s'ha fet la votacióACN


Campanya enmig de les festes de Nadal

"Des de l’inici de la campanya contra els projectes, l’alcalde es va negar a donar cap resposta davant les més de 1.800 signatures recollides entre persones empadronades a Moià. Això va portar a plantejar una consulta popular d’iniciativa ciutadana, que l’Ajuntament va obstaculitzar repetidament fins que ja no li va quedar més opció que acceptar-la o anar als tribunals contra la decisió de la Generalitat que avalava la consulta", denuncia la coordinadora Per un Moià Viu en conversa amb l'ARA. Que ha estat una carrera d'obstacles ho demostra que l'Ajuntament no va facilitar el cens fins al 17 de juliol, tot i que la consulta es va admetre a tràmit el 4 de juny. "Teníem dos mesos per recollir les signatures, però van trigar un mes i mig a comunicar-nos el cens. Sort que ja havíem avançat feina perquè només quedaven quinze dies", rebla Jaume Sesé, portaveu de la comissió promotora de la consulta, que subratlla que van aconseguir 902 signatures quan en necessitaven 552.


Signatures per demanar la consulta sobre els projectes a Moià.X

Així mateix, la plataforma Per un Moià viu relata que "l'equip de govern ha allargat els terminis que estableix la llei de consultes, presumiblement per intentar aprovar el projecte abans" de la votació. De fet, el consistori va validar al juny l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de l'escorxador, però va ser declarat nul de ple dret perquè no havia tingut en compte el document d'impacte ambiental que sempre exigeix la Generalitat. El que sí que ha fet és escurçar el termini de convocatòria de la consulta. Així, els opositors als projectes no amaguen el seu malestar amb el fet que el consistori aprovés la consulta el 12 de desembre i acordés la votació per l'11 de gener: "Tota la campanya s'ha desenvolupat durant el Nadal amb menys equipaments disponibles i amb més dificultats per arribar a la gent".

La Plataforma també critica que l'Ajuntament no hagi fet campanya per fomentar el vot, tot i estar-hi obligat, i hagi fet una difusió "mínima" de la consulta. Asseguren que els cartells informatius han estat poc visibles i que no s'ha facilitat un plànol del radi de població inclòs al cens, de manera que la ciutadania ha hagut d'anar personalment a l'Ajuntament per comprovar si podia votar. "És molt decebedor que un partit democràtic com Ara Moià hagi fet campanya perquè la població no expressés democràticament quin vol que sigui el futur del poble de Moià, menystenint la ciutadania que fa dos anys que està treballant per aconseguir que el poble pugui decidir", conclou la plataforma. 

12 gener 2026

Ara

 

L’Ajuntament de Moià tramitarà la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador malgrat el no de la consulta ciutadana

El batlle diu que la participació ha estat baixa i considera que la consulta és un avís per a millorar la transparència


Redacció / ACN  12.01.2026 - 13:09
Actualització: 12.01.2026 - 19:25
 

L’Ajuntament de Moià tramitarà el projecte de la futura planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador malgrat el resultat negatiu de la consulta ciutadana, que es va fer tot just ahir: 1.487 moianesos van votar que no –el 89,4% dels participants– i 151 que sí (9%). Hi va haver 14 vots en blanc i 11 van ser declarats nuls.


El batlle, Dionís Guiteras, ha explicat que “tirarà endavant perquè és el que toca fer” i ha posat l’accent en la participació de la consulta, que ha estat d’un 30%: “Hi ha hagut un 70% de la població que no s’hi ha sentit interpel·lada.” Malgrat això, ha reconegut que la consulta havia estat “un toc d’atenció” de la ciutadania, que demana més claredat i transparència: “I això farem.” La convocatòria anava adreçada als 5.522 veïns que viuen en un radi de 2,7 quilòmetres dels terrenys afectats i que tenen més de 16 anys. El resultat no era vinculant.
 

