L'obra del vial de Calders i Artés arribarà fins a tocar del nucli bagenc

 22 agost 2024

Regió7 paper

Una plataforma reivindica la protecció de la riera de Malrubí

 17 agost 2024

Regió7 paper 

“Ens oposem als macroparcs fotovoltaics. El que hem aprovat és petit”

Entrevista a Eduard Sánchez (TpC-CM), alcalde de Calders

 

Eduard Sánchez | Sebastià Renom


Queralt Campàs
18/10/2023
Calders


Va ser alcalde per primer cop l’any 1999 amb el PSC. Després es va tornar a presentar el 2015 amb CiU i amb el suport de l’alcalde anterior, Lluís Cerarols, amb qui havia format un govern d’unitat el 2011 per la situació complicada de deute per la qual passava l’Ajuntament. Per tant, aquest serà el seu tercer mandat consecutiu. S’esperava aquesta revalidació de la majoria absoluta?
Bé, potser pot quedar una mica lleig dir-ho, però sí que esperàvem que guanyaríem amb una certa amplitud. Els resultats també depèn una mica de les altres candidatures que es puguin presentar. També és cert que també teníem un cert avantatge, perquè comptàvem amb la complicitat amb molta gent del poble, que coneixia la nostra gestió dels darrers anys.

Van sota les sigles de Tot per Calders – Compromís Municipal (la marca blanca de Junts), però no formen part de cap partit, oi?
Només una persona de la nostra candidatura forma part d’un partit amb representació nacional. Jo era del PDeCAT i, al final, amb la qüestió del litigi judicial amb Junts per Catalunya per la seva marca crec que es va passar tot de voltes i per això vam decidir deixar de formar-ne part. Jo estic vinculat en política des dels 16 anys, per vocació. Havia treballat de jove en una impremta clandestina amb un capellà antifranquista a Barcelona, i allà em vaig polititzar i vaig entrar al Partit Socialista de Catalunya. Aquest és el partit on m’agradaria estar, però fins que no se solucioni el tema nacional ho tenim malament.


Durant el mandat anterior comptaven amb quatre regidors i ara són sis. Poden fer més feina i de forma més efectiva?
Es pot fer més feina i més repartida. El problema és que la coordinació de sis persones també és més complicada, perquè clar, quan ets menys gent és més fàcil de gestionar. Amb un parell de trucades es poden desencallar molts temes. A més, tota la gent que forma la llista és nova (excepte una persona) i, per tant, encara estan entrant en la dinàmica i coneixent de què va.

Com han format la llista?
Bé, hem intentat que la candidatura sigui representativa. D’una banda, hem fet equip amb gent tant del nucli urbà com dels nuclis disseminats. D’altra banda, i seguint amb la representativitat, hem inclòs presidents de diferents entitats i persones vinculades a la cultura popular i al dia a dia del poble. Al mateix temps hem buscat gent eficaç i de totes les edats, que han resultat ser dones en gran part. Sobretot volíem incloure joves per iniciar un procés de traspàs i renovació, perquè ja tinc decidit que no encapçalaré una altra alcaldia d’aquí a quatre anys.

Ja ho té clar, doncs?
Ha de ser així i crec que seria un error tornar-me a presentar. De fet, en aquest mandat ja dubtava de si tornar-hi. Penso que si et quedes massa temps en una posició com aquesta, no només en el cas dels ajuntaments, sinó a qualsevol entitat pública, privada o sense ànim de lucre, t’hi acabes acostumant i, per molt bé que ho hagis fet, es pot acabar espatllant. M’agradaria plegar uns mesos abans de les properes eleccions per poder fer un bon relleu, però el problema és que, de moment, no trobem ningú disposat a encapçalar la candidatura.

