Cultura subvenciona 45 micropobles per poder contractar espectacles professionals

Els municipis més petits d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès es repartiran en conjunt 166.000 euros en el marc d’aquest programa

Imatge d'arxiu del Festival Itinera, impulsat per l'Associació de Micropobles de Catalunya | Arnau Pascual - Departament de Cultura

El 9 Nou
29/11/2023

45 municipis de les comarques d‘Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès s’han acollit a la nova línia d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat per programar espectacles professionals d’arts en viu en municipis de fins a 1.000 habitants.

En total, en el conjunt de les tres comarques de la Catalunya Central i al Ripollès se subvencionaran espectacles per valor de més de 160.000 euros. La gran majoria dels ajuts se situen en uns 4.500 euros per cada municipi. Al programa s’hi han acollit, en conjunt, 413 micropobles d’arreu de Catalunya.


L’objectiu que es proposa la Generalitat és el de fer arribar la cultura a tota la ciutadania de Catalunya, apostar per la cultura de proximitat al territori i potenciar el mercat d’artistes i espectacles de petit format.

D’una banda, per tant, es reforça el suport econòmic al món local perquè també els pobles més petits tinguin accés a espectacles en viu de caràcter professional. I de l’altra, també reforça els sectors de les arts escèniques i la música, perquè els suposa noves oportunitats de contractació arreu de Catalunya.


Aquesta línia per a micropobles era una reivindicació de l’Associació de Micropobles de Catalunya. En concret, al Lluçanès, al Moianès, a Osona i al Ripollès, els ajuts s’han distribuït d’aquesta manera:

Lluçanès (11 municipis): Alpens, Lluçà, Oristà, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. (En conjunt percebran 21.809 euros)

Moianès (6 municipis): Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. (En conjunt percebran 22.500 euros)

Osona (14 municipis): el Brull, Espinelves, Malla, Muntanyola, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Santa Maria de Besora, Sora, Tavèrnoles, Tavertet i Vidrà. (En conjunt percebran 59.490 euros)

Ripollès (14 municipis): Molló, Campelles, Sant Pau de Segúries, Les Llosses, Gombrèn, Queralbs, Valfogona, Pardines, Ogassa, Llanars, Planoles, Toses, Vilallonga de Ter, Setcases. (En conjunt percebran 62.638 euros)

29 novembre 2023

el9nou

L'Associació de Micropobles es conjura per assolir la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà

29/07/2023 - 14.00


ACN L'Estany - Aconseguir l'equitat territorial i la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà. Aquest és el principal objectiu de la nova junta de l'Associació Micropobles, que ha estat escollida aquest dissabte. L'alcalde de Riner, Joan Solà, és el nou president de l'associació en substitució de l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, que ha estat al capdavant durant els últims quatre anys. Per Solà, cal que tots els municipis, independentment de la seva grandària, tinguin els mateixos serveis i oportunitats. "Els micropobles som el 3% de la població, però el 51% del territori, i no pot ser que ens sentim de segona", ha subratllat. Micropobles va néixer l'any 2009 i agrupa un total de 245 municipis de menys de 1.000 habitants d'arreu del país.

29 juliol 2023

324

L'Associació de Micropobles es conjura per assolir la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà

L'alcalde de Riner, Joan Solà, pren el relleu de Mario Urrea, que ha estat al capdavant durant els últims 4 anys

ACN
L'Estany | 29·07·23 | 16:24



Assemblea ordinària de Micropobles a L'Estany, al Moianès Data de publicació: dissabte 29 de juliol del 2023, 13:38 Localització: L'Estany Autor: Nia Escolà ACN


Aconseguir l'equitat territorial i la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà. Aquest és el principal objectiu de la nova junta de l'associació Micropobles, que ha estat escollida aquest dissabte. L'alcalde de Riner, Joan Solà, és el nou president de l'associació en substitució de l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, que ha estat al capdavant durant els últims quatre anys. Per Solà, cal que tots els municipis, independentment de la seva grandària, tinguin els mateixos serveis i oportunitats. "Els micropobles som el 3% de la població, però el 51% del territori, i no pot ser que ens sentim de segona", ha subratllat. Micropobles va néixer l'any 2009 i agrupa un total de 245 municipis de menys de 1.000 habitants d'arreu del país.


