Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

18 de març 2026

Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu

L'institut Moianès ha estat un dels escenaris de les protestes en el marc de la vaga d'ensenyament
A primera hora s'ha realitzat un piquet a l'entrada del centre que ha continuat amb el bloqueig de la via i la posterior marxa lenta fins a Manresa




Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià18 MAR 2026 9:45Actualitzada 18 MAR 2026 12:58


Al voltant d’una vintena de docents i altres professionals de l’àmbit educatiu del Moianès s’han concentrat avui a l’Institut de Moià en el marc de la vaga d’ensenyament. A 2/4 de vuit del matí, just abans de l’obertura del centre, s’ha organitzat un piquet a la porta. Una hora més tard, s’ha dut a terme un tall a la carretera C-59 que s’ha prolongat fins a 1/4 de deu del matí.


Els assistents han protestat amb proclames com «Volem una educació de qualitat», alguns d’ells vestits amb samarretes grogues i equipats amb estris per fer soroll, com olles i xiulets. El tall de la via, que ha durat prop de 3/4 d'hora, s'ha fet amb taules del mateix centre, on s'hi han penjat globus de color groc. A les deu ha començat la marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa.




Marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa / Arxiu particular

Des de primera hora del matí, hi ha accions de protesta a totes les comarques del territori, que confluiran al migdia a Manresa per dur a terme una manifestació pel centre de la ciutat. La convocatòria és a 2/4 d’una del migdia a la zona esportiva del Congost.


Les vagues s’han convocat per territoris al llarg de tota la setmana. Van començar dilluns a Barcelona i al Baix Llobregat. Dimarts es van desenvolupar al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Avui, dimecres, la vaga té lloc a l’Alt Pirineu i Aran, a la Catalunya Central i a la Plana de Lleida. Dijous se celebrarà al Maresme, al Vallès Oriental, al Vallès Occidental i a les comarques de Girona, i divendres la vaga serà a tot Catalunya, amb una manifestació unitària a Barcelona.
Una vigília moguda

Ahir a la tarda, vigília de la vaga d’ensenyament, delegats sindicals i personal educatiu es van tancar a la seu del Departament d’Educació de Catalunya Central, a Manresa. La directora dels Serveis Territorials d’Educació, Saray Gómez, va rebre els docents, que li van exposar un llistat de demandes, algunes de les quals depenen directament dels serveis territorials, com per exemple la instal·lació de barracons. També van reclamar la reducció de ràtios, millores efectives en la inclusió i el ple reconeixement de l’etapa educativa 0-3.

Tot seguit, els professionals de l'àmbit educatiu es van manifestar a la carretera de Vic, que va quedar tallada. Finalment, els ensenyants han passat la nit a la seu del Departament.

18 març 2026

Regió7

8 d’abr. 2022

El Moianès i la Cerdanya perden pes educatiu per la manca de graus superiors

El Berguedà ha estrenat avui una fira que vol ser un intercanvi entre el món formatiu i l’empresarial amb l’objectiu de frenar la fuga de talent de la comarca

Guillem Camps
Berga | 08·04·22 | 06:25


Alumnes de Batxillerat de l’Institut Guillem de Berguedà | ARXIU/DANI PERONA

El Moianès i la Cerdanya són les comarques centrals amb un saldo més negatiu de pèrdua d’estudiants de secundària, previsiblement a causa de la nul·la oferta de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), que fa que els alumnes d’estadis anteriors ja optin per desplaçar-se a d’altres comarques on puguin completar el cicle educatiu.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents al curs 2020-2021, la comarca creada el 2015 deixa escapar gairebé un 95% d’alumnes més dels que guanya entre ESO, Batxillerat, Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) i Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS).

Aquest últim curs el Moianès tan sols va rebre 20 estudiants de d’altres punts de Catalunya -5 d’ESO, 15 de CFGM i cap de Batxillerat i CFGS. Per contra, va veure com 380 residents marxaven a estudiar fora. D’aquests, 180 eren d’ESO, 115 de CFGS i 110 de CFGM.

A poca distància la segueix la Cerdanya, amb prop d’un 90% d’estudiants perduts. Tan sols aconsegueix captar 25 alumnes d’ESO i 10 de CFGM, mentre que en deixa escapar un total de 380 entre tots els nivells -destacant els 125 de CFGS-.

Tampoc presenta unes xifres gens engrescadores l’Anoia, amb un saldo negatiu de -55%. La categoria més dolenta, com en el cas de la Cerdanya, és en els CFGS, en la qual la comarca perd 270 alumnes més dels que guanya. Tres centres d’Igualada n’ofereixen, però la fuga d’alumnes es podria explicar perquè a poca distància -entre Bages, Alt Penedès i Baix Llobregat Nord- l’oferta és molt superior.

L’altra comarca central amb números negatius és el Berguedà, que des d’ahir i fins aquest diumenge acull el Festival UP Berguedà, liderat per l’Agència de Desenvolupament i el Consell Comarcal. Es tracta d’una fira que neix amb vocació d’esdevenir un punt d’intercanvi entre el món docent i el de les empreses perquè es retroalimentin coneixent experiències d’èxit i descobrint propostes inspiradores.

Són 430 els berguedans que cursen els estudis ja esmentats fora de la comarca, mentre que 290 es desplaçen al Berguedà per fer-los. D’aquests últims, 178 són de CFGS, 50 d’ESO, 35 de Batxillerat i 27 de CFGM.

Ara bé, s’ha de tenir en compte que la xifra d’alumnes de CFGS està condicionada per un cicle, el d’Audiologia Protètica, que engloba un 88% dels estudiants no berguedans que fan cicles de grau superior a la comarca. Una altra dada no menys destacable és que gairebé un 90% dels alumnes d’aquest cicle són francesos.

Fonts de l’Agència de Desenvolupament apunten a Regió7 que és un cicle que s’imparteix majoritàriament online, iniciat ara fa 3 anys perquè des de França es va veure aquesta necessitat tot i que les demandes de feina a la comarca no estan relacionades amb aquest sector.

En CFGM, la comarca només rep 27 estudiants mentre que en marxen 105 a estudiar fora, un 76% més. S’imparteixen sis cicles de grau mitjà, sent el de Guia en el medi natural i temps de lleure el que n’absorbeix més.

Des de l’Agència comenten que «no tenim l’itinerari complert per fer un grau mig i un altre grau superior. Estem analitzant quins buits queden a nivell educatiu per veure quins itineraris es podrien fer». En aquesta línia, l’organisme conclou que el fet de no disposar de CFGS d’Educació Infantil -que es fa a Navàs- és un dels principals factors de fuga de joves -en aquest cas al Bages-.

D’altra banda, el centre que més alumnes rep és: un total de 62. Ara bé, 40 d’aquests són d’ESO i provinents de municipis de Cerdanya que, a través del Túnel del Cadí, estan més a prop de l’institut berguedà que dels centres ceretans.

Solsonès i Alt Urgell, en positiu

Pel costat contrari, el Bages, el Solsonès i l’Alt Urgell presenten unes xifres positives; és a dir que reben més estudiants dels que perden. En el cas del Bages presumiblement és per l’àmplia oferta d’estudis professionalitzadors -13 de grau mitjà i 12 de grau superior- i pel fet de poder continuar l’etapa educativa a la universitat. S’ha de ressaltar sobretot la categoria de CFGM, en la qual la comarca guanya 285 alumnes més dels que perd.

D’altra banda, convé subratllar els casos del Solsonès i l’Alt Urgell, que tot i tenir una oferta molt més discreta de cicles formatius -com és lògic-aconsegueixen uns resultats meritoris, amb guanys del 16 i 73% respectivament. A més, en el cas de la comarca alturgellenca, s’ha de destacar que aquest curs s’han estrenat uns estudis universitaris de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).

Més berguedans en salut 

En l’àmbit universitari, destaca que una de les branques que més èxit té entre els alumnes del Berguedà -en comparació amb la mitjana catalana -és la deCiències de la salut. Un 8% més de berguedans escull aquesta branca respecte a la resta de Catalunya. A l’altra banda, hi ha la branca de Ciències socials i jurídiques. Tot i que tant en l’àmbit català com en el comarcal és el camp amb més matriculats, un 13% d’alumnes berguedans menys que a tot Catalunya opta per cursar graus d’aquesta branca.

