L’Ajuntament de Moià no admet a tràmit la consulta sobre l’escorxador i la planta de biogàs

El consistori considera que la pregunta formulada pels promotors, que presentaran un recurs, no s’ajusta a la llei i és «tendenciosa, confusa i equívoca»

Concentració a Moià contra l'ampliació de l'escorxador, l'estiu passat / Arxiu particular


Queralt Casals
Moià 23 DES 2024 16:00


L’Ajuntament de Moià no ha admès a tràmit la sol·licitud que va registrar fa tres mesos un grup de veïns perquè es faci una consulta popular no referendària sobre l’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador de Moià i la construcció d’una planta de biogàs en uns terrenys adjacents al polígon del Prat. El consistori considera, entre altres aspectes, que la pregunta formulada contravé la llei de consultes no referendàries i és «tendenciosa, confusa i equívoca». Els promotors ja estan treballant en la interposició d’un recurs davant la Comissió de Control de consultes populars de la Generalitat.

Amb l’objectiu que sigui el poble qui decideixi si està d’acord o no amb la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou, que ha de permetre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, un grup de veïns va registrar fa tres mesos la petició a l’Ajuntament perquè porti a terme una consulta popular no referendària per iniciativa ciutadana amb la pregunta: «Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?». Precisament, la pregunta és un dels principals arguments pels quals el consistori ha tombat la sol·licitud.


L’Ajuntament de Moià, a través d’un decret d’alcaldia, argumenta la seva negativa basant-se en diferents consideracions jurídiques, entre les quals destaca la pregunta formulada. Considera que «contravé radicalment l’exigència que es desprèn de la Llei que la pregunta es formuli de forma neutra, clara i inequívoca» atès que «en cap cas és l’Ajuntament de Moià qui requalifica els terrenys, tal com els mateixos promotors de la consulta expressen en la memòria justificativa». Per això, considera que la pregunta proposada «esdevé tendenciosa, confusa i equívoca» en la seva formulació respecte de l'objecte de consulta.


El consistori també presenta com a argument de la seva negativa «el caràcter sectorial» de la consulta a l’empara de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2015. En aquest sentit, diu que s'ha de considerar que «no és acceptable la delimitació territorial i la limitació que suposa per a la participació de persones empadronades, atès que el cens cridat a participar no coincideix amb les prevencions de la sentència donada la inclusió de persones a partir dels 16 anys, així com persones de tercers estats residents legals empadronats en el municipi».

Finalment, constata que la memòria explicativa «no respon a una presentació ordenada, clara i veraç de les raons que aconsellarien la celebració de la consulta». En aquest sentit, subratlla, «es mesclen de manera interessada la descripció del procediment administratiu seguit per l’Ajuntament de Moià amb consideracions sobre els programes electorals a les eleccions locals de 28 de maig de 2023 per acabar atorgant a la Llei un valor quasi taumatúrgic».

Recurs a la Comissió de Control

Per la seva banda, la Comissió de la Consulta Popular ja ha anunciat que presentarà un recurs davant la Comissió de Control de la Generalitat, tal com estableix la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries. En aquests casos, apunten, la Comissió de control «té l’obligació de revisar la decisió de l’Ajuntament junt amb el nostre recurs i avaluar la sol·licitud de la Consulta». La Comissió considera que «tothom ha de poder dir la seva sobre un projecte de tanta magnitud i la consulta és una eina fonamental perquè la ciutadania expressi la seva opinió».


La petició de la consulta es va registrar el 22 de setembre passat i l’Ajuntament de Moià tenia un termini de tres mesos per pronunciar-s’hi. Un cop obtinguda la resposta negativa del consistori, els promotors poden presentar un recurs a la Comissió de control de consultes populars de la Generalitat, que haurà de prendre una decisió en el termini d’una setmana. Si avala la votació els promotors tenen dos mesos per aconseguir el 10% de signatures del cens de majors de 16 anys (que per llei no pot ser de la totalitat de la població) per tirar endavant la consulta, que haurà d’organitzar l’Ajuntament. Ni els promotors, ni el consistori podran pronunciar-se en un sentit o altre.

Les consultes populars no referendàries estan pensades perquè les persones legitimades en cada cas manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública. Aquest tipus de consultes no tenen categoria de referèndums, no requereixen l’autorització de l’Estat i no són vinculants.

