La C-59, una carretera que protegeix la fauna del Bages

Les millores que s’estan fent al principal eix viari que connecta el Moianès amb el Vallès, incorporen tanques cinegètiques i corredors habilitats en diversos trams per augmentar la seguretat




Una de les tanques que s'han instal·lat a la C-59 / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià07 SET 2026 6:26Actualitzada 07 SET 2026 9:17


Garantir la coexistència entre vehicles i animals reduint el risc de sinistralitat amb mesures que permetin a la fauna travessar d’una banda a l’altra de la carretera sense perill. És un dels objectius clau de les millores que estan en marxa a la carretera C-59 el seu pas pel Moianès i el nord del Vallès Oriental, i que són ben visibles allà on ja s’ha actuat, ja sigui amb l’obertura de diversos corredors que permetin aquest pas, o amb la disposició de tanques i barreres per evitar-ho en aquells trams on això suposaria un risc tant per als conductors com per als animals.


Aquest seguit d’actuacions s’han anat fent en tots els trams de la C-59 a mesura que s’anava condicionant la carretera, començant pel de més risc, entre Moià i Castellterçol, però després també entre Castellterçol i Sant Feliu de Codines passant per Sant Quirze Safaja. El condicionament d’aquesta part de la carretera es va enllestir l’estiu passat, tot i que no ha estat fins més tard que s’hi han anat completant els passos i s’han acabat d'instal·lar tanques cinegètiques.


De fet, el Departament de Territori va decidir, a final del 2024, incrementar les actuacions inicialment previstes en aquest tram de carretera amb un cost afegit de 2 milions d’euros i, entre altres coses, això també implicava ampliar el nombre de passos de fauna, tenint en compte que en aquesta via tot sovint s’havien de lamentar accidents per atropellaments o topades amb animals. Per això, en el projecte de millora es van preveure diverses obres de drenatge per adequar-hi aquests passos de fauna, en molts casos com a passos inferiors, així com la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera en els punts de més risc, i passos canadencs formats per barres metàl·liques en accessos al vial per impedir que hi entrin animals, i d’aquesta manera reconduir-los cap a aquests passos expressament habilitats perquè puguin travessar la carretera sense perill d’atropellaments.


Precisament, aquests punts més sensibles i proclius a l’accidentalitat pel creuament d’animals, en bona part concentrats entre Moià i Castellterçol, es van detectar a partir d’un estudi previ a la redacció del projecte. Es va fer un recorregut exhaustiu sobre el terreny, i això va fer possible identificar, per exemple, les zones on ja hi ha torrents naturals que permeten el pas per sota de la carretera, i aquelles altres en què l’orografia no ho permet i calia fer passos superiors o prendre algun altre tipus de mesura.
Nous elements

Les obres en aquesta carretera no s’han acabat, i en aquest sentit, es preveuen mesures similars en la resta del vial projectat, però encara pendent de fer, com són la variant de Sant Feliu de Codines; on es contempla un fals túnel a la zona de Can Bosc que farà les funcions de pas de fauna i connector; o les actuacions de millora cap a l’oest, en el tram de la C-59 entre Moià i Santa Maria d’Oló passant per l’Estany.

Els terminis previstos per a aquestes obres pendents ja estan més o menys encarrilats. Segons aquest calendari, primer es farà la variant de Sant Feliu de Codines, que ja està adjudicada per un import de 43,4 milions d’euros i les obres haurien de començar en les pròximes setmanes amb l’objectiu que estiguin enllestides entre final del 2028 i començament del 2029. Tindrà quatre quilòmetres de longitud, i discorrerà per l’oest del nucli urbà, majoritàriament amb una secció de dos carrils més un tercer en sentit Moià per facilitar els avançaments.


Pel que fa a la millora de la C-59 entre Moià i la seva intersecció amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, anirà més tard. De moment, tot just s’està en la fase d’aprovació del projecte, sense que hi hagi una data concreta per a l’inici de les obres.

7 setembre 2026

Regió7 

Territori enllestirà a la primavera la millora de la C-59 al Moianès, amb un cost afegit de 2 milions

Les obres acabaran suposant una inversió de 8,5 milions, ja que s’hi han incorporat actuacions a posteriori, com ara un nou carril d’avançament

Entrada sud de castellterçol, un dels trams que ja presenten un nou aspecte / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià 27 DES 2024 16:34


El que fa tres anys es preveia com una actuació de retocs amb una inversió d’1,5 milions, i que quan es va adjudicar ja era una obra més general de 6,4, finalment s’ha acabat convertint en un projecte global que haurà suposat un total de 8,5 milions per aconseguir que un dels trams del Moianès de la complicada C-59 (via de connexió cap al Vallès) es converteixi en una carretera força més segura i practicable. El departament de Territori hi ha anat incorporant millores a mesura que mantenia un diàleg amb els agents de la comarca i n’escoltava les demandes, i ara es preveu que aquest projecte en execució estigui plenament enllestit la primavera del 2025 o, fins i tot, durant el primer trimestre.

Una de les actuacions sobrevingudes més rellevants de les que s’hi han afegit és la construcció d’un nou tram amb carril d’avançament (el que ara es coneix tècnicament com a 2+1) que s’habilita abans de l’entrada nord de Sant Feliu de Codines, un dels extrems de l’àmbit que abasta el projecte en execució.


David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, detallava que «tot allò que estava inicialment en el projecte, l’ampliació de trams amb vorals trepitjables, la millora del ferm, els elements de contenció, les parades de bus, està molt avançat. Però dels aspectes que hem anat incorporant al novembre n’hem començat el nou tercer carril, perquè hem considerat que sense aquesta actuació quedava un tram molt llarg sense poder avançar». Prat destacava el fet que «el projecte ha anat incorporant millores arran de les reunions que anem mantenint amb els ajuntaments i associacions del territori, i creiem que això és positiu. Aquest tercer carril, per exemple, no hi era i ens ha obligat a modificar el projecte, però ens ho han traslladat, ho hem valorat i hem entès que era raonable per motius de seguretat».

Més trams ampliats

Prat precisava que també s’han fet més quilòmetres dels inicialment previstos ampliats amb cunetes trepitjables «i hem potenciat la intervenció en les parades d’autobús. Per exemple, millorant encara més els carrils per accedir-hi. I hi ha altres mesures de caràcter ambiental, com ara l’ampliació dels passos de fauna també ampliats. Però alguns aspectes ja formen part d’un altre projecte, tot i que els estem treballant en paral·lel, perquè estàvem al límit del que contractualment hem pogut introduir dins del pressupost de l’obra per poder dur a terme les actuacions addicionals».
Una de les mesures principals és ampliar el traçat amb cunetes trepitjables / OSCAR BAYONA

Si es compleix el termini ara anunciat (primavera de l’any vinent) hauran estat dos anys d’obres, ja que es van començar el maig del 2023. Aquest projecte en execució abasta un tram de 16,5 quilòmetres, el que va des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, fins a la zona urbana de Sant Feliu de Codines, i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. No es varia cap punt del traçat, i les principals actuacions són l’ampliació de trams, la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals en un dels punts més perillosos i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals.

Amb les obres ja fetes o en execució s’afavoreix la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’ha construït una rotonda de 36 metres de diàmetre, i s’ha donat continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, s’habiliten carrils centrals per a les maniobres d’entrada i sortida. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits i minimitzar els xocs frontals, s’implanta un separador en un tram de 2,2 quilòmetres detectat com a especialment conflictiu, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Es fa amb una franja central vermella per fer més visible la separació en la conducció.

Mesures per eviar accidents amb fauna

Per evitar accidents amb fauna, que sovintegen en aquesta carretera, s’han estat condicionant obres de drenatge com a passos de fauna; es col·loquen tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’habiliten passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construeixen nous passos de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

En paral·lel, David Prat destacava que s’està acabant de redactar el projecte per donar continuïtat a aquesta millora de la C-59 en l’altre tram que afecta la comarca del Moianès. El que va des de Moià, al punt on s’acabarà ara, fins a la connexió amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. Es tracta d’un tram de 15 quilòmetres, que al llarg del primer semestre de l’any que ve se n’hauria de conèixer la intervenció prevista, pendent després del pressupost per poder-la materialitzar.