"Perdem població perquè la gent diu: què faig al poble a partir de les set de la tarda?", el president sortint de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, assegura que la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà és el principal cavall de batalla de l'associació. Segons defensa, això va més enllà dels serveis educatius o de sanitat i, en aquest sentit, demana que també s'aposti per portar la cultura als pobles petits.


Urrea deixa el càrrec després de quatre anys. Ho fa satisfet de la tasca que s'ha dut a terme durant tot aquest temps i assegura que, des del món polític, cada cop es té més en compte el paper de l'associació de Micropobles.


L'alcalde de Riner (Solsonès), Joan Solà, substituirà Urrea al capdavant de l'associació. Encapçala una candidatura "continuista" i amb el mateix objectiu al punt de mira. "No pot ser que ens sentim de segona", ha subratllat. Per Solà, cal que tothom sàpiga que Catalunya "no s'entendria sense l'àrea metropolitana i les ciutats, però tampoc sense el seu món rural".

En la inauguració de l'acte, la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha elogiat la tasca de Micropobles, i ha defensat que el Govern treballarà per fer-la més fàcil. En aquesta línia, ha posat d'exemple el nou Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2025-2029 que, segons ha dit, serà més "àgil i flexible". Vilagrà ha defensat alguns dels projectes que s'han tirat endavant conjuntament amb Micropobles, com Oportunitat500, una iniciativa que lluita contra la despoblació de petites localitats amb menys de 500 habitants.

En el seu discurs, Vilagrà ha assegurat que Micropobles no és "un govern de segona": "Volem codecidir amb vosaltres, no mirar-vos amb paternalisme. Valorem molt la feina que feu".


L'acte també ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament, Anna Erra, que ha reivindicat l'equitat territorial entre el món rural i l'urbà. Erra s'ha compromès personalment en fer-la viable i ha assegurat que s'activaran "totes les palanques necessàries" per trencar la dicotomia "entre ciutat i territori". 

29 juliol 2023

Regió7

L'Estany acull avui l'assemblea de renovació de l'Associació de Micropobles

 29 juliol 2023

Regió7 paper

Els micropobles diuen a les empreses d'energia verda que "no som el jardí del món urbà"

Una quinzena de municipis de menys de 1.000 habitants participen a la primera fira, a l'Estany
Olga Gili
L'Estany | 19·11·22 | 17:09 | Actualitzat a les 19:43

Parades dels municipis que han participat a la primera fira de Micropobles de l'Estany Olga Gili


La primera Fira de Micropobles de tot Catalunya ha reunit una quinzena de petits municipis a l’Estany (Moianès) amb la voluntat de mostrar al conjunt de la societat que són una opció de vida. A les parades de cada poble, s'hi han exposat i venuts productes locals, s'hi han exposat projectes d'habitatge, d'educació i de turisme. L’objectiu de la trobada era reunir els pobles que podien aportar productes propis, donar a conèixer la seva oferta turística i els atractaius que té cada municipi. Una jornada que també ha servit per reivindicar el paper que juguen els territoris de l'interior del país. Asseguren que són “uns municipis on hi ha molta vida i sembla que no tinguem ni producte, ni serveis ni res de res i és molt al contrari”, com ha explicat el president de l'entitat dels micropobles, Mario Urrea. Unes 1.200 persones, segons l'organització, han visitat la fira que s'ha fet el matí de dissabte.


Urrea també ha posat l’accent en què se’ls està posat molta pressió a sobre per les reticències davant l’allau de peticions per fer instal·lacions d’energia verda. Volen deixar clar que «la pressió cau cap a nosaltres i sembla que hi estiguem en contra, però no és això sinó tot al contrari. El que passa és que no es pot fer a qualsevol preu». Explica que «tot plegat és especulació econòmica. Perquè no posem plaques solars a la zona franca de Barcelona? En els seus edificis? Perquè és més car oi?». I és que en els últims anys són molts els projectes que s’han presentat en diferents micropobles per instal·lar parcs eòlics i grans parcs de plaques solars en zones «que no tenen tant rendiment econòmic com altres».

Un dels darrers projectes proposats al llarg d’aquests últims anys ha sigut el parc eòlic d’Aguilar de Segarra. El municipi va mostrar un no rotund a la construcció de dos parcs eòlics al Bages, que preveia la instal·lació de 17 aerogeneradors de gran envergadura projectats a les serralades d'Aguilar, Rajadell i Castellfollit del Boix.

