Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ara.cat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ara.cat. Mostrar tots els missatges

19 de febr. 2018

11 municipis s'uneixen perquè no hi hagi desigualtats en les activitats extraescolars



11 municipis s'uneixen perquè no hi hagi desigualtats en les activitats extraescolars
El projecte Educació360 compta amb 2 milions d'euros durant tres anys
NÚRIA MARTÍNEZ Barcelona 
Educació a temps complet i amb les mateixes oportunitats per a tothom. Sota aquest objectiu, 11 municipis han posat en marxa iniciatives per garantir el menjador escolar per a tothom, la connexió entre les activitats escolars i les de fora, l'accés a extraescolars per a tothom, entre d'altres.
Es tracta de l'aliança Educació360 –que s'ha presentat aquest dilluns– formada per la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Jaume Bofill, que comptarà amb 2 milions d'euros entre els anys 2016-2019. A més, també compta amb 34 socis més: associacions de mestres, entitats de lleure o grups de recerca de les universitats, entre d'altres. Segons calculen, els projectes impactaran sobre 700.000 persones.
Els municipis que posen en marxa la iniciativa són Castellbell i el Vilar, Granollers, l'Hospitalet, Manresa, el Prat, Manlleu, Sabadell, Badalona sud i Salt i els municips que formen part de la demarcació del Lluçanès i de la comarca del Moianès.
El projecte consisteix a superar el model educatiu centrat exclusivament en les activitats escolars lectives i donar molt més pes a les extraescolars per a tothom. "Davant dels escenaris de desigualtat i segregació que es produeixen en l'accés d'oportunitats educatives fora del sistema reglat, la iniciativa es proposa garantir la igualtat d'oportunitats", reivindiquen els impulsors dels projectes.
Segons ha explicat el director de l'aliança durant la presentació, Carles Barba, les tres institucions impulsores pretenen generar els propers tres anys una "palanca de canvi" per modificar el model educatiu a Catalunya. Per tant, esperen que altres municipis s'hi sumin.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha recordat que diversos estudis han posat de manifest les desigualtats que genera la generalització, per exemple, de la jornada compactada entre els instituts de secundària. Considera que els alumnes de classes benestants poden ampliar la jornada amb extraescolars, però en canvi, les classes més desfavorides no tenen aquesta oportunitat.
A més, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha reivindicat el "no al 155 ni a la intervenció en l'ensenyament". "Més que mai hem de dir que no ens deixarem dirigir pels que no comparteixen el nostre model d'ensenyament", ha afirmat.
Ara.cat

La Diputació de Barcelona impulsa una aliança per teixir xarxes d'activitats educatives

C.Barba, I.Palacín, M.Conesa, P.Gargallo i R.Homet, en Educació360
EUROPA PRESS
Publicat 29/01/2018 14:03:15CET

La Bofill i la FMRPC creuen que permetrà avançar en l'aprenentatge personalitzat

BARCELONA, 29 Gen. (EUROPA PRESS) -
La Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) han impulsat l'aliança Educació360 que pretén teixir xarxes d'activitats que superin el model educatiu actual centrat en les lectives i ofereixin una igualtat d'oportunitats en l'accés a l'aprenentatge extraescolar.
En roda de premsa aquest dilluns, la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, ha assegurat que la iniciativa pretén involucrar la comunitat, garantir la igualtat d'oportunitats i demostrar que els municipis tenen molt a dir a l'educació, i ha remarcat que, "en un moment crític com l'actual", l'educació pot ajudar en la transformació social.
El projecte ha posat en marxa onze programes pilots territorials amb iniciatives locals avançades que concreten aspectes com la garantia de menjador escolar, la connexió entre les activitats escolars i les de fora de l'àmbit escolar, la connexió dels àmbits culturals i educatius i l'accés a extraescolars de qualitat per a tots els alumnes.
El director de l'aliança Educació360, Carles Barba, ha remarcat que el projecte vol implicar un canvi conceptual i ser una "palanca de canvi" que incorpori agents socials.
Barba ha subratllat que la iniciativa vol promoure realitats 360 amb una concepció més àmplia de l'educació, buscar coneixement que faci sostenible aquest sistema, incorporar la innovació i crear un espai comú: "Ara hi ha moltes iniciatives, però no estan suficientment connectades".
Ha dit que es tracta d'una iniciativa educativa "holística --dins i fora de l'aula--, social --busca igualtat d'oportunitats-- i política --aconseguir que sigui sistémica--", i que vol buscar solucions adaptades a cada municipi.
La presidenta de la FMRPC, Pilar Gargallo, ha confiat que el projecte tingui una trajectòria potent, i que serveixi per trencar la barrera entre el lectiu i el no lectiu i entendre que l'educació és contínua al llarg de la vida.

