Moià enllesteix la instal·lació de la caldera de biomassa a l’escola Josep Orriols i Roca

La xarxa de calor, que també alimentarà el gimnàs del centre i la llar d’infants els Garrofins, preveu un estalvi anual de 28.000 euros
 

El consistori ha fet les primeres proves de la nova xarxa de calor / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià 02 JUL 2024 12:20


L’Ajuntament de Moià ja ha fet les primeres proves per verificar el bon funcionament dels circuits hidràulics i la combustió de la xarxa de calor amb caldera de biomassa, que ha instal·lat a l’escola Josep Orriols i Roca. D’aquesta manera, el centre educatiu i la llar d’infants els Garrofins podran substituir el consum d’energies fòssils com el gasoil per energia renovable amb estella forestal de proximitat. La nova instal·lació preveu un estalvi anual de 28.000 euros.

En els darrers mesos, el consistori ha efectuat els treballs per instal·lar una caldera de biomassa que forma part de la xarxa de calor que alimentarà un total de tres edificis, ja que a banda de les dues escoles hi ha el gimnàs de la Josep Orriols i Roca. La caldera forma part d’un projecte per substituir el consum d’energies no renovables i reduir en un 77% el cost del combustible anual.


Actualment, els tres equipaments escolars municipals tenen un cost de combustible anual de 35.961,73 euros, i amb la nova instal·lació es preveu que la despesa per cobrir les necessitats tèrmiques es reduirà a 8.061 euros, cosa que suposarà un estalvi de gairebé 28.000 euros i de 78 tones de gasos d’efecte hivernacle cada any.


Pel que fa al consum energètic actual, aquest prové del gasoil i supera els 280.000 kWh a l’any. Amb la caldera de biomassa, el consum energètic provinent d’estella forestal serà de 251.922 kWh a l’any, la qual cosa suposa un estalvi d’energia primària de 28.078 kWh anuals.

L’actuació ha inclòs les instal·lacions tèrmiques de la caldera, la sitja i la xarxa de calor, l’obra civil corresponent i la reforma de les instal·lacions de generació tèrmica de cadascun dels edificis per permetre la incorporació d’energia procedent de la biomassa.


El cost total de l’obra és de 326.700 euros i es compta amb una subvenció de 267.102 euros de la Diputació de Barcelona, a través del programa Renovables 2030.

2 juliol 2024

Regió7

Moià posa una caldera de biomassa amb la que preveu un estalvi anual de 28.000 euros

La instal·lació, en la que s’ha començat ja a treballar, subministrarà energia a l’escola pública i el seu gimnàs i a la llar d’infants

Treballs per instal·lar la caldera de biomassa / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Redacció
Moià 10 MAI 2024 13:21

L’escola Josep Orriols i Roca i la llar d’infants els Garrofins de Moià podran substituir pròximament el consum d’energies fòssils com el gasoli per energia renovable amb estella forestal de proximitat. L’Ajuntament hi ha començat els treballs per instal·lar una caldera de biomassa que formarà part de la xarxa de calor que alimentarà un total de tres edificis, ja que a banda de les dues escoles hi ha el gimnàs de la Josep Orriols i Roca. La caldera forma part d’un projecte per substituir el consum d’energies no renovables i reduir en un 77% el cost del combustible anual.

Actualment, els tres equipaments escolars municipals tenen un cost de combustible anual de 35.961,73 euros, i amb la nova instal·lació es preveu que el cost del combustible per cobrir les necessitats tèrmiques es reduirà a uns 8.061 euros, cosa que suposarà un estalvi de gairebé 28.000 euros i de 78 tones de gasos d’efecte hivernacle cada any.

Pel que fa al consum energètic actual, aquest prové del gasoil i supera els 280.000 kWh a l’any. Amb la caldera de biomassa, el consum energètic provinent d’estella forestal serà de 251.922 kWh a l’any, la qual cosa suposa un estalvi d’energia primària de 28.078 kWh anuals.

L’actuació inclou les instal·lacions tèrmiques de la caldera, la sitja i la xarxa de calor, l’obra civil corresponent i la reforma de les instal·lacions de generació tèrmica de cadascun dels edificis per permetre la incorporació d’energia procedent de la biomassa.

El cost total de l’obra adjudicada és de 326.700 euros i es compta amb una subvenció de 267.192 euros de la Diputació de Barcelona, a través del programa Renovables 2030.