La Fira de Micropobles ha acollit també l’entrega dels premis dels Jocs Florals Rurals organitzats amb Productors Catalans. Els premis han estat per David Zamora i Lucía Barbecho en prosa i poesia infantil, respectivament; per Olga Schlüter en la categoria de prosa adults i per Carles Jardí i Isabel Gestí en poesia d’adults. En el marc de la fira s’ha presentat el Llibre ‘L’altre món rural’ de Joan Nogué i Rosa Cerarols, i s’ha fet tast d’oli d’oliva verge extra de Torrebesses i un tast d’embotits de Planoles.

Almatret hi ha presentat el centre Almia d’experimentació en energies renovables i Agullana ha mostrat ell projecte Brasa&talent, 5è guanyador del 3r Concurs Innovació en Tecnologia Agrària i Alimentària 2021 de la Universitat de Girona; mentre que L’Estany ha mostrat un selector de xais fet en impressió digital per alumnes de l'Institut Moianès i l'Entitat Steam4all. Des de Torrebesses, s’ha portat també un recurs de realitat virtual per a la construcció de cabanes i murs de pedra seca.

A la fira hi ha hagut, entre d'altres activitats, un tast d’olis d’oliva verge extra ecològic, un tast d’embotits locals i vermut amb productes de la zona. Tot això proporcionat des dels mateixos
Tot plegat en una jornada que ha sigut la primera de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Batejat sota el lema ‘Som batec rural’, amb la voluntat de mostrar la diversitat i la realitat de les poblacions de menys de 1.000 habitants. A dia d’avui a Catalunya hi ha 487 municipis de menys de 1.000 habitants. Hi viu el 3% de la població total de Catalunya, 207.205 persones, i en termes municipals són el 50% de la superfície del país. 

19 novembre 2022

Regió7

L’Estany acull aquest dissabte la primera Fira de Micropobles de Catalunya

Una quinzena d’ajuntaments de poblacions de menys de 1.000 habitants es reuniran al Moianès per mostrar la seva oferta turística i cultural i presentar projectes

Redacció

L'Estany | 17·11·22 | 11:22



L'Estany serà la seu de la primera Fira de Micropobles de Catalunya Arxiu/Joan Capdevila


L’Associació de Micropobles de Catalunya impulsa aquest dissabte, al municipi de L’Estany, la primera Fira de Micropobles sota el lema ‘Som batec rural’, amb la voluntat de mostrar la diversitat i la realitat de les poblacions de menys de mil habitants. Servirà també perquè cada consistori pugui presentar-hi projectes en matèria d’habitatge, educació, oferta cultural, catàleg patrimonial, activitat turística, econòmica i productes locals. Hi participaran una quinzena d’ajuntaments de les quatre demarcacions catalanes i també hi tindrà espai propi el Consorci del Moianès.


Entre les activitats previstes a la fira, que es farà al carrer del Doctor Vilardell i a la plaça del Monestir de l’Estany, entre les 10h i les 14h, hi ha la presentació del projecte Almia d’Almatret, un centre de referència en experimentació i divulgació del coneixement i ús d’energies renovables. Agullana hi presentarà el projecte Brasa&talent, 5è guanyador del 3r Concurs Innovació en Tecnologia Agrària i Alimentària 2021 de la Universitat de Girona; mentre que L’Estany mostrarà un selector de xais fet en impressió digital per alumnes de l'Institut Moianès i l'Entitat Steam4all. Des de Torrebesses, es presentarà un nou recurs de realitat virtual per a la construcció de cabanes i murs de pedra seca.

La Fira de Micropobles acollirà també l’entrega dels premis dels Jocs Florals Rurals organitzats amb Productors Catalans i Sant Miquel de Campmajor hi presentarà el Llibre ‘L’altre món rural’ de Joan Nogué i Rosa Cerarols. Torrebesses hi portarà un tast d’oli d’oliva verge extra ecològic, mentre que Planoles oferirà un tast d’embotits locals, que se sumarà al vermut amb productes de la zona per part del Consorci del Moianès. La música hi tindrà també un espai destacat gràcies al Festival Itinera i la música del duet The Cover Land.

