La Generalitat projecta la construcció de dues rotondes a Calders

Estaran situades a la carretera de Manresa a Moià i serviran per connectar amb la urbanització de la Guàrdia i amb una part del nucli



Tram de la N-141c al seu pas per la urbanització de la Guàrdia de Calders / CCM


David Bricollé
Calders27 D’AG. 2025 10:28


El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té en procés de licitació la redacció del projecte constructiu de dues rotondes al terme municipal de Calders, al Moianès. Totes dues estaran ubicades al pas de la carretera que va des de Manresa fins a Moià i Vic, passant per Calders (N-141c). De sud a nord, la primera rotonda es projectarà a la intersecció amb el carrer de Puigrodós, on hi ha l’accés a la urbanització de la Guàrdia, al punt quilomètric 15,6. La segona rotonda es projectarà a la intersecció amb el carrer Montserrat, al punt quilomètric 17,8 per facilitar la connexió amb la part del nucli urbà situada a la banda dreta d’aquesta via (sentit Moià).
 

Tram afectat per l'actuació.

Fonts del departament de Territori han concretat que amb la projecció i futura construcció d’aquestes dues rotondes situades a banda i banda de la zona urbana del municipi es pretén crear «un tram de carretera pacificat», coincidint amb la travessera de la carretera, de manera que aquestes infraestructures funcionin com a reductors de velocitat.


També es pretén que ofereixin «una solució més adequada i segura» als moviments d’entrada i sortida dels vehicles a les dues interseccions, i així millorar la funcionalitat i la seguretat viària. El projecte haurà d’incloure un estudi de trànsit per garantir el funcionament de les rotondes i minimitzar les afectacions durant l’execució de les obres.

La licitació es fa per un valor de 121.244 euros. El termini de redacció serà de deu mesos i les ofertes es poden presentar fins al pròxim 10 de setembre.

27 agost 2025

Regió7

Bandes sonores centrals per alertar els conductors a la C-55 i la carretera de Moià

S’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació
Treballs de construcció d'una banda sonora a l'eix de la carretera / TERRITORI


David Bricollé
Manresa01 D’ABR. 2025 12:48

En paral·lel al pla d’extensió del model 2+1 que el Govern ha aprovat per als pròxims cinc anys, el departament de Territori també vol impulsar en una trentena de carreteres del conjunt de la xarxa viària catalana una mesura addicional, totalment enfocada al reforç de la seguretat. I que en aquest cas inclou també tres vies de la Catalunya Central, entre les quals, de nou, la C-55.

Es tracta del que tècnicament s’anomena banda sonora, de la que els conductors habituals ja tenen com a referència les línies laterals rugoses que emeten un so quan s’envaeixen per alertar que s’està sortint del carril cap a l’exterior.

En aquest cas, però, es tracta de bandes rugoses (sonores) que s’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació. Són bandes més amples que les habituals dels laterals, i també més pronunciades, de manera que provoquen un soroll i una vibració dins del vehicle que alerten el conductor que pot estar envaint el sentit contrari.


En total, s'aplicaran en 700 quilòmetres del conjunt de la xarxa viària, amb una inversió global de 2,5 milions d'euros.

Aquesta mesura es preveu anar desplegant entre aquest any i el que ve, i se n’han planificat al llarg de 46 quilòmetres de la C-55 (des de Manresa fins a Solsona); 19,3 a la C-59 (la carretera que connecta el Moianès amb el Vallès); i 18,2 a la N-141c (de Manresa a Vic per Calders i Moià).

1 abril 2025

Regió7

Una guia recull tota l’oferta de transport públic del Moianès

El Departament de Territori, el Consell Comarcal del Moianès i l’empresa Sagalés han editat el document

 

La millora de la C-59 ha inclòs la creació d'apartadors per donar més seguretat a les parades de bus | Sebastià Renom

El 9 Nou
19/03/2025
Moià

El Departament de Territori, el Consell Comarcal del Moianès i l’empresa Sagalés han editat una guia que recull tota l’oferta de transport públic per moure’s per la comarca. Són 14 línies d’autobús que circulen i donen servei als municipis del Moianès i estan operades per l’empresa vallesana.

La guia inclou plànols esquemàtics i els recorreguts de les 14 línies. També hi ha informació sobre els títols integrats, les zones tarifàries, els punts de venda i els canals d’atenció al client.

La publicació es distribuirà les properes setmanes als domicilis i a les marquesines dels deu municipis del Moianès. També se’n podran trobar a les estacions d’autobusos de Caldes, Vic i Manresa. En format digital, es podrà descarregar a través dels codis QR i dels webs del Consell Comarcal, els divesos ajuntaments i l’operadora.