Lectures del resultat diferents

La plataforma Per un Moià Viu considera que el resultat de la consulta li atorga legitimitat per a fer tot allò que sigui possible per a aturar el projecte. La portaveu, Pilar Clapers, remarcava que “és molt difícil aconseguir participacions molt altes” en aquesta mena de consultes i que el resultat li semblava “espectacular”, sobretot perquè es van obtenir més vots pel ‘no’ que no pas els que va obtenir el mateix batlle a les eleccions que li van donar la majoria. El cens de la consulta, de fet, era més gran perquè incloïa joves de 16 i 17 anys, a banda els majors d’edat habituals.

La plataforma ha dit que, quan l’ajuntament faci oficial el posicionament de continuar la tramitació, anunciaran les vies per a intentar aturar el projecte. “Farem tot allò que sigui possible i més, ara que tenim la legitimitat.”


Segons el municipi, la consulta no ha aconseguit de mobilitzar tot el cens. El batlle considera que, en part, pot ser perquè la pregunta no abordava “el problema de fons, com la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes per al municipi i la comarca”.


Segons el batlle, cal posar l’accent en aquelles persones que van votar amb por per les molèsties de pudor o contaminació de la planta, o pel temor que el poble s’ompli de camions perquè augmentaran els sacrificis d’animals a l’escorxador. “Cal fer-los veure i explicar-los que això no és cert, que no passarà.”

L’equip de govern, que té majoria, s’ha compromès a reunir-se amb tothom, no sols amb els convocants de la consulta, sinó també amb empresaris, treballadors, veïns i partits polítics: “La gent vol que ho fem més, doncs això farem”, diu. El posicionament públic del municipi es farà durant un ple sense data definida. Té dos mesos per a fer-ho, comptant a partir de la consulta.


Crítiques a la gestió de la consulta

La plataforma considera que l’equip de govern ha fet “un paper molt trist” amb la consulta perquè, en compte de defensar el ‘sí’, “ha fomentat l’abstenció”. Asseguren que “és un menyspreu a la ciutadania” per tots els mesos de feina que hi ha hagut al darrere. “Ells sabien que si feien la campanya pel ‘sí’, cosa que no han fet, la perdrien”, diu Clapers. També acusen l’ajuntament d’haver-se limitat a col·locar “quatre cartells pel poble i prou” per a anunciar el dia de la consulta.

12 gener 2026

VilaWeb

Moià diu clarament “no” a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs

La consulta, no vinculant, que s’ha impulsat per iniciativa popular, ha tingut una participació del 30,12%

Imatges de la consulta sobre l’escorxador i la planta de biogàs a Moià / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià11 GEN 2026 20:56Actualitzada 11 GEN 2026 22:34

El “no” a la modificació urbanística per poder ampliar el polígon del Prat de Moià juntament amb l’activitat de l’escorxador i construir-hi una planta de biogàs, s’ha imposat clarament en la consulta popular no referendària que s’ha celebrat aquest diumenge. El resultat, però, no és vinculant.


El «no» ha obtingut 1.487 vots, que representa el 90,12 % del total dels emesos, mentre que el «sí» s'ha quedat en 151. En el procés hi ha participat un 30,12 % del cens, el que suposa un total de 1.663 persones de les 5.522 que estaven cridades a fer-ho, i hi ha hagut 14 vots en blanc i 11 de nuls. Com a dada significativa, i tot i tractar-se de censos diferents, els 1.487 «no» de la consulta d’ahir superen els 1.451 vots que va obtenir la formació d’Aramoià a les darreres eleccions municipals, i que li van donar la majoria absoluta. Aramoià és el principal abanderat del projecte per legalitzar el polígon, lligat a una ampliació dels terrenys i de l’escorxador, i a la construcció de la planta de biogàs.