Quina dedicació té com a alcalde?
La dedicació teòrica és del 70% i la pràctica et diria que és del 100%. Ho combino com puc amb la feina d’arqueòleg. A més, si tens vocació has d’estar sempre a disposició i tenir molta disponibilitat. Llavors, davant aquest plantejament, està costant trobar algú que ho vulgui entomar. A més, la població està cada cop més despolititzada i les administracions públiques s’han convertit en màquines burocràtiques de tempos molt llargs. Una qüestió que s’accentua als pobles petits pel problema amb els secretaris, que tenen molta rotació i marxen buscant pobles on puguin cobrar millor. Aquí, per exemple, hem tingut quatre secretaris en quatre anys.

Hi ha col·laboració i entesa amb Esquerra, el partit a l’oposició que compta amb tres regidors?
Per part nostra, fins i tot ens vam plantejar la possibilitat de fer un govern d’unitat, si ells també volien. És una via que s’està explorant, però és complicat per un tema de rivalitats locals i afinitats. Nosaltres tenim la porta oberta.

Els últims 30 anys la població de Calders s’ha doblat. El poble està preparat per assumir-ho?
Bé, el creixement, excepte els últims quatre anys, ha estat progressiu. El fet de ser el primer poble del Moianès a tenir fibra òptica també ho ha facilitat. A més, estem molt ben situats: a 20 minuts de Manresa, a 25 de Vic, a 10 minuts de l’entrada a l’autopista de Barcelona. I a més, ara faran nova la carretera de Calders a Artés. Estem plantejant habitatge assequible per a joves, que es podria construir a l’espai que ocupa ara la brigada municipal. Abans, però, hauríem de modificar el POUM i necessitaríem el suport d’alguna administració superior com la Diputació o la Generalitat. Sense això seria molt difícil tirar-ho endavant. Des del punt de vista econòmic, com a Ajuntament, no podem fer una oferta atractiva per als possibles promotors. Precisament, a finals de mes, tinc una reunió amb l’Incasòl per veure com hem d’afrontar aquesta qüestió, perquè nosaltres ja anem treballant per tenir la zona on poder construir, però quan tinguem l’espai s’haurà de fer la inversió per a la urbanització dels carrers i l’edificació.

A Calders hi ha més tendència a anar a Artés que a Moià. La reforma d’aquesta carretera és una petició històrica, perquè és la connexió principal amb l’eix. Per quin punt passa el projecte per arreglar la carretera d’Artés?
Segons em va comunicar la tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Artés (ja que el terme municipal de la carretera és d’Artés) ja n’hi ha una part aprovada i licitada. Teòricament, a l’octubre haurien de començar les obres. S’eliminaran els revolts i així serà més segur arribar fins a l’Eix Transversal. Pensa que fa molts anys que es va al darrere d’aquesta reforma. Encara recordo fer gestions amb Damià Casas, l’alcalde que hi havia a Artés l’any 2002.

Els últims anys, gràcies a diverses subvencions de la Generalitat i la Diputació de Barcelona s’han anat fent arranjaments al castell. S’ha consolidat el conjunt i s’ha recuperat l’església romànica. L’any passat estaven a la recta final d’aquest projecte. Ja està tot executat?
S’ha fet la restauració de l’església i la consolidació de la muralla. També s’han tirat endavant altres arranjaments i ja està pràcticament tot fet. Quedaria excavar la part nord del recinte, però no és una qüestió urgent. Aquest any hem demanat subvenció de la Generalitat per poder tirar-ho endavant. El més important era poder consolidar tot el conjunt i ara el castell està endreçat i desenrunat. Tot i que, evidentment, sempre es pot anar millorant.

Com a historiador les qüestions de patrimoni són el seu fort. Tenen altres projectes d’aquest àmbit sobre la taula?
M’agradaria crear una associació o una fundació (s’hauria de definir la forma jurídica) de propietaris de la vall del riu Calders, perquè engloba una zona que compta amb una sèrie d’elements de caràcter patrimonial que s’han de preservar, com l’antiga església romànica ensorrada a Sant Andreu, el Molí del Blanquer, la Casa Vella de Bellveí, la Casa Puig Martí, i una colla d’espais que avui en dia són ruïnes arqueològiques que valdria la pena conservar, recuperar i no perdre. Això s’ha de fer amb la complicitat dels propietaris.