Segons detallen fonts del Departament de Territori, la guia vol recollir tota l’oferta de transport públic existent en un únic document. També busca donar a conèixer les millores en els serveis que s’han anat implementant en els darrers anys.

Per exemple, de la nova línia que connecta Moià amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va estrenar l’any 2021; l’increment d’expedicions de la línia 722 que uneix Castelterçol, Moià i Manresa o els nous serveis de transport a demanda a Granera o entre Santa Maria d’Oló i Vic.

19 març 2025

el9nou

Sonsoles Letang deixarà l’alcaldia de Sant Quirze per incorporar-se al Departament de Territori

La subsituirà al consistori Carlos Lupiañez, primer tinent d’alcalde, a finals de mes

Sonsoles Letang s'incorporarà al DEpartament de Territori a finals de setembre |

El 9 Nou
12/09/2024
Sant Quirze Safaja

L’actual alcaldessa de Sant Quirze Safaja, Sonsoles Letang, ha estat nomenada com a nova directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic al Departament de Territori de la Generalitat encapçalat per Sílvia Paneque. Letang va entrar al consistori en les últimes eleccions municipals del 28 de maig de 2023, on va guanyar per majoria absoluta obtenint quatre regidors. Letang també exerceix de regidora d’urbanisme, territori, medi ambient i promoció econòmica.

A banda, és consellera comarcal d’emergència climàtica al Consell Comarcal del Moianès. En l’anterior legislatura, va ser cap de l’oposició a l’Ajuntament i cap de l’àrea de territori, urbanisme i canvi climàtic de Consell Comarcal del Moianès.

Letang, nascuda a Barcelona l’any 1974, és enginyera tècnica agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyera superior de forests per la Universitat de Lleida. També ha cursat el programa de desenvolupament directiu a ESADE. Ha participat en projectes d’àmbit forestal, agrícola i mediambiental, així com en treballs i direccions de perfil tècnic al Departament de Medi Ambient. Ha compaginat l’activitat docent a la universitat amb la publicació d’articles especialitzats.


Ha estat responsable de medi ambient dins la unitat de Medi, Paisatge i Energia de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), posició que manté en excedència des de l’octubre de 2019 per ocupar-se dels seus càrrecs en el món local.

En la seva nova posició com a directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic serà l’encarregada d’impulsar l’establiment d’estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats a la Unió Europea. També serà la responsable de vetllar per la integració de la migració i l’adaptació al canvi climàtic en les polítiques sectorials, i per l’impuls de projectes i actuacions concertades amb altres governs en la matèria de polítiques climàtiques.

Ocuparà la seva posició al consistori, Carlos Lupiañez, primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis a les Persones i Esports. El relleu es farà a finals de setembre, quan Letang s’incorpori al Departament de Territori.

12 setembre 2024

el9nou

La Generalitat millorarà la connexió amb el polígon Pla de Romaní de Moià

S’habilitaran carrils centrals a la carretera N-141c per facilitar les maniobres d’entrada i sortida

Acte de firma del conveni amb la consellera Capella i l'alcalde Guiteras (al centre) / DEPARTAMENT DE TERRITORI


David Bricollé
Moià 21 MAR 2024 13:48 Actualitzada 21 MAR 2024 16:23

La consellera de Territori, Ester Capella, i l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, han signat aquest dijous un conveni de col·laboració que permetrà l’execució d’unes obres de millora de l’accessibilitat del sector industrial la Teuleria-Pla de Romaní des de la carretera N-141c. L’actuació consistirà en la remodelació de l’actual intersecció d’accés a la zona industrial, que té forma de T, amb la construcció de carrils centrals per a facilitar els moviments d’incorporació i de sortida i evitar d’aquesta manera haver d’aturar-se al mig de la via per fer les maniobres.

La consellera de Territori i l’alcalde de Moià han signat aquest dijous el conveni de col·laboració que reparteix el finançament de l’obra

Durant la signatura del conveni, la consellera Capella ha explicat que el Departament ha obert aquest dijous mateix el procés de licitació de les obres corresponents, que tenen com a objectiu la millora de la seguretat i l’accessibilitat en aquest entorn i estan valorades en 520.000 euros.
 

Revisió del projecte sobre el terreny / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Segons recull el conveni signat, el Departament de Territori aportarà el 80% del cost de l’obra i l’Ajuntament de Moià, el 20% restant, i el projecte quedarà finalitzat al llarg de l’any que ve.

Avança el projecte de la variant de Sant Feliu

D’altra banda, i en el marc d’aquesta visita al Moianès per formalitzar l’acord, la conselleria de Territori ha fet un anunci referent a la C-59, la que és una de les principals vies de connexió de la comarca, en aquest cas cap al Vallès. S’ha explicitat que el departament ha aprovat inicialment aquest dijous el projecte constructiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant de Sant Feliu de Codines, per sotmetre’ls a informació pública a partir de la setmana vinent.
 

