Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escolapis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escolapis. Mostrar tots els missatges

10 de set. 2024

Moià i l’Escola Pia

L.ROISIN

Si vols parlar de Moià no pots oblidar-te de l’Escola Pia (els escolapis). La primera escola a Espanya d’aquest orde va ser precisament a Moià. La seva història comença el 1682 quan un mossèn de Moià, Jaume Boixó, coincidí a Barcelona amb uns frares de qui desconeixia l’orde i que en preguntar-los va tenir coneixement de la seva tasca per educar els més febles, els més necessitats. Amb el lema: Ad Maius Pietatis Incrementum (per major increment de la pietat). Un any més tard se signaren els acords per a l’escola de Moià.


Com en tots els ordes, l’Escola Pia va tenir moltes dificultats per ser acceptada des del Vaticà i Josep de Calassanç va haver de lluitar molt per ser reconegut i que s’acceptessin les seves idees d’una escola per als pobres. Ara ens resulta difícil entendre-ho perquè els seus edificis i la situació actual dels sistemes d’ensenyament han canviat i hi ha poques diferències entre pobres i rics, almenys en el nostre entorn. Per entendre-ho potser hauríem de conèixer la situació de les escoles en països com el Senegal, on hi són prou presents els escolapis. Altres països com Mèxic també depenien de Catalunya, per això no era estrany que els escolapis destinats a aquell país fossin catalans. Ara ja no és així.


Però per a l’Escola Pia Moià és molt més que una escola. Des de sempre, excepte uns pocs anys que es traslladà a Sabadell, va ser el lloc de formació dels novicis que aspiraven a formar-se per ser escolapis. La formació que rebien era prou dura i exigent, tot i que amb el temps es va anar suavitzant la vida al noviciat.


Amb els anys, els escolapis han patit, com tots els ordes i el clergat en general, la manca de vocacions i les escoles estan en mans de directors no religiosos. Pel mateix motiu els novicis es traslladaren a Barcelona amb un important canvi en la seva formació. Els més grans de Moià segurament recordaran quan, fins ben avançats els anys 50 del segle passat, podien veure els novicis passar pel mig del poble per anar a jugar al camp de futbol de Moià. Per a molts era una normalitat i a l’estiu per als estiuejants era un espectacle, tot i que llavors canviaven el camí.


L’Escola Pia, tal com ho reflecteix el llibre Josep de Calassanç, documents fundacionals de l’Escola Pia, d’Eumo Editorial, podria molt ben ser que se’ls notés la influència de la relació que havien tingut amb Galileu per exercir la seva ensenyança amb el pensament de Galileu que “tota autèntica ciència, i en certa manera tot tipus d’ensenyament, és independent de la fe, són dos camins”. Podríem dir que es mostren més relaxats a l’hora d’aplicar les seves doctrines.


Però ja que hem parlat del noviciat dels escolapis, potser seria interessant conèixer com vivien els novicis almenys fins a finals dels anys 50. Les seves cel·les situades a la part alta del convent eren prou austeres si tenim en compte que els novicis tenien entre 16 i 18 anys. No més grans de vuit o nou metres quadrats, sense aigua corrent, amb un llit semblant a una màrfega, als peus del llit un agenollador amb una creu pelada a la paret, una taula i una ribella.


Les finestres que donaven al carrer eren de dimensions reduïdes. Tot i així, quan al poble hi havia sardanes o altres esdeveniments el seu so arribava prou bé a les cel·les. El contacte amb el poble, a part de la baixada al camp de futbol, era nul, excepte els diumenges quan els novicis assistien a la missa que se celebrava a l’església del convent.


Els canvis importants els podem notar quan l’any 1983-84 es va enderrocar el que era el claustre, situat just a uns metres de l’entrada, i al mateix temps es va enderrocar el monument al Sagrat Cor de Jesús. El claustre era tancat amb vidrieres i en un dels seus angles hi havia l’entrada a les dependències del convent amb l’indicador de “clausura”, on solament hi tenien accés els novicis i si era necessari el metge i altres membres de l’orde.