També s’havia projectat la reforma de l’edifici de l’Ajuntament. Com d’avançada està aquesta qüestió?
Ja s’han adjudicat les dues fases de l’obra i la reforma hauria de començar aviat.

Volien adquirir l’antiga fàbrica Jorba per convertir-la en la porta d’entrada al Moianès. Ja se n’han definit els usos?
Es va arribar a un acord amb els propietaris i la vam adquirir el desembre de l’any passat per 275.000 euros. Fa poc va venir el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per tal de donar-nos la seva opinió sobre els usos i la reforma de l’espai. Està situada a l’entrada del municipi i són 3.500 metres quadrats construïts i 5.500 metres quadrats de parcel·la, dividides en tres naus. Els usos de moment no estan definits. Hi ha una part que la volem dedicar a les entitats i als serveis municipals, i una altra part on volem fer una sala polivalent dedicada a la producció artística (teatre, cinema, festes, etc.). En aquest moment estem fent unes actuacions d’urgència perquè hi ha dues teulades en mal estat i s’estan executant els arranjaments gràcies a una subvenció de la Diputació. Aquesta obra té un cost de 90.000 euros i era el que corria més pressa. També s’està parlant amb la Diputació perquè facin el pla director del conjunt de la fàbrica (on també es definiran els usos amb més concreció).

Es volen instal·lar plaques solars a l’ajuntament, al centre cívic, a l’escola i a la fàbrica. Com està aquesta qüestió?
A l’escola se n’ha instal·lat una part, se’n farà una altra part pròximament, abans d’acabar l’any. La resta va més per llarg. També hi ha un projecte per executar una instal·lació de plaques a la urbanització La Guàrdia. Però veurem com evoluciona perquè és una finca que no és municipal, sinó que està cedida. La Diputació també ens està redactant un projecte de conjunt per poder orientar-ho de la millor manera possible. Pensa que a banda de tenir les plaques solars també hem de crear una comunitat energètica. Per poder assessorar-nos amb tot aquest projecte estem en contacte amb una entitat supramunicipal anomenada Moianès Sostenible.­ Pel que fa a sostenibilitat també construirem una caldera de biomassa que proveirà l’escola i la llar d’infants.

Les entitats ecologistes de la comarca han presentat mocions a tots els ajuntaments en contra dels parcs fotovoltaics que s’han projectat al terme municipal. A Calders s’ha presentat alguna moció en aquest sentit?
A mi no em consta.

Quins parcs fotovoltaics s’han projectat aquí?
Hi ha un parc aprovat que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament, situat a la zona del Canadell, que està a tocar la central elèctrica de Calders. Són unes 20 hectàrees. Creiem que té una mida raonable i es tirarà endavant tenint en compte la preservació de la biodiversitat (deixant algunes zones verdes entremig) i l’àguila cuabarrada. D’altra banda, hi ha un segon parc, projectat al pla de les Quingles, que és a tocar d’aquest primer. Aquí ens hi oposem per diferents motius. L’Ajuntament ja ha emès un informe negatiu, que és prescriptiu, i ha presentat al·legacions. No estem en contra dels parcs fotovoltaics, però tampoc volem omplir el terme municipal de plaques. Aquest segon projecte és molt més gran que el primer, són 35 hectàrees, i entra en contradicció amb activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. La llei obliga a projectar aquest tipus d’instal·lacions per tal d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per així fer front al canvi climàtic i complir amb els indicadors de la Unió Europea. Crec que tots els municipis hem de ser solidaris i deixar que una part del nostre territori pugui dedicar-se a això, però ens ho hem de repartir bé i trobar un equilibri. Amb el parc del Canadell i algun altre de petit que pugui sorgir en un futur, ja anirà bé. El que no volem són macroparcs. Sobretot, també crec que seria positiu estudiar la possibilitat dels parcs agrofotovoltaics, que combinen el terreny agrícola i ramader amb les plaques, de forma espaiada. Evidentment, en aquests casos també hi estaríem a favor. Ara bé, aquests parcs fotovoltaics tan grans creiem que no són la fórmula idònia. La nostra voluntat és poder trobar un equilibri.