Micropobles posa en marxa aquesta fira amb l’objectiu de mostrar la realitat d’aquestes poblacions i apropar-la a la ciutadania. Així mateix, es busca reunir micropobles de diferents indrets de Catalunya i crear un nou espai de coneixement mutu. Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya remarca que «dins els micropobles hi ha una gran diversitat i molts no ens coneixem, per això és important aquesta Fira. A més, és una oportunitat per demostrar que som pobles vius i no hem de ser el jardí ni el pessebre de les grans ciutats».
 

La realitat dels micropobles
L’Associació de Micropobles de Catalunya neix l’any 2008 amb la voluntat de ser un instrument per fer visible la realitat dels micropobles i contribuir perquè les condicions de vida al món rural siguin dignes i ajustades a les necessitats dels seus habitants. Som punt de trobada per als municipis menors de 1.000 habitants de Catalunya, defensem la ruralitat i lluitem pel repoblament. Actualment, Micropobles compta amb 230 ajuntaments associats. A Catalunya hi ha 487 municipis de menys de 1.000 habitants. Hi viu el 3% de la població total de Catalunya, 207.205 persones, i en termes municipals són el 50% de la superfície del país. 

17 novembre 2022

Regió7

Micropobles

antoni biarnés 28.02.2020 | 23:22
S'entén per «micropoble» un municipi amb menys de 500 habitants. A Catalunya en tenim 336 (el 35% del total), 33 dels quals no arriben als 100 veïns. En el cas de la Catalunya Central, n'hi ha 74, d'aquests poblets: 21 al Berguedà, 19 a Osona, 12 al Solsonès, 13 a l'Anoia, 6 al Bages i 3 al Moianès. Són, a més, diversos entre si, per extensió, orografia o renda; molts d'ells, però, tenen una mitjana d'edat de la seva gent elevada.

És evident que la migradesa de població (que, a més, sovint està distribuïda en diversos nuclis o vivint de forma dispersa) explica moltes de les seves problemàtiques, però ens equivocaríem si penséssim que els micropobles són un anacronisme o que els seus reptes només concerneixen aquells que hi viuen. En primer lloc, els micropobles són l'expressió de gent arrelada al territori que vol seguir-hi vivint i fer-ho amb normalitat; sense ells, Catalunya seria senzillament una altra cosa.

D'altra banda, la sort dels micropobles ens interessa a tots, perquè malgrat que només apleguen l'1% dels catalans, els seus termes municipals sumen el 33% del territori del Principat. És a dir, tenen cura d'una tercera part del país, en benefici de tots (perquè sabem que un territori descuidat és font de problemes).

En canvi, són raquítics els recursos de què disposen aquests pobles per atendre els seus habitants i per fer l'esmentada funció de gestió del territori i del ric patrimoni cultural que també atresoren. Si hi afegim que la vida en aquestes viles no acostuma a ser fàcil –perquè la falta de massa crítica impedeix gaudir de molts serveis, infraestructures i equipaments–, aleshores entendrem que una amenaça plana sobre el demà dels micropobles. La demografia reflecteix aquesta incertesa de futur: l'Idescat preveu que d'aquí al 2033, 6 de cada 10 municipis de menys de 500 habitants hauran perdut població –per contra, gairebé tots els municipis de més de 5.000 habitants n'hauran guanyat.

Així doncs, si realment volem fer efectiva la igualtat d'oportunitats per a tots els catalans, visquin on visquin, i si no oblidem que necessitem que hi hagi gent al territori que el vetlli, aleshores haurem de disposar de polítiques de reequilibri territorial que ajudin els micropobles a tirar endavant.

Polítiques que assegurin l'accessibilitat a aquests pobles, i un servei de transport públic o compartit que els connecti a una ciutat de referència. També és vital que hi arribin les telecomunicacions i que hi estiguin garantits els serveis mèdics i l'atenció a la gent gran (cal tenir en compte que el 29,8% dels habitants dels micropobles tindran més de 65 anys el 2033 ). Igualment, cal fer un esforç per preservar les escoles allà on hi hagi un mínim d'infants (sense escola, les famílies se'n van) i facilitar que els joves s'hi puguin guanyar la vida.

Tot això requereix diners addicionals i normatives adaptades a les especificitats dels micropobles, a més de l'ajut dels consells comarcals –imprescindibles per a donar-los suport tècnic i proveir aquells serveis públics que els ajuntaments més petits no poden prestar per si mateixos.