No sé què se’ls explicarà als alumnes. Però seria molt interessant que coneguessin la història del lloc on es formen ja que tot plegat té un començament que difícilment el podran trobar en una altra escola. No tothom podrà dir que reben la seva formació en un lloc on va començar la primera Escola Pia d’Espanya.

10 setembre 2024

el9nou

10 de gen. 2023

El vincle de Francesc Martínez-Soria, fill de l'actor Paco Martínez Soria, amb Moià

El monjo de Poblet va morir dissabte passat a Tarragona als 88 anys

ACN
Poblet | 10·01·23 | 13:50 | Actualitzat a les 19:01


 

El monjo Francesc Martínez-Soria en una imatge d'arxiu JOAN REVILLAS


El monjo de Poblet Francesc Martínez-Soria Ramos, que havia format part del noviciat dels escolapis de Moià, va morir dissabte als 88 anys a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. L'eclesiàstic era fill de l'actor Paco Martínez Soria i s'hostatjava a la infermeria del monestir perquè patia una malaltia des de feia anys. Martínez-Soria va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1934 i va ser l'únic fill baró que va tenir el conegut actor amb la seva dona, Consuelo Ramos. Per evitar que els seus cognoms es perdessin, l'artista li va canviar el nom a Martínez-Soria Ramos.

Aquest religiós, però, també té un vincle amb la Catalunya central. Martínez-Soria va abandonar els estudis de Farmàcia amb 21 anys per ingressar al noviciat dels escolapis de Moià. Després d'això, el 1962 va ser ordenat prevere a Salamanca. Uns anys més tard, durant un recés amb un grup d'escolapis a Poblet, Martínez-Soria va "sentir el desig d'esdevenir-ne monjo, conscient que la seva vida espiritual s'havia anat refredant". Va posar-se l'hàbit cistercenc el 1991 i tres anys després va convertir-se en monjo cistercenc de Poblet.

Al monestir de Poblet ha estat sagristà, responsable de la botiga de records, refetorer, hostatger, i, abans de jubilar-se, responsable de la bugaderia. "La seva última malaltia no li ha estat estalviat el sofriment, que ha estat per a ell un camí de purificació i de preparació per al goig que no s'acaba", ha detallat la comunitat monàstica a través d'un comunicat.

Els monjos recorden que Martínez-Soria sempre "s'esforçava per llimar les asprors del seu temperament fort" i que "sabia veure i posar en relleu les coses positives dels altres". 

10 gener 2022

Regió7

4 de maig 2020

Mor Mateu Trenchs Verdaguer als 78 anys, qui va ser un conegut mossèn de Moià, compositor de sardanes i missioner durant 20 anys al Senegal.

maig 4th, 2020  Dídac Garcia


Nascut a Terrassa, el clergue de l’Escola Pia ha mort aquest diumenge de càncer a l’Hospital Sant Andreu de Manresa. Trenchs vivia des de feia deu anys a Moià, població amb la qual hi tenia un fort lligam. També hi oficiava misses fins fa pocs mesos, com també ho feia a Monistrol de Calders.

El més destacat de la seva figura va ser la missió al Senegal entre el 1975 i el 1995, concretament a la regió de Casamance, al sud del país. Allà es va convertir en un erudit de la llengua diolà, l’idioma de la regió, parlada per només 300.000 persones. Era fins llavors una llengua no escrita, només la parlava l’ètnia africana de la zona. Mossèn Trenchs va estudiar-ne l’estructura sintàctica i es va encarregar de crear una gramàtica. De la mateixa manera va elaborar el primer diccionari català-diolà, va traduir els evangelis de Mateu i de Lluc a la llengua africana i va transcriure contes que li explicaven els nens i nenes de la zona.

D’altre banda, a més de la faceta religiosa i la seva feina com a lingüista cal afegir-hi el seu treball musical. Mateu Trenchs és l’autor de sardanes com “Primavera a Moià”, “Ramon i Mercè” i “Moià, recer de pau”.