18 octubre 2023

Regió7

El traçat d'Artés a Calders s'escurçarà amb millores que començaran enguany

 15 març 2023

Regió7 paper

Un turisme cau per un marge d'uns dos metres en un xoc entre Artés i Calders

 21 abril 2022

Regió7 paper

La Generalitat ampliarà un tram de la carretera que uneix Artés i Calders

Les obres, que podrien començar a la tardor, suavitzaran alguns revolts i doblaran la calçada actual des del nucli bagenc fins a l’entrada a Vista Pirineu

Jordi Escudé
Calders | 10·02·22 | 18:25 | Actualitzat a les 18:53

 

Un dels revolts que hi ha en el tram que es vol condicionar JORDI ESCUDÉ


La Generalitat té en marxa un projecte per eixamplar i condicionar un tram de la carretera B-431 entre Artés i Calders, que preveu començar a executar aquest mateix any amb l’objectiu de millorar la seguretat i el confort d’un vial estret i sinuós a cavall entre el Bages i el Moianès, i que és molt freqüentat per veïns d’aquesta darrera comarca que l’utilitzen d’enllaç cap a l’eix Transversal. El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavin, i el director general d’Infraestructures de la Generalitat, David Prat, n'han presentat els detalls aquest dijous a Calders, amb presència del seu alcalde, Eduard Sànchez, de l’alcalde d’Artés, Enric Forcada, i d’altres autoritats de les dues comarques i una vintena de veïns.

Els treballs se centraran en un tram d’1,2 quilòmetres entre la sortida d’Artés i l’entrada a la urbanització de Vista Pirineu, que és «el més sinuós, delicat i el que genera més consens» quant a les necessitats d’intervenció, ha apuntat Gavin. David Prat n'ha exposat les qüestions tècniques, amb què pràcticament es preveu doblar la calçada actual, que passarà dels poc més de 5 metres que té ara a tenir-ne 9, amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada cada un, dos vorals d’un metre per banda, i cuneta trepitjable en alguns trams, on la calçada s’eixamplarà fins a un total d’uns 11 metres. Tot plegat «aportarà molta més seguretat i confort, i desapareixerà aquella sensació de por que hi ha ara quan es troben varis vehicles, i sobretot si n’hi ha algun de pesat», sosté Gavin. Així mateix, i més enllà d’aquesta ampliació «es modificarà el traçat perquè té moltes corves de radi curt», ha afegit el secretari de Territori i Mobilitat, de manera que després d’aquesta actuació «n’hi deixarem dues però de radi ampli, donarem molta més visibilitat, hi haurà andanes per si algun vehicle té una avaria i s’ha d’apartar, i si circulen bicicletes hi haurà espai més que suficient, fins i tot si coincideixen amb algun vehicle pesat», ha apuntat Gavin.

Tot plegat costarà uns 5,2 milions d’euros, i es preveu que l’obra s’hagi pogut completar al llarg del 2023. Ja fa temps que es treballa en el projecte, que ara només té pendent l’aprovació tècnica, i després, l’empresa pública Infraestructures.cat ja en podrà fer la licitació. La idea és que les obres s’adjudiquin i puguin començar cap a la tardor, amb un període d’execució de 8 mesos.
 

Una demanda de fa 10 anys
La petició d’ampliació i millora d’aquesta carretera ja la van mirar d'impulsar l’any 2002 l’actual alcalde de Calders en la seva anterior etapa i l’aleshores alcalde d’Artés, Damià Casas, tal com ha recordat el mateix Sànchez. La van fer arribar a la Generalitat, que hi va començar a treballar, però es va aturar per la crisi econòmica que a final d’aquella dècada va aturar bona part dels projectes que hi havia en marxa. Així ho ha admès el mateix Gavin, però alhora destacava que «s’hi ha tornat a posar un calendari després d’un treball tècnic molt complex per l’orografia, que ha durat dos anys, però que ara ja ens situa en condicions de poder abordar l’obra».

