Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agència Catalana de l'Aigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agència Catalana de l'Aigua. Mostrar tots els missatges

6 de des. 2021

Moià ha de concretar abans del febrer qui farà la gestió de la nova depuradora

L’Ajuntament es planteja, entre altres opcions, que Aigües de Moià o un consorci es faci càrrec de la planta, que el primer any ha assumit la constructora

David Bricollé. Moià
06·12·21 | 06:25


 

La depuradora d’aigües de Moià va engegar al principi d’any | ARXIU/D. BRICOLLÉ


L’Ajuntament de Moià haurà de decidir en els propers dos mesos a mans de qui posa la gestió de la nova depuradora d’aigües residuals, que va començar a funcionar a principis d’any en període de proves, i que des del començament d’estiu ja ho fa a ple rendiment.


La planta ara està sota la tutela de l’empresa constructora, ja que així es preveia en l’acord d’adjudicació per al primer any de funcionament, de manera que s’establia un període de prova i de garantia. Aquest període, però, acaba el mes de febrer, la qual cosa obliga a prendre una determinació sobre qui passa a fer-se càrrec d’una instal·lació d’última generació. Una de les opcions principals és que sigui la societat municipal Aigües de Moià qui se’n faci càrrec.


En el darrer ple municipal, en què es va plantejar la pregunta sobre el futur d’aquesta gestió, l’alcalde moianès, Dionís Guiteras, va exposar que «els treballadors d’Aigües de Moià, amb el seu gerent al capdavant, estan il·lusionats i convençuts de la capacitat per portar-la. Amb aquesta depuradora ara tenim un Ferrari, l’avantatge és que ara les ajudes tècniques i de suport fan més fàcil fer-se’n càrrec».

Guiteras va posar en relleu que «durant molts anys, a través de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis, s’havia reclamat que la gestió de la depuració de les aigües es fes des del món local. L’Agència Catalana de l’Aigua sempre s’hi havia oposat, però fa tres o quatre anys ha decidit que una de les línies d’explotació de les estacions de tractament sigui traspassar-les al món local a través dels consorcis o agrupacions que ja funcionen a dia d’avui. I aquelles que portaven els municipis, o empreses privades o municipals, se suggeria que s’agreguessin en el món supramunicipal, en els Consells Comarcals».

El batlle de Moià va manifestar que el Consell Comarcal del Moianès «encara està arrencant, amb una activitat molt frenètica, però no ens hem plantejat encara des d’Aigües de Moià si realment estimem que sigui aquesta societat municipal la que porti la gestió de la depuració, o si la passem al Consell Comarcal –la qual cosa no veiem clara–, o a algun altre els consorcis que ja hi ha com el d’Aigües de Manresa, o el del Vallès, o el d’Osona. És un debat que afrontarem en els propers dies al consell d’administració d’Aigües de Moià».

La posada en servei d’aquesta instal·lació ha estat un pas important endavant en la millora de la qualitat de la riera de la Tosca, on aboca les seves aigües –i on, durant els últims anys, sovintejaven els episodis d’aparició d’escumes– i, més avall, les del riu Calders. 

6 desembre 2021

Regió7

10 de juny 2020

Unió de Pagesos demana a l'ACA que no designi com a vulnerables 24 municipis

A la llista hi ha Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles, Bellver de Cerdanya i Calders redacció 10.06.2020 | 23:54
Unió de Pagesos ha presentat al·legacions al Projecte d'ordre pel qual es revisen les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, i que proposa la designació com a zona vulnerable de fins a 44 nous municipis de Catalunya. El sindicat considera que la informació de la memòria tècnica que acompanya el projecte no és suficient per a la designació de 24 d'aquests municipis, entre els quals hi ha Santa Maria de Miralles, Sant Pere Sallavinera (Anoia), Bellver de Cerdanya (Cerdanya) i Calders (Moianès), i demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que no siguin designats zona vulnerable.

