Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris energia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris energia. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2026

El Moianès haurà de produir 281,5 MW d’energies renovables per complir els objectius del 2050

D’aquest total, el 94% haurà de provenir d’instal·lacions fotovoltaiques i el 6% restant, d’energia eòlica


Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Regió7
Moià03 FEB 2026 17:57Actualitzada 03 FEB 2026 18:10

El Moianès haurà de generar 264,8 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’energia eòlica de cara a l’any 2050, en compliment dels objectius establerts a Catalunya en aquest àmbit. La xifra l’ha fet pública Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant la presentació dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als deu municipis que integren la comarca.


Així, el Moianès haurà de produir, en l’horitzó del 2050, un total de 281,5 MW d’energia renovable, dels quals el 94,07% correspondran a energia solar i el 5,93% restant, a energia eòlica. Pel que fa a la producció fotovoltaica, la comarca acollirà la major part de la potència en espais no artificialitzats, és a dir, en sòl no urbanitzable —majoritàriament agrícola o forestal—, on es generaran 210 MW, el 79,31% del total. D’altra banda, 47,2 MW, que representen el 17,82%, es produiran en edificis, i els 7,6 MW restants (2,87%) en espais artificialitzats.


En aquest còmput s’inclou la potència ja instal·lada, autoritzada o en fase de tramitació al territori, que actualment és de 46,2 MW. Això significa que el Moianès ja ha assolit el 17,45% de la potència solar fotovoltaica requerida. En total, es destinaran 340 hectàrees —l’equivalent a l’1% de la superfície de la comarca— a instal·lacions solars en sòl no artificialitzat. Els objectius nacionals també preveuen, en el cas del Moianès, una aportació de 16,7 MW d’energia eòlica.

Una eina d’ordenament territorial

El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació d’energia renovable de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi en funció del seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia solar fotovoltaica, així com la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. De l’altra, a partir d’una metodologia «única, homogènia i vàlida per al conjunt del país», el Pla ha identificat sobre el mapa de Catalunya les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida, respectivament, de parcs eòlics i de plantes fotovoltaiques.

Durant la presentació, a més de donar a conèixer els resultats preliminars, també s’ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s’ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Prèviament, el PLATER ja s’havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant el qual es van rebre 358 aportacions.

Un cop s’iniciï el període d’informació pública —que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local—, els municipis del Moianès podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop el PLATER sigui aprovat definitivament, els ajuntaments podran adaptar el seu planejament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la implantació d’energies renovables al seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Pla.


En aquest sentit, la directora de l’ICAEN també ha exposat durant la trobada les diferents eines i canals que els representants municipals tindran a la seva disposició per formular aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, durant el període d’informació pública es facilitarà un visor web cartogràfic que permetrà consultar els resultats preliminars del PLATER a escala municipal i presentar les propostes corresponents.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació de les energies renovables —principalment l’eòlica i la fotovoltaica— al conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de complir les fites establertes a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic del país. En aquest sentit, esdevindrà una eina de suport als municipis per regular la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus termes municipals.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’implantarà en sòl no artificialitzat, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. La previsió és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

3 febrer 2026

Regió7

9 de gen. 2026

Un pols d’idees antagòniques que pot marcar el futur de Moià

La consulta d’aquest diumenge sobre la modificació urbanística per ampliar el polígon i l’escorxador i construir la planta de biogàs, parteix d’uns posicionaments clarament definits, i posa l’economia i l’ecologia al centre del debat

Terrenys del polígon industrial del Prat de Moià, amb l’escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 GEN 2026 6:26

La consulta popular que es farà diumenge a Moià hauria de resoldre un dels debats més controvertits i amb uns posicionaments més clarament antagònics dels últims anys al poble. No és vinculant, però el resultat podria ser clau per al seu futur polític i econòmic.


En joc, hi ha el «sí» o el «no» a una modificació urbanística per a l’ampliació del polígon del Prat, lligada a la de l’escorxador, i la construcció d’una planta de biogàs. Unes qüestions que, segons l’equip de govern d’Aramoià (que capitalitza l’opció del «sí»), es proposen com a «l’única» solució fins ara plantejada al problema de fons: la legalització del polígon, que funciona de manera irregular des que es va construir els anys 90. Veïns i entitats ecologistes s’hi oposen, no a legalitzar el polígon, però sí a vincular l’operació a ampliar l’escorxador. Tampoc veuen clara la necessitat d’una planta de biogàs, bàsicament per motius mediambientals i de sostenibilitat, i per això demanen el «no».