Oposició dels grups ecologistes

Fa temps que els grups ecologistes (agrupats en la Plataforma Moianès pel Decreixement) i alguns veïns, manifesten el seu posicionament contrari tant a l’ampliació de l’escorxador com a la construcció de la planta de biogàs davant els perjudicis mediambientals i de sostenibilitat que diuen que comportaran. Les protestes es van intensificar aquest estiu quan el govern d’AraMoià va iniciar l’expedient mitjançant decret d’alcaldia per començar els tràmits de modificació del planejament que hauria de permetre tirar endavant els projectes. Arran d’això, es va convocar una protesta a l’Ajuntament coincidint amb la celebració del ple municipal i van exposar que tenien recollides 3.696 signatures (1.764 de Moià).

La proposta inicial que planteja el govern municipal d’AraMoià afecta uns terrenys de 25,7 hectàrees adjacents al polígon del Prat adquirits fa un temps pel propietari de l’escorxador, amb l’objectiu d’ampliar-lo. L’operació preveu la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície per a la planta de biogàs a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més, just al costat de l’escorxador, per poder engrandir les instal·lacions.

23 desembre 2024

Regió7

Ecologistes del Moianès inicien una campanya ciutadana per frenar tres grans parcs solars

El Fanal defensa que el futur a la comarca passa per les comunitats energètiques i ha posat en marxa una recollida de firmes contra els projectes de grans companyies


Parada informativa i de recollida de firmes de El Fanal al mercat de Moià EL FANAL


David Bricollé
Moià | 27·09·23 | 06:26

Ecologistes del Moianès han posat en marxa una campanya ciutadana per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny (l’equivalent a 65 camps de futbol). L’entitat El Fanal és la que lidera aquesta iniciativa, per a la qual ha començat una recollida de firmes per reclamar l’aturada dels projectes amb una parada al mercat setmanal en què informa de la situació. Argumenta que l’aposta passa per les comunitats energètiques i les iniciatives d’autoconsum, i per seguir «el que estableix la Llei de canvi climàtic», que estableix que «les renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana».


Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders (dels quals ja ha informat Regió7), i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees) i el del Pla de les Quingles (35,9 ha), i el tercer al sector del Prat de Moià, de 6,6 hectàrees de superfície.


L’entitat ecologista argumenta que darrera dels macro projectes de renovables hi ha grans empreses i que «no és el bé comú el que els mou, sinó exclusivament la defensa del monopoli econòmic». En aquest sentit, exposa que «l’alternativa és una transició energètica descentralitzada i en mans de la ciutadania en forma de comunitats energètiques, en front dels oligopolis que continuaran imposant els preus que els donin majors beneficis». El Fanal subratlla que a la comarca ja es treballa en aquest camí de la transició energètica a través de la cooperativa Moianès Sostenible, i afirma que «l’autoconsum d’energia als habitatges i empreses del Moianès generarà molts més llocs de treball locals que els grans parcs solars». A més, exposa que les teulades del Moianès podrien generar «entre 1,67 i 2,10 vegades el consum actual d’electricitat», i que en aquests moments només hi ha el 7,3% de les instal·lacions potencials.


Fonts de El fanal també recorden i remarquen que en un dels últims plens del passat mandat el Consell del Moianès va aprovar per unanimitat la proposta presentada conjuntament per aquesta entitat i la Cooperativa Moianès Sostenible per elaborar un estudi sobre les potencialitats de la comarca per generar energia en teulades i espais degradats, «un pas més per aconseguir una transició energètica justa i que també garanteixi la conservació dels espais naturals i la biodiversitat de la nostra comarca». L’entitat ecologista també ha mantingut trobades amb els partits polítics «de pràcticament tots els Ajuntaments» per «convèncer tothom de la importància d'omplir primer les teulades i espais degradats».

Pel que fa als parcs en tràmit, tal i com va explicar aquest diari el mateix Ajuntament de Calders ja ha posat de manifest la seva oposició al desenvolupament del projecte de més envergadura, el de les Quingles, que es troba en fase d’exposició pública. La nova infraestructura es faria just al costat del camp solar de de la finca de Can Canadell, que la Generalitat de Catalunya ha autoritzat aquest estiu i que sí que compta amb el vistiplau del consistori, que defensa que s’ha de fer un desplegament «moderat» dels parcs solars i que ha decidit presentar al·legacions al nou projecte per evitar que es tiri endavant.