PERSONALITZAR L'APRENENTATGE

Gargallo ha sostingut que propostes com aquesta permeten avançar en la personalització de l'aprenentatge, i el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha destacat que el "currículum real és més ampli que l'avaluat".
Palacín ha afirmat que les activitats actuals són una "constel·lació dispersa" que projectes com Educació360 poden ajudar a interconnectar.
La Diputació de Barcelona invertirà uns dos milions d'euros en els propers tres anys en el projecte, i els projectes en marxa se situen en Castellbell i el Vilar, Granollers, L¡l'Hospitalet, Manresa, El Prat, Manlleu, El Lluçanès, Sabadell, Badalona, la comarca del Moianès (Barcelona) i Salt (Girona).

Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

23 de gen. 2016

2015, l’any de les consultes per afirmar una identitat territorial

En ple debat sobiranista, han reaparegut reivindicacions històriques com el Lluçanès
ALBERT SOLÉ Barcelona 
  16
 
0  
Des de la consulta popular per la independència de Catalunya del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, la febre per donar la veu al poble per decidir les qüestions territorials no ha parat de créixer. I des que el setembre del 2012 el partit majoritari de Catalunya, CiU, va fer el gir polític per demanar un referèndum per la independència de Catalunya, totes aquelles reivindicacions històriques que a escala local o comarcal estaven encallades es van poder tornar a posar sobre la taula. Un tsunami imparable de democràcia.
Moianès sí, i Lluçanès...
La demostració és que aquest 2015 s’han celebrat tres consultes ciutadanes, i el Parlament de Catalunya ha aprovat la independència d’un municipi com Medinyà (Gironès), que no compleix els requisits que marca la llei d’ordenació territorial del 1998.
Durant molts anys, les reivindicacions del Moianès i el Lluçanès per esdevenir la comarca 42 i 43 de Catalunya eren com dues Gàl·lies en el cor del principat. Les dues, però han sabut pujar a l’onada del procés, i amb alcaldes joves i desacomplexats han aconseguit celebrar una consulta. El Moianès la va fer el 21 de març, va guanyar amb un 80% dels vots (un 47% de participació), i després de les eleccions municipals del maig ja ha constituït el seu propi consell comarcal. Un final feliç que no se sap si podran repetir els veïns dels 13 municipis del Lluçanès. Aquí la consulta es va fer el 26 de juliol, però el resultat va ser un pèl inferior: 71% de vots a favor del sí a la nova comarca, però en cinc dels 13 pobles hi va guanyar el no. El departament de Governació va arrufar el nas, ja que, tot i que l’única condició explícita era que la consulta havia de superar el 35% de participació (va ser del 55%), segons com s’interpreti la llei de comarques de Catalunya podrien tenir problemes. Les eleccions del 27-S i els tres mesos de negociacions han deixat la comarca del Lluçanès en un impàs, que aviat s’haurà de resoldre.
Medinyà, sense consulta
Medinyà és l’últim municipi creat a Catalunya en democràcia. En el seu cas no ha calgut una consulta ciutadana, ja que la voluntat dels 850 veïns era unànime, i quan Sant Julià de Ramis, el poble al qual pertanyien, va votar a favor de la independència a mitjans del 2014 en un ple municipal, les coses van quedar molt clares. La tramitació al Parlament d’aquesta voluntat ha sigut més lenta, però al final el 5 de juny passat es va aprovar per majoria, amb els únics vots en contra de Ciutadans. Però no serà fins al 2019 que es podran fer les primeres eleccions municipals a Medinyà.
La paradoxa de Bellaterra
El barri residencial de Cerdanyola del Vallès també va aprofitar l’impuls sobiranista per demanar la independència, sobretot per motius econòmics. Els dies 11, 13 i 14 de setembre es va fer la consulta, va arrasar el sí amb un 94% (53% de participació), però ha topat amb l’Ajuntament de Cerdanyola, que tot i que la va permetre, no n’ha acceptat els resultats. Curiosament, han sigut els grups de CiU, ERC i la CUP els que volen buscar un nou encaix per a Bellaterra, mentre que el PP és qui en defensa la independència.
Quatre camins diferents per arribar  a la independència
Medinyà
El 5 de juny el Parlament va donar el vistiplau al nou municipi.
Bellaterra
En la seva consulta per independitzar-se de Cerdanyola del Vallès va arrasar el sí amb un 94%, però el ple no va aprovar-la.
Moianès
El 21 de març el sí va guanyar la consulta amb un 80%, i ja s’ha constituït el nou consell comarcal.
Lluçanès
El 26 de juliol el sí va guanyar (71%), però va perdre en 5 municipis. L’impàs polític ha deixat la nova comarca en l’aire.
ara.cat (especial micropobles)
Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , ,