27 desembre 2024

Regió7

Descobreixen restes "insòlites" de rinoceronts, cavalls i ossos de les cavernes a la Cova de les Teixoneres de Moià

Els animals tindrien 230.000 anys d’antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l’ecologia de la zona

ACN

ACN
Moià 23 JUL 2024 13:08 Actualitzada 23 JUL 2024 13:41


La campanya d’excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba la recta final després d’un mes de feina. L’investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l’ACN que enguany han fet una campanya “de canvi d’estratègia” després d’uns anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s’ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d’antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una “acumulació faunística insòlita”. En concret, s’han trobat restes “d’animals molt grans” com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l’os de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una “perspectiva molt interessant” de com era el paisatge i l’ecologia de la zona.


L’any 2023 l’equip investigador de l’IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià. Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d’un infant de 6 anys l’any 2016. Enguany, l’equip investigador ha volgut fer un “canvi d’estratègia” i continuar fent prospeccions tant a l’interior com a l’exterior de les coves després de diversos anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat, segons ha explicat Rosell.


La campanya ha donat els seus fruits i en una prospecció que s’ha fet a l’estrat de més de 230.000 anys d’antiguitat ha aparegut “una acumulació faunística insòlita”. En concret, ha relatat Rosell, s’han localitzat restes d’animals “molt grans” com són rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i ossos de les cavernes. Això, detalla l’investigador, “ens donarà una perspectiva molt interessant per veure com era el paisatge i l’ecologia de la zona”. A més, es podrà observar “com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals”. Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. “De moment ja ha aparegut alguna eina i això ens demostra que hi van ser”, assegura.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs s’han centrat en excavar la zona exterior de la cavitat, una zona que fins ara no s’havia explorat. L’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes -una espècie d’os que es va extingir fa més de 27.000 anys-. La Cova del Toll, explica l’investigador, és un lloc hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s’han trobat eines i també marques lítiques als ossos des animals i, per això, volen buscar “el lloc on els neandertals processaven els ossos de les cavernes”.
 

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià. Les restes localitzades l’any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Un dels aspectes que s’està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que si fos així podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.


Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d’ADN i en aquests moments s’estan mostrejant diverses restes que s’han anat trobant i se n’estan buscant de noves als sediments. “Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals”, conclou.

23 juliol 2024

Regió7

El pressupost del Govern per a aquest any preveu potenciar la millora de la C-59 al Moianès

A banda de completar les obres en execució en un tram de 16 km, s’inclou la variant de Sant Feliu i el projecte per millorar el tram des de Moià fins a l’eix Transversal

Pas del trànsit per l'estret vial de la C-59 per l'interior del nucli urbà de Sant Feliu de Codines ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià | 04·03·24 | 06:25

La millora de la C-59, un dels principals eixos viaris per a la connexió del Moianès (en aquest cas, principalment cap al Vallès), tindrà continuïtat i es veurà clarament reforçada si s’aproven (i es compleixen) els pressupostos de la Generalitat que, de moment, han pactat ERC i PSC. En concret, a banda de finalitzar les obres que s’estan portant a terme des de fa gairebé un any en el tram que va des de la sortida sud de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines, la proposta de pressupostos preveu una peça que, tot i que es troba just a fora dels límits del Moianès, és clau per a la transformació de la mobilitat de la comarca per aquest corredor. Es tracta de la construcció de la variant de Sant Feliu, que és el gran coll d’ampolla d’una carretera ja de per si prou complexa. Alhora, l’acord també recull el compromís de finalitzar la redacció del projecte per condicionar l’altre tram d’aquesta carretera que afecta de ple el Moianès, el que va des del nucli urbà de Moià fins a enllaçar amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló.


Pel que fa a la variant, l’acord parla de destinar-hi en aquest pressupost un total de 41 milions d’euros, que equival al cost total de la variant. Tanmateix, l’objectiu és que aquest 2024 serveixi per portar a terme tots els tràmits administratius per poder iniciar l’obra, de manera que en el millor dels escenaris se’n fes l’adjudicació a final d’any i els treballs es comencessin a executar l’any vinent.


De fet, la Generalitat ja va redactar l’any 2016 el projecte de la variant, però ara fa un any l’entitat ecologista ADENC alertava que la declaració d’impacte ambiental (un dels documents essencials de tota obra d’aquestes característiques) havia caducat i que, per tant, és un dels tràmits que s’ha de fer de nou.


El de Sant Feliu de Codines és el punt més problemàtic de la connexió del Moianès per la C-59, ja que el trànsit d’aquesta via creua pel mig del nucli urbà, per carrers estrets i que obliguen a disminuir al màxim la velocitat i en què fins i tot és difícil l’encreuament entre dos vehicles de gran tonatge.

El projecte que es va redactar fa vuit anys preveia una variant de 4,1 quilòmetres i una amplada variable d'entre 10 i 13,50 metres. Una via d'un sol carril per sentit excepte en els trams de més pendent, on es plantejava un tercer carril per afavorir l'avançament dels vehicles lents. Una de les obres més singulars de la variant seria un viaducte d'uns 500 metres que hi haurà a la banda sud per sobre del torrent de Can Bosc, prop del quilòmetre 20, on s'iniciaria la nova carretera amb una rotonda que distribuirà el trànsit entre aquest futur vial i el traçat actual que permetria accedir a Sant Feliu pel sud. La variant vorejaria el nucli urbà per l'oest i connectaria amb la carretera BP-1241 per anar cap a Gallifa amb una segona rotonda a nivell. El punt final seria a l’altura de l’encreuament amb la carretera C-1413b cap a Centelles. Aquí es preveia una tercera rotonda a nivell.

Aquesta variant, a banda del fet d’estalviar el pas pe nucli urbà i les limitacions que això suposa, suposaria una reducció de 900 metres del recorregut actual. Els càlculs d’aquell moment deien que permetria treure uns 4.000 vehicles diaris del dins de Sant Feliu.


El tram fins a l'eix Transversal

Pel que fa al segons compromís per a la C-59 recollit en aquest acord de pressupostos entre ERC i PSC, es tracta de completar la redacció d’un projecte de remodelació i adequació del tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal (C-25), en terme de Santa Maria d’Oló. Abasta un total de 15 quilòmetres i ha de definir quines són les actuacions necessàries per reformar i posar al dia aquest tram de via, que també connecta amb l’Estany i la urbanització moianesa de Montví de Baix.

Tram de Moià fins a l'eix del que se n'ha de fer el projecte EQUIP D'INFOGRAFIA

Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat que és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital.
Completar l'obra iniciada

I el pressupost en procés d’aprovació també preveu la culminació de les obres que estan en execució en aquesta carretera en el tram que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines. L’obra afecta un recorregut de 16,5 quilòmetres i el que s’hi fa sobretot és una ampliació amb l’habilitació de cunetes trepitjables, renovació del ferm i la implantació d’un separador de fluxos per reduir el risc de xocs frontals. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Per a reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

A més, es milloren dues connexions. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’està enllestint una rotonda de 36 metres diàmetre per fer aquest enllaç, s'adeqüen dues parades de bus existents i es dona continuïtat a les voreres del carrer de Moià.

Rotonda que es construeix a Castellterçol per connectar amb el polígon ARXIU/DAVID BRICOLLÉ

A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Un altre front del projecte previst en aquest tram és el de reduir els nombrosos accidents amb animals que s’hi registren. Entre les mesures previstes que s’estan materialitzant es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs (formats per barres metàl·liques) als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals. 

4 març 2024

Regió7

Usuaris de la C-59 al Moianès consideren que hi cal una transformació de més envergadura

La carretera ja està en plenes obres d’execució del projecte de millora de Moià a Sant Feliu, però els conductors creuen que quedarà curt i que caldria punts del traçat totalment nous


Un dels punts especialment estrets i que ja està en obres, entre Sant Quirze i Sant Feliu DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià | 08·12·23 | 06:25

La carretera C-59, un dels tres eixos principals de connexió viària del Moianès, en aquest cas cap al Vallès (els altres són l'N-141c, que enllaça amb el Bages, i l’eix Transversal, que també hi connecta, alhora que amb Osona) es troba immers en plenes obres, en un dels trams interiors de la comarca. Una intervenció que abasta un traçat de 16 quilòmetres, els que van des de Moià fins al límit comarcal, a Sant Feliu de Codines, que ha de millorar les prestacions i, sobretot, la seguretat d’aquesta via, però que desperta recels entre els usuaris. En línies generals admeten que amb l’execució d’aquest projecte serà millor del que és ara, però que el salt qualitatiu és insuficient, ja que no hi ha canvis de traçat sinó que el punt principal és una ampliació del conjunt de la calçada amb vorals trepitjables.



