Un estudi dels Mossos quantifica per primera vegada la incidència per comarques de la sinistralitat causada per animals ungulats
Ferran Polo
10/02/2023 | 12:00
Granollers
La senyalització que alerta del perill de fauna salvatge es col·loca d'acord amb els registres d'accidents | Griselda Escrigas
L’any 2022, la irrupció d’animals ungulats a la calçada va provocar 182 accidents de trànsit a les carreteres del Vallès Oriental. Són 170 amb senglars i 12 amb cabirols. La xifra representa el 15,4% del total de 1.183 sinistres que els Mossos de trànsit van registrar a la comarca. Al Moianès, la incidència és molt més alta: gairebé dos de cada tres accidents estan causats per senglars o cabirols. Són 122 dels 191 que hi va haver en tot l’any. D’aquests, 83 van ser amb senglars i 39 amb cabirols.
Són dades recollides a l’estudi Accidentalitat amb animals ungulats que han fet els Mossos de trànsit amb registres de l’any passat i que, per primera vegada, ofereix dades comarcals. El Moianès és la tercera comarca catalana amb un percentatge més elevat d’accidents amb ungulats implicats. Només la superen el Solsonès i el Pallars Jussà. Al conjunt de Catalunya, senglars i cabirols estan al darrere del 29% dels sinistres.
L’inspector Jordi Batista, sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, destaca que els accidents amb senglars i sobretot amb cabirols han crescut de manera significativa en els darrers anys. A més, apunta que la incidència encara és més gran en alguns mesos perquè la majoria de topades amb senglars es concentren entre els mesos de novembre, desembre i gener. Els de cabirols, són més habituals entre abril i maig. La franja horària del vespre i la nit és la que concentra més incidències. En el cas dels cabirols, s’allarga fins a primera hora del matí.
Segons Batista, hi ha “més accidents a la xarxa secundària perquè són vies de zones més rurals i properes a camps de conreus i que no tenen tanques al perímetre que evitin l’accés dels animals”. N’hi ha menys en vies ràpides però aquí poden ser més greus perquè els vehicles circulen a més velocitat. “Si hi ha tanques, és més difícil que els senglars entrin tot i que també hi ha casos on les obren per sota”, diu Batista. Aquí hi ha un altre risc: “És més difícil d’entrar però també és més difícil de sortir-ne.” L’existència de mitjanes de formigó centrals també dificulta el creuament de la calçada i pot facilitar que els animals es desplacin per la via.
El sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos recomana als conductors “especial atenció” quan passin per trams de carretera amb senyals de perill per fauna salvatge. Recorda que els Mossos faciliten dades als titulars sobre l’accidentalitat amb animals que hi ha a cada tram i que, d’acord amb això, es visualitza. També cal estar alerta quan circulin entre les 6 de la tarda i les 11 de la nit.
Recomana portar llums de llarg abast sempre que sigui possible per facilitar la detecció d’animals a la calçada i demana especial atenció als motoristes perquè els conductors són més vulnerables en cas d’impactar amb un senglar o un cabirol. De fet, eren motoristes les víctimes mortals registrades l’any passat i el 2021 (una cada any) per xocs amb ungulats. En la majoria de casos, els accidents només causen danys materials.
En cas d’irrupció d’un animal demana mantenir la trajectòria del vehicle, encara que no es pugui evitar atropellar l’animal. Té més risc desviar-se a la dreta –es pot caure per un terraplè o topar amb algun arbre o pal– o cap a l’esquerra, i envair així el sentit contrari i, per tant, exposar-se a un xoc frontal.
Cal alertar al 112
Si es pateix un accident, cal trucar al 112, que mobilitzarà serveis d’emergències i s’encarregaran de retirar l’animal afectat. “Si queda enmig de la calçada pot ser un risc per a altres conductors”, recorda Batista. També és important senyalitzar l’accident amb els triangles reglamentaris per alertar els altres conductors.
Amb el canvi legislatiu que hi va haver l’any 2014, les societats de caçadors van deixar de ser responsables de tots els accidents causats per senglars. Es va determinar que ho era el conductor excepte en tres casos: si es podia demostrar que la irrupció de l’animal a la via derivava d’una batuda, si el titular de la via no havia reparat la tanca perimetral o si no hi havia senyalització d’aquell punt com un tram d’alta concentració d’accidents amb animals. El Servei Català de Trànsit provarà aquest any un sistema d’avís amb senyals lluminosos quan es detecti la presència d’animals a l’entorn de la calçada.
10 febrer 2023