La millora d’aquesta carretera (que en aquesta fase es concentrarà íntegrament al terme d’Artés), interessa als dos municipis, però especialment a Calders i a altres poblacions del Moianès «que baixem a Artés a comprar o hi passem per anar a buscar l’eix», ha recordat Sànchez.

En fases posteriors encara per concretar, hi ha la intenció de completar les millores en el tram que queda des de Vista Pirineu fins al nucli de Calders, i també d’acabar la variant d’Artés. 

10 febrer 2022

Regió7

La Fundació Impulsa becarà alumnes de formació professional del Moianès

Un total de 16 estudiants opten als ajuts que l'entitat atorgarà per primera vegada a la comarca queralt casals moià 20.02.2020 | 16:58

Carles Cuyàs, de la Fundació Impulsa, i Eloi Oller, del Consell Comarcal del Moianès QUERALT CASALS
Els estudiants del Moianès amb necessitats socioeconòmiques optaran per primera vegada, el curs vinent, a les beques que atorga la Fundació Impulsa, amb l'objectiu d'ajudar als joves a accedir als estudis de cicles formatius i arrelar-los al territori. En total, hi ha 16 candidats que opten als ajuts, proposats pels instituts, i ara es busca la complicitat de les empreses de la comarca per tal de finançar el programa a través de les seves donacions. Ahir la Fundació Impulsa i el Consell Comarcal del Moianès van signar el conveni per tirar endavant el projecte.

Els instituts de Moià, Castellterçol i Artés (on estudien alguns joves de la comarca) han estat els encarregats d'escollir els alumnes amb més potencial per accedir a la beca, centrant-se en el seu talent i esforç. A partir d'ara serà la fundació qui seleccionarà els joves que rebran una beca del Programa d'ajuda a la formació professional. Es tracta de joves de setze anys que volen estudiar formació professional i que necessiten un ajut econòmic que els proporciona la mateixa fundació amb recursos de la pròpia comarca.

La beca inclou una ajuda econòmica (d'entre 60 i 150 euros mensuals), un ordinador portàtil i l'assignació d'un mentor, que els guiarà i donarà suport en els estudis que vulguin fer. Els joves per la seva part s'han de comprometre a assistir a formacions de valors transversals i a aprovar el 80% de les assignatures per tal de poder renovar la beca, que és de dos anys per als alumnes que cursen cicles de formació de grau mig o de quatre si després fan el superior. Per altra banda, han de fer 25 hores de treballs socials amb entitats de la comarca.

El president de la Fundació Impulsa, Carles Cuyàs, va subratllar ahir durant la signatura del conveni que l'objectiu és que el jove «quan surti de la fundació sigui una persona socialment activa i un actiu pel territori». Va destacar també que «la beca no és un regal sinó un reconeixement al seu treball» i que un dels objectius a mitjà termini «és que tots els joves que entrin a la fundació surtin amb un lloc de treball».

Per la seva banda, el vicepresident del Consell Comarcal del Moianès, Eloi Oller, va destacar la importància de la iniciativa per la comarca ja «que és un vector per identificar necessitats i convertir-les en potencialitats perquè en el fons el que fem és teixir joventut i cohesionem estructures familiars».

La Fundació Impulsa va néixer fa cinc anys de la mà de sis joves empresaris d'Osona. Fins ara, han estat 165 els joves que s'han beneficiat de les beques, la gran majoria dels quals han acabat amb èxit els seus estudis. Actualment, hi ha 110 alumnes actius a les comarques d'Osona, la Garrotxa i, des d'aquest curs, també al Berguedà, amb 14 alumnes. A tots aquests s'hi sumaran el curs vinent els del Moianès.

Paral·lelament a l'elecció dels candidats que participaran al programa, la Fundació Impulsa està buscant voluntaris de la comarca que vulguin fer de mentors i acompanyin als estudiants i empreses del Moianès que es vulguin implicar en el finançament del projecte. Aquesta fundació de caràcter privat aspira a continuar creixent per ajudar als joves amb dificultats socioeconòmiques en la seva formació com a futurs professionals i es marca com a objectius implantar-se a les comarques del Ripollès i del Bages.

