Premi Rosa Argelaguet i Isanta per a les enginyeres de la missió Hypatia II Estel Blay Carreras i Anna Bach Valls

Blay, que és de Manresa, és enginyera aeroespacial i doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia, i Bach, que és de Moià, ha estudiat Enginyeria Informàtica i Matemàtiques

Les dues destaquen per la seva tasca de divulgació científica i són líders en la promoció de projectes STEAM

El lliurament del guardó tindrà lloc el dijous 5 de febrer a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa

Les premiades Estel Blay (esquerra) i Anna Bach (dreta) / Arxiu Particular


Regió7
Manresa15 GEN 2026 14:48Actualitzada 15 GEN 2026 18:44

Estel Blay Carreras (Manresa, 1986) i Anna Bach Valls (Moià, 1994) rebran el sisè Premi Rosa Argelaguet i Isanta, impulsat per l’Ajuntament de Manresa a través de la regidoria de Coneixement, per les universitats UPC Manresa i UManresa-FUB, i per la Biblioteca del campus (BCUM), en el marc de celebració a Manresa del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el dijous 5 de febrer a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa, a 2/4 de 7 de la tarda. Per assistir-hi, cal fer la inscripció a través d’aquest enllaç.

Estel Blay Carreras

Nascuda a Manresa l’any 1986, és enginyera aeroespacial i doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia per la Universitat Politècnica de Catalunya. És coneguda per la seva participació en missions anàlogues de simulació marciana i la seva tasca de divulgació i lideratge en projectes STEAM. Compta també amb coneixements en dret, enginyeria aeronàutica, enginyeria mecànica i aeroespacial.


És una ferma defensora de la igualtat de gènere en la ciència i l’exploració espacial. Ha destacat la importància de crear referents femenins i de fomentar la participació de dones i nenes en disciplines STEAM.


Gran part de la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’àmbit de la recerca i la gestió de projectes científics i tecnològics. Ha treballat com a program manager a l’Institut d’estudis espacials de Catalunya (IEEC), coordinant el Programa European Space Agency (ESA) PhiLab Spain, i com a gerent sènior de desenvolupament de negocis de GlobalTrust.

Blay ha estat una de les set integrants de la missió Hypatia II, una expedició de recerca que simula les condicions de vida a Mart a la Mars desert Research Station (MDRS), al desert de Utah (Estats Units d’Amèrica). La missió, liderada per dones, té com a objectiu avançar en la recerca sobre l’exploració marciana i promoure la presència femenina en l’àmbit STEAM. Durant la Hypatia II, celebrada el febrer de 2025, Blay va exercir de científica i responsable de salut i seguretat de la tripulació.

Aquest 2025 ha rebut el Premi DonaTIC en la categoria “Iniciativa Referent d’Entitat, Centre Formatiu/Institució” de la Generalitat de Catalunya. Blay ha estat designada com a comandant per a la propera expedició Hypatia III, prevista per l’any 2027.

Anna Bach Valls

Enginyera informàtica, matemàtica, dibuixant i divulgadora científica catalana.

Nascuda a Moià el 1994 és ha estudiat Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat reconeguda per la seva tasca en la promoció de la presència femenina en l’àmbit STEAM i la seva participació en missions de simulació marciana.

Des del 2020 treballa a la companyia de videojocs Scopely, inicialment com a analista de dades, i des del 2021 com a gerent de producte. Des del 2018 dibuixa per fer divulgació científica a través d’Instagram per tal d’apropar la ciència i la tecnologia a un públic ampli i per visibilitzar el paper de les dones en l’àmbit científic i tecnològic. El seu treball divulgatiu busca normalitzar la presència femenina en professions tradicionalment masculinitzades i crear referents positius dins del món de les STEAM.

L’any 2023, Anna Bach Valls va ser seleccionada com a Back-up Crew Scientist i artista resident a la primera missió del Projecte Hypatia, una expedició catalana a la Mars Desert Research Station (MDRS) al desert de Utah (Estats Units), que simula les condicions d’una missió tripulada a Mart.

