Moià estrena un videomàpping que transformarà l’església de Santa Maria en un escenari de crítica política

El col·lectiu Dictadura i iaia studio, amb l’organització d’a cobert, presenten aquest divendres una intervenció que fusiona tecnologia immersiva i experimentació visual
La proposta, que es projectarà en dos passis a la façana del temple, vol reflexionar sobre la necessitat de preservar el dissens com a espai d’exercici democràtic



La peça, 'El desacord', es podrà veure en dos passis / A cobert

Susana Paz

Regio7
09 DES 2025 10:39

Una lectura crítica del moment polític actual incidint en la manera com s'articula el discurs sobre la guerra i la seguretat a Europa. És el que proposarà el videomàpping que es plasmarà aquest divendres a la façana de l’església de Santa Maria de Moià. La proposta, titulada El desacord, ha estat concebuda pel col·lectiu Dictadura i iaia studio i produïda per l'espai d'art moianès 'a cobert'. La peça es projectarà en dos passis a les vuit i a dos quarts de nou del vespre a la Plaça de l’Església i es basarà, com expliquen els seus promotors, en la lectura de Jacques Rancière, "per a qui la política no s’articula des del consens sinó des de la irrupció d’allò que desestabilitza l’ordre establert".

"En un context marcat pel reforç de discursos bel·licistes i per la normalització de formes de violència institucional", El desacord, expliquen, planteja una reflexió visual sobre la necessitat de preservar el dissens com a "espai d’exercici democràtic". A través de projecció arquitectònica, animació i disseny de llum, la peça recorre quatre estats —consens, fractura, dissidència i incertesa—que convertiran la façana de l’església en un lloc de "confrontació simbòlica" per a una lectura crítica del poder i de la seva representació.Un element patrimonial central de Moià es convertirà amb aquesta acció artística "en un espai de pensament col·lectiu". L'obra té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Moià.

a cobert

El gener del 2022 s'estrenava l'espai d'art 'a cobert, al carrer del Salt de Moià, en el que havia estat una antiga cort de porcs. L'artista i poeta Nerea Campo i el comissari del festival de creacions contemporànies Ex Abrupto, Eudald Pla, van ser els impulsors d'aquest espai de creació, producció i investigació moianès amb la intenció de promoure el pensament crític i la creació artística en l'entorn rural.

9 desembre 2025

Regió7

Castellterçol homenatja Prat de la Riba recordant el centenari de la ràdio a Catalunya

L’acte que anualment commemora l’aniversari de la mort del polític i escriptor moianès es farà aquest dijous


Homenatge a Prat de la Riba a Castellterçol, en una edició anterior / Arxiu Particular


Redacció
Castellterçol 30 JUL 2024 12:21


Castellterçol celebrarà aquest dijous l’acte en què anualment ret homenatge, en l’aniversari de la seva mort, a la figura d’Enric Prat de la Riba, fill d’aquesta població del Moianès, que va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i figura cabdal de la història política de la Catalunya contemporània. Un homenatge al centenari de la ràdio a Catalunya i un concert de Ludwing Band centraran el programa d’actes d’enguany.

L’acte de commemoració, que tindrà lloc a la Casa Museu Prat de la Riba, està organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellterçol, amb la voluntat de posar en relleu els valors i les aportacions que Prat de la Riba i la Mancomunitat van fer a la història del país. Comptarà amb la participació d’Antoni Massot, l’alcalde de Castellterçol; Josep Maria Carreté, gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i Carme Bergés, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de la Generalitat de Catalunya.


Des de l’any 2017 s’ha treballat per vincular també aquesta celebració amb les commemoracions de la Generalitat de Catalunya amb la intenció de reflexionar i reivindicar els fets, les persones i els aspectes rellevants de la nostra història. Per aquest motiu, a través d’una xerrada-col·loqui a càrrec del periodista Jordi Margarit sobre la «La ràdio, tradició i innovació», a 2/4 de 8 del vespre, es vincularà aquests actes amb la commemoració del centenari de la Ràdio a Catalunya.

A les 9, començarà el concert gratuït de la Ludwig Band, la banda catalana que va rebre el premi Enderrock 2023 al millor disc de pop-rock de mans de la crítica. El seu repertori fa gala d’un estil que va des del pop-rock clàssic fins al folk local. 

