La pel·lícula, rodada a Poblet amb actors majoritàriament invidents, la protagonitza Lluís Soler i es pot veure des d’avui a Bages Centre de Manresa
Un fotograma del film que s’estrena avui a Multicinemes Bages Centre de Manresa / Parallamps
Redacció / Agències
Manresa16 MAI 2025 6:26
Orson Welles dirigia Campanades a mitjanit, Ingmar Bergman rodava El setè segell i Luís Buñuel Viridiana. Pel·lícules d’un temps extingit que «convoca» i homenatja Centaures de la nit, el darrer film del director català Marc Recha, afincat al Moianès. El desè treball del director de Pau i el seu germà és una pel·lícula rodada majoritàriament amb actors invidents, que protagonitza Lluís Soler i que està inspirat lliurement en el món surrealista de fotògraf invident eslovè Evgen Bavcar i l’imaginari de Luis Buñuel. La quadratura del cercle.
Centaures de la nit es va estrenar en la passada edició del Festival de Sitges i avui arriba a 14 sales, entre elles, la del Bages Centre de Manresa. Rodada en blanc i negre i amb el prestigiós Peter Zeitlinger de director de fotografia, l’acció se situa al Monestir de Poblet als anys 60 del segle XX i té la música d’un altre fill adoptiu del moianès, el compositor Marc Parrot.
A Centaures de la nit, un home cec, perseguit pel seu passat, fa una visita al Monestir de Poblet per ajudar un amic a robar les relíquies amagades per uns monjos eslovens anys enrere. «Aquesta és l’excusa per parlar del món de la imaginació i del món dels cecs, de com veuen i com creen», explicava Recha en la prèvia del festival. Evgen Bavčar va ser, apuntava, «un dels primers fotògrafs cecs que van plantejar com ens veuen les persones cegues a través de la càmera». En el partiment, a més de Soler, també hi han participat les actrius Montse Germán, Muntsa Alcañiz, Eulàlia Ramon, Raquel Ferri, Ona Planas i Cristina Dilla. Entre el repertori d’actors invidents hi ha el pianista de jazz Ignasi Terraza.
Aquesta és la primera vegada que s’ha rodat íntegrament una pel·lícula al Monestir de Poblet: «Sense la complicitat de la comunitat i de tots els monjos de Poblet, no hauríem rodat la pel·lícula». Per a Recha, «un dels pilars de la pel·lícula és l’arquitectura gòtica catalana que és el Monestir de Poblet» i sobretot, «com rodar la verticalitat». Cinema lliure i independent... i una experiència satisfactòria: «Jo faig cinema des de fa ja més de 40 anys i és un cinema molt artesanal, molt de quilòmetre zero i això vol dir que convius amb la gent, que no et mous del lloc on estàs rodant. Cohesiona molt».
16 maig 2025