L’origen del problema és la situació irregular del polígon, que en el seu dia es va desenvolupar sense que s’adeqüés al planejament vigent. Entre altres coses, doncs, falten espais verds i d’equipaments, alguns són en zona inundable, i hi ha volums disconformes i fora d’ordenament. Això crea una inseguretat jurídica que impedeix donar llicències i obliga l’Ajuntament a regularitzar la situació.


La solució passa per ampliar el polígon i donar cabuda a aquests espais, amb el hàndicap que bona part dels terrenys que l’envolten estan protegits o en zona inundable. Davant d’això, l’equip de govern defensa com a «única via» plausible trobada fins ara l’operació que situa l’ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador, que el seu propietari va comprar a un privat. Aquests sí que són aptes, i en el seu dia els va oferir a l’Ajuntament a canvi que en requalifiqui una part perquè l’escorxador pugui ampliar l’activitat. També es proposa construir una planta de biogàs. El procés està en marxa, però no s’ha completat, i és en aquest punt que es fa la consulta.

L’equip de govern sosté que aquesta operació garantirà la permanència de les empreses que ja hi ha al polígon i en portarà de noves. Si no és així, diu que es veuran obligades a marxar. Els partidaris del «no» ho consideren una amenaça, i no veuen que la regularització hagi de passar forçosament per tancar cap empresa ni augmentar-ne la superfície, especialment la de l’escorxador. A més, denuncien els perjudicis que tot plegat pot tenir per a l’entorn, amb el tancament de passos de fauna, o per al creixement de la salvia valentina, una espècie protegida molt pròpia del Moianès. L’alcalde, Dionís Guiteras, respon que, «si algú té una altra alternativa, que l’exposi».
 

L’escorxador, al punt de mira

L’ampliació de l’activitat de l’escorxador és un dels principals motius d’oposició a la proposta.


Els grups ecologistes alerten que amb un escorxador més gran «es multiplicarà» el consum d’aigua que ja suposa el 25% de la que es consumeix a Moià. També els preocupa, entre altres, l’increment de trànsit de camions, que se sacrifiquin més animals, i temen que es perpetuï la precarietat laboral que diuen que hi ha a l’escorxador.

El govern, en canvi, assegura que l’ampliació no servirà per sacrificar més animals, sinó per a la transformació i la incorporació de serveis d’envasat de productes ja elaborats. A més, es preveu una nau de congelació, un espai per assecar pernils, una planta de tractament de menuts per elaborar menjar per a mascotes, i un centre d’investigació biomèdica per al trasplantament de còrnies i vàlvules en humans.
 

Discordança sobre el biogàs

La construcció d’una planta de biogàs també confronta posicions.

Aramoià n’és partidari, ja d’entrada, perquè l’equipament és considerat d’interès públic, una condició legalment necessària per poder fer la requalificació urbanística que es pretén. A més, hi veu una oportunitat per obtenir energia pública renovable per a Moià (i amb possibilitat de vendre’n a fora) a partir de la gestió i el tractament de residus generats «només» en l’àmbit local, des de fracció orgànica, de la poda, o de la indústria alimentària, fins a fangs de la depuradora o d’empreses properes, però no de l’escorxador.

Els detractors de la planta dubten que amb els residus locals n’hi hagi prou per fer-la funcionar i, per tant, diuen que se n’hauran de portar de fora. Asseguren que s’originaran fums i pudors que poden afectar la salut i la qualitat de vida del poble, i critiquen l’envergadura d’un projecte que costarà 5,5 milions d’euros, amb una subvenció europea que cobreix fins a 3,3 milions. Per la seva banda, l’alcalde assegura que «la planta no farà fum perquè fermenta sense oxigen, ni generarà pudors, perquè l’emmagatzematge dels residus i els purins és en dipòsits hermèticament tancats».


Diumenge, els votants decidiran.