4 maig 2020

OnaMoianès

3 de maig 2020

Mor el mossèn de Moià Mateu Trenchs, estudiós de la llengua diola

És un idioma que es parla al sud del Senegal, on el religiós va ser missioner durant vins anys abel gallardo soto moià 03.05.2020 | 23:35


Trenchs, al mig, en la darrera estada al Senegal l'any 2016 arxiu particular
Mateu Trenchs, conegut mossèn de Moià, va morir ahir a l'edat de 78 anys de càncer a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, segons va confirmar la comunitat religiosa dels escolapis, de la qual formava part. Trenchs, que tot i viure a Moià actualment era fill de Terrassa, va ser missioner durant 20 anys al Senegal, concretament a la regió de Casamance.

El mossèn es va encarregar de crear una gramàtica per a la llengua diola, que té uns 300.000 parlants a la regió, on va portar a terme la seva tasca missionera. El diola era una llengua només parlada, no escrita, i el mossèn es va animar a estudiar-ne l'estructura sintàctica. Va anar prenent notes fins a configurar-ne una gramàtica i, fins i tot, va traduir al diola els evangelis de Mateu i de Lluc, textos de les lectures litúrgiques i va escriure contes que li havien explicat nens de la zona. Va elaborar un diccionari català-diola.

Trenchs explicava als que el coneixien que un cop els habitants de la regió van veure que la seva llengua es podia escriure i llegir, –tal com passava amb el francès, la van començar a valorar més. I és que, malgrat que al Senegal les llengües autòctones són reconegudes, la vehicular és el francès. Un accident de moto el va obligar tornar a Catalunya a mitjan anys 90.

Feia prop d'una dècada que Trenchs vivia a Moià, on deia sentir-se «com peix a l'aigua» i en va ser rector durant un any. Estant al capdavant de la rectoria, va iniciar les tasques de millora del presbiteri. Persona inquieta culturalment, també va compondre sardanes i a la capital comarcal va col·laborar amb la Fundació d'Atenció als Discapacitats Els Avets i l'Hospital Residència de la Vila de Moià. Fins fa uns mesos encara feia missa a Moià i Monistrol de Calders. «Va ser el Pompeu Fabra de la llengua diola. Era molt estimat per tothom perquè era una persona senzilla i sabia arribar a la gent. A la vegada era molt intel·ligent. La seva passió era el Senegal», recordava ahir el company de comunitat religiosa, i cosí, Marian Baqués.

3 maig 2020

Regió7

Mor el pare Mateu Trenchs, de Moià, que havia estat missioner 20 anys al Senegal

Es va encarregar de crear la gramàtica de la llengua diola, que es parla al sud del país africà / Fill de Terrassa, feia prop de deu anys que vivia a la Catalunya Central redacció | moià 03.05.2020 | 21:28

Mor el pare Mateu Trenchs, de Moià, que havia estat missioner 20 anys al Senegal
Mateu Trenchcs, conegut mossèn de Moià, ha mort aquest diumenge a l'edat de 78 anys de càncer a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, segons ha confirmar la comunitat religiosa dels escolapis, de la que en formava part. Trenchs, que tot estar a Moià –població amb la que estava molt vinculat– era fill de Terrassa, va ser missioner durant 20 anys al Senegal, concretament a la regió de Casamance. El mossèn es va encarregar de dotar d'una gramàtica la llengua diola, que té uns 300.000 parlants a la regió on va portar a terme la seva tasca missionera. El diola era una llengua només parlada, no escrita, i el mossèn es va animar a estudiar-ne l'estructura sintàtica. Va anar prenent notes fins a configurar-ne una gramàtica i, fins i tot, va traduir al diola els evangelis de Mateu i de Lluc, textos de les lectures de la missa dels tres cicles litúrgics i va escriure contes que m'havien explicat nens de la zona. També va elaborar un diccionari català-diola. Trenchs, vivia a Moià des de feia prop de deu anys i fins fa pocs mesos encara oficiava misses al municipi i a Monistrol de Calders.

3 maig 2020

Regió7