0ló construirà una nova llar d'infanyts al costat de l'escola primària

 3 setembre 2024

Regió7 paper

Proposen millores a l'entorn de l'escola de Monistrol de Calders

 21 juliol 2022

Regió7 paper

Els alumnes de l'escola de l'Estany ceen una guia per descobrir el seu patrimoni

 3 juliol 2022

Regió7 paper

Una guia de l'Estany feta pels alumnes de l'escola convida les famílies a descobrir el patrimoni del poble

Els nens i nenes són els creadors d'un joc, una visita teatralitzada i les postals dels llocs més emblemàtics

Laura Busquets (ACN)
L'Estany | 01·07·22 | 08:45 | Actualitzat a les 08:46



Els alumnes dels últims cursos de l'escola de l'Estany juguen amb el Joc de l'Àliga que han creat ACN/Laura Busquets


Conèixer i saber explicar la història dels capitells del monestir de l'Estany, aprendre a mesurar un tram de la mina a partir del mite de Teseu i el Minotaure o fer un rodolí. Aquestes són algunes de les competències que han posat en pràctica els alumnes de l'escola rural de l'Estany durant aquest curs i que han culminat en una guia turística del poble. A partir d'aquest juliol, el públic familiar que visiti el municipi es podrà endinsar en el seu ric patrimoni natural i cultural gràcies a les propostes dels infants. El director de l'escola, Toni Comajoan, ha explicat a l'ACN que els nens i nenes han creat una proposta lúdica que oferirà entreteniment a un tipus de públic, el familiar, que cada vegada és més habitual a l'Estany.


Matemàtiques, coneixement del medi social, art, llengua o coneixement del medi natural només són algunes de les matèries que els alumnes de l'escola de l'Estany han anat tractant aquest curs per elaborar una guia turística del seu municipi. Tot plegat va néixer de la necessitat que la guia del monestir va plantejar a l'escola perquè l'ajudessin a atendre millor una demanda cada vegada més creixent de públic familiar que volia visitar el monestir.

La resposta de l'escola va ser pensar, dissenyar i crear un joc de taula semblant al joc de l'oca sobre la història del monestir romànic i els seus capitells. El director de l'escola, Toni Comajoan, ha destacat que, a més, els diferents cursos també s'hi van engrescar i s'ha acabar conformant una guia de tot el municipi que proposa la visita de llocs tan emblemàtics com la mina, el puig de la Caritat o el rec de les Nogueres.

El públic familiar que a partir d'ara visiti l'Estany ja es trobarà unes postals amb dibuixos que han fet els propis alumnes sobre diferents llocs d'interès del poble. A més d'una breu explicació, també s'hi trobaran un codi QR que els dirigirà a la pàgina web del projecte amb propostes que es classifiquen per edats.
 

Aprendre jugant amb 'El joc de l'Àliga'

"Aprendre jugant". Aquesta era la màxima amb què treballava el grup dels grans de l'escola rural de l'Estany a l'hora d'elaborar el joc que finalment han titulat 'El joc de l'Àliga', en al·lusió a un dels capitells més representatius del monestir de l'Estany. La Sira, una de les alumnes de 4t, relata que el seu objectiu ha estat que els nens i nenes que visiten l'Estany no s'avorreixin amb tota la història del monestir.

A partir d'uns reptes i preguntes que es van plantejant, els infants aprenen sobre l'art, la història o la vida de les persones que habitaven el monestir. "Seria el mateix que els pot explicar la guia quan fan la visita, però molt més divertit a través d'un joc", ha apuntat. La Lucía ha afegit que han treballat per comissions, i un grup s'ha dedicat al taulell, un altre les fitxes, un altre s'ha encarregat dels reptes i un altre ha fet el tríptic.

Un dels trets característics del joc, segons ha apuntat un altre alumne de 5è, el Bernat, són les figures, que representen els diferents capitells, i que han estat creades a partir d'una impressora 3D que tenen a l'escola. Per fer-les han comptat amb l'ajuda d'un col·lectiu d'enginyers que viu a l'Estany i que s'anomenen Steam4all.

