18 juny 2023
Regió7 paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals 2023. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals 2023. Mostrar tots els missatges
18 de juny 2023
14 de juny 2023
Junts veu frustrat l’intent d’un front unitari i ara sondeja ERC per pactar a Castellterçol
Els republicans tenen la clau de govern perquè també sumarien majoria amb Castell en Positiu
Jordi Escudé
Castellterçol | 14·06·23 | 06:25
Aleix Roca, alcaldable de Connectem Castellterçol (Junts) CONNECTEM CASTELLTERÇOL
Connectem Castellterçol (vinculat a Junts), que va guanyar les eleccions del 28 de maig amb 5 regidors dels 11 que té el consistori, explora un pacte amb ERC, que és tercera força amb 2 representants, per fer un canvi de govern al municipi. En els dos darrers mandats, aquest ajuntament ha estat governat pels independents Castell en Positiu (CeP), que ara són segona força amb 4 regidors, la meitat dels que tenia el 2019.
Connectem Castellterçol era partidari d’un govern de consens entre els 11 regidors de totes tres formacions, però la idea no ha prosperat per la negativa tant de CeP com d’ERC. Amb aquesta opció descartada, els postconvergents s’han apropat a ERC (que s’ha tornat a presentar després d’uns anys d’absència), considerant que «la gent ha votat un canvi», sosté el seu alcaldable, Aleix Roca. Al seu parer, en aquest context no s’entendria una coalició només amb CeP, que ha perdut la meitat de representants, mentre que tant Connectem com ERC n’han guanyat dos cada un, de manera que «s’ha de donar una oportunitat» als republicans, afegeix Roca. Per la seva banda, CeP, no renuncia a continuar liderant l’executiu, i també manté obertes les negociacions. «És per una qüestió programàtica, i no de cadires. Prioritzem Castellterçol per sobre d’idees polítiques amb voluntat de fer un govern coherent», assegura el seu nou número u, Antoni Massot, que substitueix el fins ara alcalde, Isaac Burgos, al capdavant de la llista. Explica la pèrdua de regidors en gran part pel fet que enguany es presentaven quatre formacions (el PSC no ha obtingut representants) i no dues com fa quatre anys, de manera que hi ha hagut més repartiment de vots. CeP s’ha quedat a 42 de Junts.
El panorama actual a Castellterçol deixa vàries opcions obertes a tan sols tres dies per la investidura, i la clau de volta la tenen els republicans, que anit preveien una reunió tant amb els uns com amb els altres per mirar d’avançar en les negociacions però encara amb poques possibilitats de tancar res. «Els donarem les nostres propostes perquè les valorin», apuntava la seva cap de llista, Noemí Ció. Entre altres coses, passen per crear la regidoria d’Igualtat i Feminismes i separar Joventut d’Educació, així com obrir un procés participatiu a tota la ciutadania sobre el futur de l’espai fabril de l’antiga Anla. Els republicans saben que són decisius, i entenen que «el poble vol un canvi», si bé no manifesten directament preferències per cap opció.
14 juny 2023
13 de juny 2023
ERC amplia l’avantatge sobre Junts en la cursa per la majoria al Moianès
Les dues forces empaten en alcaldies a l’espera d’una acord a Castellterçol
Llistes electorals i sobres de les últimes eleccions municipals | Albert Llimós
Queralt Campàs, Laura Serrat
13/06/2023
Moià
ERC ha sortit reforçada de les eleccions municipals al Moianès, on es muscula i amplia clarament els seus dominis, però tot i això ara per ara empata en alcaldies amb la segona força, Junts, a l’espera del desenllaç a Castellterçol.
Els republicans van sumar el 28 de maig gairebé 3.000 vots, el 44,61% del total, enfront dels 2.495 i el 34,45% del 2019. Això els farà créixer aquest mandat dels 31 regidors dels últims comicis a 41, la meitat dels 80 que hi havia en joc a la comarca després que Calders hagi superat el llindar els 1.000 habitants i passat de 7 a 9 integrants del consistori.