Treballs per ampliar el voral entre Moià i Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

Actualment, s’està intervenint ja en diversos punts al llarg del traçat, sobretot amb moviments de terra als laterals per guanyar aquesta amplitud (en alguns amb regulació de pas alternatiu amb semàfors) i en la construcció d’una rotonda a l’entrada nord de Castellterçol, en l’accés al polígon industrial El Vapor.

«Tota intervenció és benvinguda i disposar de més espai és la primera necessitat, perquè hi ha trams realment estrets. Però seguirem tenint una carretera revirada en diversos punts i, per tant, perillosa. Hi guanyarem? Sí. El que caldria? Ni de lluny». És l’opinió d’Aleix Garriga, veí de Castellterçol, que gairebé cada dia agafa aquesta carretera cap a Caldes de Montbui. I una visió molt compartida pels usuaris consultats per Regió7 a peu de carretera.

Com Montse Lina, de Moià, que diu que «és veritat que fins que no acabin l’obra no ho podem valorar bé, perquè ara encara es veu molt poc. I guanyar una mica d’amplada ja és molt, perquè hi ha llocs on quan et creues amb un camió se’t fa realment estreta. Però una carretera principal com aquesta hauria de tenir alguns trams totalment nous, perquè si s’actua sobre el traçat actual poc marge hi ha de millora».


Treballs per ampliar el voral entre Moià i Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

Rafael Garrido, que és de Sant Feliu de Codines, però es desplaça un cop per setmana a la capital del Moianès, li dona la raó, i apunta que «seria un bon projecte si el resultat final fos una carretera com el tram entre Castellterçol i l’accés a Sant Quirze Safaja, o tan sols com a la zona de la Fàbrega», un punt entre Moià i Castellterçol, amb força amplada: «això seria una carretera a l’alçada d’una connexió entre comarques. Però la major part dels trams són d’una carretera de tercera divisió».
 

«És un ‘Frankenstein’»


Certament, una de les particularitats d’aquesta via, i que ja assenyalaven en el seu inventari els integrants de la plataforma C-59 Segura, és la irregularitat de traçats que s’hi alternen en un recorregut relativament curt. «És un ‘Frankenstein’», la defineix Arnau Puente, veí de Moià, «sembla feta a pedaços, amb trams especialment estrets, amb revolts i, a més, obacs; i de sobte d’altres amples i de traçat més o menys suau. Si no te la coneixes, és una carretera realment difícil perquè és molt irregular. I, pel que veig, a banda de ser una miqueta més ample, això canviarà poc».

Eva Úbeda, de Castellterçol, utilitza la C-59 gairebé cada dia, sigui cap a Moià o cap a Caldes, i afirma que «és una carretera que et fa sentir molt insegura, perquè és molt canviant, i encara sort que me la conec. Però per a algú poc habitual és perillosa i, sobretot a la nit, fa molta poc que se’t creui algun animal». Veu en les obres que s’estan fent «un petit remei. Però amb tot el trasbals que suposen, que s’entén, crec que el resultat final no serà gran cosa. Hi ha punts on el que caldria és fer-la completament nova».


Tram ample entre Castellterçol i Sant Quirze safaja DAVID BRICOLLÉ

N’hi ha que, en aquesta línia, encara van més enllà a l'hora de demanar una intervenció de més abast: «mentre no es faci una variant a Sant Feliu i s’hagi de seguir passant pel mig del poble, això no es podrà considerar un projecte important ni aquesta una carretera de nivell. No pot ser que en ple segle XXI una via principal com és aquesta per al Moianès passi pel mig d’un poble, amb tot el que suposa per als conductors i per als veïns», afirma Pere Martínez, de Castellterçol.

En conjunt, aquests i altres conductors consultats a peu de carretera conclouen que es tracta d’una via extremadament irregular: plena de revolts, amb trams molt variables quant a prestacions i amplades, tot i que pateix sobretot d’estretors; amb travesseres urbanes. També amb ferm desgastat i malmès (en aquest cas, sí que es renovarà completament) i amb l’amenaça sempre present de la nombrosa fauna que la travessa i que és protagonista involuntari i sofert de no pas pocs accidents. En definitiva, una gimcana viària que centenars de moianesos recorren cada dia al volant.
 

Amplades diverses

Precisament, un dels aspectes que tot sovint ha denunciat la plataforma és que hi ha trams molt heterogenis, alguns de puntuals amb 8 metres d’ample, i després molts d’altres amb tot just 4,5 metres, la qual cosa fa que la conducció sigui complicada i, sobretot, molt tensa.


Tram estret i revirat entre Sant Quirze i Sant Feliu DAVID BRICOLLÉ

En el que més incideixen els usuaris, però, és que l’estretor de la calçada és predominant, fins a l’extrem que en molts punts (com ara ponts) l’encreuament entre vehicles pesants és molt ajustat. Com es deia, el projecte que ja s’està materialitzant té entre els objectius centrals resoldre aquesta manca d’espai amb la construcció de cunetes trepitjables, que permetran donar un sobreample a la carretera. En total es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Tanmateix, és una mesura que no acaba de convèncer plenament els usuaris. «Haver-te de refiar de les cunetes per semblar que tinguis més espai no trobo coherent. La seguretat es guanya amb més amplada de calçada, i més encara en una carretera que, sobretot els caps de setmana, hi passen força ciclistes», valora Antoni Giné, veí de Sant Feliu. 

El perill de la fauna

Un altre dels obstacles especialment temuts pels conductors de la C-59 és la presència recurrent de fauna, en una carretera que s’ha convertit per als animals en una perillosa frontera entre àrees de massa forestal. Hi sovintegen les imatges d’exemplars morts (senglars, teixons, cabirols, gats mesquers, guilles...) després de topades, amb les conseqüències que això suposa per a la sinistralitat viària en aquesta carretera. El projecte d’intervenció preveu l’aplicació de diferents sistemes complementaris, com són condicionar estructures de drenatge per convertir-los en passos de fauna subterranis; la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera i la instal·lació de passos canadencs –formats per barres metàl·liques– en alguns camins d’accés per evitar que els creuin els animals, i fins i tot filats elèctrics per complir aquesta mateixa funció coercitiva.

Per reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.


Rotonda en construcció en l'accés al polígon El vapor de Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

El projecte ara en marxa també preveu millores en accessos a polígons. A l’alçada de l’àrea industrial El Vapor de Castellterçol ja s'està construint una rotonda, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa. 

8 desembre 2023

Regió7

Territori inicia les obres de condicionament de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per millorar-ne la seguretat

L’obra inclou la renovació del ferm, la millora d’encreuaments, el condicionament de parades d’autobusos i mesures per evitar accidents amb animals

Moià | 19·05·23 | 12:22 | Actualitzat a les 14:12



Els treballs a la C-59 tenen un termini d’execució d’11 mesos TERRITORI

El Departament de Territori ha iniciat, amb les tasques prèvies de gestió de serveis afectats, les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per afavorir-ne la seguretat. Així mateix, s’ha constituït la comissió de seguiment de l’obra formada pel Departament, Ajuntaments de l’àmbit on s’actua i representants veïnals. L’obra, que compta amb una inversió de 6,4 milions d’euros, consistirà principalment en el condicionament d’un tram de 16,5 quilòmetres per afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. Els treballs tenen un termini d’execució d’11 mesos.

Les obres que ara comencen abasten el tram de la C-59 entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. Les principals actuacions que s’executaran són la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals. En concret, l’obra inclou la millora del ferm, amb un tractament previ en aquells punts on es detecti més desgast. En alguns trams i en la travessera de Castellterçol s’estendrà una capa de paviment fonoreductora, per a reduir el soroll del pas dels vehicles. També es faran cunetes trepitjables, que permeten donar un sobreample a la carretera. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Els treballs inclouen l’adequació de la senyalització vertical, horitzontal i d’orientació i la millora de les barreres de seguretat i de l’abalisament.

Millores d’accés a les zones industrials

Amb les millores previstes s’afavorirà la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials: A Castellterçol, al polígon el Vapor, es construirà una rotonda al tronc de la C-59, de 36 metres de diàmetre, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es formaran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits, s’implantarà un separador de fluxos en un tram de 2,2 quilòmetres, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Així, es formarà una franja central vermella per a fer més visible la separació de sentits en la conducció i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.
 