Després d’un recompte de gairebé dues hores, l’alegria s'ha desfermat al local de Les Faixes, on s’havien fet les votacions, i on la immensa majoria dels presents eren partidaris del «no». En acabat, responsables de la plataforma Per un Moià Viu, que en aquesta consulta ha agrupat les entitats que defensaven el «no», expressaven la satisfacció pels resultats a través de les xarxes, i assenyalaven que «la voluntat del poble és clara: no volem l’ampliació de l’escorxador ni la planta de biogàs».

«El 70% no s’ha sentit cridat»

Per la seva banda i en declaracions a aquest diari just després de conèixer els resultats, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, no desmereixia el 30 % de participació, però apuntava que «un 70 % no s’ha sentit cridat per anar a votar», i deia que el resultat de la consulta evidencia que «ha votat qui estava convençut del ‘no’». Aramoià ja havia manifestat reiteradament que no se sentia interpel·lat per la consulta veient la manera com s’havia plantejat, tant pel contingut de la pregunta com per l’acotació del cens, entre altres qüestions, i avui els membres del partit tampoc han fet acte de presència al local de Les Faixes, com a mínim durant el recompte. Guiteras ha lamentat que no s’hagués arribat a un acord entre les dues parts per organitzar la consulta en uns termes que, al seu entendre, podrien haver satisfet tothom. «Si tot hagués estat més clar i transparent, hi hauria participat molta més gent, i sense un ambient crispat», deia.
 

Un degoteig constant

Les votacions han transcorregut en una jornada tranquil·la i sense incidències remarcables més enllà de dubtes de gent que no sabia si podia votar.

Arrencava a les 9 del matí i s'ha pogut votar fins a les 7 de la tarda. Ja de bon començament hi ha hagut un degoteig de persones que volien fer-ho. Primer, sense cues, però a mesura que avançaven les hores, l’afluència anava creixent, i en alguns moments sí que hi ha hagut petites aglomeracions en algunes meses.


D'una única mes a les tres demanades

La consulta d’aquest diumenge al local de Les Faixes ha comptat, finalment, amb tres meses de votacions i no amb l’única que s’havia previst inicialment amb el decret de convocatòria. Els impulsors de la consulta havien demanat reiteradament un increment del nombre de meses per poder agilitar-ne la celebració, i divendres van saber que n’hi hauria tres. Es va demanar la participació de persones voluntàries per sumar-se al personal ja previst per l’Ajuntament.

11 gener 2026

Regió7

Un pols d’idees antagòniques que pot marcar el futur de Moià

La consulta d’aquest diumenge sobre la modificació urbanística per ampliar el polígon i l’escorxador i construir la planta de biogàs, parteix d’uns posicionaments clarament definits, i posa l’economia i l’ecologia al centre del debat

Terrenys del polígon industrial del Prat de Moià, amb l’escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 GEN 2026 6:26

La consulta popular que es farà diumenge a Moià hauria de resoldre un dels debats més controvertits i amb uns posicionaments més clarament antagònics dels últims anys al poble. No és vinculant, però el resultat podria ser clau per al seu futur polític i econòmic.


En joc, hi ha el «sí» o el «no» a una modificació urbanística per a l’ampliació del polígon del Prat, lligada a la de l’escorxador, i la construcció d’una planta de biogàs. Unes qüestions que, segons l’equip de govern d’Aramoià (que capitalitza l’opció del «sí»), es proposen com a «l’única» solució fins ara plantejada al problema de fons: la legalització del polígon, que funciona de manera irregular des que es va construir els anys 90. Veïns i entitats ecologistes s’hi oposen, no a legalitzar el polígon, però sí a vincular l’operació a ampliar l’escorxador. Tampoc veuen clara la necessitat d’una planta de biogàs, bàsicament per motius mediambientals i de sostenibilitat, i per això demanen el «no».


