Moià inaugura el Parc de Bombers després d'11 anys de precarietat

El nou edifici s'ha construït amb fusta per fomentar la seva integració a l'entorn roger junyent. moià 18.12.2020 | 21:37

Moià va inaugurar ahir el Parc de Bombers després d'11 anys en què el parc ha estat en una situació precària, ja que es va tancar parcialment arran d'unes esquerdes que posaven en perill l'edifici, que finalment va anar tot a terra. Durant aquest temps, part de l'edifici va ser substituït per mòduls prefabricats.

El nou edifici, que ahir va inaugurar el conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Sàmper, té fonaments i forjat de formigó, però amb una estructura modular de fusta.

Màxim del Valle, sotsinspector cap del Servei Tècnic dels Bombers de la Generalitat, va explicar que fa 11 anys la crisi feia «inviable» fer un parc nou. Fa dos anys, però, va dir Del Valle, es va poder revertir la situació, i ara Moià té un nou parc, en el qual s'han invertit 1,5 milions d'euros i que, precisament per la seva construcció amb fusta, «fa que s'integri fàcilment a l'entorn». L'alcalde de Moià va anar més enllà i va assegurar que la construcció de fusta és «un toc d'atenció a l'administració per veure què fem amb aquest 70% del territori que és bosc i que, si no li donem vida, només servirà perquè els bombers hi vagin a apagar incendis».

Per la seva banda, Sàmper va qualificar el parc d'«extraordinari» i va felicitar «totes les persones que han col·laborat en la seva construcció, de forma especial als bombers», i va lloar la seva «professionalitat i rigor a l'hora de treballar».

El nou parc té un espai dedicat a les dependències dels bombers i la part d'equipament industrial, que correspon a la zona on hi ha la cotxera, gimnàs i espais complementaris com els magatzems d'equips d'intervenció i els tallers. A Moià hi ha 5 bombers per torn i una plantilla de 17 efectius, i 9 membres de la unitat EPAF (equips de prevenció activa forestals).

18 desembre 2020

Regió7

La fusta que es pot tallar al Bages es podria consumir tota a la comarca

Marc Cortina, del Clúster Bioenergia, defensa un model que s'adreci a l'autoconsum i eviti el transport enric badia 21.11.2020 | 23:49

Jordi Tarradas, gerent de Boscat, i Marc Cortina, del Clúster de Bioenergia de Catalunya enric badia

Els boscos del Bages i del Moianès aportarien fusta suficient per poder escalfar les poblacions de la comarca. Aquestes dues comarques, com diuen els tècnics, serien autosuficients consumint productes de biomassa. Des de Manresa, Marc Cortina gestiona el Clúster Bioenergia de Catalunya, que agrupa els principals productors i empreses relacionades amb el consum de fusta, i explica que tot i que en els darrers anys s'ha millorat de manera considerable queda encara molt camí per fer.

Cortina manté que, tal com el Bages i el Moianès podrien consumir el 100 % de la producció d'un bosc, el Berguedà serà una comarca excedentària de fusta i, per tant, en podria aportar a altres zones que en fossin deficitàries.

Però la producció té marge per créixer sense posar en risc el bosc. Al revés, el treball que es fa per recollir fusta per fer estella, bàsicament, hauria de contribuir a establir una millor gestió del bosc, la qual cosa evitaria, per exemple, que fos una gran caldera de combustió en cas d'un incendi forestal. I aquesta és una possibilitat en què tota la franja dels Prepirineus, amb grans masses contínues de bosc, juga cada any en una ruleta que sempre es pot acabar aturant a la pitjor casella. «Són els boscos del país que més pateixen l'estrès de la situació actual».

Cortina recorda els incendis del 94 i del 98 com a exemple de situacions que no s'haurien de repetir. I Jordi Tarradas, gerent de Boscat, que és la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, afegeix que cal escoltar els experts, que ja parlen dels incendis de sisena generació lligats no només als riscos de sempre, sinó també al canvi climàtic.

Per a Tarradas, tot «el material combustible que s'ha acumulat al bosc, cremar-lo en calderes de biomassa és una solució». I aquestes solucions són a prop, tot i que actualment, més a tall d'exemple, que no pas com a solució de futur. Tarradas destaca, entre d'altres, la xarxa de calor per al 100% del municipi que van muntar a Sant Pere de Torelló o, en un altre àmbit, la planta termosolar de Borges. I, mirant en dimensions més petites, a la comarca del Bages mateix ja hi ha exemples de diferents poblacions que tenen calderes per escalfar equipaments públics.

El Clúster Bioenergia de Catalunya gestiona actualment més de 60 empreses i entitats del sector, tant del sector públic com del sector privat. Marc Cortina destaca que a hores d'ara el sector pot donar garantia de servei a tot Catalunya i, a diferència del que pot passar amb altres sectors com ara els combustibles fòssils, en el cas de la fusta hi ha estabilitat en els preus.

Per la seva part, Tarradas destaca la importància que té que hi hagi un 100% d'autoconsum i que l'exportació sigui pràcticament testimonial. No només pels costos que té el transport per carretera, que és una part molt important, sinó perquè el sistema tancat es justifica més des del punt de vista mediambiental.

21 novembre 2020

Regió7

Jocs de fusta gegants i tradicionals i festa de l'escuma, a Moià

24 agost 2015

Regió7 paper