En aquest sentit, l’Agència diu que s’hauria d’estudiar quina oferta formativa de CFGS es podria oferir al Berguedà per tal que «suposi una via d’accés a aquells graus més demandats pels estudiants de la comarca. 

8 abril 2022

Regió7 


8 d’oct. 2021

El govern anuncia que pagarà el 80% del cost de les escoles bressol rurals

A Catalunya ara hi ha 75 centres per a nens i nenes d'1 i 2 anys als municipis de menys de 2.500 habitants i se'n volen afegir més

08/10/2021 - 18.29


La Generalitat assumirà el 80% del cost de les 75 escoles bressol rurals que hi ha a Catalunya i de les noves que es facin, una mesura que ha d'ajudar a evitar el despoblament. El pla del govern no concreta quantes més se'n podrien fer.

Una quarta part de les escoles públiques de Catalunya són en municipis de menys de 2.500 habitants. Del total de 419 escoles rurals, n'hi ha 75 on també s'escolaritzen nens d'un i dos anys.

La mesura s'ha d'incloure als pròxims pressupostos de la Generalitat.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha dit que mantenir cadascuna d'aquestes escoles bressol suposa uns 30.000 euros de despeses per curs escolar, una xifra que molts petits ajuntaments no poden assumir.

"Amb aquest cofinançament, l'ajuntament haurà d'aportar 5.000 euros", ha dit Gonzàlez-Cambray, que ha afegit que la inversió es farà "independentment del nombre d'alumnes que tingui".

"Quan batega una escola, batega el poble. Si no hi ha escola, no hi ha famílies", ha destacat el conseller, que ha visitat l'escola bressol de l'Estany, al Moianès, amb el president Pere Aragonès.

8 octubre 2021

Regió7

13 de juny 2021

El Moianès sol·licitarà el batxillerat artístic, que hi té cada cop més demanda

El Consell Comarcal demanarà una trobada amb el departament per intentar ampliar l’oferta a l’institut Moianès de Moià de cara al 2022

Jordi Escudé Vila. Moià
14·06·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:59





Imatge exterior de l’institut Moianès de Moià | ARXIU/ANDREU OLIVÉ



El Moianès podria impartir el batxillerat artístic a l’únic institut amb la secundària completa que hi ha a la comarca el 2022. Així ho proposarà el Consell Comarcal al Departament d’Educació, amb l’objectiu de donar resposta a la demanda creixent de joves interessats en aquesta especialitat, i que ara s’han de desplaçar a Manresa o a Vic com a llocs més propers per dur a terme aquests estudis, si bé en el cas de Vic els alumnes del Moianès ni tan sols disposen de la puntuació d’accés per proximitat a l’hora de matricular-se com tenien quan no eren comarca pròpia.

L’institut Moianès de Moià és l’únic centre públic de la comarca on es fa batxillerat, tenint en compte que l’institut escola de Castellterçol només imparteix la secundària obligatòria. Actualment s’hi pot cursar la branca humanística i la cientificotecnològica, i també el grau mitjà d’Atenció a les persones en situació de dependència. Una oferta que es considera que ha quedat curta, tenint en compte que «fa temps que el Moianès és comarca i que ja som 14.000 habitants», apunta el conseller comarcal d’Educació, Daniel Cabana. L’increment de la població també es fa notar a l’institut, i en paral·lel s’observa una major demanda de batxillerat artístic en totes les seves especialitats, afegeix Cabana.

El conseller vol reprendre les converses amb el Departament que ja s’havien iniciat en el mandat anterior al Consell Comarcal però que no van acabar de prosperar, amb la idea de poder implementar com més aviat millor el batxillerat artístic. «Tenim les instal·lacions, la infraestructura i la demanda», sosté Cabana, que vol iniciar converses «en breu» amb els Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central per intentar que aquesta ampliació sigui possible de cara al 2022. En les trobades anteriors de mesos enrere, el principal escull era la necessitat que el departament dotés l’institut del professorat especialista necessari per poder obrir la nova branca artística, i ara seria qüestió de tornar-ho a valorar per trobar-hi la solució definitiva, diu Daniel Cabana.

Tot i que no es considera tan prioritari, també hi hauria interès de poder ampliar els cicles formatius, com a mínim amb un més de grau mitjà i amb la incorporació d’un de grau superior, «que es podrien vincular amb el sector de l’alimentació», apunta Cabana, tenint en compte que és un àmbit molt arrelat al territori i que podria donar sortida als alumnes.

La manca de batxillerat artístic a la comarca del Moianès i la confusió a què s’han vist sotmeses algunes famílies podrien fer enguany que com a mínim set alumnes que volien estudiar-lo triessin una altra opció si no prospera la petició que alguns han fet al departament per poder-se tornar a preinscriure. I és que, en el moment de fer-ho, ignoraven que sent del Moianès disposaven d’una puntuació d’accés per proximitat a Manresa però no a Vic, de manera que es van inscriure a Vic i s’han trobat que hi ha un excés de demanda i no hi poden entrar perquè els falten punts.

Lamenten que en el seu moment no se’ls va informar degudament, i ara demanen poder fer constar Manresa com a primera opció. Saben que això tampoc els garanteix una plaça, però partirien en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes amb Manresa com a primera opció. 

14 juny 2021

Regió7

30 de des. 2020

La mitjana setmanal de grups confinats durant el primer trimestre escolar se situa al 2,2% a la Catalunya Central



desembre 30th, 2020 Dídac Garcia 


Es tracta d’una xifra molt similar a la del conjunt de Catalunya que fa que des del departament d’Educació facin una valoració molt positiva de la normalitat que s’ha aconseguit durant aquest trimestre que es va encetar el 14 de setembre en plena pandèmia.

Des de l’inici del curs hi ha hagut 14 setmanes lectives en les que, si se sumen els grups confinats cada setmana, dona un total de 1.628 grups aïllats i que dividits al llarg del trimestre la mitjana és de 116.

Si ens fixem comarca per comarca, el Bages ha tingut 398 grups confinats: una xifra que suposa el 24% del total; mentre que el Solsonès i el Moianès, n’han tingut 30 cadascuna, és a dir, un 1’8%.

Al conjunt de Catalunya, el trimestre es va tancar amb 929 grups confinats d’un total de 72.000: el que es tradueix en 23.000 persones aïllades entre alumnes, personal docent i personal extern.

30 desembre 2020

OnaMoianès

26 de nov. 2020

La Catalunya Central té 1.880 alumnes confinats, la meitat que a començament de mes

En el conjunt del territori actualment hi ha dos de cada deu centres educatius, de 25 municipis, que com a mínim tenen un grup aïllat jordi escudé vila. manresa 25.11.2020 | 23:46

La Catalunya Central té 1.880 alumnes confinats, la meitat que a començament de mes | ARXIU/MIQUEL SPA

A les llars d'infants, escoles i instituts de la Catalunya Central hi ha hores d'ara 81 grups classe confinats com a conseqüència de la covid-19. Això suposa un total de 1.880 alumnes en el conjunt de comarques de l'àmbit de Regió7, menys de la meitat dels 3.851 que hi havia a començament de mes, de manera que es constata la tendència a la baixa que s'ha anat observant de forma generalitzada les últimes setmanes al territori.

Segons les darreres dades facilitades ahir pel departament d'Educació a través del portal Traçacovid, Bages, Baix Llobregat i Anoia són per aquest ordre les tres comarques de la regió central que tenen més grups i més alumnes confinats en termes absoluts, però en totes les comarques d'aquest territori hi ha com a mínim un centre afectat (vegeu la infografia annexa), si bé hores d'ara no n'hi ha cap de tancat per complet (l'únic de Catalunya és al Pallars Jussà). En total, a les comarques centrals ara hi ha 49 centres educatius amb un o més grups classe confinats per covid, la qual cosa representa un 12% de les llars d'infants, escoles i instituts del territori. També s'observa que la incidència afecta de forma similar a primària i a secundària, mentre que a les llars d'infants és pràcticament nul·la.