La nova planta fotovoltaica, impulsada per l’empresa VLT Investment, dedicada a la producció energètica, s’ubicaria a la zona del Pla de les Quingles, al camp de conreu més gran del terme municipal, i ocuparia una extensió d’aproximadament unes 40 hectàrees. Igual que la que es preveu fer a Can Canadell, just al costat, aprofitaria la seva proximitat amb la subestació elèctrica d’Endesa per poder-se connectar fàcilment a la xarxa elèctrica. El projecte es troba en aquests moments en fase d’exposició pública.


D’altra banda, la Generalitat ja té aprovat el projecte de construcció del parc solar fotovoltaic projectat a la finca de Can Canadell, promogut per l’empresa de carburants Meroil, que serà el primer que s’instal·larà al municipi. En concret, el parc es preveu ubicar-lo en una zona ocupada per camps a la dreta de la carretera N-141c, just després de la subestació elèctrica i la finca de Can Canadell. El seu propietari veu de bon ull la instal·lació d’aquest parc en uns terrenys que actualment es dediquen al cultiu de camps de cereals, amb poca rendibilitat. 

27 setembre 2023

Regió7

Grups ecologistes s’oposen a la construcció d’una depuradora en espai protegit a Oló

Tres col·lectius proposen ubicacions alternatives i demanen a l’ACA que aturi el projecte i el replantegi

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 06·04·23 | 06:25



Indret on es vol ubicar la depuradora ARXIU PARTICULAR

El FANAL Grup Ecologista del Moianès, Depana Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i el col·lectiu 168 ciutadans, reclamen a l’ACA la paralització i revocació del projecte de construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló i Santa Eulàlia per considerar-la il·legal perquè es preveu ubicar en un espai protegit. No estan en contra de la depuradora però proposen alternatives fora d’aquest àmbit i demanen a l’administració que redacti un nou projecte en què es tinguin en compte aquestes altres opcions.

Els tres grups, que es defineixen com a col·lectius culturals, naturalistes i conservacionistes, denuncien que lloc on es vol construir el futur equipament està contemplat per la legislació del 2010 com a Paratge d’Especial Interès Natural amb el nom de Moianès i riera de Muntanyola, resseguint la vall i el curs fluvial de la riera d’Oló al llarg d’1,2 quilòmetres. A més, és dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic per la presència de la llúdriga i del gavó fruticós, a banda d’altres espècies com el duc, l’àguila marcenca, el roquerol, una espècie de cranc autòcton, o la papallona nocturna graèllsia. Igualment, asseguren que és un indret vulnerable perquè és un sistema de vegetació de ribera, i entre altres coses perquè acull dos afloraments salins d’interès hidrogeològic i únics al Moianès; així com el Brai de Santa Maria d’Oló, de valor geològic; i perquè és una àrea «d’alta connectivitat ecològica terrestre», apunten aquests grups. Diuen que els ens defensors del projecte, des de l’ACA, fins a l’Ajuntament d’Oló, Aigües de Manresa i la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, «tenen coneixement fefaent i administratiu que la ubicació és il·legal en termes de legislació ambiental a l’haver-hi alternatives viables tècnica i econòmicament», i tanmateix mantenen la proposta. Els ecologistes els acusen «d’haver ignorat volgudament» aquestes alternatives, com les que va presentar el 2017 l’empresa Proiectum Civitas Ingenieria Civil (per encàrrec de la pròpia ACA), i temen que ara també s’ignorin les que proposen ells. En aquella ocasió es van descartar les opcions plantejades, entre altres coses, «per temes econòmics i ambientals» pel fet, per exemple, de ser poc allunyades de nuclis habitats.

Uns arguments donats pels promotors del projecte contra les opcions de Proiectum que ni FANAL, ni Depana, ni el col·lectiu 168 ciutadans, no comparteixen, i ara són ells els que han posat alternatives sobre la taula. Totes elles situen la depuradora fora de la superfície limitada pel PEIN i en un únic edifici tancat que inclou l’extracció regular dels fangs hidratats generats. Entre altres beneficis, aquests grups destaquen que les alternatives proposades «són tècnicament possibles en termes d’eficàcia i eficiència, més barates o semblants, s’ubiquen en zones no inundables, i permeten connectar en un futur amb l’actual estació depuradora autònoma del Raval de la Rovirola». D’entre les opcions que ells mateixos proposen, els col·lectius ecologistes consideren especialment òptima la ubicació a la capçalera del torrent d’Altimires, al sud oest del cementiri d’Oló. És fora del PEIN, i diuen que és la millor «pel seu menor impacte ambiental».