Passos de fauna per evitar accidents

Per evitar accidents amb animals, es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

D’altra banda, es construiran apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació.

19 maig 2023

Regió7

Territori inicia les obres de millora de la C-59 entre Sant Feliu i Moià

Els treballs a la C-59 duraran 11 mesos i comporten una inversió de 6,4 milions. Inclouen una nova rotonda a l’accés al polígon El Vapor, de Castellterçol

Una furgoneta a la C-59 entre Sant Feliu i Sant Quirze | Julián Vázquez

Ferran Polo
19/05/2023
Castellterçol

El Departament de Territori ha posat en marxa les obres de millora d’un tram de 16,5 quilòmetres de la C-59 entre Sant Feliu i Moià. Els treballs han arrencat amb les tasques prèvies de gestió dels serveis afectats pels treballs que busquen millorar la seguretat viària en tot aquest tram amb diverses actuacions com la millora del paviment, de diverses interseccions, de les parades de bus o amb la construcció de passos de fauna per evitar accidents amb porcs senglar i altres animals salvatges.

Les obres tenen un pressupost de 6,4 milions i s’executaran durant els propers 11 mesos. La millora de la C-59 era una reivindicació del territori que demanava millores de seguretat en aquesta via. S’ha constituït una comissió de seguiment formada per la Generalitat, els ajuntaments i representants veïnals. L’obra afecta els termes de Sant Feliu, Sant Quirze, Castellterçol i Moià.

Una de les millores que incorporarà la C-59 és un separador de fluxes a la part central de la calçada que separarà els dos sentits de circulació amb l’objectiu d’evitar topades frontals. Es farà en un tram de 2,2 quilòmetres des de la sortida nord del nucli de Sant Feliu fins al terme de Sant Quirze. Hi haurà una franja central vermella per fer més visible la separació dels sentits de circulació.

També es fan dues intervencions destacades per millorar la seguretat a dues cruïlles. A Castellterçol, s’intervé a l’encreuament d’accés al polígon El Vapor on es farà una rotonda de 36 metres de diàmetre a l’eix de la C-59. S’adequaran dues parades d’autobús existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià.

A Moià, es millora l’accés al polígon El Prat. Aquí es formaran carrils centrals per facilitar els girs a l’esquerra. El paviment es pintarà de color vermell per fer-ho més visible. Aquesta actuació evitarà que els camions que van en direcció Barcelona hagin de creuar el nucli de Moià perquè tindran una sortida més directa.

Mapa amb les actuacions incloses al projecte / Departament de Territori

Els treballs inclouen altres accions com la millora del ferm a les zones on està en més mal estat o en punts concrets com el nucli urbà de Castellterçol on es posarà una capa de paviment fonoreductor. També es generaran 6,6 quilòmetres de cunetes trepitjables que permetran donar un sobreample a la carretera. També hi ha previstes millores de seguretat vertical i horitzontal i de les barreres de seguretat.

Un altre dels canvis serà a les parades d’autobús que ara hi ha en aquest tram de la C-59. Es construiran apartadors amb una plataforma independent a la carretera. Això donarà més seguretat als passatgers i als conductors que podran avançar els autobusos quan s’aturin en una parada amb més seguretat.

Passos de fauna

El projecte preveu adequar obres de drenatge existents com a passos de fauna. S’hi col·locaran tanques cinegètiques als marges per encaminar els animals cap als creuaments per sota de la carretera. També es faran passos canadencs que impedeixin el pas d’animals a la calçada des de camins que van a parar a la calçada. Entre Castellterçol i Moià, s’obrirà un nou pas de fauna en un dels punts que concentren més accidents de trànsit per topades amb animals.

Altres millores previstes

Al tram del Vallès Oriental de la C-59, Territori planifica altres millores com la construcció de dues rotondes a l’accés sud de Caldes i a l’accés al barri de Can Valls, la construcció d’un carril segregat per autobusos i una via ciclista i l’ampliació a tres carrils de la calçada en el tram de la variant de Palau-solità.

19 maig 2023

el9nou

Grups ecologistes s’oposen a la construcció d’una depuradora en espai protegit a Oló

Tres col·lectius proposen ubicacions alternatives i demanen a l’ACA que aturi el projecte i el replantegi

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 06·04·23 | 06:25



Indret on es vol ubicar la depuradora ARXIU PARTICULAR

El FANAL Grup Ecologista del Moianès, Depana Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i el col·lectiu 168 ciutadans, reclamen a l’ACA la paralització i revocació del projecte de construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló i Santa Eulàlia per considerar-la il·legal perquè es preveu ubicar en un espai protegit. No estan en contra de la depuradora però proposen alternatives fora d’aquest àmbit i demanen a l’administració que redacti un nou projecte en què es tinguin en compte aquestes altres opcions.

Els tres grups, que es defineixen com a col·lectius culturals, naturalistes i conservacionistes, denuncien que lloc on es vol construir el futur equipament està contemplat per la legislació del 2010 com a Paratge d’Especial Interès Natural amb el nom de Moianès i riera de Muntanyola, resseguint la vall i el curs fluvial de la riera d’Oló al llarg d’1,2 quilòmetres. A més, és dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic per la presència de la llúdriga i del gavó fruticós, a banda d’altres espècies com el duc, l’àguila marcenca, el roquerol, una espècie de cranc autòcton, o la papallona nocturna graèllsia. Igualment, asseguren que és un indret vulnerable perquè és un sistema de vegetació de ribera, i entre altres coses perquè acull dos afloraments salins d’interès hidrogeològic i únics al Moianès; així com el Brai de Santa Maria d’Oló, de valor geològic; i perquè és una àrea «d’alta connectivitat ecològica terrestre», apunten aquests grups. Diuen que els ens defensors del projecte, des de l’ACA, fins a l’Ajuntament d’Oló, Aigües de Manresa i la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, «tenen coneixement fefaent i administratiu que la ubicació és il·legal en termes de legislació ambiental a l’haver-hi alternatives viables tècnica i econòmicament», i tanmateix mantenen la proposta. Els ecologistes els acusen «d’haver ignorat volgudament» aquestes alternatives, com les que va presentar el 2017 l’empresa Proiectum Civitas Ingenieria Civil (per encàrrec de la pròpia ACA), i temen que ara també s’ignorin les que proposen ells. En aquella ocasió es van descartar les opcions plantejades, entre altres coses, «per temes econòmics i ambientals» pel fet, per exemple, de ser poc allunyades de nuclis habitats.

Uns arguments donats pels promotors del projecte contra les opcions de Proiectum que ni FANAL, ni Depana, ni el col·lectiu 168 ciutadans, no comparteixen, i ara són ells els que han posat alternatives sobre la taula. Totes elles situen la depuradora fora de la superfície limitada pel PEIN i en un únic edifici tancat que inclou l’extracció regular dels fangs hidratats generats. Entre altres beneficis, aquests grups destaquen que les alternatives proposades «són tècnicament possibles en termes d’eficàcia i eficiència, més barates o semblants, s’ubiquen en zones no inundables, i permeten connectar en un futur amb l’actual estació depuradora autònoma del Raval de la Rovirola». D’entre les opcions que ells mateixos proposen, els col·lectius ecologistes consideren especialment òptima la ubicació a la capçalera del torrent d’Altimires, al sud oest del cementiri d’Oló. És fora del PEIN, i diuen que és la millor «pel seu menor impacte ambiental».

6 abril 2023

Regió7

Tres vehicles s'accidentes a Calders per esquivar un cabirol que era a la carretera

 13 febrer 2023

Regió7 paper

El Govern executarà al llarg del 2023 la remodelació de la carretera de Moià a Sant Feliu

La Generalitat ha adjudicat per 5,6 milions d’euros les obres de millora del tram de 16 quilòmetres
Tram de la C-59 de l'entrada sud a Castellterçol ARXIU/JOAN CAPDEVILA

David Bricollé
Moià | 10·12·22 | 06:25


La reivindicada millora de la carretera C-59 es començarà a fer realitat al llarg de l’any que ve. La Generalitat ja ha adjudicat el primer tram que es remodelarà en territori moianès, uns treballs que abastaran un total de 16 quilòmetres i per a la realització dels quals s’ha previst un període d’11 mesos. Per tant, els usuaris d’aquesta carretera, en el recorregut entre Moià i Sant Feliu de Codines, hauran de conviure la major part del 2023 amb les obres.