En termes absoluts, les quantitats més elevades d'alumnes confinats es registren actualment a l'institut Cal Gravat de Manresa (que en té 146 de 6 grups), a l'escola José Echegaray de Martorell (amb 135 alumnes d'11 grups aïllats), i a l'institut Collbató (amb un total de 106 alumnes a casa, de 7 grups confinats). Tanmateix, en la seva gran majoria, l'origen del confinament és per tan sols una o dues persones que han donat positiu de covid-19 en els darrers deu dies, mentre que els casos en què n'hi ha tres o més no arriben al 30%. Aquí, novament hi trobem l'escola José Echegaray de Martorell, que juntament amb l'institut Pere Borrell de Puigcerdà o el Serra de Noet de Berga, on s'han detectat 9 positius en els darrers deu dies. Per sobre, hi ha l'institut Cal Gravat de Manresa (amb 11), i les escoles Arrels I de Solsona i Alfons I de Puigcerdà (amb 13 positius cadascuna).

Les darreres dades actualitzades pel departament d'Educació situen els casos de confinament escolar en un total de 25 municipis de les comarques centrals, tres més que a mitjan octubre, i nou menys que a començament de novembre, en què hi havia 36 poblacions d'aquest territori en què hi havia com a mínim un centre educatiu afectat amb un o més grups aïllats per covid.




El Bages, amb sis municipis amb alguna escola o institut afectat, és la comarca que en té més (però són la meitat que a començament de mes). La segueixen l'Anoia, el Baix Llobregat i el Berguedà, amb cinc municipis cadascun però amb una incidència especial en aquesta darrera comarca, que és menys poblada i no té tants centres educatius com les altres tres. Alt Urgell, Cerdanya, Moianès i Solsonès, tenen un únic municipi amb grups escolars aïllats, coincidint amb les seves respectives capitals de comarca tret del Moianès, en què el centre afectat és l'Institut Escola de Castellterçol.

A les ciutats més grans com Manresa, Igualada, Martorell o Berga, és on hi ha més escoles i instituts amb grups aïllats, però també destaquen municipis com Sant Fruitós, amb tres escoles afectades; Calaf, amb l'escola Alta Segarra i l'institut; o Collbató, també amb l'escola La Salut i l'institut.

En el conjunt de Catalunya, el nombre de grups escolars per coma mínim un positiu per covid-19 era ahir de 896, que suposava un total de 21.890 persones i un lleuger repunt respecte el dia anterior. En els darrers deu dies s'han confirmat 2.183 positius, 1.992 dels quals corresponen a l'alumnat.

 25 novembre 2020

Regió7

16 de nov. 2020

El 82% dels alumnes del Moianès que cursen estudis postobligatoris ho fan fora del poble on viu



novembre 16th, 2020 Dídac Garcia


Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (l’Idescat). Segons diu, el curs 2019-2020, un 12,2% dels més de 800.000 alumnes d’ensenyament obligatori va estudiar en un municipi diferent d’on viu. Si ens fixem en les dades dels ensenyaments postobligatoris, aquesta xifra s’eleva a un 43,5% dels gairebé 220.000 alumnes. És en aquest cas quan destaca la comarca del Moianès, amb un 82% de joves que han de marxar del seu lloc de residència per estudiar batxillerat o bé un cicle de grau formatiu. Això la converteix en la quarta comarca de Catalunya amb un percentatge més alt. La comarca amb l’índex més elevat és la Terra Alta, amb un 90%. Per contra, el territori on la majoria d’alumnes poden estudiar on viuen és el Barcelonès, amb un 17,5%.

Si ens fixem en els percentatges per etapes, un 9,4% dels alumnes que es desplacen a un altre poble cursaven educació primària i un 16,1% l’ESO. Com a exemple tenim el cas de Santa Maria d’Oló, on no disposen d’institut i els joves d’aquesta edat han de desplaçar-se a Artés, al Bages. Pel que fa als estudis postobligatoris, el percentatge d’alumnes que es desplacen a un altre municipi és més elevat en cicles formatius de grau superior, un 61% i de grau mitjà, un 53,5%, que no pas al batxillerat, on arriba al 25,2%.

Les dades de l’Idescat mostren també que com menys habitants té el poble, el percentatge d’alumnes que estudien a fora és més alt. De fet, en els municipis catalans de menys de 500 habitants, tres de cada quatre alumnes s’han de desplaçar. Alguns pobles, com és el cas de l’Estany, han apostat per les zones escolars rurals.

16 novembre 2020

OnaMoianès

2 de nov. 2020

Les comarques centrals tenen quasi 4.000 alumnes confinats, el doble que fa 20 dies

Actualment hi ha 89 centres educatius de 36 poblacions amb almenys un grup aïllat, que suposa poc més del 21 % del total jordi escudé manresa 02.11.2020 | 22:30


Manresa és la ciutat amb un nombre més elevat d'escoles i instituts amb algun grup confinat | Arxiu/Oscar Bayona

A les llars d'infants, escoles i instituts de les comarques centrals hi ha actualment 161 grups classe confinats a causa de la covid-19 que afecten un total de 3.851. Aquestes xifres s'extreuen de les darreres dades que va fer públiques ahir el departament d'Ensenyament a través del portal Traçacovid. Constaten una tendència creixent del nombre d'alumnes que s'han de quedar a casa, i que ja doblen els 1.948 que hi havia en aquest mateix territori el 14 d'octubre, un mes després que comencés el curs. Avui se'n compleixen 50 dies.

Malgrat l'increment d'aquestes xifres, les comarques centrals continuen sense tenir cap centre tancat completament. Ara bé, dels 416 que hi ha a les vuit comarques de l'àmbit de Regió7, a hores d'ara n'hi ha 89 que tenen com a mínim un grup classe confinat, que suposa el 21,4% el total dels centres educatius que hi ha en aquest ter-ritori. Les escoles d'infantil i primària, sobretot, i també els instituts són els àmbits més afectats, i en canvi pràcticament no hi ha escoles bressol amb nens a casa afectats per covid o bé que hagin de fer quarantena.

Els grups confinats ho estan perquè com a mínim tenen un alumne amb covid-19. De fet, la situació més generalitzada en aquests grups és que hi hagi només un o dos alumnes positius, i només un 25% han comptabilitzat tres o més alumnes positius en els darrers deu dies. Hi ha casos extrems com l' institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (amb 4 grups confinats i 23 positius); l'escola Xarxa de Berga (amb només dos grups a casa però amb 22 positius); o l'institut Moianès de Moià, que té 8 grups confinats i 19 alumnes que han donat positiu; però per norma general s'han aïllat grups amb una quantitat molt petita d'alumnes confirmats de covid. El nombre de positius registrats els darrers deu dies en centres escolars al conjunt del territori és de 293, el que suposa el 7,6% del total d'alumnes confinats.
Un terç dels municipis, del Bages

El Bages és la comarca de la Catalunya Central amb més grups i alumnes confinats, i de més municipis. En total, n'hi ha 13 en què escoles, instituts o llars d'infants han hagut d'aïllar com a mínim un grup. En el conjunt d'aquest territori hi ha actualment 36 poblacions amb grups classe confinats, 7 a l' Anoia i al Baix Llobregat, 4 al Berguedà, 2 al Solsonès, i una tant al Moianès com a la Cerda-nya i l' Alt Urgell. Això suposa poc més del 22 % dels 161 municipis que hi ha al conjunt de les comarques de l'àmbit de Regió7.

En el cas del Bages, Manresa és la ciutat amb un nombre més elevat d'escoles i instituts amb algun grup confinat, però hi ha poblacions més petites en què gairebé hi ha alguna afectació, més o menys àmplia, en tots els centres educatius del municipi. És el cas de Cardona (d'on queda fora la llar d'infants que fins fa uns dies també estava afectada), Navarcles, Navàs i Sant Joan. També hi ha molts grups confinats a Berga.

En termes absoluts, pel que fa al nombre d'alumnes que ahir es van haver de quedar a casa, hi ha els 228 de l' institut Joan Oró de Martorell, els 208 de l'institut Moianès, o els 196 de l' institut Pompeu Fabra de Martorell.

