La primera iniciativa ha estat la instal·lació de càmeres de fototrampeig que s’aniran reubicant per captar si la comarca manté població del felí
David Bricollé. Moianès
20·08·22 | 06:25 | Actualitzat a les 23:22
Instal·lació d’una de les càmeres de fototrampeig per fer el seguiment | EL FANAL
Naturalistes del Moianès tenen en marxa un projecte de seguiment de mamífers carnívors de la comarca, però molt especialment de la població de gat fer. Fonts del col·lectiu han explicat que la iniciativa va començar a prendre forma l’any passat quan el Fanal, col·lectiu Ecologista del Moianès, va organitzar una xerrada sobre l’estudi gat fer a càrrec dels especialistes del Grup de Naturalistes d’Osona i el grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural.
Els promotors del projecte destaquen que «malgrat ser l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya», el gat salvatge o gat fer europeu (Felis silvestris) «és una espècie poc coneguda per la societat». I que com a espècie protegida, «és necessari que es destinin certs esforços a la conservació per tal de garantir la continuïtat de les seves poblacions», motiu pel qual «els estudis de camp són una eina imprescindible per millorar el coneixement d’aquest felí, ja que les mesures de conservació que se’n derivin tindran moltes més probabilitats de ser efectives si s’aconsegueix que les persones hi estableixin un lligam».
En aquest sentit, una de les primeres accions que ha emprès el col·lectiu de naturalistes moianesos ha estat la d’instal·lar el que es coneix com a càmeres de fototrampeig en boscos de la comarca per tal d’esbrinar si encara hi ha exemplars de gat fer al Moianès i, si és el cas, poder determinar-ne la població. Es tracta de càmeres que es deixen al bosc i que es disparen (tant de dia com de nit, amb sensibilitat nocturna) quan detecten el moviment d’un animal.
Inicialment es va demanar una subvenció a l’Ajuntament de Moià que ha permès instal·lar-ne dues i, paral·lelament, el grup promotor va contactar amb altres persones de la comarca que tenen càmeres de manera particular i l’entitat Protegim Moianès, que també en disposa de dues. En total actualment hi ha 7 càmeres en funcionament.
S’ha dividit el mapa del Moianès en quadrícules de 5x5 km, fins a un total de 23. La idea és anar traslladant les càmeres de quadrícula, tenint-les un mínim de 5-6 setmanes al mateix lloc i anar inspeccionant tot el territori. Es calcula que aquesta tasca pot durar més d’un any. Un cop obtingudes les imatges s’ha d’analitzar quins animals han quedat captats i anotar-ho en fulls de registre.
Assessorament del Grup Felis
Fonts del col·lectiu detallen que aquest seguiment «ens aportarà molta informació, no només del gat fer, sinó també d’altres animals que habiten a la zona inspeccionada. Potser tindrem sorpreses! A l’hora de col·locar les càmeres ens ha estat molt útil l’experiència i saviesa del Grup Felis. No és fàcil decidir on s’han de posar les càmeres, cal tenir en compte els hàbitats per on es pot moure el gat fer, quins costums té a l’hora de caçar...».
El gat fer és similar al gat domèstic però de mida més gran, el cos mesura entre 47 i 80 cm, la cua entre 26 i 37 cm. Pot pesar entre 5 i 10 quilos. La cua és molt gruixuda i acaba en una anella ampla de color negre. El seu pelatge és grisós amb ratlles negres verticals a banda i banda del cos.
Un tret que el diferencia del domèstic és que té una ratlla negre que li va del final del clatell fins al final de l’esquena, sense arribar a la cua. Només presenta color blanc a la mandíbula inferior, al coll i a sota de la cua. Les principals amenaces que té són la hibridació amb el gat domèstic i els atropellaments.
El treball del Grup Felis, que assessora els naturalistes moianesos, es va iniciar arran de la primera trobada d’estudiosos del gat salvatge que va tenir lloc la primavera de l’any 2018 a Banyoles, on els assistents van discutir els avantatges de treballar en xarxa per millorar l’estudi del gat fer. La unificació d’esforços va permetre potenciar els diversos projectes i incrementar-ne la seva difusió, tot afavorint la implicació de més persones provinents de diferents àmbits.
Treball en xarxa
El dia 23 de febrer de 2019, es va organitzar una segona reunió al Zoo de Barcelona per tal de donar a conèixer les novetats dels projectes i comentar els avantatges que suposaria la creació d’un grup de treball vinculat a la ICHN. Un grup que, malgrat el nom, no només se centra en el gat salvatge, sinó que inclou al conjunt de carnívors que viuen a Catalunya, dels quals alguns membres del grup en són especialistes.
20 agost 2022