4 quilòmetres de traçat

L’estudi d’impacte ambiental que se sotmet a informació pública recull un traçat d’una variant de la C-59 de quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines, que ha de permetre alliberar de trànsit de pas l’actual travessera. En la major part del recorregut, la secció de la carretera és de dos carrils més una via lenta en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit. Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, amb una doble línia contínua, zona de zebrat central, i elements d’abalisament reflectants.

El traçat inclou la construcció de tres rotondes a nivell per connectar amb diferents punts. De la futura variant en destaca un viaducte de 515 metres de longitud per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.

Un cop conclogui el procés d’informació pública i la tramitació ambiental es podrà aprovar definitivament el projecte constructiu i encarregar la licitació de les obres.

21 març 2024

Regió7

La connexió del Moianès amb el Vallès i amb l'eix es perfila per al segle XXI

 31 desembre 2022

Regió7 paper

Territori diu que ha pres totes les mesures per preservar una planta protegida de les obres de la C-59

Fonts del Departament afirmen que s’han recollit llavors de Salvia valentina que s’estan reproduint al Botànic de Barcelona i que es trasplantaran a la tardor


Salvia valentina en un dels marges de la carretera EL FANAL


David Bricollé
Moià | 19·08·23 | 06:25



El Departament de Territori assegura que s’han pres totes les mesures necessàries per preservar la pervivència d’una planta protegida, la Salvia valentina, dels entorns de la carretera C-59, que està sent objecte d’unes obres de millora, que en alguns punts implica moviments de terra en zones a tocar d’aquesta via on hi ha presència d’aquesta flor silvestre. Una planta que el col·lectiu ecologista El Fanal, tal i com va explicar Regió7 en l’edició de dijous, va posar en alerta que s’estava veient amenaçada per aquests treballs, de la qual cosa afirmen que n’havien avisat feia un any, després de consultar el projecte, amb escrits enviats a diferents administracions.

Segons han explicat a aquest diari fonts de Territori, al llarg de tot el tram de la C-59 que és objecte d’aquestes obres (des de Moià fins a Sant Feliu de Codines) «s’han recollit mostres de llavors de la planta. Aquestes mostres s’han portat al Jardí Botànic de Barcelona per reproduir-les en condicions controlades, de manera que a la tardor es trasplantaran a la zona d’on son originàries».


En paral·lel, segons han afegit les mateixos fonts, el departament ha encarregat «un informe a un especialista botànic, que ja ha realitzat un inventari cartografiat de les zones amb presència d’aquesta espècie, i en totes aquelles zones on s’ha registrat que hi és i que s’hi havien de fer treballs, aquestes obres s’han aturat preventivament, a l’espera de fer els trasplants». Alhora, afirmen que «no hem obert cap nou front d’obres en zones on aquest inventari ha identificat la presència d’aquesta planta».

Aquesta intervenció precisada ara pel departament van en la línia de les mesures que El Fanal deia que calia emprendre per no malmetre la planta, tot i que les mateixes fonts asseguren que «aquesta és una labor que ja fèiem» perquè així ho marca la normativa en aquests casos.

Tal i com posava de relleu el col·lectiu ecologista i va explicar aquest diari, la Salvia valentina és una espècie inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, sota la categoria de «vulnerable». Es tracta d’un endemisme (és a dir, propi i autòcton d'una contrada concreta) de l’est de la Península Ibèrica que, a Catalunya, té la majoria de les poblacions actuals localitzades al Moianès i a alguns pocs punts de la plana del Vallès. I, precisament, El Fanal posava de manifest que per aquesta consideració, «en tractar-se d’una espècie amenaçada no es pot destruir, mutilar, tallar o arrancar. Tampoc es poden recol·lectar llavors ni pol·len».

Els ecologistes subratllaven en un comunica que en tractar-se aquest projecte que s’està executant d’una obra de millora (no una carretera nova) no estava sotmesa a avaluació ambiental, però que un cop analitzat el projecte van decidir enviar unes consideracions a tots els Ajuntaments afectats, al Consell Comarcal del Moianès, al Departament d’Acció Climàtica i a la direcció general d’infraestructures de mobilitat per diversos temes que consideraven que l’apartat d’impacte ambiental del projecte constructiu havia passat per alt. Així, assenyalaven que l’aspecte més preocupant era la presència d’aquesta planta protegida a la vora de la carretera (entre l’hípica el Grèbol i La Fàbrega). 