La segona força que a la majoria dels municipis de la comarca ha protagonitzat, històricament, un duel ajustat amb ERC, Junts, no va ser capaç d’atrapar els republicans en la cursa per la majoria, ja que el 28-M va obtenir 2.077 vots, el 31,44%. Es tracta d’una xifra que no els farà pujar ni baixar respecte als 29 regidors dels últims quatre anys.
Un altre titular de la comtessa electoral al Moianès és que es reconfiguren les forces alternatives a les dues grans potències. És el cas de la irrupció del PSC, amb la candidata d’Independents per Sant Quirze, Sonsoles Letang, que va aconseguir la majoria absoluta i va capgirar el resultat del cara a cara que ja havien protagonitzat les mateixes sigles el 2019.
En un territori petit on els canvis a qualsevol poble poden traduir-se en girs marcats en traslladar els números a escala comarcal, com passa amb la distorsió per efecte Castellterçol, qui sí que està clar que protagonitza el descens més marcat d’aquests comicis és la CUP, que el 28-M no va ser capaç de redreçar la tendència a la baixa: mentre que el 2019 es posicionava com la quarta força comarcal amb 757 vots, el 10,45% i un total de 7 regidors, aquest 2023 n’ha tret 253, el 3,83%, i aconsegueix mantenir només una regidora al consistori de Moià.
Es tracta d’un retrocés molt clar (més de la meitat del suport d’ara fa quatre anys) que també té molt a veure amb Monistrol de Calders. I és que després de quatre anys de govern, la CUP no va aconseguir articular candidatura al poble, de 742 habitants, i els electors van haver de triar entre Junts i ERC.
Aquests són els dos partits, de fet, que més s’han disputat les alcaldies tret dels casos de Castellcir i l’Estany, amb llistes úniques dels republicans. Vox, que es presentava per primera vegada a la comarca, va sumar en total només 72 paperetes comptant totes les urnes, una xifra insuficient per assolir la representació a cap dels consistoris.
Els bons resultats globals d’ERC també tindran una altra derivada: obtindran la majoria absoluta al Consell Comarcal del Moianès que es constituirà unes setmanes després de les investidures als ajuntaments, amb 10 dels 19 consellers, enfront als 7 que treuen Junts. El PSC i CeP estaran representats per un conseller cada un.
Una altra dada important del 28 de maig al Moianès és la de participació. Seguint la tendència general de Catalunya, va caure més de 10 punts: del 70% del 2019 a no arribar al 60%.
13 juny 2023
29 de maig 2023
Aramoià remunta i obté la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys
Els republicans es distancien amb una còmoda victòria de la resta de partits, que tots perden vots, mentre VOX no obté representació
Moià | 29·05·23 | 00:03
Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO
Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.
De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.
Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.
Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».
A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.
Moià | 29·05·23 | 00:03
Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO
Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.
De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.
Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.
Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».
A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.
29 maig 2023
26 de maig 2023
L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià
Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies
Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ
Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.
La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.
Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».
L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».
La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».
La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.
Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19
Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ
Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.
La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.
Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».
L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».
La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».
Més càmeres i més policia
La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.
Cal habitatge i equipaments
En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.
En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.
Els partits posen VOX com a línia vermella
VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.
En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».
L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».
En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.
En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.
Els partits posen VOX com a línia vermella
VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.
En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».
L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».