Toni Comajoan ha destacat que el joc de l'Àliga és l'exemple més clar per ensenyar com els agrada treballar a l'escola. "Tenim un repte, un objectiu principal, que és crear un joc, però per nosaltres allò més important és el com. Per això hem treballat molts àmbits i competències del currículum de 4t, 5è i 6è des d'art, llengua catalana, passant per medi natural i social", ha explicat Comajoan.
Del joc a una guia

El projecte finalment també es va fer extensiu a tota l'escola. El grup dels petits han elaborat uns seguit de rodolins dels llocs més emblemàtics del poble que recomanen. El grup dels mitjans, de la seva banda, han elaborat una guia teatralitzada, d'uns deu minuts de durada, que explica la història d'un dels punts més interessants del poble, la mina de desguàs.

L'Elna i en Guillem, dels mitjans, expliquen que per drenar l'aigua de la pluja que s'acumulava a l'Estany i evitar que la població emmalaltís, van decidir assecar l'estany que hi havia a través de la mina. Gràcies al projecte han après aspectes com el sistema arquitectònic que es va fer servir per construir la mina, sistemes per mesurar-la o la història dels monjos que van aconseguir drenar l'aigua.

Tots els alumnes de l'escola, uns 35, han elaborat unes postals amb els dibuixos dels llocs més significatius que volen ensenyar. Darrere les postals s'hi troba una petita explicació que han elaborat els alumnes i un codi QR que els dirigirà a la pàgina de l'escola on es recull una explicació dels llocs a visitar.
 

Aportar valor a la comunitat
Més enllà dels aprenentatges que s'han de donar en el context d'una escola, el director destaca que és important que el centre també aporti valor a la comunitat on s'inscriu. Malgrat que el monestir de l'Estany sigui una joia del romànic, amb columnes originals encara intactes, Comajoan reconeix que la seva situació geogràfica fa que potser no sigui un lloc tan conegut. "A l'Estany s'hi ha de venir expressament, però precisament des de l'escola volem prendre aquest paper d'arrelar al territori participant en aquest projecte", ha explicat.

De moment s'ha fet una tirada petita d'exemplars que estaran al monestir en dipòsit, perquè qualsevol nen o nena que visita la zona hi pugui jugar. Més endavant, i si la iniciativa té èxit, no es descarta que el joc es pugui comercialitzar. 

1 juliol 2022

Regió7

El director de l'escola rural de l'Estany: "Comencem el curs amb l'experiència de l'any passat i és un avantatge"

Els pares han pogut acomiadar als seus fills dins del recinte

ACN - Gemma Aleman
L'Estany | 13·09·21 | 11:52 | Actualitzat a les 14:04

 

El grup mitjans de l'escola rural de l'Estany al passadís penjant les motxilles ACN


Nervis, abraçades i emoció en el retorn a les aules a l'escola rural de l'Estany. A diferència del curs passat els pares han pogut accedir al recinte per desitjar-los sort en el primer dia. "S'agraeix", diu la Natàlia Asensio abans de deixar el seu fill a l'aula. En la segona arrencada de curs en pandèmia, el director de l'escola, Toni Comajoan, s'agafa el nou any amb optimisme: "Tenim l'experiència de l'any passat i és un avantatge", assegura, tot reconeixent, però que a les escoles rurals les restriccions per la pandèmia "són més fàcils de portar". Precisament és aquest fet el que ha dut a la Núria Vilaseca a traslladar al seu fill gran a l'Estany. El curs escolar ha arrencat aquest dilluns a la Catalunya Central amb 72.505 alumnes.

A 2/4 de 9 del matí, les portes de l'escola rural de l'Estany s'han obert per primera vegada aquest curs. Per segon any consecutiu ha arrencat amb mascaretes, però amb els pares dins de les escoles i amb la possibilitat de barrejar grups bombolla al pati. "Tot afavorirà a relaxar l'ambient", reconeix a l'ACN el director de l'escola de l'Estany, Toni Comajoan.

Acompanyats per les seves famílies, els alumnes han entrat al pati de l'escola on se'ls havia preparat un mural perquè hi escrivissin com se sentien amb el retorn a les aules. "Felicitat" i "nervis" han estat les dues paraules més repetides. "Estic molt nerviosa, aquest curs és especial perquè és l'últim aquí", explicava la Noa Fàbregas, d'onze anys. Al seu costat, l'Eloy Cunties, de 12, reconeixia que tenia ganes de començar: "les vacances estan bé però també són avorrides".