El 2025, Bach Valls assumeix el rol d’oficial executiva i artista resident a la missió Hypatia II, la segona expedició catalana íntegrament femenina a la MDRS. Aquesta missió, formada per nou dones de diferents disciplines científiques i tècniques, té com a objectiu impulsar recerca en sostenibilitat, teledetecció, recollida de mostres geològiques i monitoratge del comportament en situacions d’aïllament, així com visibilitzar referents femenins en la ciència i la tecnologia.

Durant la missió, va escriure i il·lustrar el llibre Les exploradores de Mart, basat en la simulació marciana i publicat el setembre de 2025. El llibre s’adreça al públic infantil i té com a objectiu apropar a les nenes les històries de dones científiques i aventureres reals, oferint-los referents positius, inspirant-les a ser allò que vulguin i mostrant que la ciència i l’enginyeria són disciplines apassionants.
 

Sobre el premi

El guardó va ser creat l’any 2020 amb la voluntat de reconèixer, promocionar i sensibilitzar el paper de les dones que han contribuït activament en alguna activitat de docència, d’investigació o de divulgació en l’àmbit de les ciències, així com per mantenir el llegat de la doctora Rosa Argelaguet i Isanta, que va ser professora i directora de la UPC Manresa fins a la seva malaurada defunció, i sempre va estar implicada en l’objectiu de despertar vocacions científiques femenines.

El jurat d’aquesta sisena edició està format per Joan Vila Marta, regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement de l’Ajuntament de Manresa, que ha actuat com a president; Tània Infante Martínez, en representació del grup municipal ERC; Mònica de Llorens Vall-Llossera, en representació del grup municipal Junts; Roser Alegre Fontanet, en representació del Grup municipal Fem Manresa, en substitució de Gemma Boix Pou; Maria dels Àngels Curtichs Monter, en representació del Grup municipal Nacionalista; Inmaculada Cervilla Galera, en representació del grup municipal VOX; Pere Massegú Bruguera, en representació del grup municipal PSC; Isabel Sánchez Pulido, regidora delegada de Feminismes i LGTBI; Anna Gasulla Sabaté, cap del Servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa; Laura Martín Díaz, tècnica del servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa; i Raquel Aranda Magnet, cap de la secció juridicoadministrativa del servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa, que ha actuat com a secretària.

Les premiades de les edicions anteriors són:

-1a edició: Maria Dolors Riera Colom (Doctora en Enginyeria Industrial) -àmbit enginyeria-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

-2a edició: Núria López-Bigas (Doctora en Biologia) -àmbit ciències-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i divulgativa.

-3a edició Maria Roser Valentí Vall (Doctora en física) -àmbit ciències-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

-4a edició Rosa Maria Miró-Roig (Doctora en Matemàtiques) -àmbit àlgebra i geometria-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.


-5a edició Mar Reguant Ridó (Doctora en Economia) - àmbit mediambiental-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

15 gener 2026

Regió7

S'estendrà a més comarques un pla pilot de ciències ja actiu a escoles d'Osona i el Lluçanès

 13 gener 2025

el9nou paper

L’Estany fa ‘visible’ al tacte els capitells del claustre

Un projecte conjunt entre els alumnes de l’escola del poble i l’associació Steam4all ha recreat quatre de les peces arquitectòniques amb reproduccions fetes amb impressora 3D


Reproducció dels capitells del claustre del monestir de l'Estany / MIREIA ARSO


Helena Carbonell
L'Estany 11 JUN 2024 6:26 Actualitzada 14 JUN 2024 18:38

L’Estany vol trencar barreres en la difusió del seu patrimoni. Fer-lo accessible a tothom. I amb aquest objectiu, acaba d’estrenar quatre elements que, tot i la seva aparent senzillesa, és tota una declaració d’intencions. Es tracta de la reproducció de quatre dels capitells del destacat claustre del monestir de Santa Maria de l'Estany, que es poden palpar i resseguir, pensats perquè descobreixen i gaudeixin d’aquesta joia arquitectònica persones amb limitacions visuals. Amb l’afegit que els promotors i creadors d’aquest material és també un equip singular, el que formen els alumnes de l’escola del poble i l'associació Steam4all, un col·lectiu d’enginyers jubilats que ja fa temps que col·laboren per acostar la ciència i la tecnologia a les escoles rurals del Moianès.