19 agost 2023

Regió7

Territori inicia les obres de condicionament de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per millorar-ne la seguretat

L’obra inclou la renovació del ferm, la millora d’encreuaments, el condicionament de parades d’autobusos i mesures per evitar accidents amb animals

Moià | 19·05·23 | 12:22 | Actualitzat a les 14:12



Els treballs a la C-59 tenen un termini d’execució d’11 mesos TERRITORI

El Departament de Territori ha iniciat, amb les tasques prèvies de gestió de serveis afectats, les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per afavorir-ne la seguretat. Així mateix, s’ha constituït la comissió de seguiment de l’obra formada pel Departament, Ajuntaments de l’àmbit on s’actua i representants veïnals. L’obra, que compta amb una inversió de 6,4 milions d’euros, consistirà principalment en el condicionament d’un tram de 16,5 quilòmetres per afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. Els treballs tenen un termini d’execució d’11 mesos.

Les obres que ara comencen abasten el tram de la C-59 entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. Les principals actuacions que s’executaran són la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals. En concret, l’obra inclou la millora del ferm, amb un tractament previ en aquells punts on es detecti més desgast. En alguns trams i en la travessera de Castellterçol s’estendrà una capa de paviment fonoreductora, per a reduir el soroll del pas dels vehicles. També es faran cunetes trepitjables, que permeten donar un sobreample a la carretera. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Els treballs inclouen l’adequació de la senyalització vertical, horitzontal i d’orientació i la millora de les barreres de seguretat i de l’abalisament.

Millores d’accés a les zones industrials

Amb les millores previstes s’afavorirà la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials: A Castellterçol, al polígon el Vapor, es construirà una rotonda al tronc de la C-59, de 36 metres de diàmetre, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es formaran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits, s’implantarà un separador de fluxos en un tram de 2,2 quilòmetres, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Així, es formarà una franja central vermella per a fer més visible la separació de sentits en la conducció i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.
 

Passos de fauna per evitar accidents

Per evitar accidents amb animals, es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

D’altra banda, es construiran apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació.

19 maig 2023

Regió7

El Moianès demanarà a la Generalitat tenir l’estatus de comarca de muntanya

Consell i ajuntaments consideren que la demarcació forma una unitat que respon als requisits geogràfics i poblacionals que es demanen
David Bricollé
Moià | 12·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:43

Punt de la carretera N-141C on hi ha l’indicador de comarca | ARXIU/M.A.


El Moianès està tramitant una petició perquè el Departament de Territori de la Generalitat l’inclogui entre les que són considerades com a comarques de muntanya, amb l’objectiu d’assolir un règim que li permeti accedir a programes específics per a les àrees d’aquestes característiques.

El Consell Comarcal considera que la demarcació forma una unitat que respon als requisits que es defineixen per tenir aquesta consideració, i en aquest sentit els plens municipals dels diferents ajuntaments han anat aprovant una moció en què es fa explícita aquesta demanda i se n’exposen els arguments.

En concret, segons s’explicita en la sol·licitud, es posa en relleu que el Moianès és un territori homogeni, «amb unitat territorial, econòmica i social» i que els municipis que en formen part «tenen una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques».

També s’addueix que aquests municipis disposen de recursos «que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals», i que és una demarcació amb una baixa densitat de població (ha superat els 14.000 habitants, 42,5 per km2), «molt inferior en relació amb el valor mitjà de Catalunya», que és de 241,80 hab/km2.

De fet, en el mateix informe de sol·licitud es posa de manifest que des de la seva creació com a comarca, el 2015, ja s’ha estat treballant per assolir aquest reconeixement i que, dels deu municipis que la componen, n’hi ha set que formen part del sistema de muntanya Montseny-Guilleries-Lluçanès, com són Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià i Sant Quirze Safaja. Els tres municipis restants, Calders, Oló i Monistrol de Calders, no estan inclosos en cap zona de muntanya.

La Llei que regula els requisits per esdevenir comarca de muntanya exposa en el seu article segon que es consideren com a tal «els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees sòcio econòmiques funcionals», i que alhora es caracteritzen per tenir una àrea geogràfica «clarament limitadors de les activitats econòmiques», disposar de recursos «que són escassos al conjunt del territori de Catalunya», i tenir una baixa densitat de població. Requisits que, com es deia inicialment, la comarca considera que compleix abastament.

Als efectes d’aquesta Llei, actualment estan considerades com a comarques de muntanya l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Val d’Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa. En conjunt abracen 9.560 km2 i agrupen un total de 163 municipis.

El Moianès va rebre la plena oficialitat el 15 d’abril del 2015 quan el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació de la comarca. Una nova demarcació que va prosperar amb 105 vots a favor, 7 en contra de Cs i l’abstenció dels 17 diputats del PP. Després de cinc anys de batalla, esdevenia formalment comarca. 