10 maig 2024

Regió7

Els habitatges amb plaques solars d’autoconsum es doblen en un any al Moianès

Posar-ne a camps de vinyes o crear xarxes tèrmiques de biomassa, entre els projectes del Consell

Txell Vilamala
21/02/2023 | 12:18
Moià

Plaques solars fotovoltaiques | Albert Llimós


El Moianès és la comarca catalana amb més densitat de plaques fotovoltaiques domèstiques. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia, la mitjana al conjunt del país se situa a 65 instal·lacions per cada 10.000 habitants, però la xifra a la comarca es triplica fins arribar a 181, amb un boom espectacular el darrer any. Aquest furor s’explica, en primer terme, per les condicions orogràfiques –un altiplà on té molt sentit refiar-se i treure profit del sol– i la presència al territori d’empreses punteres al sector de l’energia renovable.

S’hi suma l’imprescindible interès ciutadà per caminar en aquesta direcció gràcies a la baixada de preu de les plaques durant els últims temps, les millores tecnològiques que n’han incrementat el rendiment i la conjuntura global, és a dir, que s’hagi disparat el cost de l’electricitat i molts habitatges vegin amb bons ulls tant ser més autosuficients com treure rendibilitat econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques, ja que l’excedent s’aboca a la xarxa i es tradueix després en descomptes a la factura de la llum.

Una altra particularitat del Moianès és que l’empenta de la gent ha trobat la complicitat de l’administració. I en temps rècord. Tal com explica la consellera Sonsoles Letang, responsable de l’àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Consell Comarcal, en tres anys “s’ha passat de zero a cent”: “Abans del novembre del 2019, quan vam marcar els objectius generals i l’estratègia, no hi havia res fet”.

Des de llavors el Moianès i els 10 municipis que el conformen han redactat els seus propis plans de transició energètica i això els ha permès guanyar una convocatòria d’abast europeu que es tradueix en finançament i dades, com que amb una inversió de 40 milions d’euros la comarca podria evitar l’emissió de 62.000 tones de diòxid de carboni l’any. “És moltíssim”, destaca Letang, l’equivalent a uns 2.000 viatges en avió entre Austràlia i Catalunya.


Seguint el full de ruta del 2019 i les millores que s’hi han anat afegint s’avança, per tant, en com a mínim dues direccions: les mesures que porten a terme els ajuntaments d’acord amb els plans locals i les que impulsa el Consell Comarcal. En aquest àmbit sumpramunicipal n’hi ha de clàssiques, com dotar d’una instal·lació fotovoltaica la seu institucional, Can Carner, a Moià, o millorar el sistema de climatització de l’edifici, però també projectes pioners. Un és el que preveu cobrir de plaques les línies de cultiu de dos cellers de Santa Maria d’Oló i, sense interferir en la producció de vi, vendre l’energia que generin. “El sector primari és el principal a la comarca”, apunta Letang, “li hem de donar suport amb actuacions que el facin rendible i fomentin la sobirania alimentària a Catalunya”.

Entre altres mesures, com constituir comunitats energètiques veïnals i industrials o haver creat l’Agència d’Energia del Moianès, el pla del Consell també estudia a quines zones urbanes tindria sentit bastir xarxes de calor: calderes centrals d’on sortissin tubs per transportar escalfor fins a les cases. Aquesta iniciativa entusiasma Letang perquè enllaça amb un altre projecte: reactivar la gestió dels boscos de la comarca i treure’n la biomassa que cremaria a les calderes. “Les plaques solars ens poden resoldre la necessitat d’electricitat, però l’aspecte tèrmic mitjançant energies renovables no és tan fàcil. Europa ens empeny cap aquí, per deixar de dependre del gas natural i el gasoil i perquè podríem potenciar una indústria emergent de producció de biomassa”, sentencia la consellera.

El marcoparc a Calders, aturat

El projecte d’un macroparc solar promogut per Meroil a la Roureda de les Tàpies continua aturat a l’espera d’un pla de la Generalitat per definir com encaixar-lo urbanísticament. Letang diu, això sí, que s’ha parlat amb els promotors per introduir-hi criteris de sostenibilitat i reduir la superfície respecte a les 26 hectàrees previstes inicialment. 