En aquest sentit, considera que la memòria aporta dades que no són recents, informació de pocs punts de control quan n'hi ha d'altres amb nivells baixos de nitrats del mateix municipi a l'aplicació SDIM (permet localitzar els punts de control amb informació dels resultats dels controls duts a terme per l'ACA), o informació amb punts que tenen valors reduïts en nitrats, i en algun municipi sense aportar informació de cap punt de control.

Per a les explotacions agràries, el fet que un municipi sigui designat zona vulnerable implica unes limitacions superiors a les de la resta de municipis, i uns costos afegits; per tant, el sindicat considera que la seva designació ha d'estar molt justificada.

Actualment la normativa que regula la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya és la que es va aprovar el juliol de l'any 2019.

10 juny 2020

Regió7

8 d’oct. 2018

L'ACA destina 1,2 milions a millores en el subministrament d'aigua a la regió central

Els treballs pels quals es donen ajuts s'hauran d'haver executat abans de l'1 de novembre del 2020 redacció 08.10.2018 | 23:19


El director de l´ACA, Jordi Agustí arxiu/aca

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) farà una aportació d'1.245.083 euros en diversos projectes de millora de l'abastament d'aigua en alta a una quinzena de municipis de les comarques centrals. Formen part d'una línia d'ajuts que a tot Catalunya pugen a 15 milions d'euros i que afectaran prop de 150 municipis.

L'ACA va fer pública la resolució definitiva ahir mateix de les actuacions previstes per solucionar problemes de subministrament que pateixen alguns municipis. La condició per atorgar aquests ajuts és que els treballs hauran d'haver estat executats entre l'1 de gener del 2018 i l'1 de novembre del 2020.

L'Anoia és la comarca més beneficiada, amb prop de mig milió d'euros d'ajuts a mitja dotzena de municipis, i en què destaquen els prop de 200.000 euros destinats a la substitució de la canonada en alta i l'ampliació del dipòsit per al subministrament d'aigua potable a la urbanització Bruc Residencial, del Bruc. També destaca el projecte de la connexió de Rubió a l'artèria de la Llosa del Cavall-Igualada (valorat en 85.000 euros), o els prop de 68.000 euros per a la portada d'aigua en alta a Ca n'Aguilera, Bosc de l'Àguila i Can Martí, al terme de Piera.

Bages i Berguedà són les altres dues comarques que s'emporten un gruix més important d'ajuts. En el cas del Bages pugen a prop de 350.000 euros, i destaquen els 180.277 euros per a la connexió del ramal d'abastament del nucli de Castelltallat als nuclis de Salo i Coaner. També es preveuen més de 93.000 euros per a la instal·lació d'abastament en alta a la urbanització de River Parc des del nucli del Pont de Vilomara; i la renovació de la conducció d'abastament de la Font Calda de Navarcles (amb més de 52.000 euros de cost).

El Berguedà rebrà prop de 280.000 euros, i la inversió més gran seran els 152.000 que es destinaran a l'adequació de les captacions d'aigua potable Regatell 1 i Regatell 3 de la Pobla de Lillet. També s'invertirà un gruix important (70.000 euros) en el desguàs de fons, dragat i neteja de l'embassament de Casserres.

El Moianès té inclosos dos projectes: el de geminació del dipòsit Coll de Llebre de Granera i la reparació i condicionament del dipòsit normal el Grau de Calders, per un valor total de poc més de 80.000 euros; i la Cerdanya tindrà un ajut de 54.445 euros per a la millora en alta de diverses instal·lacions de subministrament de Meranges. Solsonès i Alt Urgell no tindran línies d'ajut en abastament.

Aquesta convocatòria s'afegeix a les ajudes que l'ACA ja va concedir per al subministrament el 2016 i el 2017, amb un total de 25 milions d'euros. Paral·lelament, també s'han destinat 5,2 milions d'euros en el conjunt de Catalu-nya per a millores de les xarxes supramunicipals.

8 octubre 2018

Regió7