L'escola rural de l'Estany aglutina una quarantena d'infants entre P1 i sisè de primària, subdividits en tres grups: els petits, els mitjans i els grans. El fet que siguin menys alumnes que a l'escola ordinària, explica Comajoan, els hi va donar "avantatge" per gestionar el curs passat les restriccions sanitàries, ja que només tenien tres grups bombolla en tot el centre.

Aquest baix nombre d'alumnes també és el que ha fet que famílies com la de la Núria Vilaseca hagi optat per traslladar el seu fill. "Fins ara hi duia només la petita, però he vist que aquí era tot més fàcil que a l'altre escola", explica. També la Natàlia Asensio, que ha arribat recentment al Moianès des de Sant Vicenç dels Horts per motius laborals, veu beneficiós que pel seu fill "passar d'una escola de dues línies per curs a només 40 a tota l'escola". 

13 setembre 2021

Regió7

Castellcir tindrà una escola nova per donar cabuda a l’augment d’alumnes

El centre ha deixat de ser ZER, i el futur edifici, amb llar d’infants, es preveu per a final del 2022

Jordi Escudé Vila. Castellcir
31·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:26

Simulació del futur edifici de l’escola | AJUNTAMENT DE CASTELLCIR

L’escola La Popa de Castellcir tindrà un nou edifici a final de l’any que ve. Així ho preveu l’Ajuntament, que finalment veurà fet realitat un projecte que ja s’havia programat l’any 2007 per donar resposta a la demanda creixent d’alumnes, però que la crisi de l’època va aturar fins ara. La licitació de l’obra ja està en marxa, i es preveu que es pugui començar a construir properament, amb un termini d’execució de 14 mesos.

L’escola de Castellcir havia estat històricament integrada a la ZER Moianès Llevant, recentment n’ha sortit i s’ha convertit en un centre independent degut al fort increment demogràfic que està vivint la població, que encara no arriba als 800 habitants però s’ha doblat en dues dècades. En termes relatius és el municipi que més creix del Moianès «i el que té la mitjana d’edat més jove», en bona part degut a la forta immigració de famílies amb fills provinents del Vallès i de l’entorn de Barcelona, explica l’alcalde, Eduard Guiteras.

Per tot plegat, fa temps que l’escola es va quedar petita per encabir els més de cent alumnes actuals. La llar d’infants és en un altre edifici, i l’etapa d’infantil i primària es va haver de reforçar amb mòduls prefabricats. També s’ha hagut de buscar un espai a part per al menjador. Per això s’ha dissenyat un edifici nou que pugui incloure tot l’alumnat (la intenció seria sumar-hi també la llar d’infants, tot i que de moment no és segur).
Edifici actual de l'escola La Popa Ajuntament de Castellcir

La represa del projecte va començar a caminar el mandat passat, quan es va acordar un conveni amb la Generalitat pel qual l’Ajuntament cediria el terreny per a l’edifici i assumiria entre un 25 i un 30% del cost de construcció, que puja a uns 2 milions d’euros. El terreny és a la zona de la Quintana, on es construirà un edifici d’una sola planta amb les aules corresponents per a cada curs però amb una estructura d’envans mòbils per poder ajuntar classes quan calgui perquè, tot i que ja no és una ZER, el centre segueix «un sistema d’escola inclusiu en què els alumnes fan moltes activitats plegats». També tindrà biblioteca, menjador, cuina, una sala polivalent, i més endavant es preveu un gimnàs.
Terrenys on es farà el nou edifici de l'escola La Popa Ajuntament de Castellcir

L’edifici on hi ha ubicada actualment l’escola «no és vell, i l’únic problema és que ha quedat petit» com a centre escolar, diu l’alcalde. Per això l’Ajuntament ja ha pensat en donar-li altres possibles futures utilitats com a equipament municipal i al servei de les entitats del poble. 

31 agost 2021

Regió7

Castellterçol fa una renovació d’urgència d’un mur de l’escola

Redacció. Castellterçol

02·07·21 | 06:25

La caiguda d’algunes pedres del reajuntat del mur que hi ha situat entre l’escola i el pati de la residència de Castellterçol, i la posterior inspecció pels tècnics municipals que hi van detectar algunes fissures i desplaçaments, han fet necessari el tancament preventiu de la rampa de connexió del centre educatiu amb el Bosquet de Can Sedó, segons ha informat l’Ajuntament. El mur s’haurà de substituir per un de nova construcció. Segons el consistori, «amb la voluntat de minimitzar el risc de la caiguda del mur i d’evitar anys a persones, s’han iniciat les obres de manera urgent» i s’espera que estiguin acabades en un mes.

