Els feligresos substitueixen el senyal de la creu per la neteja de mans amb gel en entrar a missa

a.g.s. 24.05.2020 | 23:53

Feligrès desinfectant-se les mans ahir en entrar a l'església de Moià mireia arso
L'aigua beneïda no era el primer que trobaven els feligresos de Moià ahir quan anaven a la missa de les 12 del migdia. Només creuar les portes d'accés trobaven una taula amb una ampolla de gel per desinfectar-se les mans i no pas l'aigua beneïda per fer el se-nyal de la creu, per després afegir-se la litúrgia dominical. Diumenge, a la parròquia de Moià, solien celebrar-se dues misses, a la del matí hi solien anar unes 40 persones i a la del migdia prop de 70. Ahir era el primer diumenge que l'església estava oberta des de l'inici de la pandèmia, i mossèn Fulgence Hitayezu només va oficiar una missa a les 12 del migdia, a la qual van assistir uns 40 feligresos.

«Són tots persones grans i esperem que, de mica en mica, torni a venir tothom», deia el mossèn ahir a aquest diari. Les esglésies tornen a estar obertes, però amb limitacions de capacitat. Tenint en compte que el temple de Moià és gran, es garanteix la separació mínima entre fidels.

La represa de la missa a Moià era un senyal més de la tornada a la normalitat. A fora, en els entorns de la plaça Major, se celebrava el mercat setmanal, que no s'ha deixat de fer, però ahir s'hi van afegir parades de productes que no són de primera necessitat.

24 maig 2020

Regió7

Mor el mossèn de Moià Mateu Trenchs, estudiós de la llengua diola

És un idioma que es parla al sud del Senegal, on el religiós va ser missioner durant vins anys abel gallardo soto moià 03.05.2020 | 23:35


Trenchs, al mig, en la darrera estada al Senegal l'any 2016 arxiu particular
Mateu Trenchs, conegut mossèn de Moià, va morir ahir a l'edat de 78 anys de càncer a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, segons va confirmar la comunitat religiosa dels escolapis, de la qual formava part. Trenchs, que tot i viure a Moià actualment era fill de Terrassa, va ser missioner durant 20 anys al Senegal, concretament a la regió de Casamance.

El mossèn es va encarregar de crear una gramàtica per a la llengua diola, que té uns 300.000 parlants a la regió, on va portar a terme la seva tasca missionera. El diola era una llengua només parlada, no escrita, i el mossèn es va animar a estudiar-ne l'estructura sintàctica. Va anar prenent notes fins a configurar-ne una gramàtica i, fins i tot, va traduir al diola els evangelis de Mateu i de Lluc, textos de les lectures litúrgiques i va escriure contes que li havien explicat nens de la zona. Va elaborar un diccionari català-diola.

Trenchs explicava als que el coneixien que un cop els habitants de la regió van veure que la seva llengua es podia escriure i llegir, –tal com passava amb el francès, la van començar a valorar més. I és que, malgrat que al Senegal les llengües autòctones són reconegudes, la vehicular és el francès. Un accident de moto el va obligar tornar a Catalunya a mitjan anys 90.

Feia prop d'una dècada que Trenchs vivia a Moià, on deia sentir-se «com peix a l'aigua» i en va ser rector durant un any. Estant al capdavant de la rectoria, va iniciar les tasques de millora del presbiteri. Persona inquieta culturalment, també va compondre sardanes i a la capital comarcal va col·laborar amb la Fundació d'Atenció als Discapacitats Els Avets i l'Hospital Residència de la Vila de Moià. Fins fa uns mesos encara feia missa a Moià i Monistrol de Calders. «Va ser el Pompeu Fabra de la llengua diola. Era molt estimat per tothom perquè era una persona senzilla i sabia arribar a la gent. A la vegada era molt intel·ligent. La seva passió era el Senegal», recordava ahir el company de comunitat religiosa, i cosí, Marian Baqués.

3 maig 2020

Regió7