El carrer de Sant Sebastià i el parc municipal Francesc Viñas esdevenen el punt neuràlgic de l’onzena edició del festival experimental de creacions contemporànies
Centenars de persones segueixen amb deteniment cadascuna de les propostes artístiques transgressores d’una cinquantena d’artistes
Festival Ex Abrupto de Moià, en imatges / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Pol Vilà
Moià04 JUL 2026 22:05Actualitzada 04 JUL 2026 22:09
El festival Ex Abrupto de Moià ha tornat a demostrar per què és una de les cites de referència de la creació contemporània a la Catalunya central. Aquest dissabte a la tarda, centenars de persones encuriosides per les propostes transgressores d’una cinquantena d’artistes s'han aplegat al nucli antic i voltants del municipi per gaudir d’un ambient festiu. El carrer de Sant Sebastià i el parc municipal Francesc Viñas han esdevingut el punt neuràlgic de les nombroses activitats.
El fil conductor de la majoria de les creacions han convidat els assistents a reflexionar i a adoptar una mirada crítica envers les estructures de poder, la memòria democràtica, la construcció de relats oficials o els mecanismes de control social. També hi va haver espai per qüestionar l’actual funcionament de les xarxes socials i els seus algoritmes.
Tampoc han faltat a la cita les propostes d’art sonor i performatiu que han tingut lloc al parc Francesc Viñas i a l’Església Escola Pia, que ha fet ple absolut amb les diferents actuacions de música electrònica. Al parc, a banda de l’espectacle sonor, ha tingut un espai destacat el mercat d’autoedició i la zona gastronòmica.
Dimensió patrimonial
Ex Abrupto és un festival que té com a singularitat la dimensió patrimonial, descobrint al públic simultàniament les obres i la transformació urbana de Moià. Amb aquesta filosofia i la voluntat dels veïns d’obrir les seves cases per a ser l’escenari, el carrer de Sant Sebastià s'ha convertit en una successió d’exposicions que han captat l’atenció dels espectadors per la seva marcada singularitat i originalitat.
Algunes de les creacions que van agradar més entre els espectadors van ser Keep Scrolling, d’Irma Marco, una obra sobre l’addicció a les xarxes, o Matatatatatat, de Matías López, que proposa una reflexió sobre la memòria, la cultura visual i l’impacte de la cultura contemporània a través de fotogrames pintats a l’oli.
Més enllà, però, de les instal·lacions artístiques que han ocupat aquest punt neuràlgic, hi va hagut tres obres que van sobresortir sobre la resta per l’entitat dels artistes i l’espai en què han exhibit les seves creacions. Es tracta de Los Encargados, de Santiago Sierra, Psychoflage, de Mónica Rikić i l’exposició Caure del cavall de Irene Molina, Paula Artés, Maria Alcaide i Natàlia Domínguez.
Les seves creacions s'han exhibit, respectivament, a Les Faixes, Cal Comadran i La Mànega. Tres espais que exemplifiquen tres moments diferents de transformació urbana amb una clara vocació cultural i artística.
«Hem desbordat expectatives»
«Hem sentit que el festival es consolidava, i avui hem desbordat totes les expectatives», ha reconegut Nerea Campo, membre de l’organització. «La gent ha notat que hi ha maduresa, que el festival ha agafat cos i una línia clara», ha assegurat, per acabar afegint: «els assistents estan oberta a deixar-se sorprendre per propostes experimentals, i això és positiu».
Pel que fa als assistents, hi ha hagut consens unànime en l’encertada proposta del fil temàtic i el joc entre la part artística de les obres i patrimonial dels edificis.
Aquest ha estat el cas de Ramon Porta i Olga Dyvinets, veïns de Manresa, en la seva tercera visita al festival. "El concepte de veure una casa antiga i que hi hagi una obra artística fa el festival divertit i interessant", ha explicat ella. I ell complementava: "el contrast entre una cosa exposició experimental i un context urbà i tradicional ens agrada molt".
Arnau Pradas i Verònica Garcia, també han gaudit d'un esdeveniment, segons la seva opinió, molt "integrat". "Ens sembla molt xulo i no es veu gentrificat. És diferent a moltes de les propostes que es repliquen arreu i ens crida bastant l'atenció". Tots dos han acudit al festival perquè dos amics seus punxaven música al parc.
Una altra parella, en aquets local de Moià, Marta López i Jaume Durany, han assegurat que ja era la seva tercera edició que assistien al certamen, agraïnt la continuïtat d'un festival que canvia les temàtiques experimentals. Els ha captivat els espectacles a l'esglèsia Escola Pia i les exposicions al carrer Sant Sebastià. També han valorat positivament la temàtica de La Caiguda i la mirada crítica. "És molt interesant el doble joc que proporciona i es nota que en les instal·lacions hi ha molta coherència en tot el que s'ofereix, ha sentenciat.
4 juliol 2026
