Castellterçol recupera aquest dissabte el seu contrapàs

El pregó de festa major anirà a càrrec del Club de Futbol Castellterçol en el seu centenari

 

Un assaig del recuperat contrapàs, que es tornarà a ballar dissabte i diumenge |

Jordi Vilarrodà
26/08/2023

Aquest divendres començaven a a celebrar-se els actes programats per la festa major d’enguany a Castellterçol. Arrencava amb una bicicletada amb trobada de participants a Coll de Mosca i volta per l’entorn de la vila. També trobada amb contes per a infants, futbol, una vetllada musical amb el Cor Jove del Moianès, la cantada dels Havanerus de l’Esquirol i la festa de l’Activaterçol a la carpa de la plaça dels Estudis.

Pel aquest dissabte hi haurà la cursa de Castellcir a Castellterçol, cercavila de Bandolers, jocs diversos, repicada general de campanes anunciant les festes, la cercavila de gegants i nans, el pregó de festa major a càrrec enguany del Club de Futbol Castellterçol en el seu centenari, s’inauguraran les exposicions i s’estrenarà el Contrapàs recuperat, a les 10 de la nit.


El Contrapàs és una dansa que ja estava documentada al segle XVII i que s’ha rescatat gràcies a una partitura en què se n’havia transcrit aproximadament la música. La iniciativa ha estat a càrrec de l’Esbart Rosa d’Abril, que ha convocat voluntaris per assajar la dansa. La mateixa nit hi ha correfoc amb els diables del poble. Diumenge és el dia central de la festa, amb la missa solemne i, al migdia, la ballada del ball del ciri i la dansa de Castellterçol, sardanes, ball de diablets i ballada altre cop del Contrapàs, per acabar amb concert d’Avalon Jazz. La festa continua amb més actes dilluns i dimarts.

26 agost 2023

el9nou

El pregó de les Joventuts Musicals dona el tret de sortida a la Festa Major de Moià

La Festa de la Cabra d’Or donarà continuïtat dimecres a un programa que s’allargarà fins al 17 d’agost

Joan Capdevila
Moià | 07·08·23 | 17:47 | Actualitzat a les 17:56



Dansaires a l'Aplec de Sardanes que es va fer al parc municipal AJUNTAMENT DE MOIÀ


Moià ja s’ha endinsat de ple a la festa major d’engany, que ha arrencat aquest cap de setmana amb les primeres activitats d’un extens programa de propostes que s’allargaran fins al 17 d’agost.


El pregó va donar diumenge a la nit el tret de sortida oficial des de la plaça de Sant Sebastià, que enguany protagonitzaven les Joventuts Musicals de Moià amb motiu del seu 25è aniversari, i que en el seu discurs no van passar per alt la reclamació de la reobertura de l'Escola de Música. Van oferir un espectacle animat per un conjunt d'instruments de corda i la interpretació de peces com la Cavalcada de les Valquíries o fragments d'una de les simfonies de Beethoven sota la façana de l'Ajuntament il·luminada.


L’ambient festiu ja havia eclipsat el poble amb cinema a la fresca, un concert a les piscines i havaneres al parc municipal, i el mateix diumenge ho va fer amb la 43a edició de la caminada popular. Començava a 2/4 de 7 des del pavelló municipal, i va aplegar fins a 494 participants, que van fer un recorregut de 12 quilòmetres amb un desnivell de 370 metres pels entorns del nucli urbà. Tot seguit, arribava la 23a edició del tradicional Aplec de Sardanes al parc municipal, amenitzat les les cobles Lluïsos de Taradell, Ciutat de Cornellà i Sant Jordi de Barcelona.


Després d’un impàs de dos dies, en què només hi ha programada una sessió de cinema a la fresca, la plena activitat es reprendrà aquest dimecres amb un dels plats forts com és la Festa de la Cabra d’Or, que no es completarà fins dijous, i que enguany presentarà una figura totalment restaurada a partir d’un verkami. Arrencarà a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Major, amb la representació teatralitzada de la llegenda, i tot seguit s’iniciarà la caminada popular per anar a buscar la cabra, que serà la protagonista de tota la resta d’activitats fins dijous a la nit.

La resta d’actes es reprendran divendres, i se n’aniran fent de forma ininterrompuda fins al 17 d’agost, amb la Festa de l’Arbre Fruiter. 