6 abril 2023

Regió7

«Els efectes del canvi climàtic són a la vista de tots»

Montserrat Clapers Aibar
Entrevista Montserrat Clapers Aibar. Biòloga, el 1992 va ser cofundadora de Gaia, serveis ambientals, de Moià. Ella i la seva germana Pilar són dues persones de referència en múltiples temes mediambientals. Han ajudat molts ajuntaments, empreses i institucions a implementar polítiques respectuoses amb el planeta





Moià . Entrevista a Montserrat Clapers . Bióloga Ambientalista Àlex Guerreo Maestre
Pere Gassó Ollé
Moià | 25·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:41

Anava a estudi a l’institut Lluís de Peguera de Manresa, que era el centre de referència per als alumnes de Moià. Un mural reivindicatiu del grup ecologista L’Alzina, al passeig de Pere III, li va fer obrir els ulls. No podia romandre amb els braços plegats davant les amenaces que planejaven sobre el medi ambient. El planeta necessitava i necessita activistes per protegir-lo. Era a principis de la dècada dels vuitanta quan ella dubtava de quins estudis universitaris escollir. En veure el mural, Montserrat Clapers Aibar, nascuda a Moià el 1963, va decidir que el seu futur passava per la biologia. Fa 30 anys, conjuntament amb la seva germana petita, Pilar, també biòloga, van crear una de les consultories ambientals amb una trajectòria més dilatada. L’equip de professionals de Gaia, serveis ambientals, amb seu a Moià, ha treballat per a múltiples ajuntaments i administracions públiques, així com per a empreses. La Montserrat i la Pilar Clapers són activistes del grup ecologista i cultural El Fanal del Moianès, entitat que van participar en la seva creació, el 1987.


Enguany, Gaia celebra els seus 30 anys de vida. Vau ser de les pioneres en aquest sector.

Cadascuna pel seu compte, la meva germana i jo ja treballàvem en temes de medi ambient, fins que un dia, el 1992, vam haver de constituir-nos formalment com a empresa per poder optar a una licitació. Va néixer Gaia i, des d’aleshores, hem mantingut una àmplia cartera de serveis.

Aquell 1992 hi va haver la cimera de Rio que havia de ser un gran revulsiu perquè tot el món fos més sostenible...

En aquell moment, les persones que estàvem implicades en la defensa del medi ambient hi havíem dipositat moltes esperances. Es va crear l’Agenda 21, que la van subscriure 172 països i que abordava molts àmbits per a un creixement sostenible. Semblava que tothom s’havia posat a la feina, però molts dels acords no s’han complert. Després hi ha hagut moltes altres cimeres, la darrera fa poc a Egipte, i la sensació és que avancem molt poc. Sí que hi ha més gent conscienciada, però les accions importants no avancen al ritme que caldria. Els efectes del canvi climàtic ja són a la vista de tots.

Aquest any, amb temperatures extremes i sequera, s’ha parlat més que mai de canvi climàtic.

Esperem que aquest episodi que hem viscut aquest any serveixi perquè tots els països es posin les piles. En algunes coses ja no hi som a temps perquè el canvi climàtic no és una ficció. L’augment de les temperatures és un fet. A finals dels anys 80, els professors i catedràtics de botànica ja ens alertaven dels efectes que tindria el canvi climàtic. Aquelles teories, que preveien un escenari per a l’any 2050, ja les estem vivint actualment.

Convivim amb paraules seductores relacionades amb el medi ambient. Tothom diu que és sostenible, per exemple.

A molts projectes, encara que s’intueix que seran perjudicials per al medi, els acaben posant el segell de sostenibles. Així queda tot arreglat. Tot s’hauria de comprovar. El mateix passava amb els productes alimentaris, que, abans de regular-se, molts portaven l’etiqueta d’ecològics, però no ho eren.

Cada vegada es detecten més problemes en la salut dels arbres dels boscos de les comarques centrals. Per què?