12 juliol 2022

Regió7

La Plataforma C59 segura demana una ampliació definitiva de la carretera

L’entitat ha tramès al Departament de Territori una extensa auditoria que radiografia els dèficits de la via a partir del que ha recollit dels usuaris

David Bricollé
Moià | 13·06·21 | 06:25



Un dels trams de la carretera C-59 a la zona del Moianès | ARXIU/O. B.


La Plataforma C59 segura ha completat i tramès al Departament de Territori de la Generalitat un extens document (una seixantena de pàgines) en què recull les principals deficiències que hi ha en aquesta carretera que connecta el Moianès amb el Vallès i l’autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet, i les mesures que considera que cal aplicar-hi. Es tracta del que l’entitat anomena una auditoria ciutadana, elaborada a partir de les aportacions recollides d’usuaris habituals d’aquesta via, contrastant-les alhora amb l’estudi d’intervenció que recentment els ha presentat la Generalitat.

Tot i que es feliciten que el Govern s’hagi posat a treballar per resoldre les deficiències d’aquesta via i agraeixen que ja s’hagin començat a concretar intervencions, reiteren que la proposta queda curta, sobretot pel que fa al que consideren que és el dèficit més greu: l’amplada de la carretera.

Dues de les intervencions més destacades que preveu l’estudi elaborat pel Departament de Territori són, d’una banda, l’eixamplament de diferents trams mitjançant la construcció de cunetes trepitjables i, de l’altra, la creació d’una franja central (vermella, de 60 centímetres d’amplada) de separació de la circulació entre els dos sentits de circulació en un tram de 5 quilòmetres, entre Moià i Sant Feliu de Codines.

La plataforma insisteix que manquen actuacions per assolir una carretera completament segura. Incideix en el fet que incloure «només la construcció de cunetes trepitjables» per dotar de més seguretat a la conducció «és clarament insuficient a mitjà i a llarg termini». I en aquest sentit fa una referència concreta a la idea de crear aquesta franja central de separació, «on la calçada actual és de dos carrils de 3 metres i sense voral. Amb aquesta secció no és possible treure 30 centímetres a cada carril, deixant-los totalment fora de normativa (amb 2,70 metres), per fer un separador central de doble línia contínua».

L’entitat subratlla que «la secció en revolt ha de ser més ampla que la necessària en línia recta», i afegeix que «no entenem com es podrà compaginar aquesta actuació amb la circulació de l’autobús de línia, tràilers o altres vehicles pesants».

En aquesta extensa auditoria de la carretera que ha lliurat al Departament de Territori, la Plataforma C59 segura incideix en aspectes molt concrets. Demana, per exemple, l’eixamplament del pont de Castellnou (pk 37,2); subratlla que l’asfalt està especialment deteriorat a tota la carretera des de Sant Feliu fins a Santa Maria d’Oló «amb bonys, sots, ondulacions i pedaços».

Cal recordar, tal com ha anat informant aquest diari, que Territori treballa en la redacció del projecte de millora de la carretera C-59, en el tram que va des de l’encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l’entrada a Sant Feliu de Codines. Es tracta d’un tram d’uns 13 quilòmetres pel que es preveu una inversió de prop d’1,5 milions d’euros.

La plataforma lamenta que el projecte no preveu cap actuació d’ampliació de vorals per a vianants i ciclistes, fet que «reduiria el risc d’accidents». El col·lectiu també critica que només s’actuï en algunes interseccions perilloses, com són els polígons industrials El Prat i El Vapor. Consideren que hi ha altres punts que també requeririen actuar-hi, com és l’entrada nord a Sant Feliu de Codines. Un altre aspecte en què incideixen és en el del pas de la carretera per nuclis urbans, com són Moià, Castellterçol i Sant Feliu. En el cas de la capital del Moianès, l’entitat subratlla que hi ha hores amb molt trànsit de vianants, i que la carretera es converteix en alguns punts en un vial «ben just perquè es creuin dos vehicles». Posen com a exemple que «en pràcticament tota la travessera l’autocar de la línia regular ha d’anar parant per deixar passar altres vehicles», i que hi ha punts amb balcons malmesos per autobusos o camions.

Des de la plataforma denuncien que les mancances en seguretat de la via van més enllà del tram on Territori preveu actuar, per la qual cosa també exigeixen millores al tram que va de Moià a Oló, i entre Caldes i Sant Feliu de Codines.

De fet, demana al Departament de Territori que «reconsideri la intenció d’una única inversió a la carretera i es comprometi a millorar la resta de deficiències detectades en aquest document, amb un programa a d’actuacions a curt termini». 