 

2 novembre 2020

Regió7

13 d’oct. 2020

Les escoles de casa nostra tenen 1.948 confinats, amb el 88% sense cap grup aïllat

Dels 352 col·legis i instituts de l'àrea de Regió7, un mes després de l'inici del curs n'hi ha 45 amb almenys una classe afectada, però amb molt pocs positius david bricollé manresa 13.10.2020 | 23:35

Alumnes de l'institut Guillem de Berguedà | Arxiu/D.C.

Just un mes després de l'obertura de les escoles, a les comarques de casa nostra hi ha un total de 83 grups classe confinats, que afecten 1.948 alumnes que, ahir, havien d'estar-se a casa. Són dades extretes del portal Traçacovid, que actualitza diàriament el departament d'Ensenyament. Xifres, però, que cal contextualitzar i que, amb les referències possibles (tenint en compte que no es diposa ni del total d'alumnes, ni del total de grups que hi ha escolaritzats per comarques), posen de manifest que en aquests 30 dies l'impacte a les aules ha estat realment moderat.

Després d'un mes, no hi ha cap escola o institut d'aquestes demarcacions que hagi hagut de tancar per complet. De fet, al conjunt de Catalunya només n'hi ha una. Dels 352 centres de primària i secundària que hi ha distribuïts entre les poblacions de les 8 comarques de l'àrea d'influència de Regió7, els que tenen com a mínim un grup confinat són 45. És a dir, el 12% del total.

Una altra dada rellevant és que, malgrat els 1.948 alumnes que han d'estar-se a casa perquè formen part d'aquestes classes confinades per la detecció d'almenys un alumne amb la covid-19, en els últims 10 dies s'han registrat 172 positius en aquests grups, el que suposa menys del 9% del total. De fet, dels 83 grups sotmesos a confinament, només en 11 s'hi han registrat més de dos positius. És a dir, en pràcticament un de cada vuit grups aïllats.

I encara un últim paràmetre per contextualitzar. Dels 162 municipis que aglutina l'àmbit d'aquest diari, els que tenen com a mínim una escola o institut amb grups confinats són 22, el 13,5% del total.

Actualment, són tres els casos més rellevants, per volum de les xifres. Un és l' institut Pius Font i Quer de Manresa, amb cinc grups confinats que sumen 124 estudiants que han hagut de deixar temporalment les aules. També té cinc grups confinats, i en aquest cas amb una afectació de 137 alumnes aïllats, l' institut Guillem de Berguedà de Berga. I el tercer cas és el de l' institut Pere Fontdevila de Gironella, que amb dades corresponents a ahir tenia 4 grups afectats amb 83 persones confinades.

En el conjunt de les nostres comarques hi ha cinc centres més que tenen tres grups en règim de confinament, mentre que són 37 els que en tenen un (majoritàriament) o dos. És rellevant el cas de l' Alt Urgell, ja que tota l'afectació es concentra a la Seu. Dels vuit centres educatius que hi ha (comptant llars d'infants), en cinc hi ha grups confinats.


Per comarques, tal com es pot veure en el quadre adjunt, el Bages és la que, un mes després de l'inici del curs, presenta una major afectació en xifres absolutes. Hi ha un total de 19 centres amb grups confinats, que sumen 30 grups i un total de 659 alumnes. Tanmateix, els casos es concentren en només 6 dels 30 municipis, i dos terços de l'afectació són a Manresa (20 dels 30 grups).

Al pol oposat destaquen els casos del Moianès i, especialment, de la Cerdanya (tenint en compte la situació de restriccions que va viure a final del mes de setembre). I és que en cap de les dues comarques ahir no hi constava cap grup confinat. Al Solsonès només hi ha confinat un grup de 25 alumnes, a l'Arrels.

Si establim un índex a partir del nombre d'alumnes confinats en relació amb el total de població, veiem que el que dona un paràmetre més alt és l' Alt Urgell, on se situa en el 0,82%. Al darrere hi ha el Berguedà, amb un índex del 0,76%. Ja molt més allunyats, i amb índexs molt similars, trobem el Bages i l' Anoia (0,39 i 0,36, respectivament). Al Solsonès és del 0,18%, mentre que cal recordar que al Moianès i a la Cerdanya no hi ha cap grup confinat, i només algun positiu aïllat.

Pel que fa al nombre de positius determinats per proves PCR en els últims 10 dies, el Bages és la comarca que, de llarg, n'ha tingut més, amb un total de 58, seguit dels municipis del Baix Llobregat Nord (46) i de l' Anoia (35). Al Berguedà se n'hi han sumat 19.

13 octubre 2020

Regió7

30 de set. 2020

Els centres escolars de les nostres comarques sumen prop d'un miler d'alumnes confinats

Els infants de la classe d'Artés que van ser els primers afectats per un cas positiu van tornar ahir a l'escola, després de 14 dies a casa queralt casals manresa 30.09.2020 | 22:48

Entrada d'alumnes i presa de temperatura a l'institut Pius Font i Quer de Manresa, el primer dia de curs | Arxiu/Oscar Bayona

Els centres educatius de les comarques del Bages, el Moianès, el Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell i l'Anoia tenen un total de 38 grups confinats, que sumen 922 alumnes, segons les dades recollides pel departament d'Educació a l'espai web Traçacovid, que recopila la informació de totes les escoles i instituts. Ahir, després de 14 dies confinats, els 16 alumnes de primer de l'escola Doctor Fer-rer d'Artés, que va ser la primera del territori que va haver d'aplicar el pla per un cas de covid-19, van tornar a classe amb normalitat després d'estar dues setmanes aïllats a casa.

Les escoles i instituts del territori han completat el mes de setembre amb prop d'un miler d'alumnes confinats, tenint en compte els grups classe que són a casa i altres positius registrats en alguns centres però que no han requerit el confinament de cap grup. Totes les comarques de l'àrea de Regió7, excepte el Solsonès, han hagut de posar en marxa el pla d'actuació davant d'un cas de covid-19 i tenien ahir grups estables aïllats a casa.

El Bages, amb 21 grups que sumen 445 estudiants, és la comarca més afectada, amb casos a Manresa, Navàs, Sant Joan de Vilator-rada, Sant Fruitós de Bages, Castellgalí, Sant Vicenç i Santpedor. Manresa, amb 9 classes confinades d'un total de 8 centres, encapçala els municipis amb més incidència, seguit de Sant Fruitós Bages, on ahir constaven 4 classes de l'escola Monsenyor Gibert amb 76 alumnes a casa.
El grup d'Artés torna a l'escola

Els estudiants de primer de primària de l'escola Doctor Ferrer d'Artés, que van ser els primers de la comarca a confinar-se a casa per un cas positiu el 16 de setembre passat, van tornar ahir a classe després de 14 dies aïllats als seus domicilis. La directora del centre, Elena Lloses, explicava ahir que amb el retorn d'aquests alumnes el centre ha tornat a la normalitat, amb la totalitat dels estudiants, i destacava «la bona resposta de les famílies» en les classes telemàtiques han fet els infants durant aquest dies.

«Tots estan molt contents de poder tornar a l'escola: alumnes, famílies i mestres», assegurava Lloses, alhora que afegia que el centre artesenc ha viscut el confinament del grup i el seu retorn amb «tranquil·litat». També reconeixia que aquest cas els servirà d'experiència de cara a possibles noves afectacions. «Ara ja sabem què hem de fer, sempre que no canviïn gaire els protocols», deia.

Ahir també va tornar a classe un dels dos grups de segon de batxillerat de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, que estava aïllat. En aquest cas, han reprès les classes després de 10 dies a casa, tal com estableix ara el protocol, que inicialment en marcava 14.

Pel que fa a la incidència a la resta de comarques, destaca l'afectació que hi ha a la Cerdanya, on hi ha 9 grups estables a casa de quatre centres de Puigcerdà, que sumen més de 300 alumnes. La incidència és menor a la comarca del Moianès, amb un únic grup a l'institut de la localitat, i a l'Alt Urgell, també només amb una classe de La Salle de la Seu.

Per la seva banda, al Berguedà es registren tres classes de centres de Berga, Puig-reig i Avià, el mateix nombre de grups que hi ha a l'Anoia amb afectacions als municipis d'Igualada, Santa Margarida de Montbui i Piera.