2 juliol 2021

Regió7

Enginyers jubilats acosten la ciència i la tecnologia a les escoles rurals del Moianès

El projecte STEAM vol impulsar les vocacions científiques i tecnològiques, especialment entre les noies
ACN
L'Estany | 02·06·21 | 07:51

Alumnes de quart a sisè de l'escola de l'Estany en una classe de STEAM ACN
 

L'escola rural de l'Estany (Moianès) s'ha convertit en l'embrió d'un projecte pioner que vol impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques en zones rurals, especialment entre les noies. Els protagonistes són una trentena d'enginyers, informàtics i matemàtics jubilats que, de manera altruista, traslladen els seus coneixements a l'equip docent per tal que facin el mateix amb els alumnes. L'èxit de la proposta ha fet que les escoles de Collsuspina, Sant Quirze Safaja, Sant Julià de Vilatorta i l'Institut Moianès hagin pujat al carro.

El projecte va començar de la mà de l'enginyer Joaquín Jiménez que, en jubilar-se, va trucar a les portes de l'escola rural de l'Estany per oferir els seus coneixements. "En la meva vida professional m'havia trobat amb què ens costava trobar determinats perfils i, especialment dones, per la qual cosa vaig voler posar el meu gra de sorra per revertir-ho", justifica, tot reconeixent que va voler emular el programa impulsat per Barack Obama als Estats Units 'Back to School'.


Thank you for watching

El director de l'escola de l'Estany, Toni Comajoan, i Jiménez van acordar fer una prova pilot d'un mes, el maig de 2019. L'enginyer traslladaria els seus coneixements a una mestra i, plegats, prepararien la classe del grup dels grans de l'escola -on hi ha els alumnes de quart a sisè de primària. La classe la faria la docent, però en Jiménez estaria present per resoldre els dubtes.

L'èxit de la proposta va fer que el centre decidís, el curs passat, convertir l'STEAM (inicials dels anglicismes Science, Technology, Engineering, Arts i Mathematics) en assignatura. Se'n va crear una associació sense ànim de lucre, Steam4all, i la xarxa de professionals jubilats va anar creixent, de manera que ara ja en són uns 30.

A banda de despertar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves, el programa STEAM té un segon objectiu: empoderar les mestres, "que sovint són més de lletres que de números", explica el director, Toni Comajoan. L'escola de l'Estany va triar Mireia Ribalta, docent el curs passat a la llar d'infants, per afrontar la tasca de traslladar els coneixements als grans del centre. "Per a mi que les mates sempre havien estat tan complicades era un repte. Gràcies al Joaquín, que m'ho explicava perquè jo ho entengués, vaig descobrir que no era tan difícil", diu Ribalta.
 

Primers resultats
En el seu segon curs complet de STEAM, el programa comença a donar resultats. Els grans de l'Estany s'han convertit en joves informàtics i enginyers. Aquest curs, per exemple, han creat un robot i han après a programar. "Estan aprenent conceptes que van més enllà de primària", diu el director.

Mireia Molet, docent de STEAM aquest curs a l'Estany, remarca la importància que, especialment les noies, estiguin descobrint aquestes matèries. "S'adonen que elles s'hi podrien dedicar", explica.

N'és un exemple la Vicky Calvente, alumna de sisè, que diu que li agrada tant que no ho descarta. També la Laia Roca parla emocionada del món de la programació. Entre els nois també parlen amb satisfacció de la proposta. L'Unai Ginovart apunta al fet que independentment de quina sigui la seva vocació, sap que el que està aprenent li servirà "en la vida". D'altres com en Bernat Pujadas ressalta les filigranes que està aprenent. "Al principi sembla difícil, però després t’adones que no és tan complicat com sembla", afirma
 

El creixement del projecte
L'èxit a l'Estany ha comportat que els altres centres escolar de la ZER Moianès Llevant, Collsuspina i Sant Quirze Safaja, també hagin incorporat l'STEAM aquest curs. També ho han fet altres centres com El Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i l'institut Moianès. Aquest darrer, centre de secundària de referència pels estudiants del Moianès, garanteix "que puguin seguir amb el projecte quan deixin l'escola", recalca Comajoan.
 