13 juny 2021

Regió7

Territori no preveu començar les obres de la C-59 fins el 2022

febrer 23rd, 2021 Dídac Garcia

Això sí, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha inclòs algunes peticions de representants del Moianès pel projecte de reforma de la carretera C-59.

Els treballs que han de servir per millorar la C-59 en el tram que va de Sant Feliu de Codines a Moià hauran d’esperar. Això sí, segons el Departament de Territori, inclourà alguna de les peticions que tant ajuntaments com la plataforma “C-59 Segura” van fer durant l’any passat.

Tot indica que a Castellterçol es construirà una nova rotonda i que es buscarà una solució per frenar l’alta sinistralitat de xocs amb la fauna de la zona. Així ho ha anunciat el Departament de Territori en una reunió de seguiment amb el Consell Comarcal del Moianès i els pobles de la comarca afectats per les obres. Ramon Vilar, president del Consell Comarcal donava detalls d’aquesta trobada telemàtica.

Des del propi Consell Comarcal i els ajuntaments que es beneficiaran de les millores, s’ha comunicat que aquesta reforma ha de suposar un primer pas, ja que la carretera necessita una millora més àmplia. En concret, Ramon Vilar es refereix al tram que va de Moià fins a la C-25.

Finalment, les obres anunciades pel juny de l’any passat es troben en fase de redacció del projecte. La previsió és que a la tardor entrin en fase de licitació i que les obres es duguin a terme a inicis del 2022.

23 febrer 2021

OnaMoianès

Territori preveu tenir l'estiu vinent el projecte de millora de la C-59 en el tram del Moianès

 El departament té en fase inicial de redacció el projecte constructiu d'aquesta actuació, per a la qual s'estima una inversió d'1,5 milions d'euros david bricollé 13.11.2020 | 18:36


La C-59 és una carretera que presenta trams molt estrets i una senyalització molt deteriorada arxiu/oscar bayona

La Generalitat preveu tenir redactat l'estiu vinent un projecte de millora de la carretera C-59, en el tram que va des de l'encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l'entrada a Sant Feliu de Codines. I l'objectiu és «licitar-ne les obres just a continuació». Aquest és el compromís que el departament de Territori va adquirir ahir en una trobada telemàtica amb el president del Consell del Moianès. Ramon Vilar, i els alcaldes de la comarca, i que el seu màxim representant, Damià Calvet, va expressar públicament en una roda de premsa posterior.

El conseller de Territori va explicar que la voluntat és «treballar conjuntament amb el territori en la definició de les actuacions necessàries per al condicionament d'aquesta carretera entre Sant Feliu i Moià, «incidint sobretot en potenciar la seguretat viària i la millora del confort en la conducció». Una actuació que abastarà un tram de 13 quilòmetres, que també inclouen els municipis de Castellterçol i Sant Quirze Safaja.

El que es preveu que inclogui aquest projecte, tot i que encara s'ha d'acabar de definir, segons va precisar Calvet, és una millora global del ferm; l'habilitació de cunetes trepitjables, de manera que es doti la carretera «d'un sobreample», ja que un dels problemes principals és l'estretor de la calçada en molts dels seus trams, fins al punt que en alguns punts dificulta el pas de dos vehicles de gran tonatge. També es portarà a terme una renovació i adequació general de la senyalització, «tant de la vertical, com de l'horitzontal i la d'orientació», i de les barreres de seguretat i balisament, i un reforç de l'indicatiu de separació entre els dos sentits de circulació, sobretot per ajudar a millorar la conducció a la nit. A més, segons va avançar el conseller, s'intervindrà en la millora de dues interseccions, a Moià i a Castellterçol, que connecten amb polígons industrials. El Departament té en fase inicial de redacció el projecte constructiu d'aquesta actuació, per a la qual s'estima una inversió d'1,5 milions d'euros.

Damià Calvet va matisar que es tracta d'una carretera amb un volum de trànsit molt oscil·lant al llarg del seu traçat, que va des dels 12.000 vehicles de mitjana diària al tram de Caldes a Sant Feliu, fins als 5.300 a Moià, passant pels 5.000 en el recorregut entre Sant Feliu i Sant Quirze. Calvet va posar en relleu que «és un eix de vida que ha de tenir les millors condicions possibles».

El conseller de Territori va manifestar que en els darrers anys, el seu departament ha portat a terme diverses actuacions en els darrers anys, tot i que fora de l'àmbit del Moianès, com per exemple la rotonda de Palau de Plegamans en direcció a Caldes, «que encara que sigui indirectament també milloren la mobilitat d'aquest eix i de la comarca».

Damià Calvet també va explicar que en la reunió mantinguda amb els representants comarcals «ens han demanat que encara pensem com millorar el tema dels passos de fauna. El treball conjunt ha de comportar disposar del millor projecte possible».