28 febrer 2020

Regió7

2015, l’any de les consultes per afirmar una identitat territorial

En ple debat sobiranista, han reaparegut reivindicacions històriques com el Lluçanès

ALBERT SOLÉ Barcelona ACTUALITZADA EL 24/01/2016 00:00

  16

 

0  

• Puigdemont, a la inauguració de la L9: "L'Estat ha dimitit de la seva responsabilitat inve

• 

En la consulta que es va celebrar al setembre a Bellaterra sobre la independència de Cerdanyola del Vallès va arrasar el sí. / CRISTINA CALDERER

MICROPOBLES

ALBERT SOLÉ

Des de la consulta popular per la independència de Catalunya del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, la febre per donar la veu al poble per decidir les qüestions territorials no ha parat de créixer. I des que el setembre del 2012 el partit majoritari de Catalunya, CiU, va fer el gir polític per demanar un referèndum per la independència de Catalunya, totes aquelles reivindicacions històriques que a escala local o comarcal estaven encallades es van poder tornar a posar sobre la taula. Un tsunami imparable de democràcia.

Moianès sí, i Lluçanès...

La demostració és que aquest 2015 s’han celebrat tres consultes ciutadanes, i el Parlament de Catalunya ha aprovat la independència d’un municipi com Medinyà (Gironès), que no compleix els requisits que marca la llei d’ordenació territorial del 1998.

Durant molts anys, les reivindicacions del Moianès i el Lluçanès per esdevenir la comarca 42 i 43 de Catalunya eren com dues Gàl·lies en el cor del principat. Les dues, però han sabut pujar a l’onada del procés, i amb alcaldes joves i desacomplexats han aconseguit celebrar una consulta. El Moianès la va fer el 21 de març, va guanyar amb un 80% dels vots (un 47% de participació), i després de les eleccions municipals del maig ja ha constituït el seu propi consell comarcal. Un final feliç que no se sap si podran repetir els veïns dels 13 municipis del Lluçanès. Aquí la consulta es va fer el 26 de juliol, però el resultat va ser un pèl inferior: 71% de vots a favor del sí a la nova comarca, però en cinc dels 13 pobles hi va guanyar el no. El departament de Governació va arrufar el nas, ja que, tot i que l’única condició explícita era que la consulta havia de superar el 35% de participació (va ser del 55%), segons com s’interpreti la llei de comarques de Catalunya podrien tenir problemes. Les eleccions del 27-S i els tres mesos de negociacions han deixat la comarca del Lluçanès en un impàs, que aviat s’haurà de resoldre.

Medinyà, sense consulta

Medinyà és l’últim municipi creat a Catalunya en democràcia. En el seu cas no ha calgut una consulta ciutadana, ja que la voluntat dels 850 veïns era unànime, i quan Sant Julià de Ramis, el poble al qual pertanyien, va votar a favor de la independència a mitjans del 2014 en un ple municipal, les coses van quedar molt clares. La tramitació al Parlament d’aquesta voluntat ha sigut més lenta, però al final el 5 de juny passat es va aprovar per majoria, amb els únics vots en contra de Ciutadans. Però no serà fins al 2019 que es podran fer les primeres eleccions municipals a Medinyà.

La paradoxa de Bellaterra

El barri residencial de Cerdanyola del Vallès també va aprofitar l’impuls sobiranista per demanar la independència, sobretot per motius econòmics. Els dies 11, 13 i 14 de setembre es va fer la consulta, va arrasar el sí amb un 94% (53% de participació), però ha topat amb l’Ajuntament de Cerdanyola, que tot i que la va permetre, no n’ha acceptat els resultats. Curiosament, han sigut els grups de CiU, ERC i la CUP els que volen buscar un nou encaix per a Bellaterra, mentre que el PP és qui en defensa la independència.

Quatre camins diferents per arribar  a la independència

Medinyà

El 5 de juny el Parlament va donar el vistiplau al nou municipi.

Bellaterra

En la seva consulta per independitzar-se de Cerdanyola del Vallès va arrasar el sí amb un 94%, però el ple no va aprovar-la.

Moianès

El 21 de març el sí va guanyar la consulta amb un 80%, i ja s’ha constituït el nou consell comarcal.

Lluçanès

El 26 de juliol el sí va guanyar (71%), però va perdre en 5 municipis. L’impàs polític ha deixat la nova comarca en l’aire.

ara.cat (especial micropobles)