9 gener 2026

Regió7

10 de maig 2024

Moià posa una caldera de biomassa amb la que preveu un estalvi anual de 28.000 euros

La instal·lació, en la que s’ha començat ja a treballar, subministrarà energia a l’escola pública i el seu gimnàs i a la llar d’infants

Treballs per instal·lar la caldera de biomassa / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Redacció
Moià 10 MAI 2024 13:21

L’escola Josep Orriols i Roca i la llar d’infants els Garrofins de Moià podran substituir pròximament el consum d’energies fòssils com el gasoli per energia renovable amb estella forestal de proximitat. L’Ajuntament hi ha començat els treballs per instal·lar una caldera de biomassa que formarà part de la xarxa de calor que alimentarà un total de tres edificis, ja que a banda de les dues escoles hi ha el gimnàs de la Josep Orriols i Roca. La caldera forma part d’un projecte per substituir el consum d’energies no renovables i reduir en un 77% el cost del combustible anual.

Actualment, els tres equipaments escolars municipals tenen un cost de combustible anual de 35.961,73 euros, i amb la nova instal·lació es preveu que el cost del combustible per cobrir les necessitats tèrmiques es reduirà a uns 8.061 euros, cosa que suposarà un estalvi de gairebé 28.000 euros i de 78 tones de gasos d’efecte hivernacle cada any.

Pel que fa al consum energètic actual, aquest prové del gasoil i supera els 280.000 kWh a l’any. Amb la caldera de biomassa, el consum energètic provinent d’estella forestal serà de 251.922 kWh a l’any, la qual cosa suposa un estalvi d’energia primària de 28.078 kWh anuals.

L’actuació inclou les instal·lacions tèrmiques de la caldera, la sitja i la xarxa de calor, l’obra civil corresponent i la reforma de les instal·lacions de generació tèrmica de cadascun dels edificis per permetre la incorporació d’energia procedent de la biomassa.

El cost total de l’obra adjudicada és de 326.700 euros i es compta amb una subvenció de 267.192 euros de la Diputació de Barcelona, a través del programa Renovables 2030.

10 maig 2024

Regió7

13 de nov. 2023

Neis Moianès Sostenible, el punt de partida cap a una cooperativa energètica d'abast comarcal


 13 novembre 2023

el9nou paper

Neix Moianès Sostenible, el punt de partida cap a una cooperativa energètica d’abast comarcal

Prop de 200 persones omplen l’auditori Sant Josep de Moià durant l’acte de presentació

Unes 200 persones van assistir a la prsentació del projecte de Moianès Sostenible | Jordi Gibert

El 9 Nou
13/11/2023
Moià

Jordi Gibert

Un acte celebrat el passat dijous a l’auditori Sant Josep de Moià va servir per presentar en societat un nou projecte de transició energètica davant de dues-centes persones. Durant l’acte, els membres de la cooperativa van explicar que el projecte va néixer a partir d’un treball a les escoles rurals del Moianès Llevant. La presentació en societat també va comptar amb el meteoròleg Eloi Cordomí, que va explicar les conseqüències del canvi climàtic. Entre els assistents a l’acte hi havia alcaldes de la comarca com Dionís Guiteras, de Moià; Enric Rovira, de l’Estany, o Eduard Sánchez, de Calders.

Segons Daniel López, membre del consell rector de la cooperativa, des de Moianès Sostenible “buscaran la complicitat dels diferents ajuntaments de la comarca” per crear el projecte. Alhora, també formen part d’una agrupació de cooperatives energètiques que pretén incloure altres projectes associatius que, a petita escala, han aparegut en alguns pobles del Moianès per compartir energia renovable.

L’objectiu de l’entitat és crear una comunitat energètica a escala comarcal que abasteixi amb plaques solars els diferents pobles del Moianès. D’aquesta manera, “no volem dependre de les grans empreses del sector energètic”.

El següent pas per Som Moianès és créixer en nombre d’associats, de moment n’hi ha una cinquantena. Paral·lelament, toca buscar espais privats o públics on instal·lar les plaques solars per a les comunitats energètiques locals de cada poble. Des de Moianès Sostenible creuen que la comarca podria arribar a ser autosuficient en matèria d’energia.

A més a més, López explicava que apostar pel format cooperativa permet “empoderar els veïns del Moianès, que siguin ells qui prenguin les decisions, en lloc de les grans companyies del sector energètic”.

La cooperativa designarà un soci que representi l’entitat a cada municipi i que servirà d’interlocutor tant amb els veïns interessats en el projecte com amb les institucions.