30 juliol 2024

Regió7

Cultura subvenciona 45 micropobles per poder contractar espectacles professionals

Els municipis més petits d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès es repartiran en conjunt 166.000 euros en el marc d’aquest programa

Imatge d'arxiu del Festival Itinera, impulsat per l'Associació de Micropobles de Catalunya | Arnau Pascual - Departament de Cultura

El 9 Nou
29/11/2023

45 municipis de les comarques d‘Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès s’han acollit a la nova línia d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat per programar espectacles professionals d’arts en viu en municipis de fins a 1.000 habitants.

En total, en el conjunt de les tres comarques de la Catalunya Central i al Ripollès se subvencionaran espectacles per valor de més de 160.000 euros. La gran majoria dels ajuts se situen en uns 4.500 euros per cada municipi. Al programa s’hi han acollit, en conjunt, 413 micropobles d’arreu de Catalunya.


L’objectiu que es proposa la Generalitat és el de fer arribar la cultura a tota la ciutadania de Catalunya, apostar per la cultura de proximitat al territori i potenciar el mercat d’artistes i espectacles de petit format.

D’una banda, per tant, es reforça el suport econòmic al món local perquè també els pobles més petits tinguin accés a espectacles en viu de caràcter professional. I de l’altra, també reforça els sectors de les arts escèniques i la música, perquè els suposa noves oportunitats de contractació arreu de Catalunya.


Aquesta línia per a micropobles era una reivindicació de l’Associació de Micropobles de Catalunya. En concret, al Lluçanès, al Moianès, a Osona i al Ripollès, els ajuts s’han distribuït d’aquesta manera:

Lluçanès (11 municipis): Alpens, Lluçà, Oristà, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. (En conjunt percebran 21.809 euros)

Moianès (6 municipis): Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. (En conjunt percebran 22.500 euros)

Osona (14 municipis): el Brull, Espinelves, Malla, Muntanyola, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Santa Maria de Besora, Sora, Tavèrnoles, Tavertet i Vidrà. (En conjunt percebran 59.490 euros)

Ripollès (14 municipis): Molló, Campelles, Sant Pau de Segúries, Les Llosses, Gombrèn, Queralbs, Valfogona, Pardines, Ogassa, Llanars, Planoles, Toses, Vilallonga de Ter, Setcases. (En conjunt percebran 62.638 euros)

29 novembre 2023

el9nou

Rendirán homenaje a Bonnemaison y Yarza, mujeres referentes del catalanismo

Francesca Bonnemaison y Nativitat Yarza, dos mujeres referentes del catalanismo y del republicanismo, serán homenajeadas el próximo 1 de agosto en Castellterçol (Barcelona), en un acto organizado por la Generalitat y el consistorio de esta localidad.

AGENCIAS
28/07/2022 13:40
Barcelona, 28 jul (EFE).- Francesca Bonnemaison y Nativitat Yarza, dos mujeres referentes del catalanismo y del republicanismo, serán homenajeadas el próximo 1 de agosto en Castellterçol (Barcelona), en un acto organizado por la Generalitat y el consistorio de esta localidad.
Siete minutos para estar al día. Y todo el tiempo que quieras para saber más. No te pierdas Las claves del día en tu mail cada mañana

El Departamento de Cultura y el Ayuntamiento de Castellterçol han convocado el acto coincidiendo con la conmemoración anual de la muerte de Enric Prat de la Riba en su localidad natal.

Según ha informado la Generalitat, el acto formará parte de la conmemoración del fallecimiento del impulsor y primer presidente de la Mancomunitat de Catalunya, que la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol organiza cada año, y contará con la inauguración de una escultura de Prat de la Riba, en la plaza que lleva su nombre.

El acto incluirá una conferencia de la presidenta del Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, en la que se conmemorarán los 150 años del nacimiento de estas dos referentes del catalanismo y del republicanismo.

Francesca Bonnemaison, pedagoga y escritora, fue un personaje "clave" en la historia de Cataluña del primer tercio del siglo XX, debido a su lucha por el derecho de las mujeres a acceder a la educación y sus campañas a favor del voto femenino en 1931.

Nativitat Yarza fue la primera alcaldesa de Cataluña y de toda España, elegida democráticamente en las elecciones de enero de 1934 en la candidatura de Esquerra Republicana de Catalunya de Bellprat (Barcelona).

La actividad política y docente de Yarza estuvo marcada por un "compromiso vital para defender aquellos ideales que querían que Cataluña fuese un país moderno, democrático y comprometido con los valores de la igualdad".