L’origen del problema és la situació irregular del polígon, que en el seu dia es va desenvolupar sense que s’adeqüés al planejament vigent. Entre altres coses, doncs, falten espais verds i d’equipaments, alguns són en zona inundable, i hi ha volums disconformes i fora d’ordenament. Això crea una inseguretat jurídica que impedeix donar llicències i obliga l’Ajuntament a regularitzar la situació.


La solució passa per ampliar el polígon i donar cabuda a aquests espais, amb el hàndicap que bona part dels terrenys que l’envolten estan protegits o en zona inundable. Davant d’això, l’equip de govern defensa com a «única via» plausible trobada fins ara l’operació que situa l’ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador, que el seu propietari va comprar a un privat. Aquests sí que són aptes, i en el seu dia els va oferir a l’Ajuntament a canvi que en requalifiqui una part perquè l’escorxador pugui ampliar l’activitat. També es proposa construir una planta de biogàs. El procés està en marxa, però no s’ha completat, i és en aquest punt que es fa la consulta.

L’equip de govern sosté que aquesta operació garantirà la permanència de les empreses que ja hi ha al polígon i en portarà de noves. Si no és així, diu que es veuran obligades a marxar. Els partidaris del «no» ho consideren una amenaça, i no veuen que la regularització hagi de passar forçosament per tancar cap empresa ni augmentar-ne la superfície, especialment la de l’escorxador. A més, denuncien els perjudicis que tot plegat pot tenir per a l’entorn, amb el tancament de passos de fauna, o per al creixement de la salvia valentina, una espècie protegida molt pròpia del Moianès. L’alcalde, Dionís Guiteras, respon que, «si algú té una altra alternativa, que l’exposi».
 

L’escorxador, al punt de mira

L’ampliació de l’activitat de l’escorxador és un dels principals motius d’oposició a la proposta.


Els grups ecologistes alerten que amb un escorxador més gran «es multiplicarà» el consum d’aigua que ja suposa el 25% de la que es consumeix a Moià. També els preocupa, entre altres, l’increment de trànsit de camions, que se sacrifiquin més animals, i temen que es perpetuï la precarietat laboral que diuen que hi ha a l’escorxador.

El govern, en canvi, assegura que l’ampliació no servirà per sacrificar més animals, sinó per a la transformació i la incorporació de serveis d’envasat de productes ja elaborats. A més, es preveu una nau de congelació, un espai per assecar pernils, una planta de tractament de menuts per elaborar menjar per a mascotes, i un centre d’investigació biomèdica per al trasplantament de còrnies i vàlvules en humans.
 

Discordança sobre el biogàs

La construcció d’una planta de biogàs també confronta posicions.

Aramoià n’és partidari, ja d’entrada, perquè l’equipament és considerat d’interès públic, una condició legalment necessària per poder fer la requalificació urbanística que es pretén. A més, hi veu una oportunitat per obtenir energia pública renovable per a Moià (i amb possibilitat de vendre’n a fora) a partir de la gestió i el tractament de residus generats «només» en l’àmbit local, des de fracció orgànica, de la poda, o de la indústria alimentària, fins a fangs de la depuradora o d’empreses properes, però no de l’escorxador.

Els detractors de la planta dubten que amb els residus locals n’hi hagi prou per fer-la funcionar i, per tant, diuen que se n’hauran de portar de fora. Asseguren que s’originaran fums i pudors que poden afectar la salut i la qualitat de vida del poble, i critiquen l’envergadura d’un projecte que costarà 5,5 milions d’euros, amb una subvenció europea que cobreix fins a 3,3 milions. Per la seva banda, l’alcalde assegura que «la planta no farà fum perquè fermenta sense oxigen, ni generarà pudors, perquè l’emmagatzematge dels residus i els purins és en dipòsits hermèticament tancats».


Diumenge, els votants decidiran.