13 novembre 2023

el9nou

17 d’oct. 2023

Acte al Moianès per promoure-hi una transició energètica justa

Col·lectius que s'oposen als macroparcs organitzen una jornada amb la veu d'experts

Redacció
Calders | 17·10·23 | 10:22



Caminada organitzada per Moianès pel Decreixement ARXIU PARTICULAR


El Centre Cívic de Calders acollirà aquest dissabte, 21 d'octubre, un acte informatiu i alhora de debat sota el títol «Per una transició energètica justa al Moianès». Organitzat per la plataforma Salvem Calders i la CUP, es parlarà sobre la transició energètica «des d'una perspectiva sostenible i justa pel territori». L’eix central de l’acte serà una taula rodona que tindrà lloc a partir de les 11 del matí, en què hi prendran part Sergi Saladiè, geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili; Montse Corberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, i Montse Clapers, biòloga i membre de l’associació El Fanal, grup ecologista del Moianès. Hi prendran part col·lectius que que han expressat la seva oposició a què prosperin macroparcs fotovoltaics i eòlics promoguts per empreses privades, com Salvem calders, Salvem Castellfollit del Boix, Moianès pel Decreixement, Ateneu la Polseguera i les CUP de Moià, Calders, Artés i Navàs i Arran Moianès. 🍽️ Després de la taula rodona hi haurà un vermut musical es clourà la trobada amb un dinar. Es recomana fe reserva prèvia emplenant un formulari. 

17 octubre 2023

Regió7

25 d’ag. 2023

L’Ajuntament de Calders s’oposa a la construcció d’un camp solar al Pla de les Quingles

La Generalitat ja ha aprovat una altra planta de 17 hectàrees a la finca de Can Canadell, que té el vistiplau del consistori

Queralt Casals
Calders | 25·08·23 | 06:25





Entorn de la subestació elèctrica de Calders, a prop de la qual es projecten els parcs solars Arxiu/Alex Guerrero


L’Ajuntament de Calders es mostra contrari a la construcció d’una planta solar fotovoltaica de 40 hectàrees al Pla de les Quingles, que es troba en fase d’exposició pública. La nova infrastructura es faria just al costat del camp solar de 17 hectàrees que es preveu fer a la finca de Can Canadell, que la Generalitat de Catalunya ha autoritzat recentment i que si que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament. El consistori considera que s’ha de fer un desplegament moderat dels parcs solars i, per aquest motiu, preveu presentar al·legacions al nou projecte per evitar que es tiri endavant.


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica que el consistori va considerar «acceptable» la construcció d’una planta solar al municipi com la que hi ha projectada a la finca de Can Canadell, ubicada just darrera de la subestació elèctrica, però es mostra contrari a afegir un nou camp fotovoltaic de grans dimensions al municipi, just a tocar de l’altre que ja compta amb l’autorització per tirar-se endavant. Segons Sànchez, la planta de Can Canadell, de 17 hectàrees, «per nosaltres ja és gran, però ara hi ha la proposta de fer-ne una altra a tocar d’aquesta d’unes 40 hectàrees i ens hi oposem». L’alcalde assegura que «l’Ajuntament està fent el que pot per evitar que es desenvolupi aquest camp».

En aquest sentit, el consistori preveu presentar al·legacions en contra del projecte i està fent «una tramitació de modificació de normes per evitar aquest camp fotovoltaic al terme». L’alcalde de Calders subratlla que «no estem en contra dels camps solars, però tampoc volem que ens modifiquin en excés el paisatge i hem de trobar el punt d’equilibri». Destaca «l’impacte paisatgístic» que suposaria afegir el nou camp solar «en una zona on hi ha activitat agroturística per qui suposaria un perjudici».

La nova planta fotovoltaica, impulsada per l’empresa VLT Investment, dedicada a la producció energètica, s’ubicaria a la zona del Pla de les Quingles, al camp de conreu més gran del terme municipal, i ocuparia una extensió d’aproximadament unes 40 hectàrees. Igual que la que es preveu fer a Can Canadell, just al costat, aprofitaria la seva proximitat amb la subestació elèctrica d’Endesa per poder-se connectar fàcilment a la xarxa elèctrica. El projecte es troba en aquests moments en fase d’exposició pública.
 