En concret, el projecte s’ha adjudicat per un total de 5,6 milions d’euros a l’empresa CRC Obres i Serveis i suposarà una millora integral d’aquesta via des del punt quilomètric 22 (entrada nord de Sant Feliu) fins al 38,4 (entrada sud de la capital del Moianès). Tal i com ha anat informant aquest diari, l’actuació dona parcialment resposta a una llarga reivindicació dels usuaris de la comarca (canalitzats a través de la plataforma ciutadana C59 segura) per la posada al dia i el reforç de la seguretat en aquesta via, perillosa sobretot per la seva estretor en molts punts, revolts tancats i pel pas freqüent de fauna salvatge. El projecte, però, no preveu la modificació d’aquest tram, però sí una millora integral, sobretot d’amplada, en un tram que comprèn també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja.

A banda d’una millora del ferm, s’habilitaran cunetes trepitjables que han de permetre donar un nou ample a la carretera, ja que l’estretor és un dels principals dèficits d’aquesta via. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. A més, per a reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

Pel que fa a reduir els perills pel pas de fauna, es condicionaran obres de drenatge com a passos inferiors per evitar que en la mesura del possible ho facin per la calçada; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i es faran passos canadencs (formats per barres metàl·liques) als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on s’ha detectat que es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

El projecte ara adjudicat també preveu millores en accessos a polígons. A l’alçada de l’àrea industrial El Vapor de Castellterçol es construirà una rotonda de 36 metres diàmetre, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià.

A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

D’altra banda, el projecte preveu la construcció d’apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació.

En paral·lel a l’execució d’aquestes obres, tal i com va explicar aquest diari, també es redactarà el projecte de remodelació i adequació d’aquesta mateixa carretera C-59, però en aquest cas en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal (C-25), en terme de Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital.

10 desembre 2022

Regió7

Territori definirà a mitjans del 2023 com millora la carretera de Moià a l’eix Transversal

La Generalitat ha adjudicat la redacció del projecte d’intervenció en un tram de 15 quilòmetres, que va des de la capital moianesa fins a Oló, passant per l’Estany
 

El tram que s'estudiarà és estret i ple de revolts QUERALT CASALS


David Bricollé
Moià | 23·11·22 | 06:25
La Generalitat disposarà a mitjans de l’any que ve d’un projecte de remodelació i adequació de la carretera C-59, en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal (C-25), en terme de Santa Maria d’Oló. El Departament de Territori acaba d’adjudicar la redacció d’aquest projecte, que abastarà un total de 15 quilòmetres i definirà quines son les actuacions necessàries per reformar i posar al dia aquest tram de via, que també connecta amb l’Estany i la urbanització moianesa de Montví de Baix. La redacció del projecte ha estat adjudicada a l’empresa Cetres Enginyers per un import de 151.000 euros.

Ubicació del tram de carretera EQUIP D'INFOGRAFIA

Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital. També és una de les reclamacions que la comarca, sobretot a través de la plataforma ciutadana C59 segura, ha posat als últims anys damunt la taula de la conselleria.

Precisament, la redacció d’aquest projecte s’hauria de dur a terme en paral·lel a l’inici de l’execució de les obres de millora d’un altre tram d’aquesta carretera C-59, també fruit en part de la reivindicació i la mobilització que des del 2020 ha portat terme aquesta plataforma i el Consell Comarcal.
 

7 milions per al tram fins a Sant Feliu
En concret, es tracta d’una intervenció a la qual la Generalitat destinarà prop de 7 milions d’euros, i que abasta el tram de la C-59 que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines. L’obra consistirà principalment en el condicionament d’un tram de 16,5 quilòmetres per afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció, que abasta des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, fins a la zona urbana de Sant Feliu de Codines i comprèn també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. Les principals actuacions previstes són la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en interseccions, la implantació d’un separador de fluxos per reduir el risc de xocs frontals i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals.

També s’habilitaran cunetes trepitjables que han de permetre donar un nou ample a la carretera, ja que l’estretor és un dels principals dèficits d’aquesta via. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Per a reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

Millores en accessos a polígons
A Castellterçol, al polígon el Vapor, es construirà una rotonda de 36 metres diàmetre, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià.

A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Un altre front del projecte previst en aquest tram és el de reduir els nombrosos accidents amb animals que s’hi registren. Entre les mesures previstes, es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs (formats per barres metàl·liques) als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

D’altra banda, el projecte preveu la construcció d’apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació. 

23 novembre 2022

Regió7

Antoni Mur, cap dels Agents Rurals: «Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari»

«Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari» PERE GASSÓ OLLÉ

Pere Gassó Ollé

Moià | 02·10·22 | 06:25 | Actualitzat a les 18:09

Segurament és de les persones que coneixen millor tot Catalunya, si més no des del punt de vista del medi natural. La seva responsabilitat professional, com a inspector en cap del cos dels Agents Rurals des del 1998, l’ha portat a trepitjar molts dels municipis del país, a endinsar-se en qualsevol dels espais que tenen competència, com a institució que va més enllà de la funció de policia. Antoni Mur Allué, nascut a Moià el 1964, és un home serè que estima la natura des de petit. Comanda un equip de prop de 500 agents i que, l’any 2024, haurà d’arribar als 800. En la seva dilatada trajectòria professional, ha tingut responsabilitats al Bages i Osona. Fora de la feina, la bicicleta de muntanya li permet la redescoberta periòdica d’un Moianès on hi manté la seva residència i on pot gaudir d’un entorn que, per molt que el conegui, sempre el meravella. La novel·la històrica, sobretot la vinculada amb l’imperi romà o l’edat mitjana, també el fascina.

Moltes persones voldrien tenir una feina com la seva, que li permet estar en contacte amb el medi natural.

És una feina que m’omple i que m’ha agradat sempre. A casa, el pare ja era guarda forestal i el contacte amb la natura ha estat permanent. La meva formació, a Jaca, ja estava vinculada a l’àmbit forestal, i la primera feina va ser al parc natural d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici. Va ser una gran experiència.

L’accés al medi natural s’ha desbordat i fa anys que hi ha muntanyes i boscos que semblen rambles.

És una realitat creixent d’ençà que es van popularitzar els vehicles motoritzats que poden arribar a zones que eren més inaccessibles. La presència humana, sense control, obliga a prendre mesures, com les de limitar l’accés, especialment quan hi ha perill de foc; o buscar fórmules, com la d’arribar-hi a través de transport col·lectiu.

Vosaltres sou testimonis del necessari equilibri que hi ha d’haver entre natura i sector primari.

La protecció del medi natural i l’activitat productiva poden i han de conviure. Nosaltres som una eina més per fer realitat aquest equilibri.

En els darrers anys, es visualitza més la perspectiva dels agents rurals com a investigadors, especialment en relació amb els incendis forestals.

Nosaltres, amb els focs, treballem en tres sentits. Intentem preveure el perill d’incendi; col·laborem en l’aplicació de polítiques forestals i n’investiguem les causes. Sabem que el 90% dels incendis estan vinculats amb l’activitat humana. S’ha aconseguit una reducció progressiva en el nombre d’incendis, però el canvi climàtic fa que s’incrementin els dies susceptibles de grans focs. Cada any hi ha més dies que hi poden haver grans focs.

Sempre queda algun foc pendent de saber-ne l’origen?

Poc més del deu per cent dels focs són per causes desconegudes. La majoria són negligències o accidents.

Aquest estiu, a Manresa, fins i tot un ocell que es va electrocutar en una línia elèctrica va provocar un foc.

Hi ha línies elèctriques que afecten l’avifauna i, en dies de condicions extremes, les electrocucions poden derivar en incendis. Nosaltres sistemàticament inspeccionem i informem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la companyia titular de la línia de tots els incidents. Les empreses fan inversions, però encara hi ha molts suports que no reuneixen les condicions de seguretat adequades.

És força desconeguda la feina que feu al mar amb unitats específiques.

Treballem, especialment, en els entorns marins protegits, com cap de Creus, delta de l’Ebre i illes Medes. A banda, es fan controls sobre la pesca esportiva i professional. La costa, sobretot per l’impacte del turisme, necessita una atenció especial. Col·laborem en estudis del fons marí i, fins i tot, des del mar estem atents a possibles incendis forestals.