Una trentena de col·laboradors
Jiménez va convèncer un informàtic, Eusebi Calonge, que s'estava a punt de jubilar, perquè se sumés a la iniciativa. Després d'ell en van venir més, coincidint amb el desplegament a altres centres, i les col·laboracions altruistes de professionals jubilats ja ronden la trentena.

Depèn de cada cas, però de mitjana hi destinen 20 hores setmanals entre dissenyar les classes, preparar-les amb les mestres –es troben un cop per setmana- i estar presents en elles –de manera virtual aquest curs per la pandèmia.

"Hi destines estona, però gaudeixes perquè veus la passió amb la qual ho aprenen i és una satisfacció pensar que els hi estàs ajudant a tenir més oportunitats a la vida", assegura Calonge. 

2 juny 2021

Regió7

L’escola rural s’adapta a la pandèmia amb la voluntat de no perdre “l’essència”

 

setembre 15th, 2020 Dídac Garcia

Les zones escolars rurals també han tornat a l’activitat i ho han fet amb avantatges i inconvenients. Un exemple el tenim a la ZER Moianès Ponent, on han reduït els docents itinerants per minimitzar riscos.

Abans de les nou del matí d’ahir dilluns, els quaranta alumnes de la ZER Els Pins de Cabrianes, a Sallent, ja eren al pati de l’escola on els esperaven els professors. Després d’una breu benvinguda a pares i nens per part del director Gaspar Gamisans, l’equip docent ha posat a prova els coneixements que tenien sobre la pandèmia i els hi ha recordat quines seran les mesures preventives que es duran a terme. També s’ha explicat el pla de contingència que s’iniciaria en cas que un dels alumnes o professors dongui positiu. Tot plegat, sense abandonar el pati, un espai de més de 2.000 metres quadrats i, pràcticament, sense trepitjar l’interior de l’escola.

Segons Gaspar Gamisans, responsable de les escoles rurals de Catalunya, l’objectiu “és mantenir l’essència” que caracteritza aquest tipus de centre. El fet de disposar de menys alumnes i un entorn rural, assenyala, beneficia clarament aquestes escoles.

Aquest curs, els quatre centres que formen part de la Zona Escolar Moianès Ponent, que són Els Pins, Anton Busquets, L’Esqueix i Vall de Néspola, han optat per reduir els mestres itinerants per reduir riscos. Això, segons el director de la ZER Els Pins de Cabrianes, Gaspar Gamisans, suposa “menys mans” a l’aula.

Tot i que per ràtio no seria necessari, la ZER dels Pins ha dividit als seus alumnes en dos grups bombolla: 13 alumnes d’educació infantil i 27 de primària. Segons Gaspar Gamisans, aquesta creació d’espais i rutines serveix per reduir aquesta sensació d’incertesa.

D’altra banda, alguns pares van optar ahir per quedar-se una estona a veure com s’adaptaven els seus fills al retorn de l’aula. Anna Duocastella, mare d’un nen que cursarà tercer de primària, reconeixia estar força tranquil·la.

Els alumnes, per la seva part, es mostraven contents del retorn. La Queralt, que enguany arrenca sisè, es va mostrar emocionada i amb ganes de que tot vagi bé.

En el cas de l’escola de Cabrianes, cada grup disposarà de dos mestres. Pel que fa als especialistes de matèria, fins ara itinerants, s’ha optat per extremar al màxim les mesures preventives i limitar-los a dos per tota l’escola i fent menys hores. Amb tot plegat, això suposa que professors estables hauran d’impartir matèries que fins ara no havien de realitzar.

15 setembre 2020

OnaMoianès

L'escola rural s'adapta a la pandèmia amb la voluntat de no perdre "l'essència"

14/09/2020 - 12.00

Pla mitjà dels nens al pati de l'escola Els Pins de Cabrianes en el primer dia de curs. Imatge del 14 de setembre del 2020. (Horitzontal)

ACN Cabrianes.-Les escoles rurals catalanes han arrencat un nou curs marcat per la covid-19. No obstant això, l'objectiu, explica Gaspar Gamisans, responsable de les escoles rurals de Catalunya a la junta de directors, "és mantenir l'essència" que caracteritza aquest tipus de centre. El fet de disposar de menys alumnes i un entorn rural, assenyala, beneficia clarament aquestes escoles. A l'altra banda de la balança, però, subratlla que disposen de "menys mans" adultes a l'aula. Gamisans, dirigeix el ZER Els Pins de Cabrianes (Sallent), que forma part del ZER Moianès Ponent. Aquest curs als quatre centres que en formen part -Els Pins, Anton Busquets, L'Esqueix i Vall de Néspola- s'ha optat per reduir els mestres itinerants per reduir riscos.