La planta de Can Canadell ja està autoritzada
D’altra banda, la Generalitat ja ha aprovat el projecte de construcció del parc solar fotovoltaic projectat a la finca de Can Canadell, promogut per l’empresa de carburants Meroil, que serà el primer que s’instal·larà al municipi. En concret, el parc s’ubicarà en una zona ocupada per camps a la dreta de la carretera N-141c, just després de la subestació elèctrica i la finca de Can Canadell. El seu propietari veu de bon ull la instal·lació d’aquest parc en uns terrenys que actualment es dediquen al cultiu de camps de cereals, amb poca rendibilitat. 

25 agost 2023

Regió7

23 de juny 2023

Moià calcula un estalvi energètic de 700.000 euros anuals amb la futura planta de biogàs

El consistori ha rebut finalment una subvenció de 3.302.338,9 euros dels fons europeus Next Generation


Planta de biogàs de Torregrossa, promoguda per Som Energia ARXIU/ACN


Redacció/ACN
Moià | 23·06·23 | 06:25


L'Ajuntament de Moià calcula que amb la construcció i posada en servei de la futura planta de biogàs que es farà al municipi generarà un estalvi de 700.000 euros anuals del pressupost en el capítol de despesa energètica i que, de fet, convertirà la capital del Moianès en un municipi «100% autosuficient energèticament».


Per tirar endavant aquesta infraestructura, el consistori ha rebut finalment una subvenció de 3.302.338,9 euros dels fons europeus Next Generation, aportació que, segons fonts municipals, correspon al 80% del cost. Les mateixes fonts precisen que inicialment els havia estat atorgat 1,2 milions, que era el 30% del cost, per un error d’interpretació del govern central, però que després de la presentació d’un recurs que va ser acceptat ha estat atorgat aquest import equivalent al 80%.

El que es preveu és construir una planta de biogàs de 1.200 Kw per revaloritzar els residus que es generen a Moià i transformar-los en energia elèctrica i calor per a tots els equipaments municipals. A més, també subministrarà energia per fer funcionar l'enllumenat públic de tot el municipi i als pous i bombes d'impulsió de la companyia d'aigües municipal. L'energia produïda per la planta de biogàs també ha de permetre canviar tota la flota de vehicles municipals per elèctrics i alimentar tots els carregadors de vehicles elèctrics públics del poble. Es preveu que la planta estigui en marxa a finals del 2025.

La idea és que el consum de tots els serveis i l'energia que necessita la planta per funcionar es cobreixi amb aproximadament el 80% de la producció. Mentre que el 20% restant serviria per subministrar a la població i les indústries del municipi a través d'una Comunitat Energètica Local.

El consistori veu la planta de biogàs com una oportunitat que ha de permetre impulsar l'economia local i comarcal, ja que la planta s'alimentarà de purins, els fangs de les depuradores – tant municipal com privades-, els residus de les indústries alimentàries i la fracció orgànica municipal. D'aquesta manera, es preveu donar sortida a uns residus cars de gestionar. Del procés de la planta també s'obtindrà un producte que es pot convertir en un fertilitzant per a l'agricultura.

A final de març, la llavors consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va presentar el pla del departament en matèria de biogàs amb un horitzó fins el 2030. De la cinquantena de plantes que actualment hi ha a Catalunya, Acció Climàtica preveu passar al triple, arribant a generar 1,1 Twh/any.

La primera planta ciutadana de biogàs a Espanya, i que és una de les referències, es va posar en servei el 2014 al municipi lleidatà de Torregrossa, de la mà de la cooperativa Som Energia. Una instal·lació que funciona mitjançant dejeccions animals i residus agroindustrials. 

23 juny 2023

Regió7

4 d’abr. 2023

Moià construirà una planta de biogàs que proveirà d'electricitat i calor tots els equipaments municipals

El projecte té un cost aproximat de 6,4 milions d'euros i ha rebut una subvenció del 80% de fons europeus

ACN
Moià | 04·04·23 | 15:29 | Actualitzat a les 17:38


 

La planta de biogàs de Torregrossa de Som Energia ACN


Moià avança cap a la transició energètica. El municipi preveu construir una planta de biogàs amb capacitat per produir 9MW que distribuirà energia elèctrica i calor a tots els equipaments municipals. A més, també subministrarà energia per fer funcionar l'enllumenat públic de tot el municipi i als pous i bombes d'impulsió de la companyia d'aigües municipal. L'energia produïda per la planta de biogàs també ha de permetre canviar tota la flota de vehicles municipals per elèctrics i alimentar tots els carregadors de vehicles elèctrics públics del poble. El projecte té un cost aproximat de 6,4 MEUR i ha accedit a una subvenció del 80% provinent de fons europeus. Es preveu que la planta estigui en marxa a finals del 2025.