PCR als mateixos centres

Quan en un centre es detecta un positiu el protocol marca que cal fer proves a tot el grup estable i aïllar-lo a casa. Les proves PCR als grups classe amb positius es van començar a fer a partir del dia 20 als mateixos centres educatius per evitar les aglomeracions als centres d'atenció primària. L'institut Quercus de Sant Joan de Vilator-rada va ser un dels primers centres del Bages a aplicar aquest procediment. Una unitat mòbil es va desplaçar fins al centre per fer les proves als alumnes de 4t d'ESO, després que un estudiant d'aquest grup bombolla donés positiu. Aquest mateix protocol s'ha anat seguint des d'aleshores als diferents centres afectats.

30 setembre 2020

Regió7

15 de set. 2020

L’escola rural s’adapta a la pandèmia amb la voluntat de no perdre “l’essència”

 



setembre 15th, 2020 Dídac Garcia


Les zones escolars rurals també han tornat a l’activitat i ho han fet amb avantatges i inconvenients. Un exemple el tenim a la ZER Moianès Ponent, on han reduït els docents itinerants per minimitzar riscos.

Abans de les nou del matí d’ahir dilluns, els quaranta alumnes de la ZER Els Pins de Cabrianes, a Sallent, ja eren al pati de l’escola on els esperaven els professors. Després d’una breu benvinguda a pares i nens per part del director Gaspar Gamisans, l’equip docent ha posat a prova els coneixements que tenien sobre la pandèmia i els hi ha recordat quines seran les mesures preventives que es duran a terme. També s’ha explicat el pla de contingència que s’iniciaria en cas que un dels alumnes o professors dongui positiu. Tot plegat, sense abandonar el pati, un espai de més de 2.000 metres quadrats i, pràcticament, sense trepitjar l’interior de l’escola.

Segons Gaspar Gamisans, responsable de les escoles rurals de Catalunya, l’objectiu “és mantenir l’essència” que caracteritza aquest tipus de centre. El fet de disposar de menys alumnes i un entorn rural, assenyala, beneficia clarament aquestes escoles.

Aquest curs, els quatre centres que formen part de la Zona Escolar Moianès Ponent, que són Els Pins, Anton Busquets, L’Esqueix i Vall de Néspola, han optat per reduir els mestres itinerants per reduir riscos. Això, segons el director de la ZER Els Pins de Cabrianes, Gaspar Gamisans, suposa “menys mans” a l’aula.

Tot i que per ràtio no seria necessari, la ZER dels Pins ha dividit als seus alumnes en dos grups bombolla: 13 alumnes d’educació infantil i 27 de primària. Segons Gaspar Gamisans, aquesta creació d’espais i rutines serveix per reduir aquesta sensació d’incertesa.

D’altra banda, alguns pares van optar ahir per quedar-se una estona a veure com s’adaptaven els seus fills al retorn de l’aula. Anna Duocastella, mare d’un nen que cursarà tercer de primària, reconeixia estar força tranquil·la.

Els alumnes, per la seva part, es mostraven contents del retorn. La Queralt, que enguany arrenca sisè, es va mostrar emocionada i amb ganes de que tot vagi bé.

En el cas de l’escola de Cabrianes, cada grup disposarà de dos mestres. Pel que fa als especialistes de matèria, fins ara itinerants, s’ha optat per extremar al màxim les mesures preventives i limitar-los a dos per tota l’escola i fent menys hores. Amb tot plegat, això suposa que professors estables hauran d’impartir matèries que fins ara no havien de realitzar.

15 setembre 2020

OnaMoianès

14 de set. 2020

L'escola rural s'adapta a la pandèmia amb la voluntat de no perdre "l'essència"

14/09/2020 - 12.00

Pla mitjà dels nens al pati de l'escola Els Pins de Cabrianes en el primer dia de curs. Imatge del 14 de setembre del 2020. (Horitzontal)

ACN Cabrianes.-Les escoles rurals catalanes han arrencat un nou curs marcat per la covid-19. No obstant això, l'objectiu, explica Gaspar Gamisans, responsable de les escoles rurals de Catalunya a la junta de directors, "és mantenir l'essència" que caracteritza aquest tipus de centre. El fet de disposar de menys alumnes i un entorn rural, assenyala, beneficia clarament aquestes escoles. A l'altra banda de la balança, però, subratlla que disposen de "menys mans" adultes a l'aula. Gamisans, dirigeix el ZER Els Pins de Cabrianes (Sallent), que forma part del ZER Moianès Ponent. Aquest curs als quatre centres que en formen part -Els Pins, Anton Busquets, L'Esqueix i Vall de Néspola- s'ha optat per reduir els mestres itinerants per reduir riscos.

Abans de les nou del matí els 40 alumnes del ZER El Pins de Cabrianes ja eren al patí de l'escola, on els esperaven els professors. Després d'una breu benvinguda a pares i nens per part del director Gaspar Gamisans, l'equip docent ha posat a prova els coneixements que tenien sobre la pandèmia i els hi ha recordat quines seran les mesures preventives que es duran a terme o, fins i tot, el pla de contingència que s'iniciaria en cas que un d'ells donés positiu. Tot plegat sense abandonar el pati -de més de 2.000 metres quadrats- i pràcticament sense trepitjar l'interior de l'escola.Tot i que per ràtio no sèrie necessari, el ZER ha dividit als seus alumnes en dos grups bombolla: els 13 alumnes d'educació infantil i els 27 de primària. "Això ens permet mantenir el caràcter d'escola més propera que no volem deixar perdre", assegura el director.Les diferències amb l'escola tradicionalAlguns pares han optat per quedar-se una estona a veure com s'adaptaven els seus fills al retorn de l'aula. Anna Duocastella, mare d'un nen que farà tercer de primària, reconeixia estar força tranquil·la. "Som una escola petita, amb una realitat molt diferent de l'urbana i confiem plenament amb els mestres", deia.Per la seva part, José Ángel Fuentes, pare de dos nens d'educació infantil, recalcava la importància de tornar a l'escola. "És un lloc necessari per a ells deia".Els alumnes, per la seva part, es mostraven contents del retorn. La Queralt, que enguany arrenca sisè, assegurava que tan de bo pugui "acabar el que serà el meu darrer curs a l'escola". També en Lluc, de quatre, no podia negar que estava content malgrat que li costava pair això d'haver de dur mascareta. Al seu costat, l'altre Lluc, de cinc, deia que tenia "moltes ganes de tornar".Menys itinerànciaEn el cas de l'escola de Cabrianes, cada grup disposarà de dos mestres. Pel que fa als especialistes de matèria, fins ara itinerants, s'ha optat per extremar al màxim les mesures preventives i limitar-los a dos per tota l'escola i menys hores. Això farà que professors estables imparteixin matèries que fins ara no havien de realitzar.Segons el responsable de les escoles rurals, certamen aquesta tipologia de centres té avantatges com el fet de disposar de menys alumnes, d'un tracte més propers amb les famílies i d'un entorn més rural. No obstant, també reconeix que el fet de limitar els mestres per grup també comporta "menys mans" i pot suposar una lleugera pèrdua de la "qualitat de l'educació tal com nosaltres l'entenem".

14 setembre 2020

324

8 de set. 2020

El curs escolar arrencarà a la Catalunya Central amb 188 professors més que l'any passat

08/09/2020 - 16.31 Actualitzat 08/09/2020 - 16.30

ACN Manresa.-Els curs escolar arrencarà a la Catalunya Central amb 6.136 docents, 188 més que l'any passat. Segons dades dels Serveis Territorials d'Educació, a la Catalunya Central el nombre d'alumnes que cursaran l'etapa obligatòria anirà a l'alça i ascendeix fins als 73.482. Per edats, 4.642 alumnes començaran P3 i 6.324 l'ESO. Entre les novetats del 2020-2021 també hi ha la posada en marxa dels instituts escola Carles Capdevila de Balenyà, Mossèn Cinto de Folgueroles; Josep M Xandri a Sant Pere de Torelló; Renaixença a Els Hostalets de Pierola; Castell d'Òdena, Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys; i Piera. També la nova escola Voltregà, fruit de les fusions de l'Abat Oliva de Sant Hipòlit de Voltregà i El Despujol de Les Masies de Voltregà.