El resultat del darrer projecte ha estat aquesta recreació en plàstic de 4 capitells de les columnes fets amb una impressora 3D. L'objectiu és que les persones amb dificultats visuals puguin entendre els capitells i palpar-los. Material que es complementa amb àudios descriptius i explicatius de cadascuna de les peces (en català, castellà i anglès) que han enregistrat els alumnes de l'escola municipal.

Steam4all ha estat l'associació que ha fet aquest projecte possible. Es tracta d'una entitat que promociona l'ús de les STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, per les seves sigles en anglès) en entorns rurals com el Moianès. Un dels membres, Eusebi Calonge, explica que «és una idea que pot anar bé per persones que tenen poca agudesa visual o per a gent gran, per exemple».

Els capitells estan exposats a l'oficina d'atenció a la ciutadania, dins l'edifici de l'ajuntament perquè, tot i que la idea principal era posar-los sota dels originals al claustre, no va ser possible. Calonge detalla que hi havia set capitells preparats, però només se n'han exposat quatre per manca d'espai a la sala d'exposició.

Al costat de cadascuna de les peces hi ha un text explicatiu en braille, que diu el mateix que els àudios als quals es pot accedir a través d'un codi QR. En l’acte de presentació, alguns dels participants van poder fer ús d’uns antifaços per, sense visió, comprovar el tacte dels capitells i jugar a identificar quin era cadascun.


Un altre dels membres de Steam4all, Wouter Molevelt, va explicar que «les còpies es van poder fer a través de moltes imatges de cadascuna de les columnes, és una prova que la tecnologia està a l'abast de tothom perquè tothom disposa d'un telèfon que pot fer fotografies avui en dia».

La regidora de Cultura, Agnès Rotger, va destacar el fet que «és una manera de fer el patrimoni més viu i és una mostra de col·laboració social que tenim al poble» i va destacar «l'esforç de tanta gent per tirar endavant un projecte que promociona la cultura del poble».

Promoció turística

El director de l’escola municipal de l’Estany, Xavier Costa, es remunta a tres anys enrere per marcar l’inici d’aquest projecte a l’escola. «Vam començar per veure quins eren els elements més significatius del poble i com podríem fer una promoció turística de l’Estany a través de les STEAM», va recordar.


Aquest curs, l'escola compta amb 35 alumnes des d'infantil 2 fins a 6è de primària i, segons destaca Costa, tots van participar d'una forma o altra en el projecte final, encara que no totes les tasques es vegin reflectides en el resultat. «Els més petits van enregistrar els àudios explicatius en català, els mitjans en castellà i els més grans de l'escola van fer els que estan en anglès». A l'acte de presentació de diumenge al matí hi va anar fonamentalment gent del poble, que estaven molt satisfets amb les reproduccions dels capitells del seu claustre. També hi van acudir alguns dels infants que havien enregistrat els àudios explicatius per sentir-los en directe al lloc on sonaran a partir d'ara.

11 juny 2024

Regió7

Enginyers jubilats acosten la ciència i la tecnologia a les escoles rurals del Moianès

El projecte STEAM vol impulsar les vocacions científiques i tecnològiques, especialment entre les noies
ACN
L'Estany | 02·06·21 | 07:51

Alumnes de quart a sisè de l'escola de l'Estany en una classe de STEAM ACN
 

L'escola rural de l'Estany (Moianès) s'ha convertit en l'embrió d'un projecte pioner que vol impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques en zones rurals, especialment entre les noies. Els protagonistes són una trentena d'enginyers, informàtics i matemàtics jubilats que, de manera altruista, traslladen els seus coneixements a l'equip docent per tal que facin el mateix amb els alumnes. L'èxit de la proposta ha fet que les escoles de Collsuspina, Sant Quirze Safaja, Sant Julià de Vilatorta i l'Institut Moianès hagin pujat al carro.