I és que cal recordar que la situació d'aquesta carretera ha motivat la creació d'una plataforma ciutadana que en reivindica la millora i que ha activat una recollida de firmes. La plataforma ciutadana sorgida per reclamar la millora de la C-59 incidia en el seu manifest en la prioritat d'ampliar els vorals en els trams de carretera més estrets. També demanava que es doti la via de «més permeabilitat faunística» per reduir el risc d'atropellament d'animals i col·lisions, i que mentre això no es fa efectiu es reforcin les mesures d'advertiment als usuaris «de la perillositat dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats».

Altres reclamacions que s'hi expressaven són les de buscar solucions per als vehicles de gran capacitat i tonatge «fins que la carretera no estigui ben adequada per a la seva circulació amb seguretat»; que s'inclogui la seva millora al Pla Estratègic Comarcal «com una de les principals actuacions estratègiques per al desenvolupament social, econòmic i territorial». En l'exposició de motius d'aquest manifest s'argumentava que el Servei Català de Trànsit, la Diputació, el departament de Ter-ritori i el RACC van presentar, el desembre passat, l'estudi EuroRAP 2019, que situava la C-59, entre Moià i Caldes de Montbui, com la novena carretera de Catalunya amb més risc d'accident greu o mortal».

13 novembre 2020

Regió7

Veïns i empreses del Moianès reclamen la millora de la carretera que porta al Vallès

Reivindiquen una actuació global a la C-59, que és de les que registren més accidents mortals o greus d. bricollé/j. capdevila 05.06.2020 | 22:22

Vehicles circulant per la carretera C-59 al tram de Castellterçol joan capdevila
Un col·lectiu de persones a títol individual, entitats i empreses del Moianès han donat forma a una plataforma ciutadana per reivindicar la millora de la carretera C-59, que connecta la comarca amb el Vallès Oriental i l'autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet. A través d'Internet han difós un manifest perquè sigui signat, amb l'objectiu de lliurar-lo al Consell Comarcal. En el document es reclama a aquest ens que lideri la demanda de les millores en aquesta via davant del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. «Demanem la complicitat de tots els òrgans, tant del Consell Comarcal com dels ajuntaments dels municipis afectats», subratlla el manifest, que considera que cal prioritzar «la realització d'una auditoria de seguretat viària a la C-59 amb el compromís d'implementar les recomanacions que se'n derivin». El mateix col·lectiu apunta que considera prioritari ampliar els vorals en aquells trams de carretera més estrets.

Es demana que es doti la via de «més permeabilitat faunística» per reduir el risc d'atropellament d'animals i col·lisions, i que mentre això no es fa efectiu es re reforcin les mesures d'advertiment als usuaris «de la perillositat dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats».

Altres reclamacions que s'hi expressen són les de buscar solucions per als vehicles de gran capacitat i tonatge «fins que la carretera no estigui ben adequada per a la seva circulació amb seguretat»; que s'inclogui la seva millora al Pla Estratègic Comarcal «com una de les principals actuacions estratègiques per al desenvolupament social, econòmic i territorial»; i que es despleguin «algunes de les millores de la C-59 en el marc del Programa d'Actuació Comarcal 2019-2022».

En l'exposició de motius d'aquest manifest s'argumenta que el Servei Català de Trànsit, la Diputació, el departament de Territori i Sostenibilitat i el RACC van presentar, el desembre passat, l'estudi EuroRAP 2019, un informe els resultats del qual «confirmaven les percepcions que molts veïns i veïnes de la comarca tenim des de fa temps: conduir per aquesta carretera és molt perillós».

L'EuroRAP 2019 apunta que la C-59, entre Moià i Caldes de Montbui, com la «novena carretera de Catalunya amb més risc d'accident greu o mortal», abastant el període 2016-2018, amb una mitjana anual de 4,7 víctimes mortals o ferits greus. Els promotors de la iniciativa reivindicativa recorden que «no és la primera vegada que aquesta via és catalogada com una de les més perilloses de Catalunya, perquè ja havia aparegut als mateixos llistats de l'EuroRAp 2014 i 2015».

També subratllen que a l'estudi d'identificació dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats a la xarxa de carreteres de la Generalitat n'hi apareixen diversos d'aquetsa C-59. Un fet que, diuen, en el manifest «constata el dèficit de permeabilitat faunística de la infraestructura, que deixa com a resultat la mort de molts animals i els danys materials dels nostres vehicles, sovint irreparables». Detallen que, segons l'estudi, només al període 2013-2017 es van produir «18 accidents amb senglars o cabirols al tram Sant Quirze-Castellterçol, i 16 al tram de la Fàbrega, sense comptar altra fauna autòctona atropellada».

