La consulta d’aquest diumenge sobre la modificació urbanística per ampliar el polígon i l’escorxador i construir la planta de biogàs, parteix d’uns posicionaments clarament definits, i posa l’economia i l’ecologia al centre del debat
Terrenys del polígon industrial del Prat de Moià, amb l’escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona
Jordi Escudé
Moià09 GEN 2026 6:26
La consulta popular que es farà diumenge a Moià hauria de resoldre un dels debats més controvertits i amb uns posicionaments més clarament antagònics dels últims anys al poble. No és vinculant, però el resultat podria ser clau per al seu futur polític i econòmic.
En joc, hi ha el «sí» o el «no» a una modificació urbanística per a l’ampliació del polígon del Prat, lligada a la de l’escorxador, i la construcció d’una planta de biogàs. Unes qüestions que, segons l’equip de govern d’Aramoià (que capitalitza l’opció del «sí»), es proposen com a «l’única» solució fins ara plantejada al problema de fons: la legalització del polígon, que funciona de manera irregular des que es va construir els anys 90. Veïns i entitats ecologistes s’hi oposen, no a legalitzar el polígon, però sí a vincular l’operació a ampliar l’escorxador. Tampoc veuen clara la necessitat d’una planta de biogàs, bàsicament per motius mediambientals i de sostenibilitat, i per això demanen el «no».
L’origen del problema és la situació irregular del polígon, que en el seu dia es va desenvolupar sense que s’adeqüés al planejament vigent. Entre altres coses, doncs, falten espais verds i d’equipaments, alguns són en zona inundable, i hi ha volums disconformes i fora d’ordenament. Això crea una inseguretat jurídica que impedeix donar llicències i obliga l’Ajuntament a regularitzar la situació.
La solució passa per ampliar el polígon i donar cabuda a aquests espais, amb el hàndicap que bona part dels terrenys que l’envolten estan protegits o en zona inundable. Davant d’això, l’equip de govern defensa com a «única via» plausible trobada fins ara l’operació que situa l’ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador, que el seu propietari va comprar a un privat. Aquests sí que són aptes, i en el seu dia els va oferir a l’Ajuntament a canvi que en requalifiqui una part perquè l’escorxador pugui ampliar l’activitat. També es proposa construir una planta de biogàs. El procés està en marxa, però no s’ha completat, i és en aquest punt que es fa la consulta.
L’equip de govern sosté que aquesta operació garantirà la permanència de les empreses que ja hi ha al polígon i en portarà de noves. Si no és així, diu que es veuran obligades a marxar. Els partidaris del «no» ho consideren una amenaça, i no veuen que la regularització hagi de passar forçosament per tancar cap empresa ni augmentar-ne la superfície, especialment la de l’escorxador. A més, denuncien els perjudicis que tot plegat pot tenir per a l’entorn, amb el tancament de passos de fauna, o per al creixement de la salvia valentina, una espècie protegida molt pròpia del Moianès. L’alcalde, Dionís Guiteras, respon que, «si algú té una altra alternativa, que l’exposi».
L’escorxador, al punt de mira
L’ampliació de l’activitat de l’escorxador és un dels principals motius d’oposició a la proposta.
Els grups ecologistes alerten que amb un escorxador més gran «es multiplicarà» el consum d’aigua que ja suposa el 25% de la que es consumeix a Moià. També els preocupa, entre altres, l’increment de trànsit de camions, que se sacrifiquin més animals, i temen que es perpetuï la precarietat laboral que diuen que hi ha a l’escorxador.
El govern, en canvi, assegura que l’ampliació no servirà per sacrificar més animals, sinó per a la transformació i la incorporació de serveis d’envasat de productes ja elaborats. A més, es preveu una nau de congelació, un espai per assecar pernils, una planta de tractament de menuts per elaborar menjar per a mascotes, i un centre d’investigació biomèdica per al trasplantament de còrnies i vàlvules en humans.
Discordança sobre el biogàs
La construcció d’una planta de biogàs també confronta posicions.
Aramoià n’és partidari, ja d’entrada, perquè l’equipament és considerat d’interès públic, una condició legalment necessària per poder fer la requalificació urbanística que es pretén. A més, hi veu una oportunitat per obtenir energia pública renovable per a Moià (i amb possibilitat de vendre’n a fora) a partir de la gestió i el tractament de residus generats «només» en l’àmbit local, des de fracció orgànica, de la poda, o de la indústria alimentària, fins a fangs de la depuradora o d’empreses properes, però no de l’escorxador.
Els detractors de la planta dubten que amb els residus locals n’hi hagi prou per fer-la funcionar i, per tant, diuen que se n’hauran de portar de fora. Asseguren que s’originaran fums i pudors que poden afectar la salut i la qualitat de vida del poble, i critiquen l’envergadura d’un projecte que costarà 5,5 milions d’euros, amb una subvenció europea que cobreix fins a 3,3 milions. Per la seva banda, l’alcalde assegura que «la planta no farà fum perquè fermenta sense oxigen, ni generarà pudors, perquè l’emmagatzematge dels residus i els purins és en dipòsits hermèticament tancats».
Diumenge, els votants decidiran.
9 gener 2026