El Bages és la comarca on hi haurà més alumnes cursant els estudis obligatoris, amb un total de 24.770. La segueix Osona, amb 23.070; l'Anoia amb 17.692; el Berguedà amb 4.527; el Solsonès amb 1839; i el Moianès amb 1.584. Pel que fa al personal docent, aquest curs hi haurà 6.324 mestres entre les sis comarques, 188 més que el 2019-2020.

L'ensenyament no obligatori

Un total de 5.688 estudiants, repartits en 231 grups, faran Batxillerat a les comarques central. Com a novetats destaquen la incorporació del batxibac a l'Institut Francesc Ribalta de Solsona.En el cas de la formació professional, les principals novetats són la incorporació del Cicle formatiu de grau mitjà de Carrosseria i el superior d'Automatització i Robòtica Industrial a l'Institut Milà i Fontanals, a Igualada. Paral·lelament, l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada oferirà el Cicle formatiu de grau mitjà de Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natura; l'institut Guillem Catà de Manresa el Cicle formatiu de grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia; i l'Institut de Tona incorpora el Cicle formatiu de Direcció de serveis de restauració.L'Institut Moianès de Moià impartirà programes de formació i inserció (PFI) d'Auxiliar de vendes i oficina d'atenció al públic; l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu un Itinerari formatiu específic (IFE) d'Auxiliar en Manteniment d'Instal·lacions Esportives; i l'Institut Milà i Fontanals d'Igualada un Itinerari formatiu específic d'Auxiliar de vendes i atenció al públic.Nous instituts escolaLa Catalunya Central estrenarà, el proper curs acadèmic, set instituts escola. Tres seran a l'Anoia, tres a Osona i un darrer al Solsonès. Es tracta de l'institut escola de Piera; la Renaixença, als Hostalets de Pierola; Castell d'Òdena, a Òdena; Carles Capdevila, a Balenyà; Mossèn Cinto, a Folgueroles; Josep Maria Xandri, a Sant Pere de Torelló; i Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. D'aquesta manera, ja hi haurà a la Catalunya Central un total de 12 instituts escola. S'afegeixen als existents a Avinyó, El Pont de Vilomara, Navàs, Castellterçol i Torelló.Nou centre a Sant Hipòlit de VoltregàEl Departament d'Educació crearà el proper curs 2020-2021 l'Escola Voltregà, fruit de la fusió entre l'Escola El Despujol de les Masies de Voltregà i l'Escola Abat Oliba de Sant Hipòlit de Voltregà. El nou centre, que oferirà el curs que ve dues línies de P3, ocuparà els espais on actualment s'ubica l'Escola Abat Oliba, a Sant Hipòlit de Voltregà, i acollirà l'alumnat provinent dels dos centres educatius.Millores als centresPel que fa a les obres de millora i adequacions, a les comarques centrals s'han invertit 2.175.950 euros, dels quals hi ha previst destinar 1,05 MEUR en infraestructures. Concretament, més de 442.000 euros aniran adreçats a la instal·lació de mòduls als Instituts Escola Barnola d'Avinyó i Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, a l'institut Manresa Sis i a l'escola Les Bases de Manresa.També es destinaran 610.000 euros més per a obres de reforma i adequació als instituts Joan Mercader d'Igualada, Guillem Catà de Manresa, Pius Font i Quer de Manresa i l'escola Vic-Centre d'aquesta localitat.Els centres pendents de construccióSegons informa Serveis Territorials, actualment hi ha dos centres en construcció: l'Institut Badia i Margarit d'Igualada i l'escola El Vinyet de Solsona. Per altra banda, l'institut de Gurb i l'escola del Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages estan pendent de licitació de l'obra i ja s'ha adjudicat la construcció de l'escola La Serreta de Santpedor. Per últim, queda pendent de projecte constructiu l'institut escola de Castellterçol.

8 setembre 2020

324

La Catalunya Central arrencarà el curs amb 73.482 alumnes i 188 docents més

Enguany hi ha un descens d'estudiants d'infantill i primària, però es registra un augment a secundària queralt casals 08.09.2020 | 23:15

Un total de 73.482 alumnes de l'etapa escolar obligatòria, de 3 a 16 anys, començaran dilluns vinent el nou curs escolar a les comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès), una xifra que suposa un increment de 90 estudiants respecte del curs passat. Mentre que enguany hi ha un descens dels alumnes d'infantil i primària, es registra un augment a secundària. El personal docent ascendirà a 6.324 professionals, 188 més que el curs anterior.

Dilluns vinent un total de 4.642 nens i nenes iniciaran la seva etapa d'escolarització obligatòria a P3, 243 menys que fa un any. En conjunt, l'alumnat d'ensenyament infantil i primari suma 49.045 alumnes i es redueix respecte del curs passat, 597 estudiants menys. Per contra, en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) aquest curs s'han matriculat 24.437 alumnes, 687 més. D'aquests, 6.324 s'incorporen a primer d'ESO, segons les dades que va fer públiques ahir la direcció dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central.


Nous instituts escola

El nou curs arrencarà a les comarques centrals amb la incorporació de set nous instituts escola: 3 a la comarca d'Osona, 3 més a l'Anoia i un al Solsonès. En concret, en aquestes dues darreres comarques, es posen en marxa l'IE Renaixença dels Hostalets de Pierola, l'IE Castell d'Òdena, l'IE Piera i l'IE La Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys.

Pel que fa a l'ensenyament no obligatori, en el cas del batxillerat hi haurà un total de 5.688 estudiants repartits en 231 grups. Com a novetats destaquen la incorporació del batxillerat a l'institut Badia i Margarit d'Igualada i que l'institut Francesc Ribalta de Solsona oferirà el batxibac, que permet a l'alumnat cursar un currículum mixt que suposa fer un terç de l'horari lectiu en llengua francesa.

Quant als cicles formatius de grau mitjà i superior tant en centres públics com concertats el termini de matriculació s'acabava dilluns i el departament encara no disposa de les dades d'alumnat d'aquest curs però sí dels grups que hi haurà, que s'incrementen en 13 en el cicles formatius de grau mitjà als centres públics i es redueixen de 6 en els centres concertats. Quant als de grau superior, hi haurà 4 grups més als centres públics i els mateixos als concertats.



Nova oferta de cicles formatius

Pel que fa a la nova oferta de cicles formatius, en els de grau mitjà l'institut Guillem Catà de Manresa incorpora el de Farmàcia i parafarmàcia i afegeix un nou grup al de Cures Auxiliars, l'institut Quercus de Sant Joan de Vilator-rada suma a la seva oferta el cicle de Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural i el centre Milà i Fontanals d'Igualada el de Carrosseria i també el grau superior d'Automatització i Robòtica Industrial. Per la seva banda, l'institut Moianès incorpora un Programa de Formació i Inserció d'Auxiliar de vendes i oficina d'atenció al públic.


Reforç de l'escola inclusiva

També hi haurà noves dotacions de Suport Intensiu per l'Escolarització Inclusiva (SIEI). En total hi ha 65 SIEI a la Catalunya Central, amb noves incorporacions a les escoles Dolors Martí i Badia d'Igualada, Serra i Hunter de Manresa, Josep Orriols i Roca de Moià, Sant Pere de Monistrol de Montserrat, Catalunya de Navarcles, Joncadella de Sant Joan, l'escola Pia d'Igualada, la Vedruna de Berga i la Joviat de Manresa. També hi ha noves dotacions a l'institut escola Sant Jordi de Navàs i el Mig-Món de Súria. En la mateixa línia, aquest curs s'obrirà una nova Aula de Suport Integral (AIS) al Centre Jeroni de Moragas d'Ampans, a Santpedor.

El departament també preveu un reforç al sistema d'escola inclusiva arran de la covid-19. En concret, s'incorporaran als centres de la Catalunya Central 18 tècnics d'integració social, 37 tècnics especialistes d'educació infantil i 5 educadors socials.