9 gener 2026

Regió7

Ecologistes consideren nul·la de ple dret l'aprovació per ampliar l'escorxador de Moià i demanen que quedi sense efecte

L'entitat El Fanal sosté que el document que es va portar al ple del 4 de juny no incorporava l'estudi ambiental requerit per poder tirar endavant amb la proposta




Ple del 4 de juny passat, en que s'aprovava incialment la modificació del planejament / Arxiu | Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià10 JUL 2025 19:29Actualitzada 10 JUL 2025 19:37


L'entitat El Fanal ha demanat a l'Ajuntament de Moià que deixi sense efecte l'aprovació inicial de la modificació del planejament per poder ampliar l'escorxador i construir la planta de biogàs al polígon del Prat, acordada en el ple del 4 de juny passat. El col·lectiu ecologista sosté, a través d'un comunicat, que el punt aprovat aquell dia no incorporava el Document d'Abast de l'estudi ambiental estratègic, com diu que correspondria, de manera que el procediment és nul de ple dret.

El Fanal ha presentat aquest requeriment com a al·legació a l'aprovació inicial de la proposta, que encara s'ha de sotmetre a l'aprovació provisional i definitiva abans de poder prosperar. El ple del 4 de juny va donar el vistiplau a la modificació de planejament amb els vots a favor de 7 regidors d’Ara Moià, l’abstenció dels 3 regidors de Junts i els vots en contra de les regidores de Capgirem Moià i el PSC. L'11 de juny es publicava la resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i s'obria un període d'un mes per presentar al·legacions.


Des del Fanal, "vam procedir a analitzar la informació publicada i ens vam adonar que el document aprovat pel ple no incorporava el Document d'Abast de l'estudi ambiental estratègic, al qual el projecte ha de donar resposta argumentant tot allò que se li exigeixi des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica". Arran d'aquest fet, el 15 de juny l'entitat va fer una consulta oficial a l’Oficina de Medi Ambient de la Catalunya Central "i ens van contestar que la Generalitat encara no havia emès el Document d’Abast, pas imprescindible per a la tramitació del projecte".


El Fanal sosté que, davant d'aquesta situació, l'aprovació és nul·la de ple dret perquè no s’ha donat compliment als tràmits de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

10 juliol 2025

Regió7

Alimentació i begudes, el 50,7% del Moianès

 5 desembre 2024

el9nou paper

dues empreses es disputen Embotits Espina

 

10 maig 2024

el9nou paper

Filo Camí; l'Eix Juneda-Moià-Vic

 26 abril 2024

el9nou paper 

Convoquen a Moià un acte de protesta contra l'ampliació de l’escorxador

Consideren que manca transparència sobre la proposta, juntament amb la de la planta de biogàs

Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador i amb Moià al fons Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Moià 25 D’ABR. 2024 14:03

Entitats ecologistes i veïns de Moià han convocat una concentració per a aquest divendres per manifestar-se en contra de la possible ampliació de l’escorxador. L’acte s’ha convocat per a les 7 de la tarda a la plaça de Sant Sebastià. Els convocants demanen que els assistents portin xiulets, cassoles, esquelles i altres estris per fer soroll en senyal de protesta.

La plataforma ha obert un espai (un portal web) en què exposen que «a finals del 2023 es van saber els plans previstos per dur a terme la planta de biogàs que Ara Moià tenia al seu programa electoral» Plans que consideren que suposen «canvis molt substantius per al poble, amb efectes de fons en l'àmbit econòmic, ambiental i social».

Els convocants argumenten que «donada la transcendència del projecte» caldria que «tothom del poble pugui tenir més fàcilment accessibles totes les informacions» i que «puguem conèixer l’opinió pel que fa als sectors més directament afectats (empreses del Polígon Industrial del Prat i pagesia) i de les entitats cíviques de Moià».