L'Ajuntament ha explicat que el consum de tots els serveis i l'energia que necessita la planta per funcionar representarà el 80% de la producció. El 20% restant servirà per subministrar a la població i les indústries del municipi a través d'una Comunitat Energètica Local.

El consistori veu la planta de biogàs com una oportunitat que ha de permetre impulsar l'economia local i comarcal, ja que la planta s'alimentarà de purins, els fangs de les depuradores – tant municipal com privades-, els residus de les indústries alimentàries i la fracció orgànica municipal. D'aquesta manera, es preveu donar sortida a uns residus cars de gestionar. Del procés de la planta també s'obtindrà un producte que es pot convertir en un fertilitzant per a l'agricultura.

A finals de la setmana passada, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va presentar el pla del departament en matèria de biogàs amb un horitzó fins el 2030. De la cinquantena de plantes que actualment hi ha a Catalunya, Acció Climàtica preveu passar al triple, arribant a generar 1,1 TWh/any. 

 4 abril 2023

Regió7

21 de febr. 2023

Els habitatges amb plaques solars d’autoconsum es doblen en un any al Moianès

Posar-ne a camps de vinyes o crear xarxes tèrmiques de biomassa, entre els projectes del Consell

Txell Vilamala
21/02/2023 | 12:18
Moià

Plaques solars fotovoltaiques | Albert Llimós


El Moianès és la comarca catalana amb més densitat de plaques fotovoltaiques domèstiques. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia, la mitjana al conjunt del país se situa a 65 instal·lacions per cada 10.000 habitants, però la xifra a la comarca es triplica fins arribar a 181, amb un boom espectacular el darrer any. Aquest furor s’explica, en primer terme, per les condicions orogràfiques –un altiplà on té molt sentit refiar-se i treure profit del sol– i la presència al territori d’empreses punteres al sector de l’energia renovable.

S’hi suma l’imprescindible interès ciutadà per caminar en aquesta direcció gràcies a la baixada de preu de les plaques durant els últims temps, les millores tecnològiques que n’han incrementat el rendiment i la conjuntura global, és a dir, que s’hagi disparat el cost de l’electricitat i molts habitatges vegin amb bons ulls tant ser més autosuficients com treure rendibilitat econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques, ja que l’excedent s’aboca a la xarxa i es tradueix després en descomptes a la factura de la llum.

Una altra particularitat del Moianès és que l’empenta de la gent ha trobat la complicitat de l’administració. I en temps rècord. Tal com explica la consellera Sonsoles Letang, responsable de l’àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Consell Comarcal, en tres anys “s’ha passat de zero a cent”: “Abans del novembre del 2019, quan vam marcar els objectius generals i l’estratègia, no hi havia res fet”.

Des de llavors el Moianès i els 10 municipis que el conformen han redactat els seus propis plans de transició energètica i això els ha permès guanyar una convocatòria d’abast europeu que es tradueix en finançament i dades, com que amb una inversió de 40 milions d’euros la comarca podria evitar l’emissió de 62.000 tones de diòxid de carboni l’any. “És moltíssim”, destaca Letang, l’equivalent a uns 2.000 viatges en avió entre Austràlia i Catalunya.


Seguint el full de ruta del 2019 i les millores que s’hi han anat afegint s’avança, per tant, en com a mínim dues direccions: les mesures que porten a terme els ajuntaments d’acord amb els plans locals i les que impulsa el Consell Comarcal. En aquest àmbit sumpramunicipal n’hi ha de clàssiques, com dotar d’una instal·lació fotovoltaica la seu institucional, Can Carner, a Moià, o millorar el sistema de climatització de l’edifici, però també projectes pioners. Un és el que preveu cobrir de plaques les línies de cultiu de dos cellers de Santa Maria d’Oló i, sense interferir en la producció de vi, vendre l’energia que generin. “El sector primari és el principal a la comarca”, apunta Letang, “li hem de donar suport amb actuacions que el facin rendible i fomentin la sobirania alimentària a Catalunya”.