Al mar queden molts espoliadors?

Cada vegada menys, però hi ha hagut conflictes amb buscadors de coralls a la Costa Brava. Hi ha un mercat internacional, molt focalitzat a Itàlia, on hi ha indústria transformadora per a joieria. El corall és un bé escàs, cada vegada més cotitzat. El seu comerç pot generar beneficis importants.

Els boscos no s’escapen de les xarxes organitzades per extreure’n bruc, llentiscle o altres plantes.

L’explotació d’alguns productes forestals no està del tot regulada i, per tant, no cal una autorització de l’administració. Sí que necessitarien el permís de la propietat de la finca. Per tant, sense autorització estaríem parlant d’espoli o robatori amb una finalitat de lucre. Des de fa temps, l’administració forestal és al darrere de regularitzar els subproductes, com els casos de la molsa o el llentiscle. Aquesta normativa ens seria molt útil als Agents Rurals.

Però són grups furtius que difícilment compleixen normes de treball o fiscals.

Moltes vegades no van ni documentats. Davant de situacions que considerem irregulars n’informem els Mossos d’Esquadra, que és el cos amb competències de policia integral. Aquests grups solen ser explotats per organitzacions mafioses.

L’accés a la recollida de bolets és un debat etern. Es parla de pagaments per accedir al bosc o de límits de quilos. Se’n poden recollir els quilos que es vulgui?

Ara mateix, sí. Es van fer proves pilot per regular la recol·lecció en una comarca, però no hi ha una norma. Hem de recordar que, a Catalunya, la majoria dels boscos són de propietat privada. Els arbres, la molsa o els bolets tenen un propietari. La immensa majoria no posen obstacles als boletaires, però si es volgués, podrien limitar-ne la recollida. En general, és un tema que no genera gaires problemes. La principal queixa associada als bolets és la massificació i el col·lapse en camins forestals, filats del bestiar oberts, camps de conreu amb vehicles aparcats... Hi ha boletaires amb conductes poc responsables.

En els darrers anys ha sorprès que enmig de masses forestals hi hagués plantacions de cànnabis.

Malauradament, en el dia a dia detectem moltes plantacions que comuniquem als Mossos d’Esquadra. Ells investiguen i decideixen en quin moment es fa la intervenció. La majoria de plantacions, però, són en naus industrials perquè els rendiments són majors. Els drons ens ajuden a detectar plantacions il·legals al bosc o enmig de camps de blat de moro.

En què més us ajuden els drons?

En cartografia o en censos de fauna. Per exemple, els últims censos de cabra hispànica a Montserrat s’han fet amb drons. El que abans ens costava una setmana de treball, ara ho fem en un matí i amb una gran precisió. Disposem de càmeres tèrmiques i zoom potent.

I per detectar incendis forestals?

Som un país, en general, molt poblat, i la immensa majoria de vegades és la població que, a través del mòbil, avisa de qualsevol petit foc. Els drons ens ajuden a controlar el perímetre del foc per evitar que es reprodueixi i són una gran eina per cartografiar la superfície cremada. Amb els drons també controlem que les activitats de les pedreres s’ajusten als permisos.

Deu ser una satisfacció comprovar l’alt nivell de recuperació de la fauna.

Estem en una dinàmica molt positiva en recuperació d’espècies que estaven en perill d’extinció, com l’àliga cuabarrada. En el cas dels ungulats, com els cérvols o els cabirols, va tan bé que genera problemes amb l’activitat agrària i accidents de trànsit.

I com controlen la superpoblació d’algunes espècies?

Ara per ara, el millor mètode de control és la caça. Sabem que hi ha un sector de la població que no ho veu bé, però la caça és necessària. S’ha fet alguna prova a Collserola amb contraceptius, però no es pot plantejar com una solució global.

A Catalunya, cada vegada, hi ha més flora i fauna invasora no autòctona.

En un món globalitzat, fa de molt mal controlar. Hi ha espècies foranes que s’adapten i expandeixen de forma molt ràpida. Si el problema no s’aborda des del primer moment, és molt complicat, malgrat la vigilància que fem.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

Malauradament, no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Paciència i una mica impuntual.

Quina part del seu cos li agrada menys?

Les orelles.

Quant és un bon sou?

El que et fa sentir valorat pel teu treball i et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Una novel·la històrica, tipus Africanus.

Una obra d’art.

El gol de Messi contra el Getafe.

En què és expert?

En aprendre de la gent que en sap.

Què s’hauria d’inventar?

Un sistema d’energia renovable, eficient, econòmic i universal.

Déu existeix?

Crec que no, però...

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Leonardo da Vinci.

Un mite eròtic.

No en tinc.

Acabi la frase. La vida és...

Un regal. Carpe diem.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Bona, amb alguna excepció.

Tres ingredients d’un paradís.

Amics, família i natura.

Un lema per a la seva vida.

Tracta els altres com voldries que et tractessin.

2 octubre 2022

Regió7

Naturalistes del Moianès tiren endavant un projecte de seguiment del gat fer

La primera iniciativa ha estat la instal·lació de càmeres de fototrampeig que s’aniran reubicant per captar si la comarca manté població del felí

David Bricollé. Moianès
20·08·22 | 06:25 | Actualitzat a les 23:22

Instal·lació d’una de les càmeres de fototrampeig per fer el seguiment | EL FANAL


Naturalistes del Moianès tenen en marxa un projecte de seguiment de mamífers carnívors de la comarca, però molt especialment de la població de gat fer. Fonts del col·lectiu han explicat que la iniciativa va començar a prendre forma l’any passat quan el Fanal, col·lectiu Ecologista del Moianès, va organitzar una xerrada sobre l’estudi gat fer a càrrec dels especialistes del Grup de Naturalistes d’Osona i el grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural.


Els promotors del projecte destaquen que «malgrat ser l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya», el gat salvatge o gat fer europeu (Felis silvestris) «és una espècie poc coneguda per la societat». I que com a espècie protegida, «és necessari que es destinin certs esforços a la conservació per tal de garantir la continuïtat de les seves poblacions», motiu pel qual «els estudis de camp són una eina imprescindible per millorar el coneixement d’aquest felí, ja que les mesures de conservació que se’n derivin tindran moltes més probabilitats de ser efectives si s’aconsegueix que les persones hi estableixin un lligam».

En aquest sentit, una de les primeres accions que ha emprès el col·lectiu de naturalistes moianesos ha estat la d’instal·lar el que es coneix com a càmeres de fototrampeig en boscos de la comarca per tal d’esbrinar si encara hi ha exemplars de gat fer al Moianès i, si és el cas, poder determinar-ne la població. Es tracta de càmeres que es deixen al bosc i que es disparen (tant de dia com de nit, amb sensibilitat nocturna) quan detecten el moviment d’un animal.

Inicialment es va demanar una subvenció a l’Ajuntament de Moià que ha permès instal·lar-ne dues i, paral·lelament, el grup promotor va contactar amb altres persones de la comarca que tenen càmeres de manera particular i l’entitat Protegim Moianès, que també en disposa de dues. En total actualment hi ha 7 càmeres en funcionament.

S’ha dividit el mapa del Moianès en quadrícules de 5x5 km, fins a un total de 23. La idea és anar traslladant les càmeres de quadrícula, tenint-les un mínim de 5-6 setmanes al mateix lloc i anar inspeccionant tot el territori. Es calcula que aquesta tasca pot durar més d’un any. Un cop obtingudes les imatges s’ha d’analitzar quins animals han quedat captats i anotar-ho en fulls de registre.

Assessorament del Grup Felis

Fonts del col·lectiu detallen que aquest seguiment «ens aportarà molta informació, no només del gat fer, sinó també d’altres animals que habiten a la zona inspeccionada. Potser tindrem sorpreses! A l’hora de col·locar les càmeres ens ha estat molt útil l’experiència i saviesa del Grup Felis. No és fàcil decidir on s’han de posar les càmeres, cal tenir en compte els hàbitats per on es pot moure el gat fer, quins costums té a l’hora de caçar...».

El gat fer és similar al gat domèstic però de mida més gran, el cos mesura entre 47 i 80 cm, la cua entre 26 i 37 cm. Pot pesar entre 5 i 10 quilos. La cua és molt gruixuda i acaba en una anella ampla de color negre. El seu pelatge és grisós amb ratlles negres verticals a banda i banda del cos.

