L.ROISIN
Si vols parlar de Moià no pots oblidar-te de l’Escola Pia (els escolapis). La primera escola a Espanya d’aquest orde va ser precisament a Moià. La seva història comença el 1682 quan un mossèn de Moià, Jaume Boixó, coincidí a Barcelona amb uns frares de qui desconeixia l’orde i que en preguntar-los va tenir coneixement de la seva tasca per educar els més febles, els més necessitats. Amb el lema: Ad Maius Pietatis Incrementum (per major increment de la pietat). Un any més tard se signaren els acords per a l’escola de Moià.
Com en tots els ordes, l’Escola Pia va tenir moltes dificultats per ser acceptada des del Vaticà i Josep de Calassanç va haver de lluitar molt per ser reconegut i que s’acceptessin les seves idees d’una escola per als pobres. Ara ens resulta difícil entendre-ho perquè els seus edificis i la situació actual dels sistemes d’ensenyament han canviat i hi ha poques diferències entre pobres i rics, almenys en el nostre entorn. Per entendre-ho potser hauríem de conèixer la situació de les escoles en països com el Senegal, on hi són prou presents els escolapis. Altres països com Mèxic també depenien de Catalunya, per això no era estrany que els escolapis destinats a aquell país fossin catalans. Ara ja no és així.
Però per a l’Escola Pia Moià és molt més que una escola. Des de sempre, excepte uns pocs anys que es traslladà a Sabadell, va ser el lloc de formació dels novicis que aspiraven a formar-se per ser escolapis. La formació que rebien era prou dura i exigent, tot i que amb el temps es va anar suavitzant la vida al noviciat.
Amb els anys, els escolapis han patit, com tots els ordes i el clergat en general, la manca de vocacions i les escoles estan en mans de directors no religiosos. Pel mateix motiu els novicis es traslladaren a Barcelona amb un important canvi en la seva formació. Els més grans de Moià segurament recordaran quan, fins ben avançats els anys 50 del segle passat, podien veure els novicis passar pel mig del poble per anar a jugar al camp de futbol de Moià. Per a molts era una normalitat i a l’estiu per als estiuejants era un espectacle, tot i que llavors canviaven el camí.
L’Escola Pia, tal com ho reflecteix el llibre Josep de Calassanç, documents fundacionals de l’Escola Pia, d’Eumo Editorial, podria molt ben ser que se’ls notés la influència de la relació que havien tingut amb Galileu per exercir la seva ensenyança amb el pensament de Galileu que “tota autèntica ciència, i en certa manera tot tipus d’ensenyament, és independent de la fe, són dos camins”. Podríem dir que es mostren més relaxats a l’hora d’aplicar les seves doctrines.
Però ja que hem parlat del noviciat dels escolapis, potser seria interessant conèixer com vivien els novicis almenys fins a finals dels anys 50. Les seves cel·les situades a la part alta del convent eren prou austeres si tenim en compte que els novicis tenien entre 16 i 18 anys. No més grans de vuit o nou metres quadrats, sense aigua corrent, amb un llit semblant a una màrfega, als peus del llit un agenollador amb una creu pelada a la paret, una taula i una ribella.
Les finestres que donaven al carrer eren de dimensions reduïdes. Tot i així, quan al poble hi havia sardanes o altres esdeveniments el seu so arribava prou bé a les cel·les. El contacte amb el poble, a part de la baixada al camp de futbol, era nul, excepte els diumenges quan els novicis assistien a la missa que se celebrava a l’església del convent.
Els canvis importants els podem notar quan l’any 1983-84 es va enderrocar el que era el claustre, situat just a uns metres de l’entrada, i al mateix temps es va enderrocar el monument al Sagrat Cor de Jesús. El claustre era tancat amb vidrieres i en un dels seus angles hi havia l’entrada a les dependències del convent amb l’indicador de “clausura”, on solament hi tenien accés els novicis i si era necessari el metge i altres membres de l’orde.
No sé què se’ls explicarà als alumnes. Però seria molt interessant que coneguessin la història del lloc on es formen ja que tot plegat té un començament que difícilment el podran trobar en una altra escola. No tothom podrà dir que reben la seva formació en un lloc on va començar la primera Escola Pia d’Espanya.
10 setembre 2024