Hi ha la combinació de dos factors. D’una banda, hi ha una gestió insuficient d’algunes masses forestals i, d’altra banda, el canvi climàtic. Aquest estiu ens han demanat força vegades per què el pi roig (rojalet) que hi ha al Moianès està malament. Segur que la falta de pluges hi té molt a veure. Aquestes espècies, que se’n diuen eurosiberianes, necessiten una pluviometria anual que vagi entre els 600 i els 800 ml. La realitat és que, entre l’any passat i aquest, no hem arribat als 600. L’estrès hídric implica més malalties per als arbres. És com quan una persona està baixa de defenses, és fàcil que emmalalteixi.

Durant anys, molts ecologistes estaven en contra de la tala d’arbres. Ara, no tant.

Aquí a la comarca sabem que hi ha d’haver un mínim de gestió i que els ecosistemes no són intocables. Sí que hi va haver un temps que, com a conservacionistes, vetllàvem que es preservessin algunes espècies que teníem identificades. A hores d’ara són els mateixos propietaris els que són conscients dels arbres a preservar. Hi ha hagut un canvi, en positiu, per les dues bandes.

Digui’ns alguna de les joies del Moianès que quedi per protegir.

Tenim algunes fagedes situades en una zona límit que els falta aigua, però aguanten per les boires i la humitat. Hi ha un investigador que ens remarca la importància del Moianès en prats secs, amb plantes petites rares. Hauríem de mirar de protegir aquests prats.

Quines energies renovables convenen en aquestes comarques i on s’han de posar?

La majoria de pensadors i grups ecologistes som en la mateixa línia: han d’ubicar-se a prop d’on es consumeix l’energia. Primerament, les plaques han d’anar a les teulades de les cases i de les naus industrials. Els parcs solars i eòlics cal posar-los en zones degradades, no malmetent camps de conreu, ni en espais naturals d’interès per a la conservació de la biodiversitat. El problema és que a Catalunya queda poc espai perquè s’ha construït molt.

I com ho veu que es posin plaques a la muntanya de runam salí de Sallent?

El que cal és eliminar la muntanya amb tot el runam. Si ara s’hi posen plaques, el runam no s’eliminarà mai.

Si es trobés un negacionista del canvi climàtic, què li diria?

Que es documentés a partir de tots els estudis científics que s’han publicat. I si no n’hi hagués prou, li diria que anés pel món per constatar una realitat que comença amb l’increment de temperatura global.

Vostès assessoren en matèria de mobilitat sostenible.

Toca fer molta feina de sensibilització per aconseguir que el cotxe es quedi al garatge i que s’utilitzi més el transport públic. El cotxe elèctric tampoc no serà la solució perquè per fer les bateries es necessita recursos naturals finits. Haurem de veure si la solució serà l’hidrogen, però, ara per ara, per generar-ne cal molta energia. Som en una època que veurem molts canvis.

Què en pensa de les anelles verdes que coronen alguns municipis grans?

Són interessants perquè es preserven espais naturals d’interès al voltant de la ciutat. Manresa és un bon exemple d’anella verda.

Li sembla que la fusta tornarà a tenir valor per a la construcció d’habitatges?

Falta molt camí per fer, però la fusta torna a tenir protagonisme. Cal que sigui així perquè convé que es gestionin els boscos per reduir el risc d’incendis forestals. L’aprofitament de la fusta per a pèl·let i estella com a combustible també és un pas endavant. I aquest any s’ha incrementat el seu valor.

A les llars, els més petits solen ser els que donen consells de reciclatge a pares i avis.

Hem fet molta educació ambiental per a totes les edats, però sobretot a escolars de diferents comarques. Hi ha anècdotes de pares i mares que ens expliquen que els fills són implacables amb el reciclatge.

El reciclatge porta a porta genera controvèrsia a molts pobles.

Hem participat en la implantació en força pobles. Per sort, la gent que ja reciclava s’hi adapta bé i ràpid. Sempre hi ha petits nuclis de persones que hi posen pegues, però intentem que vegin els beneficis del reciclatge. Gràcies al porta a porta, molts pobles han passat de reciclar el 30% al 80%.

A Moià, des de fa un quant temps, es parla del llop que ronda per la zona. Què en dieu els ecologistes?

Jo, com a biòloga, em va satisfer saber que hi havia un llop al Moianès, però, és clar, després saps que ha atacat el ramat i ha generat perjudicis... Els d’El Fanal i ramaders hem creat un grup de treball per aconseguir de la Generalitat unes compensacions justes.

El Moianès viu amb impotència la plaga dels porcs senglars.

