Moià aprova el primer pressupost sense el control financer del deute

 

27 desembre 2021

el9nou paper

Moià liquida els 8 milions de deute amb l’Estat i s’allibera de la seva tutela

L’elevada contenció de despesa ha permès afrontar el pla d’ajust concedit per Hisenda el 2015

Acn/Redacció. Moià
18·06·21 | 06:25

L’alcalde, Dionís Guiteras, davant l’ajuntament | ARXIU/Q.C.


L’Ajuntament de Moià ha aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Són els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys.

La liquidació d’aquest crèdit es va aprovar en el darrer ple, dimecres al vespre, i suposa que el municipi deixa d’estar sota «la tutela financera de l’Estat». Aquest crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Tanmateix, això li ha permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat . De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.

Ara, amb la liquidació total d’aquests 8 milions, ja no queda cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixa enrere «una etapa fosca i trista», que ha obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada, segons recordava ahir l’alcalde, Dionís Guiteras.

I és que, després de 28 anys de govern convergent, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià l’any 2011, ara fa 10 anys, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.

Aquella situació crítica té l’origen bàsicament en els dèficits acumulats que hi va haver durant els exercicis entre el 2005 i el 2009, a les acaballes de l’etapa del govern liderat per Josep Montràs, i en els elevadíssims deutes derivats de la construcció, que va quedar a mig fer, del CAP i el pàrquing subterrani que s’hi havia projectat, i que conduïa l’empresa municipal MoiàFutur, que va acabar presentant concurs de creditors. Tot plegat va disparar l’endeutament municipal i va obligar a emprendre dràstiques mesures de contenció de la despesa que s’han arrossegat fins ara. Per exemple, es va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien, i es va acomiadar el 40% del personal de l’administració. L’escola de música es va tancar, el consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. L’Estat central va intervenir els comptes.

Guiteras parla d’un pas endavant però amb prudència

Guiteras agraeix l’esforç que han fet els treballadors municipals i la ciutadania en els últims deu anys, i ahir explicava que deixar enrere el deute amb Hisenda permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar «amb racionalitat». Tanmateix, cridava a la prudència. «Ara el plenari haurà de decidir si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit».

18 juny 2021

Regió7

El pueblo ahogado en deudas respira 10 años después

La localidad barcelonesa de Moià llegó a alcanzar en 2011 una deuda del 395% de su PIB. Tras una década de recortes, en la que se cerró la escuela de música y se despidió a 40 empleados municipales, hoy se sitúa en el 15%

  

Una calle del centro del municipio de Moià (Barcelona).Cristóbal Castro

Alfonso L. Congostrina

Barcelona - 18 jun 2021 - 10:13 CEST


Un aparcamiento subterráneo que nunca llegó a abrir y un bloque de pisos sociales que quedó en una quimera son la punta del iceberg de la ruina económica que durante la última década ha acechado al Ayuntamiento de Moià, y por extensión a sus 6.383 habitantes. Este municipio barcelonés, que tras la crisis de 2008, se situó en el grupo de los más endeudados de España, vuelve a respirar.


Bajo el mandato del anterior alcalde no solo se hicieron obras ruinosas y de escasa utilidad, sino que se pagaban sin control facturas de móviles, cafés y cenas en una espiral de gasto que elevó la deuda hasta el 395% del PIB municipal. Actualmente, el nivel de endeudamiento es del 15%. Este pequeño milagro económico no ha estado exento de polémicas y ha dejado cicatrices: se ha despedido al 40% de la plantilla municipal, se cerró la escuela de música y, en general, se ha dado la vuelta a todo lo que suponía un gasto para una tesorería que llegó a pagar hasta 3.000 euros anuales en cafés.

El pleno del Ayuntamiento aprobó el miércoles liquidar el crédito de ocho millones que tenía Moià con Hacienda y con este paso se convierte en uno de los pueblos menos endeudados. Dionís Guiteras es el artífice de la hazaña. Ganó, con una candidatura de ERC, las elecciones en 2011 sustituyendo al histórico convergente Josep Montràs, que había gobernado desde 1983. El nuevo edil se encontró con una Administración en bancarrota. “No sé si éramos el municipio más endeudado del Estado, pero seguro que estábamos en la zona Champions...”, ironizaba el jueves el edil. El presupuesto anual del municipio rondaba los siete millones de euros y la deuda superaba los 25,5 millones (3.995 euros por habitante).

“En la caja solo había telarañas. La gestión anterior a la nuestra se basó claramente en el despilfarro”, lamenta Guiteras. El equipo de gobierno de Montràs compró el antiguo cuartel de la Guardia Civil. La intención era hacer pisos sociales. No se hizo ninguno. En la plaza del ambulatorio se construyó un aparcamiento que hoy sigue cerrado. “Cuando llegué, abrir el Ayuntamiento costaba 3.000 euros diarios”, lamenta el alcalde. Ganar las elecciones fue un caramelo envenenado. “Tuvimos que cambiar todo el Consistorio. Racionalizar las líneas de teléfono, los coches, el modelo de biblioteca. Cuando llegué, en cada mesa había una impresora en lugar de una por planta”, recuerda el edil. Aunque esos cambios no fueron los más duros. “Tuve que echar a 40 empleados municipales. He despedido a amigos y vecinos, lamentablemente a aquellos que tenían la relación contractual más débil”, confiesa. Cuando ganó las elecciones en el municipio había 15 policías locales. Hoy solo quedan cinco.

Los excesos de Montràs no eran un secreto. Aquel 2011 se creó la Asociación Vecinal de Afectados por la Deuda de Moià. Uno de sus activistas, Dídac Rimoldi, resume cómo era el proceder de aquellos años: “Montràs era un alcalde permisivo con una mala gestión integral. Podías verle en la fiesta con puro y copa y con decenas de personas cenando a cargo del Ayuntamiento. En el pueblo no se hacía nada. No tenemos equipamientos, no hay una piscina cubierta... pero, a la vez, los vecinos hacían obras sin permiso municipal”.

Actualmente, la deuda es de 700.000 euros (110 euros por vecino). Guiteras lamenta haberse convertido en un mero “gestor”, y será a partir de ahora cuando se convierta en un “alcalde” con proyecto político. “No sé si es el momento de bajar el IBI”, sostiene.

18 juny 2021

ElPaís

Moià aspira a un pla d'ajust per tornar en 10 anys els 7,4 milions que deu a Hisenda

18 març 2015

Regió7 paper