5 d’oct. 2015

Una desena detinguts en l'operació policial a Osona i al Moianès contra el blanqueig de capitals

Els Mossos d'Esquadra han detingut una desena de persones en l'operació contra el blanqueig de capitals que duen a terme des d'aquest divendres a primera hora del matí a Vic, Olost (Osona) i Santa Maria d'Oló (Moianès).
Precisament en aquesta darrera localitat s'han arrestat cinc dels detinguts, que són membres d'una mateixa família i viuen des de fa deu anys en una masia de la seva propietat de 17 hectàrees de terreny.
Els agents han fet, en total, set entrades i registres, sis a Catalunya –incloent-hi elsd'Osona i el Moianès– i un en un despatx professional de Madrid. La família detinguda és natural d'Armènia, i l'organització a la qual presumptament està vinculada té origen als EUA.
 ara.cat

Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

23 de març 2015

L'alcalde de Moià: "Avui és el colofó de tants anys de treballar junts els 10 municipis del Moianès"

Dionís Guiteres assegura que durant la campanya electoral ha aconseguit convèncer molts reticents
ACN Moià | 
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteres, ha dit que la consulta que aquest diumenge se celebra per decidir si el Moianès es constitueix com a comarca "és el colofó" de molts anys de treball amb els 10 municipis afectats. Ha assegurat que la nova situació administrativa permetrà que els municipis tinguin nous serveis i capacitat per accedir a finançament. I ha dit que ara li toca al Govern complir el compromís del Parlament que el Consell Comarcal del Moianès sigui una realitat just després de les eleccions municipals.
Guiteres ha votat acompanyat de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha posat com a exemple la consulta perquè és "pas a pas i vot a vot com s'ha de construir el nou país".
Ara.cat

Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

El Moianès decideix si vol convertir-se en comarca

Més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys estan cridats a les urnes aquest diumenge
MARC TORO Barcelona | 
"Vols que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". Aquesta és la pregunta que aquest diumenge estan cridats a respondre més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys dels 10 municipis que formen l'altiplà entre les comarques del Bages, Vallès Oriental i Osona. Es tracta d'un procés participatiu emparat pel Govern –semblant al del 9-N– que busca donar resposta a la reivindicació històrica d'aquestes poblacions de comptar amb el seu propi consell comarcal. Tot i ser una consulta no vinculant, la Generalitat s'ha compromès a tirar endavant la creació de la nova comarca si aquesta és la voluntat dels municipis afectats.Les meses de participació s'han constituït aquest diumenge sense problemes i no hi ha hagut incidents.
De moment, tots els ajuntaments han fet campanya pel sí. Asseguren que és l'única manera de continuar mancomunant serveis com han fet els últims 20 anys a través del Consorci del Moianès, un ens que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local del PP ha buidat de competències. "El nou marc competencial no ens permet continuar treballant junts i, fins ara, ha donat bons resultats", afirma l'alcalde de Moià i diputat al Parlament, Dionís Guiteras (ERC), que afegeix: "Volem mantenir i ampliar serveis, tenir capacitat de finançament i ser un subjecte polític i jurídic". Guiteras deixa clar, però, que el desig de convertir-se en comarca ja ve de lluny. "El Moianès el forma un altiplà geogràficament diferenciat, i la història i el model econòmic i social als 10 municipis és pràcticament igual", diu.
Des de les 8.00 i fins les 20.00 hores, els ciutadans es podran acostar a les meses repartides pels diferents municipis –una per cada mil habitants– i dipositar a les urnes la papereta marcada amb una de les tres respostes possibles: 'sí', 'no' o 'altres' –en cas que tinguin una proposta diferent de la de crear una comarca–. El mateix dia es farà el recompte de vots i cada ajuntament impulsarà un acord al ple municipal interpretant els resultats.
Si el resultat del procés participatiu és favorable al consell comarcal, el Govern entrarà al Parlament l'avantprojecte de la creació de la comarca per la via d'urgència i amb una lectura única per tal d'agilitzar el procés, que culminaria tot just després de les eleccions municipals. Guiteras es mostra convençut que guanyarà el sí, i considera que els recels que han aparegut les últimes setmanes –sobretot en municipis petits que temen perdre serveis– són fruït de la desinformació. En tot cas, si en una població s'imposen els detractors, el ple de l'ajuntament serà lliure d'acordar excloure el municipi de la futura comarca.
 Ara.cat

Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

17 de març 2015

Ortega garanteix el procés participatiu del Moianès malgrat que el TC hagi suspès el nucli de la llei de consultes

La pregunta demanarà directament als ciutadans dels deu municipis si volen formar part de la comarca del Moianès i hi podran votar els més grans de 16 anys
ACN Moià | 
Trobada molt esperada entre la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i els deu alcaldes del Moianès per acabar de perfilar els detalls del procés participatiu, que se celebrarà el 22 de març i que servirà per decidir si el Moianès esdevé comarca. Ortega s'ha mantingut ferma en la decisió de mantenir el procés participatiu malgrat la suspensió del Constitucional: "Tinc una dèria, que és escoltar la gent, i cap llei de l'Estat ens prohibirà fer-ho". També s'ha revelat la pregunta, que demanarà directament si els ciutadans dels deu municipis volen formar part de la nova comarca, i es podrà respondre 'sí', 'no' o 'altres'. Podran votar els més grans de 16 anys i hi haurà una mesa per cada mil vots.
"Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". Amb aquesta pregunta, els ciutadans de més de 16 anys de les deu localitats podran respondre si volen o no que el Moianès esdevingui comarca. A més, en cas de no estar d'acord amb cap de les dues opcions, tindran la possibilitat d'expressar la seva proposta, ja que es tracta d'un procés participatiu. S'instal·laran meses a tots els municipis –una per cada mil volts– i es crearà un organisme de control amb un representant de cada població.
Campanya transversal
Tots els alcaldes defensaran el 'sí', però volen que la campanya sigui transversal i impliqui la ciutadania. Així, es preveuen debats oberts a cada municipi per exposar els pros i contres de pertànyer al Moianès.
Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho farà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se el resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi la paralització de tot el procés.
Ortega ha explicat que s'ha optat per la data del 22 de març perquè la voluntat del Govern és la de donar resposta a un compromís abans de les eleccions municipals del mes de maig. La llei per a la creació de la comarca s'entrarà al Parlament amb procediment d'urgència i amb una lectura única per tal d'agilitzar el procés.
Ple suport del Govern al procés participatiu
La reunió d'aquest dijous ha servit per perfilar els detalls del procés participatiu, però també per escenificar el ple suport del Govern. La seva vicepresidenta, Joana Ortega, ha assegurat que les urnes no fan cap por al Govern i ha dit que "cap llei ni cap sentència anul·larà el dret dels ciutadans a dir-hi la seva i el del Govern a escoltar".
En el mateix sentit s'ha expressat l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que ha assegurat que "si el Constitucional diu o no diu ens és igual. Quan falten cinc setmanes per donar la veu a la ciutadania, els alcaldes no ens plantegem res més que treballar molt, molt, molt, per convèncer els nostres ciutadans de votar sí".
Durant la trobada, els alcaldes han demanat que es creï una comarca que impliqui més proximitat amb els ciutadans, més finançament i més competències de les que actualment té el Consorci del Moianès, una mancomunitat dels deu municipis que fa 20 anys que existeix i que, des del gener, funciona sota mínims com a conseqüència de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) aprovada pel PP. En aquest sentit, Ortega ha lloat la tasca realitzada pel Consorci i n'ha garantit lacontinuïtat, ja que s'ha adscrit, de manera transitòria, a la Diputació de Barcelona.
El Lluçanès, la següent
La vicepresidenta del Govern ha assegurat que el Lluçanès podrà fer el mateix que el Moianès i també comptarà amb tot el suport de la Generalitat, però ha aclarit que el Govern intenta seguir el ritme que marca cada territori i es dóna el cas que el ritme del Moianès ha estat "trepidant".
ara.cat
Publicat per
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)