Abans de les nou del matí els 40 alumnes del ZER El Pins de Cabrianes ja eren al patí de l'escola, on els esperaven els professors. Després d'una breu benvinguda a pares i nens per part del director Gaspar Gamisans, l'equip docent ha posat a prova els coneixements que tenien sobre la pandèmia i els hi ha recordat quines seran les mesures preventives que es duran a terme o, fins i tot, el pla de contingència que s'iniciaria en cas que un d'ells donés positiu. Tot plegat sense abandonar el pati -de més de 2.000 metres quadrats- i pràcticament sense trepitjar l'interior de l'escola.Tot i que per ràtio no sèrie necessari, el ZER ha dividit als seus alumnes en dos grups bombolla: els 13 alumnes d'educació infantil i els 27 de primària. "Això ens permet mantenir el caràcter d'escola més propera que no volem deixar perdre", assegura el director.Les diferències amb l'escola tradicionalAlguns pares han optat per quedar-se una estona a veure com s'adaptaven els seus fills al retorn de l'aula. Anna Duocastella, mare d'un nen que farà tercer de primària, reconeixia estar força tranquil·la. "Som una escola petita, amb una realitat molt diferent de l'urbana i confiem plenament amb els mestres", deia.Per la seva part, José Ángel Fuentes, pare de dos nens d'educació infantil, recalcava la importància de tornar a l'escola. "És un lloc necessari per a ells deia".Els alumnes, per la seva part, es mostraven contents del retorn. La Queralt, que enguany arrenca sisè, assegurava que tan de bo pugui "acabar el que serà el meu darrer curs a l'escola". També en Lluc, de quatre, no podia negar que estava content malgrat que li costava pair això d'haver de dur mascareta. Al seu costat, l'altre Lluc, de cinc, deia que tenia "moltes ganes de tornar".Menys itinerànciaEn el cas de l'escola de Cabrianes, cada grup disposarà de dos mestres. Pel que fa als especialistes de matèria, fins ara itinerants, s'ha optat per extremar al màxim les mesures preventives i limitar-los a dos per tota l'escola i menys hores. Això farà que professors estables imparteixin matèries que fins ara no havien de realitzar.Segons el responsable de les escoles rurals, certamen aquesta tipologia de centres té avantatges com el fet de disposar de menys alumnes, d'un tracte més propers amb les famílies i d'un entorn més rural. No obstant, també reconeix que el fet de limitar els mestres per grup també comporta "menys mans" i pot suposar una lleugera pèrdua de la "qualitat de l'educació tal com nosaltres l'entenem".

14 setembre 2020

324

Castellterçol dóna llum verda a les obres de connexió del Bosquet de Can Sedó i l’Escola Ramona Calvet

maig 25th, 2020 Dídac Garcia


L’objectiu dels treballs és dotar d’un segon accés al bosquet quan l’escola estigui tancada i, de la mateixa manera, afegir al centre un espai complementari per fer de pati en horari lectiu. L’inici de les obres està programat per avui mateix i s’estima una durada de tres mesos.

L’actuació s’emmarca dins el compromís que l’Ajuntament va adquirir amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per la reforma de l’Institut de Castellterçol. Per l’execució de l’ampliació del centre existeix un requeriment previ que és, precisament, l’obra que comença avui. En concret, la millora del talús del pati de darrera i la connexió amb el Bosquet de Can Sedó, ampliant així, la zona d’esbarjo.