21 febrer 2023

el9nou

L'escola pública i la llar d'infants de Moià tindran caldera de biomassa

El projecte, subvencionat per la Diputació, es preveu començar a executar el primer trimestre del 2023

Redacció 

Moià | 15·07·22 | 17:49 | Actualitzat a les 17:50

Vista exterior de l'escola Josep Orriols i Roca AJUNTAMENT DE MOIÀ


L’Ajuntament de Moià té encarrilat un projecte de millora del consum energètic. Es tracta de la instal·lació d’una caldera de biomassa que donarà servei a l’escola pública de primària Josep Orriols i Roca, i també a l’Escola bressol Garrofins. Aquesta intervenció s’ha inclòs en el marc del Programa Sectorial Renovables 2030, que impulsa la Diputació de Barcelona, i per aquest motiu ha rebut una subvenció de 267.102 euros per fer-ho realitat.


El pressupost total previst és de 296.780 euros, i durant aquest 2022 el consistori n’ha d’aprovar el projecte executiu. La previsió amb que treballa el consistori és que les obres comencin el primer trimestre del 2023. Segons fonts municipals, aquesta instal·lació permetrà reduir la factura del consum energètic dels edificis escolars, i un estalvi de 67 tones de CO2 anuals. 

 

15 juliol 2022

 

Regió7

 

Monistrol de Calders escalfarà nou equipaments públics amb biomassa

 

    29 maig 2021

    Regió7 paper

La fusta que es pot tallar al Bages es podria consumir tota a la comarca

Marc Cortina, del Clúster Bioenergia, defensa un model que s'adreci a l'autoconsum i eviti el transport enric badia 21.11.2020 | 23:49

Jordi Tarradas, gerent de Boscat, i Marc Cortina, del Clúster de Bioenergia de Catalunya enric badia

Els boscos del Bages i del Moianès aportarien fusta suficient per poder escalfar les poblacions de la comarca. Aquestes dues comarques, com diuen els tècnics, serien autosuficients consumint productes de biomassa. Des de Manresa, Marc Cortina gestiona el Clúster Bioenergia de Catalunya, que agrupa els principals productors i empreses relacionades amb el consum de fusta, i explica que tot i que en els darrers anys s'ha millorat de manera considerable queda encara molt camí per fer.

Cortina manté que, tal com el Bages i el Moianès podrien consumir el 100 % de la producció d'un bosc, el Berguedà serà una comarca excedentària de fusta i, per tant, en podria aportar a altres zones que en fossin deficitàries.

Però la producció té marge per créixer sense posar en risc el bosc. Al revés, el treball que es fa per recollir fusta per fer estella, bàsicament, hauria de contribuir a establir una millor gestió del bosc, la qual cosa evitaria, per exemple, que fos una gran caldera de combustió en cas d'un incendi forestal. I aquesta és una possibilitat en què tota la franja dels Prepirineus, amb grans masses contínues de bosc, juga cada any en una ruleta que sempre es pot acabar aturant a la pitjor casella. «Són els boscos del país que més pateixen l'estrès de la situació actual».

Cortina recorda els incendis del 94 i del 98 com a exemple de situacions que no s'haurien de repetir. I Jordi Tarradas, gerent de Boscat, que és la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, afegeix que cal escoltar els experts, que ja parlen dels incendis de sisena generació lligats no només als riscos de sempre, sinó també al canvi climàtic.

Per a Tarradas, tot «el material combustible que s'ha acumulat al bosc, cremar-lo en calderes de biomassa és una solució». I aquestes solucions són a prop, tot i que actualment, més a tall d'exemple, que no pas com a solució de futur. Tarradas destaca, entre d'altres, la xarxa de calor per al 100% del municipi que van muntar a Sant Pere de Torelló o, en un altre àmbit, la planta termosolar de Borges. I, mirant en dimensions més petites, a la comarca del Bages mateix ja hi ha exemples de diferents poblacions que tenen calderes per escalfar equipaments públics.

El Clúster Bioenergia de Catalunya gestiona actualment més de 60 empreses i entitats del sector, tant del sector públic com del sector privat. Marc Cortina destaca que a hores d'ara el sector pot donar garantia de servei a tot Catalunya i, a diferència del que pot passar amb altres sectors com ara els combustibles fòssils, en el cas de la fusta hi ha estabilitat en els preus.

Per la seva part, Tarradas destaca la importància que té que hi hagi un 100% d'autoconsum i que l'exportació sigui pràcticament testimonial. No només pels costos que té el transport per carretera, que és una part molt important, sinó perquè el sistema tancat es justifica més des del punt de vista mediambiental.

21 novembre 2020

Regió7