20 febrer 2020

Regió7

Els Mossos escorcollen el domicili de presumpte piròman d'Artés

La policia l´ha detingut pels dos incendis al municipi però no descarta que estigui implicat en altres

Redacció | Artés 25.08.2017 | 11:56

Un dels focs d´Artés que se li imputen al detingut.Arxiu/Salvador Redó

Agents dels Mossos d´Esquadra escorcollen aquest matí el domicili de veí d´Artés detingut ahircom a presumpte autor dels dos incendis que hi hagut en el municipi aquest mes d´agost. La policia manté la investigació oberta i no descarta que pugui estar implicat en altres focs que hi hagut aquest estiu a Bages i al Moianès. De fet, els Agents Rurals han conclòs que els tres darrers incendis a Navarcles i Calders van ser intencionats.

Un cop la policia tanqui la investigació, declararà davant del jutge. El detingut és un home de 39 anysque, segons van informar veïns a Regió7, no era molt conegut perquè vivia al poble des de feia poc temps i no participava en la vida social del municipi.

L´incendi d´Artés del 5 d´agost és el més important que hi hagut aquest estiu a Catalunya i les flames van cremar una àrea de 367 hectàrees.

regió7

Quatre dels vint incendis del Bages d'aquest estiu han estat intencionats

Els Agents Rurals investiguen tres focs més i un altre no saben determinar com va començar

Abel Gallardo Manresa 24.08.2017 | 21:23

Bombers apagant l´incendi d´aquest dimecres a Navarcles. Adrià Rodríguez

Quatre dels 20 incendis que hi ha hagut al Bages han estat intencionats. Els Agents Rurals no només han conclòs que els tres darrers del Bages, i que han afectat Navarcles i el municipi veí Calders (al Moianès) la darrera setmana, són provocats per un piròman, sinó que el del 9 d'agost a Artés -quatre dies després del gran incendi que va arrasar 363 hectàrees- també va ser provocat expressament. A part, en continuen investigant tres més i hi ha un altre en el que ja han deixat d'indagar i del qual es desconeixen les causes que el van originar.

«En les investigacions que encara continuen obertes, no descartem que els focs puguin ser intencionats. De moment, però, no hem conclòs que hagin estat originats expressament perquè no hi havia un patró tan clar per afirmar-ho», explica el cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba. Els quatre que, segons les investigacions, han estat intencionats, han començat a una zona boscosa, no s'hi ha observat cap activitat humana de risc, ni hi havia cap altre indici -com una tempesta elèctrica o una cigarreta- que faci sospitar de que tinguin un origen fortuït o es tracti d'una imprudència.

«En els quatre incendis que han estat intencionats, a part de no observar-hi situacions de risc ni proves d'una imprudència, també tenim algunes proves que ho evidencien, i de les que no se'n poden parlar públicament perquè les investigacions estan judicialitzades i hi intervenen els Mossos d'Esquadra. Quan veiem que al darrere hi ha un delicte, ho posen en coneixement del jutjat», afegeix.

El Codi Penal fixa penes d'un a cinc anys presó per als acusats d'originar un incendi forestal. La pena pot augmentar fins a sis anys per als causants de focs especialment greus que afectin una gran superfície o el dany al bosc sigui molt important, alteri de forma significativa la vida al medi natural o les flames afectin àrees properes a nuclis de població. A més, les penes poden arribar als 20 anys de presó per a casos especialment greus en què es posi en risc vides humanes.

Sis dels incendis al Bages aquest estiu han estat provocats per imprudències, per actituds negligents amb burilles o petards. Quatre per llamps en dies que hi hagut una tempesta elèctrica i un altre foc va començar al costat d'una línia elèctrica. «No és gens inusual que alguns incendis comencin per culpa de l'alt consum elèctric. Els mesos de juny i juliol és quan hi ha uns pics importants per l'ús dels aires condicionats, i les línies elèctriques van molt carregades

Els Agents Rurals no augmentaran la vigilància a la zona on hi hagut els focs intencionats. Tot i que el centre i el nord est del Bages, i els municipis limítrofs del Moianès, han estat els municipis catalans més afectats pels incendis aquest estiu, el cap del cos assegura que ja hi porten a terme un intens control en aquesta àrea. De fet, Torralba considera que si els darrers incendis hi hagut una ràpida intervenció d'Agents Rurals i Bombers, evitant que les flames es convertissin en un gran incendi, és per la vigilància que ja s'hi fa a la zona.