7 agost 2023

Regió7

Mor Mateu Trenchs Verdaguer als 78 anys, qui va ser un conegut mossèn de Moià, compositor de sardanes i missioner durant 20 anys al Senegal.

maig 4th, 2020  Dídac Garcia


Nascut a Terrassa, el clergue de l’Escola Pia ha mort aquest diumenge de càncer a l’Hospital Sant Andreu de Manresa. Trenchs vivia des de feia deu anys a Moià, població amb la qual hi tenia un fort lligam. També hi oficiava misses fins fa pocs mesos, com també ho feia a Monistrol de Calders.

El més destacat de la seva figura va ser la missió al Senegal entre el 1975 i el 1995, concretament a la regió de Casamance, al sud del país. Allà es va convertir en un erudit de la llengua diolà, l’idioma de la regió, parlada per només 300.000 persones. Era fins llavors una llengua no escrita, només la parlava l’ètnia africana de la zona. Mossèn Trenchs va estudiar-ne l’estructura sintàctica i es va encarregar de crear una gramàtica. De la mateixa manera va elaborar el primer diccionari català-diolà, va traduir els evangelis de Mateu i de Lluc a la llengua africana i va transcriure contes que li explicaven els nens i nenes de la zona.

D’altre banda, a més de la faceta religiosa i la seva feina com a lingüista cal afegir-hi el seu treball musical. Mateu Trenchs és l’autor de sardanes com “Primavera a Moià”, “Ramon i Mercè” i “Moià, recer de pau”.

4 maig 2020

OnaMoianès

Mor el mossèn de Moià Mateu Trenchs, estudiós de la llengua diola

És un idioma que es parla al sud del Senegal, on el religiós va ser missioner durant vins anys abel gallardo soto moià 03.05.2020 | 23:35


Trenchs, al mig, en la darrera estada al Senegal l'any 2016 arxiu particular
Mateu Trenchs, conegut mossèn de Moià, va morir ahir a l'edat de 78 anys de càncer a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, segons va confirmar la comunitat religiosa dels escolapis, de la qual formava part. Trenchs, que tot i viure a Moià actualment era fill de Terrassa, va ser missioner durant 20 anys al Senegal, concretament a la regió de Casamance.

El mossèn es va encarregar de crear una gramàtica per a la llengua diola, que té uns 300.000 parlants a la regió, on va portar a terme la seva tasca missionera. El diola era una llengua només parlada, no escrita, i el mossèn es va animar a estudiar-ne l'estructura sintàctica. Va anar prenent notes fins a configurar-ne una gramàtica i, fins i tot, va traduir al diola els evangelis de Mateu i de Lluc, textos de les lectures litúrgiques i va escriure contes que li havien explicat nens de la zona. Va elaborar un diccionari català-diola.

Trenchs explicava als que el coneixien que un cop els habitants de la regió van veure que la seva llengua es podia escriure i llegir, –tal com passava amb el francès, la van començar a valorar més. I és que, malgrat que al Senegal les llengües autòctones són reconegudes, la vehicular és el francès. Un accident de moto el va obligar tornar a Catalunya a mitjan anys 90.

Feia prop d'una dècada que Trenchs vivia a Moià, on deia sentir-se «com peix a l'aigua» i en va ser rector durant un any. Estant al capdavant de la rectoria, va iniciar les tasques de millora del presbiteri. Persona inquieta culturalment, també va compondre sardanes i a la capital comarcal va col·laborar amb la Fundació d'Atenció als Discapacitats Els Avets i l'Hospital Residència de la Vila de Moià. Fins fa uns mesos encara feia missa a Moià i Monistrol de Calders. «Va ser el Pompeu Fabra de la llengua diola. Era molt estimat per tothom perquè era una persona senzilla i sabia arribar a la gent. A la vegada era molt intel·ligent. La seva passió era el Senegal», recordava ahir el company de comunitat religiosa, i cosí, Marian Baqués.

3 maig 2020

Regió7

El PDeCAT de Moià premia Mercè Homs i Ramon Marsinyac

25 juliol 2019

Regió7 paper

Ela Parc de Moià acull una audició de sardanes

12 agost 2015

Regió7 paper

Homenatge sorpresa a Ramon Marsinyach, a l'aplec de Moià