Entre altres mesures, com constituir comunitats energètiques veïnals i industrials o haver creat l’Agència d’Energia del Moianès, el pla del Consell també estudia a quines zones urbanes tindria sentit bastir xarxes de calor: calderes centrals d’on sortissin tubs per transportar escalfor fins a les cases. Aquesta iniciativa entusiasma Letang perquè enllaça amb un altre projecte: reactivar la gestió dels boscos de la comarca i treure’n la biomassa que cremaria a les calderes. “Les plaques solars ens poden resoldre la necessitat d’electricitat, però l’aspecte tèrmic mitjançant energies renovables no és tan fàcil. Europa ens empeny cap aquí, per deixar de dependre del gas natural i el gasoil i perquè podríem potenciar una indústria emergent de producció de biomassa”, sentencia la consellera.

El marcoparc a Calders, aturat

El projecte d’un macroparc solar promogut per Meroil a la Roureda de les Tàpies continua aturat a l’espera d’un pla de la Generalitat per definir com encaixar-lo urbanísticament. Letang diu, això sí, que s’ha parlat amb els promotors per introduir-hi criteris de sostenibilitat i reduir la superfície respecte a les 26 hectàrees previstes inicialment. 

21 febrer 2023

el9nou

20 de des. 2021

21 de nov. 2020

La fusta que es pot tallar al Bages es podria consumir tota a la comarca

Marc Cortina, del Clúster Bioenergia, defensa un model que s'adreci a l'autoconsum i eviti el transport enric badia 21.11.2020 | 23:49

Jordi Tarradas, gerent de Boscat, i Marc Cortina, del Clúster de Bioenergia de Catalunya enric badia

Els boscos del Bages i del Moianès aportarien fusta suficient per poder escalfar les poblacions de la comarca. Aquestes dues comarques, com diuen els tècnics, serien autosuficients consumint productes de biomassa. Des de Manresa, Marc Cortina gestiona el Clúster Bioenergia de Catalunya, que agrupa els principals productors i empreses relacionades amb el consum de fusta, i explica que tot i que en els darrers anys s'ha millorat de manera considerable queda encara molt camí per fer.

Cortina manté que, tal com el Bages i el Moianès podrien consumir el 100 % de la producció d'un bosc, el Berguedà serà una comarca excedentària de fusta i, per tant, en podria aportar a altres zones que en fossin deficitàries.

Però la producció té marge per créixer sense posar en risc el bosc. Al revés, el treball que es fa per recollir fusta per fer estella, bàsicament, hauria de contribuir a establir una millor gestió del bosc, la qual cosa evitaria, per exemple, que fos una gran caldera de combustió en cas d'un incendi forestal. I aquesta és una possibilitat en què tota la franja dels Prepirineus, amb grans masses contínues de bosc, juga cada any en una ruleta que sempre es pot acabar aturant a la pitjor casella. «Són els boscos del país que més pateixen l'estrès de la situació actual».

Cortina recorda els incendis del 94 i del 98 com a exemple de situacions que no s'haurien de repetir. I Jordi Tarradas, gerent de Boscat, que és la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, afegeix que cal escoltar els experts, que ja parlen dels incendis de sisena generació lligats no només als riscos de sempre, sinó també al canvi climàtic.

Per a Tarradas, tot «el material combustible que s'ha acumulat al bosc, cremar-lo en calderes de biomassa és una solució». I aquestes solucions són a prop, tot i que actualment, més a tall d'exemple, que no pas com a solució de futur. Tarradas destaca, entre d'altres, la xarxa de calor per al 100% del municipi que van muntar a Sant Pere de Torelló o, en un altre àmbit, la planta termosolar de Borges. I, mirant en dimensions més petites, a la comarca del Bages mateix ja hi ha exemples de diferents poblacions que tenen calderes per escalfar equipaments públics.

El Clúster Bioenergia de Catalunya gestiona actualment més de 60 empreses i entitats del sector, tant del sector públic com del sector privat. Marc Cortina destaca que a hores d'ara el sector pot donar garantia de servei a tot Catalunya i, a diferència del que pot passar amb altres sectors com ara els combustibles fòssils, en el cas de la fusta hi ha estabilitat en els preus.

Per la seva part, Tarradas destaca la importància que té que hi hagi un 100% d'autoconsum i que l'exportació sigui pràcticament testimonial. No només pels costos que té el transport per carretera, que és una part molt important, sinó perquè el sistema tancat es justifica més des del punt de vista mediambiental.