Pel que fa a les reformes, adequacions i millores previstes en equipaments per a aquest curs, el departament d'Educació preveu invertir un total de 2,1 milions d'euros a la Catalunya Central. Entre els treballs hi ha la instal·lació de mòduls a l'escola Les Bases i l'institut Manresa Sis de Manresa i als instituts escola d'Avinyó i el Pont de Vilomara, que han d'ampliar les instal·lació per acollir els estudis de secundària. També s'han fet obres de millora als instituts Guillem Catà i Pius Font i Quer de Manresa i a l'institut Joan Mercader d'Igualada.

8 setembre 2020

Regió7

26 de maig 2020

Editen un quadern infantil sobre el Moianès amb activitats per conèixer més i millor la comarca

maig 26th, 2020 Dídac Garcia 


La iniciativa neix de la participació de les regidories de Cultura i Educació dels Ajuntaments del Moianès. L’objectiu és proporcionar material a les famílies amb fills per tal que puguin treballar conjuntament. Amb els centres educatius tancats es vol aprofitar aquest confinament per a que els infants puguin ampliar el coneixement que tenen sobre la comarca. El president del Consell Comarcal, Ramon Vilar, explica els motius pels quals s’ha dut a terme el llibret.

El quadern tracta d’una forma lúdica i divertida diferents aspectes del Moianès com són el patrimoni preindustrial, els personatges més il·lustres, la natura, les poblacions, la cultura popular, els productes locals o els recursos turístics més destacats, com per exemple l’Ecomuseu o la Ronda del Moianès.

El llibre d’activitats ja s’ha començat a repartir amb la col·laboració dels deu ajuntaments de la comarca i, en total, es repartiran 1.425 exemplars, un per cada nen i nena d’entre 3 i 12 anys.

La proposta també s’ha fet arribar als diversos centres educatius per tal que tinguin coneixement de les activitats programades al bloc i, si s’escau, mirar de col·laborar per organitzar noves activitats complementàries.

26 maig 2020

OnaMoianès




23 de maig 2020

"Homeschooling’: Así es educar en casa a cuatro hijos de entre 12 y 2 años

Una familia del Moianès explica su particular método de enseñanza basado en experiencias cotidianas

Carlota Sala y Jordi Soler no han escolarizado a sus hijos; les enseñan ellos en casa a partir delos intereses y experiencias de los propios niños. Pere Duran/Nord Media

Bàrbara Julbe 23/05/2020 08:00 | Actualizado a 23/05/2020 14:35
A la hora de aprender, no todo es papel y lápiz. La formación también es vivencial. Sin colegio ni exámenes, los niños de una familia del Moianès aprenden contenidos de física y matemáticas montando una cabaña, o de ciencia haciendo un pastel. Combinan momentos más expansivos, de movimiento y actividades psicomotrices, con otros de recogimiento. Experimentan. Y así un día y otro. Esta dinámica no es exclusiva de este periodo de estado de alarma sin escuelas, sino que Carlota Sala y su pareja, Jordi Soler, educan así a sus cuatro hijos: les escolarizan en casa. Son homeschooling.

“No tiene porqué ser menos enriquecedor que ir a la escuela. Si tienen que saber cosas de la vida pueden aprenderlas en nuestro día a día. La sociedad tiende a apartar a los niños”, expone Sala. Ellos, en cambio, han aprendido a hacerlo todo juntos. Tras levantarse por la mañana, desayunan, y aunque la madre tiene preparadas algunas propuestas deja que sean ellos mismos –de 12, 10, 7 y 2 años, todos varones– los que propongan qué hacer. “Seguimos sus intereses y les ofrecemos material y experiencias. Damos un acompañamiento ”, explica la madre. Carlota Sala y Jordi Soler junto a sus cuatro hijos de 12, 10, 7 y 2 años en su masía aislada en plena comarca del Moianès. Pere Duran/Nord Media
Sin horario ni currículo

No siguen un horario preestablecido ni tampoco un currículo educativo. “Es que no queremos que lleguen a ninguna parte. No queremos que se desconecten de quienes son, ni que quieran ser alguien que no son. Su poder de decisión es importante, ya que, si no, se les invalida lo que les sale de dentro. Y, entonces, es cuando desconectan, pierdan la curiosidad, y lo de fuera les aburre”, indica ella.

El aprendizaje está en todos los sitios: “Aprendo lo que necesito, cuando lo necesito y aprendo lo que quiero de forma diferente y variada”, asegura el hijo mayor, que prefiere que no se conozca su nombre. Si tienen ganas de hacer una cabaña, la hacen; o un pastel, lo mismo.

“Vemos como los gramos de harina ocupan un volumen determinado. Hablamos de medidas, la transformación del líquido y de la levadura, y que los microorganismos reaccionan con el calor. O si una cabaña no se aguanta, uno de ellos pone un palo y vemos la fuerza que hace ese palo. Estamos haciendo física. Trabajan la gravedad”, relata la madre. Y añade que, de esta manera, “cuando más adelante te explican de forma abstracta una fórmula o una reacción química la puedes comprender porque lo has vivido”.
Construir una cabaña, dice Carlota Sala, ofrece la oportunidad de ver cómo funcionan las fuerzas, que son contenidos de física. Pere Duran/Nord Media
Sin regulación



“Estamos en un vacío legal que nos deja jurídicamente indefensos” Carlota Sala Presidenta de la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació Homeschooling

En Catalunya puede haber unas 500 familias que educan a los hijos en casa. “No hay un recuento válido porque no existe un registro. Muchas familias se esconden o no quieren ser contabilizadas”, precisa Sala.

La Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació Homeschooling , que agrupa a un centenar de familias, nació en 2007 para buscar el reconocimiento y la regulación de esta educación. Se trata, sin embargo, de una opción alegal en España, lo cual mantiene en suspense a estas familias. Por eso lamentan que muchas de ellas han terminado en procesos judiciales bajo la acusación de abandono de los hijos.

“Estamos en un vacío legal que nos deja jurídicamente indefensos”, comenta Sala, que también es la presidenta de la entidad. La Coordinadora, sin embargo, mantiene actualmente reuniones con el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya y los grupos parlamentarios para hallar soluciones dentro del marco legal para estas familias homeschoolers.
Una educación basada en competencias

El homeschooling se basa más en competencias que en contenidos. Cuando por ejemplo el hijo mayor de esta familia del Moianès hace una reseña después de leer un libro, la madre lo supervisa, pero sin exámenes ni herramientas de control del aprendizaje. “Me explica con entusiasmo lo que ha leído y veo que lo ha comprendido. Hace una construcción crítica con la complejidad y la maduración adecuadas”, señala ella, que es diseñadora industrial.

El objetivo es que “aprendan a aprender” y “sigan conectados a su curiosidad, autoestima y confianza, de esta forma tendrán herramientas y recursos si el contenido es más complicado”. “Mis hijos saben cosas diferentes. No es peor, sin duda”, subraya.

Según confiesa Carlota, los primeros meses de escolarizar a sus hijos en casa tuvieron muchos “miedos y dudas”. Fueron unas semanas “duras” de “desescolarización interior”: “el proceso de dejar de relacionar el aprender con la escuela y ver que el aprendizaje no sólo está en el papel y el lápiz”, indica ella. Carlota Sala cree que lo importante es acompañar a los niños para que mantengan la curiosidad y aprendan a aprender. Pere Duran/Nord Media

Aunque la escolarización es obligatoria entre los 6 y los 16 años, para ellos, la escuela “forma para un mundo que ya no existe” y “educar en casa abre las opciones de crecimiento y enriquece las formas de aprendizaje”, asegura Jordi Soler, que es creador audiovisual. Además, “el hecho de estar tan cerca de los hijos permite conocerlos mejor, crecer con ellos, entender sus caminos y procesos particulares y respetarlos”, comenta Jordi. Por otra parte, creen que “la escuela invalida las necesidades auténticas de los niños, y muchos talentos y habilidades no encajan en el sistema educativo”, que “no resuelve las necesidades como familia ni las necesidades auténticas de nuestros hijos”, añade la madre.