Pel que fa les afectacions als accessos de l’escola, la porta del carrer Rocacorba estarà tancada. L’entrada es farà per les dues portes que hi ha al carrer Mestre Mercader. D’altre banda, es prohibeix l’aparcament al carrer d’accés per garantir la seguretat dels vianants mentre que el carrer Rocacorba tindrà la circulació restringida a només veïns i vehicles d’emergència i serveis municipals per tal de no entorpir les obres. Es recomana arribar al centre pel passeig de la Riba i a través de les escales situades a la part posterior de l’escola

25 maig 2020

OnaMoianès

El tercer trimestre escolar arrenca de manera virtul i fiug de l'avaluació clàssica

19 abril 2020

Regió7 paper
 

Collsuspina planifica millores en la mobilitat al carrer Major i a l'entorn de l'escola del municipi

 29 desembre 2019

Regió7 paper

L'Estany porta l'art mural a la façana de l'escola

10 maig 2019

Regió7 paper

La Generalitat ampliarà l'actual escola de Castellterçol per encabir-hi l'institut

23 gener 2018

Regió7 paper

Collsuspina estudia obrir una llar d'infants el curs 2017-2018

El consistori ha reservat 60.000 euros del pressupost per les obres que s'haurien de dur a terme

La nova Escola de Collsuspina disposa d'un pati de grans dimensions | ACN

L'alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló, ha explicat aquest dilluns que el municipi està estudiant la necessitat d'obrir una llar d'infants de cara al curs vinent, 2017-18. Segons el batlle, durant els mesos de gener i febrer s'iniciaran les converses amb les famílies que tenen fills en edat d'utilitzar la llar d'infants (1 i 2 anys) o famílies que esperen un nadó per sondejar-los i veure si estarien disposats a inscriure els seus fills a la llar d'infants que s'habilitaria dins l'escola del municipi, inaugurada aquest curs i que forma part de la ZER Moianès Llevant.

Si la iniciativa tira endavant, el finançament no serà un problema ja que l'alcalde ha explicat que es van reservar al voltant de 60.000 euros del pressupost per les obres que s'haurien de dur a terme. Per la seva banda, la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que ha assistit a la inauguració oficial de l'Escola de Collsuspina, ha destacat que es tractaria d'un servei més per un municipi petit com Collsuspina que d'una altra manera no es podria permetre una llar d'infants. Segons Ruiz, si l'ajuntament hi veu la necessitat, "des del Govern obrirem les converses perquè pugui ser una realitat".

"Tenim detectades les famílies que tenen fills entre 0 i 2 anys i mares encara en estat de gestació que podrien ser potencials usuaris de la nova llar d'infants", ha explicat l'alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló. En les properes setmanes es parlarà amb ells per proposar-los els horaris que tindria la nova llar d'infants i el preu que suposaria l'escolarització dels menuts. "Si es famílies ho consideren oportú i diuen que sí, llavors engegaríem tota la maquinària per fer les adequacions a l'edifici", ha explicat el batlle. En aquest cas, els infants de 0 a 2 anys s'instal·larien a la planta baixa, i s'hauria d'adequar el segon pis de l'edifici per encabir els alumnes de l'escola i el menjador.

Ara mateix, tot i que els pares poden escolaritzar a Collsuspina els fills de 3 a 12 anys, si tenen la necessitat de portar-los a una llar d'infants ho han de fer a Moià o s'han de desplaçar a altres poblacions. Així doncs, el fet que no tenir llar d'infants al propi municipi, crea una situació que en alguns casos provoca que els alumnes segueixin l'escolarització a partir dels 3 anys fora de Collsuspina. 

Des de la conselleria es veu amb bons ulls el projecte. La màxima responsable, Meritxell Ruiz, ha assenyalat que si el Departament d'Ensenyament pot oferir les seves instal·lacions per acollir alumnes d'1 i 2 anys, això també servirà per "facilitar la vida al poble" i ajudarà a la conciliació de les famílies, que no hauran de portar els seus fills a altres municipis.

Una nova escola després de deu anys en mòduls prefabricats

En un edifici que va heretar l'Ajuntament l'any 2012, aquest curs L'Escola de Collsuspina ha estrenat un nou emplaçament que funciona des del mes de setembre a ple rendiment. Així, la trentena d'alumnes de l'escola, que els deu anys anteriors s'encabien en dos mòduls prefabricats, enguany gaudeixen d'un edifici reformat de gairebé 400 metres de zona útil envoltat d'un pati de grans dimensions, on també preveuen instal·lar també un petit hort. 

El seu director, Bernat Camps, precisament ha destacat el canvi que ha suposat el pati per als infants, acostumats a fer l'esbarjo en un espai de dimensions "molt limitades". A més, les noves instal·lacions són molt més lluminoses i adequades a les activitats docents. L'edifici Els Ventets tenia dues plantes i ha necessitat una inversió al voltant dels 460.000 euros per adequar-lo com escola, sufragats per la Diputació de Barcelona, prop de la meitat del valor, la Generalitat i el propi ajuntament.