La plataforma exposa que «la planta de biogàs està vinculada amb una possible ampliació de l’escorxador, lligada al seu torn amb una regularització del Polígon Industrial del Prat. Aquest polígon ha estat sempre en situació irregular, que potser es podria resoldre ampliant-lo, però la Generalitat no ho ha autoritzat perquè els terrenys que té al sud, per on es podria estendre, estan sota una qualificació de protecció territorial i no se’n pot modificar el paisatge». Hi afegeixen que «el que canvia actualment és que en una àrea d’aquests terrenys s’hi vol instal·lar una planta de biogàs, i això es pot considerar una actuació d’interès públic i territorial. I, d’altra banda, l’ampliació de l’escorxador es pot considerar una extensió d’àrea urbana amb estratègia de creixement moderat o mitjà. I, si es fan aquestes consideracions, es pot autoritzar requalificar i urbanitzar sòl rústic i amb protecció territorial».

25 abril 2024

Regió7

Recullen firmes contra el pla per ampliar l’escorxador del Moianès

La plataforma Moianès pel Decreixement, de Moià, ha engegat una recollida de firmes contra la modificació puntual del POUM

L'operació urbanística permetria ampliar l'escorxador i fer la planta de biogàs fent créixer el polígon d'El Prat | Sebastià Renom

Queralt Campàs
23/01/2024
Moià

La plataforma Moianès pel Decreixement, de Moià, ha engegat una recollida de firmes contra la modificació puntual del POUM, per tal d’ampliar l’Escorxador Comarcal del Moianès, d’iniciativa privada, i construir la planta de biogàs municipal al polígon industrial d’El Prat.

Segons Pilar Clapers, d’El Fanal, col·lectiu que forma part de la plataforma, “la modificació del Pla Urbanístic preveu que el propietari dels terrenys els cedeixi a l’Ajuntament a canvi que 10,8 hectàrees es requalifiquin com a zona industrial i en una petita part de 2,5 hectàrees s’hi col·loqui la planta de biogàs i s’ampliï l’escorxador”. Puntualitza que no estan en contra de la planta de biogàs sinó del fet que s’ubiqui en terrenys privats [que amb l’operació passarien a ser de titularitat pública] i que el beneficiat pugui “ampliar el seu negoci” gràcies a la requalificació.

També apunta que la requalificació comportaria doblar la dimensió del polígon. “Un particular ha de decidir el model de poble que volem. Una persona de Lleida amb interessos privats?”, es pregunta. Val a dir que, en el document d’avantprojecte aprovat el desembre per Urbanisme, són 7,3 hectàrees les que passen de rural a industrial.

Moianès pel Decreixement també denuncia “opacitat” per part de l’administració i expliquen que s’han assabentat que a banda de la planta s’hi preveuen altres infraestructures (una planta fotovoltaica, una de triatge d’orgànica, una de transferència i la deixalleria). També estan en contra de l’ampliació de l’escorxador per diverses qüestions com el consum d’aigua. “Ara l’escorxador ocupa 1,4 hectàrees i consumeix el 25% de l’aigua del municipi.” Apunta a possibles irregularitats en la contractació de la plantilla de treballadors i fa referència al model agroecològic: “Hem calculat el consum de porc i només el 0,3% es quedaria a la comarca.”

La modificació també afectaria els copropietaris del Castellnou de la Plana, una fortificació medieval. Lluís Rodríguez i Genís Costa, de Moianès pel Decreixement, expliquen que la planta de biogàs se situaria molt a prop d’aquest conjunt, que és Bé Cultural d’Interès Nacional. Rodríguez i Costa tenen previst invertir dos milions d’euros per restaurar l’espai i impulsar-hi un negoci de turisme rural i, durant les temporades baixes, obrir el castell al poble. “Totes les finestres donen a l’esplanada on es vol construir”, diuen.

A banda, al costat també tenen un corredor de fauna que volen potenciar, i diuen que queda situat just on hi ha projectada la planta de biogàs.

