El Berguedà ha estrenat avui una fira que vol ser un intercanvi entre el món formatiu i l’empresarial amb l’objectiu de frenar la fuga de talent de la comarca
Guillem Camps
Berga | 08·04·22 | 06:25
Alumnes de Batxillerat de l’Institut Guillem de Berguedà | ARXIU/DANI PERONA
El Moianès i la Cerdanya són les comarques centrals amb un saldo més negatiu de pèrdua d’estudiants de secundària, previsiblement a causa de la nul·la oferta de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), que fa que els alumnes d’estadis anteriors ja optin per desplaçar-se a d’altres comarques on puguin completar el cicle educatiu.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents al curs 2020-2021, la comarca creada el 2015 deixa escapar gairebé un 95% d’alumnes més dels que guanya entre ESO, Batxillerat, Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) i Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS).
Aquest últim curs el Moianès tan sols va rebre 20 estudiants de d’altres punts de Catalunya -5 d’ESO, 15 de CFGM i cap de Batxillerat i CFGS. Per contra, va veure com 380 residents marxaven a estudiar fora. D’aquests, 180 eren d’ESO, 115 de CFGS i 110 de CFGM.
A poca distància la segueix la Cerdanya, amb prop d’un 90% d’estudiants perduts. Tan sols aconsegueix captar 25 alumnes d’ESO i 10 de CFGM, mentre que en deixa escapar un total de 380 entre tots els nivells -destacant els 125 de CFGS-.
Tampoc presenta unes xifres gens engrescadores l’Anoia, amb un saldo negatiu de -55%. La categoria més dolenta, com en el cas de la Cerdanya, és en els CFGS, en la qual la comarca perd 270 alumnes més dels que guanya. Tres centres d’Igualada n’ofereixen, però la fuga d’alumnes es podria explicar perquè a poca distància -entre Bages, Alt Penedès i Baix Llobregat Nord- l’oferta és molt superior.
L’altra comarca central amb números negatius és el Berguedà, que des d’ahir i fins aquest diumenge acull el Festival UP Berguedà, liderat per l’Agència de Desenvolupament i el Consell Comarcal. Es tracta d’una fira que neix amb vocació d’esdevenir un punt d’intercanvi entre el món docent i el de les empreses perquè es retroalimentin coneixent experiències d’èxit i descobrint propostes inspiradores.
Són 430 els berguedans que cursen els estudis ja esmentats fora de la comarca, mentre que 290 es desplaçen al Berguedà per fer-los. D’aquests últims, 178 són de CFGS, 50 d’ESO, 35 de Batxillerat i 27 de CFGM.
Ara bé, s’ha de tenir en compte que la xifra d’alumnes de CFGS està condicionada per un cicle, el d’Audiologia Protètica, que engloba un 88% dels estudiants no berguedans que fan cicles de grau superior a la comarca. Una altra dada no menys destacable és que gairebé un 90% dels alumnes d’aquest cicle són francesos.
Fonts de l’Agència de Desenvolupament apunten a Regió7 que és un cicle que s’imparteix majoritàriament online, iniciat ara fa 3 anys perquè des de França es va veure aquesta necessitat tot i que les demandes de feina a la comarca no estan relacionades amb aquest sector.
En CFGM, la comarca només rep 27 estudiants mentre que en marxen 105 a estudiar fora, un 76% més. S’imparteixen sis cicles de grau mitjà, sent el de Guia en el medi natural i temps de lleure el que n’absorbeix més.
Des de l’Agència comenten que «no tenim l’itinerari complert per fer un grau mig i un altre grau superior. Estem analitzant quins buits queden a nivell educatiu per veure quins itineraris es podrien fer». En aquesta línia, l’organisme conclou que el fet de no disposar de CFGS d’Educació Infantil -que es fa a Navàs- és un dels principals factors de fuga de joves -en aquest cas al Bages-.
D’altra banda, el centre que més alumnes rep és: un total de 62. Ara bé, 40 d’aquests són d’ESO i provinents de municipis de Cerdanya que, a través del Túnel del Cadí, estan més a prop de l’institut berguedà que dels centres ceretans.
Solsonès i Alt Urgell, en positiu
Pel costat contrari, el Bages, el Solsonès i l’Alt Urgell presenten unes xifres positives; és a dir que reben més estudiants dels que perden. En el cas del Bages presumiblement és per l’àmplia oferta d’estudis professionalitzadors -13 de grau mitjà i 12 de grau superior- i pel fet de poder continuar l’etapa educativa a la universitat. S’ha de ressaltar sobretot la categoria de CFGM, en la qual la comarca guanya 285 alumnes més dels que perd.
D’altra banda, convé subratllar els casos del Solsonès i l’Alt Urgell, que tot i tenir una oferta molt més discreta de cicles formatius -com és lògic-aconsegueixen uns resultats meritoris, amb guanys del 16 i 73% respectivament. A més, en el cas de la comarca alturgellenca, s’ha de destacar que aquest curs s’han estrenat uns estudis universitaris de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).
Més berguedans en salut
En l’àmbit universitari, destaca que una de les branques que més èxit té entre els alumnes del Berguedà -en comparació amb la mitjana catalana -és la deCiències de la salut. Un 8% més de berguedans escull aquesta branca respecte a la resta de Catalunya. A l’altra banda, hi ha la branca de Ciències socials i jurídiques. Tot i que tant en l’àmbit català com en el comarcal és el camp amb més matriculats, un 13% d’alumnes berguedans menys que a tot Catalunya opta per cursar graus d’aquesta branca.
En aquest sentit, l’Agència diu que s’hauria d’estudiar quina oferta formativa de CFGS es podria oferir al Berguedà per tal que «suposi una via d’accés a aquells graus més demandats pels estudiants de la comarca.
8 abril 2022
Regió7
Dídac Garcia 
Dídac Garcia