Amb l'arribada de la consellera per conèixer les instal·lacions durant la inauguració oficial de l'escola i abans de descobrir la placa, la trentena d'alumnes de diferents edats compreses entre els 3 anys i 6è de Primària han sortit a rebre-la a l'entrada i han cantat una cançó en català i anglès a mode de benvinguda.

L'Escola de Collsuspina forma part de la zona escolar rural (ZER) que engloba també les escoles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i l'Estany. El centre té tres docents en plantilla i comparteix els professors d'especialitat amb la resta d'escoles, com la mestra de música.

NacióDigital

La meitat dels alumnes de postobligatori del Bages han de desplaçar-se cada dia

Una quarta part dels alumnes moianesos de primària i tres quartes parts dels de secundària van a centres que són fora dels seus municipis

El Moianès i la Cerdanya són entre les comarques on hi ha el percentatge més alt d'alumnes d'ensenyament obligatori (que abasta des de primer de primària fins a quart d'ESO) que es veuen obligats a desplaçar-se fora del seu municipi de residència per cursar els seus estudis. En tots dos casos un de cada quatre estudiants han de sortir del seu poble per acudir als respectius centres d'ensenyament. En el cas del Moianès, és també entre les demarcacions catalanes (en concret la cinquena) on, percentualment, hi ha més moviment cap a altres municipis d'alumnes que cursen ensenyaments postobligatoris (no universitaris).

En concret, el 75% d'aquests estudiants moianesos han de desplaçar-se fora del seu poble per seguir els seus estudis. Són dades que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya, en relació a les xifres del curs 2015-2016.

En el cas de la franja d'ensenyament obligatori, la comarca més estable de l'àrea de Regió7 és la del Bages, ja que pràcticament el 85% dels seus més de 18.000 alumnes poden fer els seus estudis sense necessitat de moure's del municipi on resideixen. Tanmateix, totes les demarcacions de casa nostra estan per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 88,2%. A l'Anoia, per exemple, hi ha més de 3.000 alumnes que surten dels seus municipis per cursar l'ensenyament obligatori, gairebé el 23% del total. Al Berguedà ho fan pràcticament el 22% (prop de 700 dels 3.467 alumnes que hi ha).

Quant a l'ensenyament postobligatori, l'antítesi del Moianès són el Solsonès i l'Alt Urgell, ja que en totes dues comarques pràcticament el 60% del total d'alumnes que hi havia el curs passat en aquest nivell (més de 424 i 641, respectivament) estan cursant els seus estudis al propi municipi. Són les úniques de casa nostra que se situen per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 58,9%. Després d'aquells dos casos, de l'àrea de Regió7 només al Bages hi ha més alumnes de postobligatori que estudien al seu municipi que no pas que ses desplacen fora.

Pel que fa a les dades globals, al conjunt de Catalunya el 16% dels 1.205.764 alumnes que estudien ensenyaments no universitaris, és a dir, 192.922 estudiants, es van haver de desplaçar el curs passat a un altre municipi per cursar els seus estudis.

El 84% d'aquests alumnes (1.012.842) estudien al mateix municipi on resideixen. Aquesta proporció augmenta fins al 92,1% per als alumnes d'educació infantil de segon cicle (209.828) i al 88,2% en el cas dels que cursen estudis obligatoris (683.809 alumnes d'educació primària i ESO).

Els dos àmbits on el percentatge d'alumnes que estudien i viuen al mateix municipi és més alt són a l'àrea metropolitana de Barcelona (90,8%) i a les Terres de l'Ebre (89,0%). En 27 de les 42 comarques més del 80% d'alumnes d'ensenyaments obligatòries estudien al mateix municipi on viuen. L'Idescat destaca que hi ha 7 municipis que superen el 95% d'alumnes que estudien al municipi de residència, entre els quals la Seu d'Urgell. Els altres sis són Barcelona, Lleida, Mataró, Amposta, Tortosa i Valls.

Regio7.cat

L'Escola de Sant Quirze convoca demà voluntaris per rehabilitar un dels mòdols

Collsuspina ubicarà la futura escola en un edifici que va obtenir en herència

Calders arranja el pati de l'Escola