23 gener 2024

el9nou

Ramaders del Moianès denuncien la falta d'escorxador de xais i vedells

L'únic servei de la comarca es limita al porcí i els pagesos afectats fan llargs trajectes per sacrificar el bestiar laura serrat 20.08.2019 | 21:48


Els ramaders del Moianès Francesc Molins, Martí Font, Raquel Valldeoriola i Joan Homs (d'esquerra a dreta) laura serrat

Recórrer cent quilòmetres per trobar un escorxador, generar estrès a l'animal i perdre la traçabilitat del bestiar. Aquestes són algunes de les conseqüències que viuen els ramaders del Moianès que crien xais, vedells i cabrits des que l'escorxador comarcal va decidir sacrificar només bestiar porcí l'any 2015 (vegeu edició del 16 de gener del 2016). La creació d'un nou escorxador de baixa capacitat a la comarca és la demanda dels productors que volen encarregar-se de la distribució de la seva carn i dirigir-la als comerços locals. Controlar la venda del bestiar és una de les sortides per a les explotacions petites, que estan supeditades als preus que marquen les grans empreses del sector.

Fa quatre anys, l'escorxador comarcal del Moianès va limitar-se al porcí, va al·legar que la resta donava poc rendiment. Aleshores els ramaders amb explotacions d'oví, boví o cabrum es van quedar sense aquest servei a la comarca. El 2018 el Moianès tenia 82 explotacions de boví, 40 d'oví i 35 de cabrum, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. No obstant això, «una bona part d'aquestes explotacions només s'encarreguen de la cria del bestiar», afirma el ramader Joan Homs.

Apunta que els pagesos afectats són els que s'encarreguen de tot el procés productiu i, al final, han de fer «molts quilòmetres per sacrificar el bestiar i aquest fet dificulta la venda de proximitat a la comarca». Destaca que un grup d'una vintena de pagesos joves afectats s'han unit sota el nom de Col·lectiu de Ramaders de l'Altiplà per fer visible la situació i reclamar a l'administració la creació d'un escorxador de baixa capacitat a la comarca. Un projecte que fa anys que els ramaders esperen.


Buscar escorxador lluny de casa
«Em desplaço fins a Sant Cugat per sacrificar el bestiar i, després, perdo la pista dels animals», lamenta la ramadera Raquel Valldeoriola, que té una explotació de vedelles. Explica que quan podia utilitzar el servei de l'escorxador comarcal del Moianès «venia als petits comerços de la vora». Actualment, els trasllats compliquen la venda directa. «L'escorxador s'encarrega de la distribució i només sé que algunes vedelles marxen amb vaixell fins al Líban», destaca.

El ramader Joan Homs viu una situació similar. També té una explotació ramadera de vedells que «acaben comercialitzant-se al gran mercat». Abans del 2015, distribuïa el seu producte entre diversos negocis locals «però ara la comercialització de la carn està en mans de l'escorxador». Reivindica que la petita ramaderia hauria de tenir més control sobre el destí del bestiar amb un servei de sacrifici més a la vora.

«Volem conèixer la traçabilitat de la nostra carn», destaca el ramader Francesc Molins. Ell cria cabres de llet i ovelles i es desplaça a l'escorxador de Sant Joan de Vilatorrada. «La qualitat de la carn queda ressentida perquè s'agreuja l'estrès dels animals en els trasllats i el temps d'espera a l'escorxador», diu. Destaca que alguna vegada s'ha trobat que li retornen una carn que no és la seva.

Un altre dels ramaders afectats, Martí Font, té una explotació d'ovelles que aconsegueix distribuir de manera directa, «tot i el desgast dels trasllats continus i la despesa que aquests suposen». Font considera que «és absurd haver de fer tants viatges per retornar el bestiar a la comarca».

El coordinador territorial de la Catalunya Central d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, remarca que «una bona part dels ramaders amb explotacions petites voldria tenir una garantia de localitat en el proveïment dels productes, però la llunyania dels escorxadors ho dificulta». Apunta que la venda directa és una de les sortides per als petits ramaders, que han de competir amb grans corporacions.

20 agost 2019

Regió7