Un tret que el diferencia del domèstic és que té una ratlla negre que li va del final del clatell fins al final de l’esquena, sense arribar a la cua. Només presenta color blanc a la mandíbula inferior, al coll i a sota de la cua. Les principals amenaces que té són la hibridació amb el gat domèstic i els atropellaments.

El treball del Grup Felis, que assessora els naturalistes moianesos, es va iniciar arran de la primera trobada d’estudiosos del gat salvatge que va tenir lloc la primavera de l’any 2018 a Banyoles, on els assistents van discutir els avantatges de treballar en xarxa per millorar l’estudi del gat fer. La unificació d’esforços va permetre potenciar els diversos projectes i incrementar-ne la seva difusió, tot afavorint la implicació de més persones provinents de diferents àmbits.

Treball en xarxa

El dia 23 de febrer de 2019, es va organitzar una segona reunió al Zoo de Barcelona per tal de donar a conèixer les novetats dels projectes i comentar els avantatges que suposaria la creació d’un grup de treball vinculat a la ICHN. Un grup que, malgrat el nom, no només se centra en el gat salvatge, sinó que inclou al conjunt de carnívors que viuen a Catalunya, dels quals alguns membres del grup en són especialistes. 

20 agost 2022

Regió7

Troben almenys quatre cigonyes electrocutades a l’entorn de Moià

Dilluns a la tarda han arribat un grup d’uns 300 exemplars que han fet aturada a la capital del Moianès, però alguns han aparegut algunes morts sota línies elèctriques
 

Dos dels exemplars que han aparegut morts aquest dimarts PILAR CLAPERS

David Bricollé
Moià | 09·08·22 | 13:22 | Actualitzat a les 16:10

Almenys quatre exemplars de cigonyes van aparèixer mortes ahir a la tarda, molt probablement electrocutades, en una àrea de l'entorn del nucli urbà de Moià, segons han denunciat públicament i amb fotografies que així ho posen de manifest veïns de la zona i representants del col·lectiu ecologista El Fanal. Dilluns a la tarda va aixecar expectació l’arribada a la capital del Moianès d’un nombrós grup d’aquestes aus (es calcula que uns 300 exemplars), que hi van fer aturada, primer en camps segats de l’entorn per alimentar-se, i posteriorment cercant llocs alts, com ara el campanar de l’església, per refugiar-se i descansar.


A la tarda un veí va trobar els animals, almenys quatre exemplars, morts als peus de línies elèctriques, electrocutats. Els que s’han localitzat i fotografiat estaven a la zona del Prat de Moià, a la part sud del nucli urbà. Segons s'ha pogut constatar, les cigonyes havien estat anellades a Alemanya.


Exemplars de cigonya que van arribar en grup a Moià dilluns CRISTINA MORALES

Consultats per Regió7, fonts d'Endesa han explicat que no han detectat que s'hagués produït cap incidència, «la qual cosa és estrany perquè si realment hi ha una electrocució sempre es produeix alguna alteració que detectem, com ara una lleugera desconnexió, ni que sigui per uns segons. Però no hem detectat res. Hem fet el registre de tota la comarca i no ens apareix cap alteració ni tampoc hem rebut notificació d'agents rurals». Tanmateix, les mateixes fonts han assegurat que «ho seguirem, per veure si realment hi ha hagut una electrocució». Segons el col·lectiu ecologista El Fanal, es tracta d'una línia de mitja tensió i l'avís els el va donar una persona que havia presenciat com les aus s'electrocutaven.

Les mateixes fonts han explicat que l'Institut Català d'Ornitologia, amb el que mantenen un contacte estret, està treballant per fer complir la normativa a les elèctriques perquè aquests episodis, del qual n'hi ha força precedents, no es produeixin.

A principi d'agost hi va haver un episodi amb la mort d'almenys 30 cigonyes electrocutades a Llagostera (Gironès) i Cornellà de Terri (Pla de l'Estany). Algunes no van morir a l'acte, sinó que van quedar malferides després de topar contra les línies elèctriques, segons van confirmar en aquell cas els Agents Rurals. Aquestes aus són molt voluminoses i poden electrocutar-se entre elles si una cigonya toca amb un cable i al mateix temps entra en contacte amb un altre animal.

Les empreses elèctriques estan obligades per llei a dur a terme un seguit de revisions a aquestes torres de mitja tensió i fer les reformes pertinents, entre les que hi ha la instal·lació d'aïllants, per mantenir l’avifauna fora de perill. L’any passat, la Fiscalia de Barcelona va imposar una querella pels 255 ocells morts en línies elèctriques que es van arribar a denunciar.

Uns mesos després, la companyia elèctrica Endesa signava un acord de col·laboració amb la Generalitat amb l'objectiu comú de mitigar els riscos de col·lisió i electrocució dels ocells en la xarxa elèctrica, especialment d'aquelles espècies catalogades com amenaçades. Era la primera vegada que se signa a Catalunya un conveni d'aquestes característiques amb una companyia elèctrica.

Fonts del col·lectiu ecologista El Fanal han avançat que, juntament amb l'ICO, «estem planificant fer un cens de torres que no compleixen les mesures de seguretat al Moianès. Ho engegarem de cara de la tardor amb voluntaris que caldrà formar per tal que les puguin reconèixer i ubicar sobre plànol, segurament en col·laboració amb més entitats de la comarca». 

9 agost 2022

Regió7

C-59: la cursa d’obstacles del Moianès

La inversió de 6,5 milions d’euros pretén ordenar un tram de carretera molt irregular, ple d’estretors i on sovint hi ha ensurts amb fauna 

 
David Bricollé
Moià | 18·12·21 | 06:26


Treballs de manteniment dels estrets vorals de la carretera, aquesta setmana | OSCAR BAYONA


La carretera C-59, que connecta el Moianès amb el Vallès per Caldes de Montbui, serà sotmesa a partir de l’estiu vinent i durant un any a una operació d’estètica en un tram de 16 quilòmetres entre Moià i Sant Feliu de Codines. Una intervenció que no en modificarà el traçat, però que ha d’ajudar a mudar la pell d’una via que s’ha convertit en una suma de pedaços. La inversió de 6,5 milions –que dimecres va presentar als alcaldes el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín– pretén resoldre, si més no parcialment, el que s’ha convertit en una cursa d’obstacles per als soferts usuaris d’aquesta via. I és que el que en denuncien els conductors, que han estat els principals promotors de la demanda de millora (canalitzada sobretot a través de la plataforma C-59 segura), és que es tracta d’una via extremadament irregular. Revirada; amb trams molt variables quant a prestacions i amplades, tot i que pateix sobretot d’estretors; amb travesseres urbanes: amb ferm desgastat i malmès; i amb ‘l’amenaça’ sempre present de la nombrosa fauna que la travessa i que és protagonista involuntari i sofert de no pas pocs accidents. En definitiva, una gimcana viària que centenars de moianesos recorren cada dia al volant.

Entrada a Castellterçol | OSCAR BAYONA

Precisament, un dels aspectes que tot sovint ha denunciat la plataforma és que hi ha trams molt heterogenis, alguns de puntuals amb 8 metres d’ample, i després molts d’altres amb tot just 4,5 metres, la qual cosa fa que la conducció sigui complicada i, sobretot, molt tensa.
 

Un dels passos més estrets | ARXIU PARTICULAR

En el que més incideixen els usuaris, però, és que l’estretor de la calçada és predominant, fins a l’extrem que en molts punts (com ara ponts) l’encreuament entre vehicles pesants és molt ajustat. De fet, el projecte que es va presentar dimecres i que es preveu començar a executar l’estiu vinent (vegeu edició de dijous) té entre els objectius centrals resoldre aquesta manca d’espai amb la construcció de cunetes trepitjables, que permetran donar un sobreample a la carretera. En total es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Tanmateix, és una mesura que no acaba de convèncer plenament els usuaris, ja que consideren que les cunetes no donen la seguretat suficient, sobretot quan hi circulen ciclistes.