El manifest promogut per aquest col·lectiu exposa que «tot i que en els últims anys les administracions han invertit successivament en aquesta carretera, els nivells de seguretat viària s'han mantingut baixos». Segons concreten, s'han fet intervencions com ara «la millora del revolt a Sant Quirze Safaja (2003), d'un altre revolt a la Fàbrega (2006), la rotonda de Castellterçol (2007) o les reordenacions d'accessos i millora de la seguretat viària a Caldes de Montbui (2010 i 2016)», però que aquestes «no han estat suficients».

Per això, conclouen, «creiem que comença a ser hora d'abordar una solució més ambiciosa».

5 juny 2020

Regió7

La Generalitat licita la redacció del projecte per millorar un tram de la via

d. b. 05.06.2020 | 22:21

Just en el moment que ha sorgit la iniciativa del col·lectiu que reclama un pla d'actuació a la C-59, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha anunciat que té en licitació la redacció del projecte per definir les actuacions necessàries per al condicionament d'un tram de 13 quilòmetres d'aquesta via. En concret, abastarà el recorregut entre Sant Feliu de Codines i Moià.

El departament ha informat que aquesta actuació, per a la qual s'estima una inversió d'1,5 milions d'euros, ha de permetre «afavorir la seguretat viària i la comoditat en la conducció». La redacció del projecte constructiu es licita per un import de 78.000 euros i un termini de vuit mesos.

El projecte abasta el tram de la C-59 entre el final de la zona urbana de Sant Feliu de Codines fins a la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià. Comprèn també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja.

Les actuacions que s'inclouran són, principalment, la millora del ferm, amb una millora prèvia en aquells punts on es detectin més desgast; la construcció de cunetes trepitjables, que permeten donar un sobreample a la carretera; l'adequació de la senyalització; i la millora de les barreres de seguretat.

També s'estudiarà la millora de dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials; s'analitzaran actuacions per reforçar la separació de sentits de la circulació, la senyalització d'encreuaments i les condicions de seguretat en els trams d'avançament i s'estudiarà la reordenació d'accessos en tot el tram.

5 juny 2020

Regió7

Carreteres ha d'estabilitzar el terreny d'un carril de l'eix Transversal tallat fa mesos

S'han posat micropilones al subsol a la sortida sud del túnel de Fontfreda david bricollé 31.03.2019 | 00:07


Tram amb cons que impedeixen utilitzar el carril afectat mireia arso

L'eix Transversal (C-25) té problemes d'estabilitat en un tram a cavall del Moianès i Osona, que fa que un dels carrils estigui inhabilitat des de fa mesos i que el departament de Territori i Sostenibilitat hi hagi hagut de portar a terme una intervenció, a través de la concessionària, Cedinsa, per garantir que en el futur no es malmeti el traçat i no hi hagi incidències en la seguretat.

El tram afectat és situat just a la sortida de la boca sud del túnel de Fontfreda, a la banda de circulació en sentit Manresa. És un recorregut que es va construir completament de nou quan es va fer el desdoblament d'aquesta carretera, entre els anys 2011 i 2012. Segons fonts del departament de Territori, es tracta d'un tram «geològicament complicat» i que temps després de posar-lo en servei s'hi va detectar que hi havia hagut petits moviments a la calçada. Davant d'aquesta circumstància, es va optar per tallar amb cons el carril de més a la dreta –el que queda més a l'extrem del voladís que fa el terreny en aquest punt–, just des de la sortida del túnel i al llarg d'uns dos quilòmetres, mentre s'analitzava quina intervenció es requeria i es portava a terme. Segons el departament, a hores d'ara ja s'hi ha fet una actuació, que ha consistit en la instal·lació de micropilones en aquesta part inferior de la carretera per reforçar l'estructura geològica. Aquesta intervenció, però, segons han explicat les mateixes fonts, requereix un període d'observació i anàlisi de l'evolució del terreny per determinar quin comportament té. Bàsicament, si es constata que ha servit per donar-li l'estabilitat necessària. Per aquest motiu, han afegit, tot i que els treballs que s'hi havien de fer ja estan enllestits, s'esperarà uns quants dies per donar-los per definitius.

Amb tot, la previsió és que a curt termini es puguin retirar els cons i tornar a restablir la circulació per aquest carril fins ara inhabilitat. En relació amb l'eix Transversal, cal recordar que poc temps després de la posada en servei de les obres de desdoblament, el 2014, es va haver d'aixecar i fer de nou el paviment d'un tram entre Rajadell i Sant Joan de Vilatorrada on havien aparegut punts d'enfonsament de la carretera.

31 març 2019

Regió7