21 novembre 2020

Regió7

22 de juny 2020

Propietaris de camps del Bages i el Moianès reben un allau de sol·licituds per instal·lar plaques solars als seus terrenys

juny 22nd, 2020 Dídac Garcia


Inversors en energia solar han posat la Catalunya Central en el seu punt de mira. Estan interessats en implantar parcs energètics en grans extensions de terreny agrícola per un termini que va de 25 a 30 anys. El problema rau en que això pot significar un risc pel futur de l’agricultura a casa nostra i també suposa un impacte visual molt gran. D’altra banda, el preu que els inversors estan disposats a pagar per una hectàrea va dels 1.000 als 1.700 euros, quan de mitjana un pagès que arrenda el mateix espai paga uns 200 euros. Aquest és el dilema en que es veuen immersos els propietaris, ramaders i pagesos de la zona.

A Calders, per exemple, la majoria de propietaris han rebut la trucada d’inversors interessats en arrendar camps de cultiu. És el cas d’en Pep Torné, responsable de la casa de turisme rural Torrecabota. Torné ha assegurat que s’ha negat a oferir camps de la seva finca, però es dóna el cas que té veïns que ja tenen preacords lligats amb els inversors. Això, segons el propietari, dóna una imatge que pot perjudicar el seu negoci de turisme rural.

Amb tot plegat, la majoria de veus de la comarca no s’oposen a les plaques solar però tampoc volen que es malmetin els camps de cultiu. Josep Bover, un ramader del Bages, no vol deixar de ser pagès i creu que el millor seria instal·lar les plaques en espais erms com, per exemple, les teulades de les naus industrials.

22 juny 2020

OnaMoianès

20 de maig 2020

Posaran plaques solars a instal·lacions municipals de 12 pobles de casa nostra

redacció 20.05.2020 | 23:41


Instal·lacions fotovoltaiques en un equipament públic diba

La Diputació de Barcelona ha tret a licitació pública 37 instal·lacions fotovoltaiques en equipaments municipals de la província de Barcelona, entre els quals n'hi ha dotze en poblacions del Bages, Moianès, Berguedà i Anoia.

El programa, dotat amb un milió d'euros i cofinançat per l'Àrea d'Acció Climàtica i per fons Feder, comporta la instal·lació de plaques d'autoconsum amb una potència mitjana de 14,5 kW. L'objectiu del programa és reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i també dels consums energètics de 37 edificis municipals de poblacions de menys de 20.000 habitants. En concret, de les comarques de casa nostra se'n beneficiaran Aguilar de Segarra, Artés, Calders, el Bruc, Gironella, la Pobla de Lillet, l'Estany, Moià, Sant Joan, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Salvador i Súria. L'anunci de la licitació ha estat publicat al Diari Oficial de la Unió Europea en data de 18 de maig. D'acord amb el calendari d'execució de les instal·lacions, el mes de juliol d'aquest any tots els projectes d'instal·lació hauran d'estar redactats i disposaran d'un termini de 12 mesos per a la seva execució i entrada en funcionament.

20 maig 2020

Regió7

9 de set. 2016

Calders acull l'exposició de la Diputació «Actuem amb energia»

Es podrà visitar al Casal Social fins al 19 de febrer

El Casal Social de Calders acull fins al 19 de setembre l'exposició interactiva i itinerant de la Diputació de Barcelona: Actuem amb energia que mostra, mitjançant consells pràctics, com fer un ús eficient de l'energia a les nostres llars.

 L'exposició dóna consells sobre com mantenir la qualitat de vida i un bon nivell de confort tot fent un ús raonable de l'energia i, alhora, demostra els beneficis que comporta, tant a nivell d'estalvi econòmic com també per al medi ambient i per la lluita contra el canvi climàtic.

La mostra Actuem amb energia consta de cinc àmbits que introdueixen gradualment diferents conceptes vinculats a l'energia: com es genera, dades i curiositats sobre el consum, accions que podem desenvolupar per a aconseguir un bon estalvi energètic i com ens hi pot ajudar el nostre municipi.

L'exposició es pot visitar fins al 19 de setembre al vestíbul del Casal Social de Calders (Plaça Major cantonada amb el carrer dels Països Catalans) en horari de tardes, de 16.00 a 19.00 h.