El acto lo presidirán el alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, la directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, junto a la creadora de la escultura, Marta Solsona, y contará con un concierto de los músicos Mireia Vives y Borja Penalba, que interpretarán las canciones de su disco “Cançons de fer camí”.

En el espectáculo se podrán escuchar composiciones propias del dúo, así como adaptaciones musicales de poemas de autores, como Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig o Joan Fuster, y versiones de artistas, como Lluís Llach, Bob Dylan o Leonard Cohen.

El Departamento de Cultura y el Ayuntamiento de Castellterçol pretenden dotar al acto de una visión "amplia" de la historia de Cataluña, pues llevan trabajando desde 2017 para vincular esta celebración a las conmemoraciones de la Generalitat, y así reivindicar "los hechos, las personas y los aspectos relevantes de la historia". EFE 

28 juliol 2022

LaVanguardia

El parc Francesc Viñas de Moià és reconegut com a patrimoni cultural català

La Generalitat ha formalitzat la declaració i registre del singular espai de la capital moianesa

David Bricollé
Moià | 08·04·22 | 10:36 | Actualitzat a les 11:15

Estany del parc municipal Francesc Viñas de Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comunicat a l’Ajuntament de Moià la inscripció del parc municipal Francesc Viñas al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.


Tal i com va informar Regió7, en el ple municipal celebrat el 26 de gener passat, el consistori moianès va aprovar per unanimitat la declaració d’aquest espai emblemàtic com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), alhora que demanava la seva inclusió al catàleg del patrimoni cultural català. Un pas que ara ja és una realitat.

El Parc Municipal de Moià, antics jardins privats de Josep Coma i Passarell i actualment de titularitat pública, és un element patrimonial de primera magnitud per Moià que conserva molts dels seus elements originals, com es pot veure en els croquis manuscrits fets per Josep Coma i Passarell (1875) d’aquest jardí que es conserven a l’Arxiu Històric de Moià.

El seu valor històric i interès patrimonial ha motivat la iniciativa de dotar aquest espai amb una figura de protecció que permeti potenciar-lo com a recurs turístic, lúdic i de lleure de manera respectuosa, propiciant que les actuacions s’encaminin a la conservació, restauració i posada en valor del Parc i de tots els elements naturals, arquitectònics i escultòrics que el conformen.

Té una extensió de 17.702 m2 en els que es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius «un d’ells de l’escultor Josep Clarà dedicat al tenor moianès Francesc Viñas), un pou barroc, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental (cedres, teixos, avets, xiprers, castanyers d’índies, roures...). El terreny fa dos nivells als quals s’accedeix per dos accessos.

La catalogació de protecció vol ser un punt de partida per actualitzar, regular i potenciar l’espai

El Parc municipal de Moià fou en els seus orígens el jardí de la finca particular de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal. Aquest industrial moianès engrandí les possessions de casa seva –cal Cristo– amb la compra l’any 1873 de diverses peces de terra que constituïren el seu jardí, on, a més de les flors i els arbres habituals, també tenia previst destinar-hi una zona per a la plantació de vinyes.

A aquests terrenys, Josep Coma hi va afegir, el gener del 1877, cinc solars estrets corresponents a la major part a l’actual plaça del Pare Francesc Sagrera, solars que estaven abandonats des de la crema de Moià de 1839. En un lateral de la seva propietat s’hi alçà una fàbrica, una de les més importants de l’època a Moià. Es creu que cap al 1920 la fàbrica s’enderrocà, i en aquest emplaçament el 1977 s’hi va construir l’Esplai per a gent gran.

En morir Josep Coma l’any 1915 el parc passà a l’Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d’estiueig a la família Ziegler. Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l’Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra a passar a propietat municipal. D’aquesta manera, l’any 1934 es va inaugurar i per primera vegada s’hi va celebrar la Festa de l’Arbre Fruiter. Des del juliol de 1935 el parc es va obrir al públic, i s’ha convertit en un espai social, de festa i d’activitat popular, on s’hi ha alçat la biblioteca i altres serveis de caràcter cultural i social.

Al parc hi destaquen dues glorietes que estan inscrites en el marc romàntic de l’antiga casa Coma. L’una és de planta circular i l’altra octogonal. 

8 abril 2022

Regió7

Calders consolida les restes de la casa senyorial del recinte del castell

 20 desembre 2021

Regió7 paper

Josep Fàbrega parla sobre la poetessa Josefina Pons, avui a la biblioteca de Moià

2 abril 2019

Regió7 paper