Un altres dels obstacles especialment temuts pels conductors de la C-59 és la presència recurrent de fauna, en una carretera que s’ha convertit per als animals en una perillosa frontera entre àrees de massa forestal. Hi sovintegen les imatges d’exemplars morts (senglars, teixons, cabirols, gats mesquers, guilles...) després de topades, amb les conseqüències que això suposa per a la sinistralitat viària en aquesta carretera. El projecte d’intervenció preveu l’aplicació de diferents sistemes complementaris, com són condicionar estructures de drenatge per convertir-los en passos de fauna subterranis; la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera i la instal·lació de passos canadencs –formats per barres metàl·liques– en alguns camins d’accés per evitar que els creuin els animals, i fins i tot filats elèctrics per complir aquesta mateixa funció coercitiva.

6,6 milions d’inversió i prop d’un any d’obres previstes per intentar reconvertir aquest camí d’obstacles en una carretera on es minimitzin els ensurts. 

18 desembre 2021

Regió7

Territori injectarà 6,5 milions d'euros a la C-59 per reduir-ne la sinistralitat

El Departament ha adaptat el projecte que es durà a terme entre Moià i Sant Feliu de Codines per millorar-ne la seguretat i evitar els accidents amb animals

ACN
Moià | 15·12·21 | 15:39 | Actualitzat a les 17:46

Vehicles circulant per la C-59, al Moianès ACN


El Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori ha anunciat aquest dimecres que ha elevat a 6,5 milions d'euros la inversió que es farà a la C-59 per millorar-ne la seguretat. Així ho ha explicat el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, als alcaldes del Moianès. S'intervindrà en un tram de 16,5 quilòmetres, entre Moià i Sant Feliu de Codines, i la intenció és que arrenquin l'estiu de 2022 i durin 11 mesos.


Gavín ha justificat l'increment, que inicialment era d'1,5 milions d'euros, a la voluntat que la reforma sigui "integral", incorporant més actuacions per millorar-ne la seguretat i evitar els accidents amb els animals. D'aquest darrer punt destaca la incorporació, pionera, de filats per evitar que els animals accedeixin a la via.

L'obra, que començarà l'estiu vinent, consisteix en el condicionament d'un tram de 16,5 quilòmetres de la C-59, entre Sant Feliu de Codines i Moià. Les principals actuacions previstes són la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en interseccions, la implantació d'un separador de fluxos per reduir el risc de xocs frontals i l'aplicació de mesures per evitar accidents amb animals.
No es modificarà el traçat

En declaracions als mitjans, Gavín ha explicat que l'actuació no comportarà cap modificació en el traçat. Pel que fa al ferm, han especificat des de Territori, es farà un tractament previ en aquells punts on hi ha més desgast. En alguns trams i en la travessera de Castellterçol el que es farà és estendre una capa de paviment fonoreductora, per a reduir el soroll del pas dels vehicles.

En paral·lel es construiran cunetes trepitjables, que permetran donar un sobreample a la carretera. En total es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó.

També, ha especificat Gavín, es modificarà la senyalització de tot el recorregut, les barreres de seguretat i de l'abalisament. A més, per a reforçar la separació de sentits, s'implantarà un separador de fluxos en un tram de 2,2 quilòmetres, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Així, es formarà una franja central vermella per a fer més visible la separació de sentits en la conducció i, d'aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.  

Entre les mesures hi ha la millora dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. També la construcció d'apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d'aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació.
Reduir els accidents amb animals

Amb l'objectiu de reduir l'elevada sinistralitat per accidents amb ungulats, el nou projecte també preveu passos de fauna i canadencs –formats per barres metàl·liques- per impedir el pas d'animals. A més, ha especificat Gavín, de manera "pionera" es col·locaran filats elèctrics per impedir el pas del bestiar en aquelles zones on és més complicat posar-hi passos.
Un projecte que creixerà

La inversió a la C-59 és la més gran que farà l'executiu aquest 2022 al Moianès. Les obres arrencaran a l'estiu i, si tot va bé, s'allargaran durant onze mesos.

El secretari de Territori i Mobilitat, però, ha volgut deixar clar que el projecte "ha crescut, però creixerà més". Sense voler entrar en dates, ha explicat que la intenció és que en fases posteriors es pugui intervenir també en la millora de la via fins a l'Estany i en la nova variant de Sant Feliu Codines. 

15 desembre 2021

Regió7

C-59: la perillosa carretera de la fauna

La intervenció que s’hi planteja inclou fer-hi passos

David Bricollé. Moià
19·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:06

Cabirols, teixons, gats mesquers, guilles: exemples de fauna morta per xoc amb vehicles a la C-59, captats pels usuaris | TWITTER PLATAFORMA C59 SEGURA


El 14 de juny passat un veí de Caldes de Montbui va perdre la vida a la carretera C-59, al terme de Moià, quan va topar amb la seva moto contra un porc senglar que creuava aquesta via, la qual cosa li va fer perdre el control i va acabar impactant fatalment contra un vehicle que circulava pel carril contrari, i que ja s’havia aturat perquè havia detectat la presència de l’animal.
C-59: la perillosa carretera de la fauna

Els accidents viaris amb fauna salvatge son relativament freqüents a la xarxa viària catalana, essencialment en carreteres que creuen per zones boscoses, però en el cas de la C-59 és un aspecte que en el darrer any s’ha subratllat.
C-59: la perillosa carretera de la fauna

La primavera del 2020 es constituïa formalment una plataforma ciutadana (C59 segura) amb l’objectiu de reclamar una millora global d’aquesta carretera que connecta el Moianès amb el Vallès i l’autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet. Un col·lectiu que va recollir més de mig miler de firmes de suport, i que al llarg del darrer any ja ha trobat resposta de la Generalitat, que ha començat a treballar en la redacció d’un projecte de millora (del que aquest diari ja n’ha anat informant). Els usuaris posen sobretot l’accent en l’escassa amplada que en general té aquesta carretera, el traçat revirat en alguns punts, la diversitat de trams, el deteriorament del ferm i la complexitat d’haver de creuar per diversos trams urbans. Però un aspecte en què també incideixen és en el fet que és freqüent veure-hi fauna salvatge passant per la carretera, o exemplars morts a la calçada o als vorals com a conseqüència de topades. Una presència d’una fauna variada, que en els seus desplaçaments es veu obligada a creuar aquesta via, la qual cosa causa ensurts en els conductors o, directament, accidents. De fet, el maig del 2020 la plataforma C59 segura va activar un compte a Twitter per exposar els seus arguments, que els usuaris de la carretera aprofiten per comunicar-hi incidències. I en aquest poc més d’un any, s’hi han recollit diverses imatges d’animals morts després d’un impacte que posen de manifest aquesta situació. Senglars, teixons, cabirols, gats mesquers, guilles... són alguns dels exemplars documentats gràficament al compte de twitter que així ho evidencien.
C-59: la perillosa carretera de la fauna

En una diagnosi que va elaborar la plataforma mateix, es destaca que en un estudi que va elaborar la Generalitat d’identificació dels trams de concentració d’accidents amb animals ungulats en la xarxa de carreteres de la que és titular apareixien nombrosos trams de la C-59 identificats. En concret, detallava que només en el període 2013-2017 es van produir 18 accidents amb senglars o cabirols en el tram Sant Quirze-Castellterçol i 16 en el tram de la Fàbrega. La plataforma hi afegia que, a més, hi ha d’altres incidents no registrats per les autoritats, o bé perquè els danys als vehicles han estat menors, o bé perquè s’ha atropellat altra fauna autòctona com teixons, genetes, eriçons, conills, guineus, etc. I que aquest fet, deia l’entitat, «constata el dèficit de permeabilitat faunística de la infraestructura, que deixa com a resultat la mort de molts animals i els danys materials dels nostres vehicles, que sovint resulten irreparables». Per aquest motiu, una de les reivindicacions de la plataforma per a la futura intervenció en aquesta C-59 és que s’habilitin els anomenats passos de fauna (passos inferiors o superiors) que evitin en la mesura del possible aquest creuament dels animals per la carretera.

L’avantprojecte fet per la Generalitat admet aquesta alta sinistralitat amb ungulats, i la inexistència de barreres i passos separats per a la fauna; per la qual cosa ja es proposa adaptar-ne i construir-ne de nous, i també instal·lar tancaments que limitin l’accés directe a la calçada en dos punts que s’han detectat especialment prolífics, entre Moià i Castellterçol, i entre Castellterçol i Sant Quirze. La plataforma ho valora positivament, però amatent a la seva execució i al seu resultat. 

19 agost 2021

Regió7