Regió7

Detenen un veí d'Artés pels dos incendis al municipi d'aquest estiu

Els Mossos d'Esquadra no descarten que l'individu n'hagi provocat d'altres

Abel Gallardo Manresa 25.08.2017 | 08:02

Bombers apagant un incendi forestal, aquest estiu, al Bages.Arxiu/Salvador Redó

Els Mossos han detingut un home de 39 anys, i de nacionalitat espanyola, com a presumpte autor dels dos focs d'Artés d'aquest mes d'agost. La investigació continua oberta i la policia no descarta que el piròman, que és veí del mateix municipi, estigui implicat en altres incendis que hi ha hagut al Bages i el Moianès aquest estiu. Amb la confirmació que el foc d'Artés del 5 d'agost va ser intencionat, i les investigacions que s'han fet per aclarir l'origen d'altres, la policia i els Agents Rurals conclouen que hi ha hagut cinc focs provocats expressament.

Agents de la policia catalana van anar ahir al matí pels comerços d'Artés mostrant una fotografia del presumpte piròman, segons diferents veïns del municipi. L'arrestat no és conegut al poble, ja que fa poc temps que hi viu i no participa activament a la vida social del municipi, explicaven a Regió7 els mateixos veïns. Diversos testimonis haurien vist l'individu a prop del lloc on es van originar els dos focs.

El primer incendi d'Artés ha estat el més important que hi ha hagut a Catalunya aquest estiu i ha arrasat una zona de 367 hectàrees, que ha afectat també els municipis d'Avinyó i Santa Maria d'Oló. Una setantena de dotacions terrestres van treballar en les tasques d'extinció de l'incendi, que va acabar cremant tres cases.

A part, els Agents Rurals continuen investigant tres incendis més. «En les investigacions que encara continuen obertes, no es descarta que els focs puguin ser intencionats. De moment, però, no hem conclòs que hagin estat originats expressament perquè no hi havia un patró tan clar per afirmar-ho», explica el cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba. Els incendis que han estat intencionats han començat en una zona boscosa, no s'hi ha observat cap activitat humana de risc, ni hi havia cap altre indici -com una tempesta elèctrica o una cigarreta- que hagi fet sospitar que tinguin un origen fortuït o es tracti d'una imprudència.

El Codi Penal fixa penes d'un a cinc anys presó per als acusats d'originar un incendi forestal. La pena pot augmentar fins a sis anys per als causants de focs especialment greus que afectin una gran superfície o el dany al bosc sigui molt important, alteri de forma significativa la vida al medi natural o les flames afectin àrees properes a nuclis de població. A més, les penes poden arribar als 20 anys de presó per a casos especialment greus en què es posi en risc vides humanes. Per als autors de focs forestals que no arriben a propagar-se, les penes de presó són d'entre sis mesos i un any.

Incendis per imprudències

Sis dels incendis al Bages aquest estiu han estat provocats per imprudències, per actituds negligents amb burilles o petards. Quatre per llamps en dies que hi ha hagut una tempesta elèctrica, i un altre foc va començar al costat d'una línia elèctrica. «No és gens inusual que alguns incendis comencin per culpa de l'alt consum elèctric. Els mesos de juny i juliol és quan hi ha pics importants per l'ús dels aires condicionats, i les línies elèctriques van molt carregades», diu el cap dels Agents Rurals.

Torralba considera que si en els darrers incendis hi ha hagut una ràpida intervenció d'Agents Rurals i Bombers, que han evitat que les flames es convertissin en un gran incendi, és per la vigilància que es fa a la zona, fins i tot amb helicòpters que la sobrevolen.

Regió7