El projecte va començar de la mà de l'enginyer Joaquín Jiménez que, en jubilar-se, va trucar a les portes de l'escola rural de l'Estany per oferir els seus coneixements. "En la meva vida professional m'havia trobat amb què ens costava trobar determinats perfils i, especialment dones, per la qual cosa vaig voler posar el meu gra de sorra per revertir-ho", justifica, tot reconeixent que va voler emular el programa impulsat per Barack Obama als Estats Units 'Back to School'.


Thank you for watching

El director de l'escola de l'Estany, Toni Comajoan, i Jiménez van acordar fer una prova pilot d'un mes, el maig de 2019. L'enginyer traslladaria els seus coneixements a una mestra i, plegats, prepararien la classe del grup dels grans de l'escola -on hi ha els alumnes de quart a sisè de primària. La classe la faria la docent, però en Jiménez estaria present per resoldre els dubtes.

L'èxit de la proposta va fer que el centre decidís, el curs passat, convertir l'STEAM (inicials dels anglicismes Science, Technology, Engineering, Arts i Mathematics) en assignatura. Se'n va crear una associació sense ànim de lucre, Steam4all, i la xarxa de professionals jubilats va anar creixent, de manera que ara ja en són uns 30.

A banda de despertar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves, el programa STEAM té un segon objectiu: empoderar les mestres, "que sovint són més de lletres que de números", explica el director, Toni Comajoan. L'escola de l'Estany va triar Mireia Ribalta, docent el curs passat a la llar d'infants, per afrontar la tasca de traslladar els coneixements als grans del centre. "Per a mi que les mates sempre havien estat tan complicades era un repte. Gràcies al Joaquín, que m'ho explicava perquè jo ho entengués, vaig descobrir que no era tan difícil", diu Ribalta.
 

Primers resultats
En el seu segon curs complet de STEAM, el programa comença a donar resultats. Els grans de l'Estany s'han convertit en joves informàtics i enginyers. Aquest curs, per exemple, han creat un robot i han après a programar. "Estan aprenent conceptes que van més enllà de primària", diu el director.

Mireia Molet, docent de STEAM aquest curs a l'Estany, remarca la importància que, especialment les noies, estiguin descobrint aquestes matèries. "S'adonen que elles s'hi podrien dedicar", explica.

N'és un exemple la Vicky Calvente, alumna de sisè, que diu que li agrada tant que no ho descarta. També la Laia Roca parla emocionada del món de la programació. Entre els nois també parlen amb satisfacció de la proposta. L'Unai Ginovart apunta al fet que independentment de quina sigui la seva vocació, sap que el que està aprenent li servirà "en la vida". D'altres com en Bernat Pujadas ressalta les filigranes que està aprenent. "Al principi sembla difícil, però després t’adones que no és tan complicat com sembla", afirma
 

El creixement del projecte
L'èxit a l'Estany ha comportat que els altres centres escolar de la ZER Moianès Llevant, Collsuspina i Sant Quirze Safaja, també hagin incorporat l'STEAM aquest curs. També ho han fet altres centres com El Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i l'institut Moianès. Aquest darrer, centre de secundària de referència pels estudiants del Moianès, garanteix "que puguin seguir amb el projecte quan deixin l'escola", recalca Comajoan.
 

Una trentena de col·laboradors
Jiménez va convèncer un informàtic, Eusebi Calonge, que s'estava a punt de jubilar, perquè se sumés a la iniciativa. Després d'ell en van venir més, coincidint amb el desplegament a altres centres, i les col·laboracions altruistes de professionals jubilats ja ronden la trentena.

Depèn de cada cas, però de mitjana hi destinen 20 hores setmanals entre dissenyar les classes, preparar-les amb les mestres –es troben un cop per setmana- i estar presents en elles –de manera virtual aquest curs per la pandèmia.

"Hi destines estona, però gaudeixes perquè veus la passió amb la qual ho aprenen i és una satisfacció pensar que els hi estàs ajudant a tenir més oportunitats a la vida", assegura Calonge. 

2 juny 2021

Regió7