El principal problema per reduir el nombre de porcs senglars és que no té depredadors. Només hi ha els caçadors, que, si més no, eliminen una part dels exemplars. És molt difícil reduir-ne les poblacions. Hi ha caps de setmana que aquí a la comarca se’n poden caçar seixanta, setanta o més.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

No sempre.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Perseverança i poca paciència.

Quina part del seu cos li agrada menys?

El nas.

Quant és un bon sou?

El que et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

101 coses que hauríem de fer per conservar la natura.

Una obra d’art.

El Guernica de Picasso.

En què és experta?

En biodiversitat, espais naturals i educació ambiental.

Què s’hauria d’inventar?

Gent valenta per defensar el planeta.

Déu existeix?

Depèn del moment.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

L’ecòleg Ramon Margalef.

Un mite eròtic.

Tarzan era un personatge interessant.

Acabi la frase. La vida és...

Curta.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Regular.

Tres ingredients d’un paradís.

Mar, palmera i llibre.

Un lema per a la seva vida.

Lluita.

25 desembre 2022

Regió7

Entitats ecologistes del Moianès demanen una anàlisi dels recursos hídrics de la comarca

Reclamen un estudi exhaustiu de la quantitat i la qualitat de l'aigua del subsòl i garantir les reserves

jordi escudé 21.03.2018 | 07:31

Entitats ecologistes del Moianès demanaran al Consell Comarcal i a l'ACA l'elaboració d'un estudi hidrogeològic que analitzi l'estat dels aqüífers, fonts i aigües subterrànies que abasteixen la comarca. «Volem saber quins recursos tenim per saber quina gestió n'hem de fer», explica Bernat Torras, de La Cosa Nostra. Membres d'aquesta entitat, i també del Fanal i dels Quatre Gats, han iniciat una recollida de signatures per demanar aquest estudi, aprofitant xerrades i activitats que faran per tota la comarca.
El Moianès és situat en un altiplà sense grans rius ni rieres provinents del Pirineu que el travessin, de manera que «tenim una dependència molt gran del subsòl». Per això es demana un estudi detallat sobre la quantitat i la qualitat de l'aigua del subsòl, i a partir d'aquí, «poder planificar quina comarca volem, intentant que no se'n faci un mal ús, i que hi hagi prou reserves tant a nivell domèstic com agrícola i ramader o industrial», apunta Torras. De moment, la petició d'aquest estudi ja s'ha fet arribar al Consell Comarcal, i també es reclamarà a l'ACA.

Es licita la depuradora
Aquesta demanda s'afegeix a les reivindicacions que ja s'han anat fent aquests darrers anys per part de grups ecologistes sobre la necessitat de mantenir neta l'aigua en superfície, especialment la de la riera de la Tosca i del riu Calders i afluents. Els seus cabals estan molt castigats per la brutícia i les escumes d'aigües amunt que s'hi acumulen arrossegades per la pluja, i pel fet que la depuradora de Moià ha quedat petita i no pot tractar tota l'aigua que rep.
Sobre aquesta qüestió, també s'han anunciat nous progressos, especialment els que afecten la depuradora. En un acte organitzat fa uns dies per La Cosa Nostra a Moià, l'alcalde, Dionís Guiteras, va anunciar la previsió de licitar les obres de la nova depuradora al ple del proper 28 de març, amb la idea que es pugui començar a construir a final d'any i entri en funcionament al llarg del 2019. Es tracta d'una infraestructura totalment nova que substituirà l'actual, i que hauria de garantir el tractament de tot el cabal que rep. Costarà uns 4,7 milions, i l'execució es cobrirà amb un ajut de la Diputació.
A banda de la depuradora, i segons fonts de La Cosa Nostra, també es preveu que l'escorxador del Moianès pugui abocar directament a la llera sempre sota uns paràmetres estrictes controlats per l'ACA. Igualment, Moià està a punt d'aprovar una actualització de l'ordenança municipal d'abocaments, «més clara i posada al dia a nivell de permisos, sancions i responsabilitats», diu Torras, com una mesura més contra la contaminació del riu.
Les entitats ecologistes preveuen noves activitats a curt termini. De cara al 8 d'abril, El Fanal organitzarà una xerrada sobre consum responsable i banca, i Els Quatre Gats en faran una sobre la situació del sector del porcí a la comarca, el 26 de maig.

21 març 2018

Regió7