“La escuela invalida las necesidades auténticas de los niños y muchos talentos no encajan en el sistema educativo” Carlota Sala Madre y profesora de yoga

Pese a ello, no descartan algún día llevarlos a clase. “Es que no somos antiescuela”, apostilla Carlota, que actualmente trabaja de profesora de yoga y realiza talleres sobre educación consciente y crianza respetuosa (dentro de los cuales incluye el homeschooling ). Precisamente, con el confinamiento, esta madre homeschooler (@ninyacolorita en las redes) hace sesiones virtuales y responde dudas a padres agobiados sobre cómo se organiza para enseñar en casa.

El hijo mayor, de hecho, pidió hace un tiempo, una alternativa social. Y lo hablaron. “Le preguntamos si la escuela resolvería esas ganas o le compensaría tener un grupo de amigos”, indica la madre. Y hubo respuesta: por ahora seguirán en casa. El ritmo de vida de estos cuatro hermanos es muy diferente del de otros niños de su edad, no hay prisas ni presiones para formarse. Pere Duran/Nord Media
“No quiero perder mi libertad: a jugar cuando quiero, a leer en el momento que me apetece, a decidir qué aprender. Los niños de mi edad dicen que la escuela es un rollo y otros niños se alegran por mi de que no vaya a la escuela. A mis padres no les convence la escuela y su opinión es para mi muy válida...”, precisa él. Y es que su ritmo de vida es otro. Sin pupitres ni suspensos. Pero también, sin prisas ni presiones para formarse.

23 maig 2020

La Vanguardia

19 de maig 2020

La Catalunya Central estrenarà set instituts escola el curs vinent

19/05/2020 - 14.31 Actualitzat 19/05/2020 - 14.30

ACN Manresa.-La Catalunya Central estrenarà, el proper curs acadèmic, set instituts escola. Tres seran a l'Anoia, tres a Osona i un darrer al Solsonès. Es tracta de l'institut escola de Piera; la Renaixença, als Hostalets de Pierola; Castell d'Òdena, a Òdena; Carles Capdevila, a Balenyà; Mossèn Cinto, a Folgueroles; Josep Maria Xandri, a Sant Pere de Torelló; i Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. D'aquesta manera, ja hi haurà a la Catalunya Central un total de 12 instituts escola. S'afegeixen als existents a Avinyó, El Pont de Vilomara, Navàs, Castellterçol i Torelló.

Els instituts escola permeten recollir en un sol centre tota l'escolarització, dels 3 als 16 anys, fet que facilita la unitat pedagògica entre etapes, facilita el pas de la primària a l'ESO i millora la convivència de l'alumnat, entre altres aspectes. A Catalunya, el curs vinent n'hi haurà 83, 12 dels quals a les comarques centrals.Nou centre a Sant Hipòlit de Voltregà. El Departament d'Educació crearà el proper curs 2020-2021 l'Escola Voltregà, fruit de la fusió entre l'Escola El Despujol de les Masies de Voltregà i l'Escola Abat Oliba de Sant Hipòlit de Voltregà. El nou centre, que oferirà el curs que ve dues línies de P3, ocuparà els espais on actualment s'ubica l'Escola Abat Oliba, a Sant Hipòlit de Voltregà, i acollirà l'alumnat provinent dels dos centres educatius.Nova escola pública a IgualadaUna altra de les novetats per al proper curs acadèmic és la conversió de l'Escola Ateneu Igualadí, a la capital de l'Anoia, a centre públic. S'impartirà educació infantil i primària i hi haurà una única línia per curs. Amb la conversió el Departament d'Educació busca equilibrar l'oferta de places públiques al centre d'Igualada, que és on està ubicada l'escola.Estudis postobligatorisPel que fa als canvis en l'ensenyament postobligatori destaca que l'Institut Badia i Margarit d'Igualada oferirà el primer curs de batxillerat. En el cas de la formació professional, les principals novetats són la incorporació del Cicle formatiu de grau mitjà de Carrosseria i el superior d'Automatització i Robòtica Industrial a l'Institut Milà i Fontanals, a Igualada. Paral·lelament, l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada oferirà el Cicle formatiu de grau mitjà de Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natura; l'institut Guillem Catà de Manresa el Cicle formatiu de grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia; i l'Institut de Tona incorpora el Cicle formatiu de Direcció de serveis de restauració. L'Institut Moianès de Moià impartirà programes de formació i inserció (PFI) d'Auxiliar de vendes i oficina d'atenció al públic; l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu un Itinerari formatiu específic (IFE) d'Auxiliar en Manteniment d'Instal·lacions Esportives; i l'Institut Milà i Fontanals d'Igualada un Itinerari formatiu específic d'Auxiliar de vendes i atenció al públic.

19 maig 2020

324

6 de març 2020

Educació engegarà enguany el projecte de l'edifici de l'Institut Escola de Castellterçol

Es planteja ampliar el centre de primària per traslladar-hi també els de secundària, que ara estan ubicats en barracons en un terreny a part pol estrada/redacció | moià 06.03.2020 | 18:36

El conseller d'Educació, Josep Bargalló (assegut de cara), durant la seva visita a centres del Moianès POL ESTRADA

El departament d'Educació de la Generalitat començarà a treballar aquest mateix any en el projecte del que ha de ser l'edifici definitiu de l'institut escola de Castellterçol, un centre que ara mateix es troba dividit en dos espais distants. Ho ha anunciat el conseller, Josep Bargalló, en el decurs d'una visita que al llarg de la jornada d'aquest divendres l'ha dut a diferents centres educatius del Moianès.

Tanmateix, Bargalló ha condicionat aquesta voluntat al fet que finalment s'aprovi el nou pressupost de la Generalitat per a aquest 2020, moment en què, segons ha dit, el departament d'Educació ampliarà el pla econòmic financer per tal que es pugui construir el nou edifici.

De fet, el que es preveu fer a Castellterçol no serà un edifici completament nou, sinó una ampliació molt significativa del que històricament ha estat el de l'escola pública de primària Ramona Calvet (que continua fent aquesta funció), de manera que s'hi puguin traslladar també els cursos de secundària, de manera que formin realment una unitat. Actualment, els alumnes de primer a quart d'ESO (no s'hi fa batxillerat) d'aquest centre cursen els seus estudis en uns barracons que hi ha situats en un terreny municipal, distant de l'edifici de l'escola.

L'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, ha explicat que el que està encara obert és com es farà aquesta ampliació. El que es plantejava inicialment, i és una opció que es manté oberta, és guanyar espai en alçada, amb la construcció d'un tercer pis. Però també es valora ara la possibilitat d'alçar el nou espai com a edifici annex a l'actual de l'escola. De fet, una de les operacions que sí que ja hi ha en marxa és la d'integrar el parc del Bosc de Can Sedó, de manera que es guanyi com a pati de l'escola, que compensaria la perdua d'espai exterior si s'ampliés en horitzontal.

Sigui com sigui, la voluntat de l'Ajuntament, davant el compromís de la Generalitat, és obrir un procés de debat ciutadà per acabar de perfilar el projecte, i que el departament hi pugui començar a treballar ja de ple a final d'aquest any o principi del vinent.

Per la seva, el conseller Josep Bargalló ha explicat que «hem analitzat amb el Consell Comarcal i amb els ajuntaments l'oferta educativa de la comarca, que necessita de reflexió i de noves propostes», i en aquest sentit va subratllar que una de les necessitats evidents és l'edifici definitiu de l'Institut Escola de Castellterçol. Actualment, aquest centre té una matrícula de 323 alumnes, 200 de l'escola i 123 de l'institut.

Bargalló, que ha dedicat pràcticament tota la jornada d'aquest divendres a centres educatius del Moianès, ha començat la visita a l'Estany, on ha fet un recorregut per les instal.lacions de l'escola de la ZER Moianès Llevant, que té 35 alumnes matriculats entre P3 i sisè de primària i forma part de la zona escolar rural conjuntament amb Collsuspina i Sant Quirze Safaja. Posteriorment, s'ha desplaçat a Moià, on ha visitat tant l'escola pública Josep Orriols i Roca, amb una matrícula de 403 alumnes d'infantil i primària, com l'institut Moianès, amb una matrícula de 431 alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència. El recorregut també l'ha dut a Castellterçol, on ha fet l'anunci del futur nou edifici.

6 març 2020

Regió7