26 maig 2023
22 de maig 2023
«Esborrat el deute, és l'hora dels projectes»
Guiteras diu que volen ser «impulsors» d’un mandat de transformació «que marcarà el futur del Moià dels propers 20 o 30 anys»
Dionís Guiteras opta a un quart mandat a l'Ajuntament de Moià OSCAR BAYONA
Nascut en una data tan assenyalada com la de l’11 de setembre (del 1970), Dionís Guiteras és una d’aquelles persones fetes a si mateixes, com posa de manifest que ara ja fa trenta anys que va emprendre l’empresa de comercialització de productes d’agricultura ecològica que ha estat el seu camí professional (de jove havia treballat de manyà). Camí que ha compaginat amb la política en els últims 12 anys, que són els que fa que és alcalde de Moià. Càrrec que també ha combinat amb responsabilitats dins d’ERC, partit al qual milita des del 2006, i al grup republicà a la Diputació de Barcelona.
Per què un quart mandat?
Perquè hem tancat l’etapa més difícil de Moià com ha estat la del deute. Hem tancat aquesta carpeta, hem esborrat el deute i ara és l'hora dels projectes. Tenim projectes molt interessants que hem endegat ja en aquest mandat i que ara comencen a donar fruits i moltes ganes de fer coses. I aquesta nova etapa marcarà per molts anys el futur de Moià. I ens agradaria ser-ne impulsors.
Com ara?
La planta de biogàs, que serà la primera de producció d’energia pública del país. Un projecte absolutament innovador i que crec que marca les línies del que ha de fer l’administració a partir d’ara. També tenim la que era una de les icones del deute de Moià, l’antiga caserna, que ja tenim molt clar fer-ne habitatge social. Tenim la recepció del polígon Pla Romaní, estem endegant el procés per a la finalització de les obres del polígon del Prat, tenim a punt d’adjudicar la finalització de les obres del sector de Montví de Dalt... I tenim les subvencions que hem rebut per a les rehabilitacions dels edificis de Cal Comadran i de les Faixes. En l’últim any hem rebut subvencions per valor de prop de 10 milions d’euros, i tot això és fruit d’aquests anys d’haver tancat el deute, que ens ha obert aquestes oportunitats. I també ens fa molta il·lusió veure feta realitat la comissaria dels Mossos. És un tema molt important en la línia de la col·laboració entre administracions i l’aprofitament màxim dels recursos.
Quin és ara el repte de Moià?
L’objectiu del mandat és posar les bases per al futur de Moià. Però no unes bases teòriques. Hem d’obrir equipaments, tenir infraestructures, tenir espais per poder fer tota la política social i comunitària que volem. Hem posat ja aquestes bases i toca executar projectes que marcaran el futur de Moià i del Moianès dels propers 20-30 anys.
Projectes amb grans subvencions, però als que l’Ajuntament també hi haurà d’acabar fent aportacions molt importants.
Aquest és un punt clau, i per això ens tornem a presentar. Tenim el bagatge del que pot ser un Ajuntament embogit econòmicament, com el que ens vam trobar el 2011. I hem demostrat que som capaços de fer una molt bona gestió, responsable, amb visió de futur i efectiva. Justament començant aquesta nova etapa, aquesta efectivitat a l’hora de gestionar els recursos públics crec que és el millor aval. La garantia per dir que si aquest equip ha sigut capaç d’endreçar un deute estratosfèric, sense recursos i que el poble no es desmuntés, crec que ens mereixem la confiança que serem capaços d’administrar quan hi ha recursos i que ho farem amb aquest mateix rigor.
Què diria que li aporta l’experiència del Guiteras alcalde al novament Guiteras candidat?
Sempre hem treballat col·lectivament, però si parlem a nivell individual, l’expertesa i l’experiència d’aquests 12 anys ha estat treballar amb molta responsabilitat, rigorositat i autoexigència perquè no era fàcil sortir d’un deute del 395%. I una de les coses que puc aportar en aquesta segona part de futur és també l’experiència, potser més humana, de l’enriquiment personal. Crec que ara soc millor persona que quan vaig entrar al 2011.
Una de les prioritats d’aquest mandat era el nou POUM, però acaba el mandat sense. Per què no hi ha POUM nou?
El POUM és una eina per planificar el futur de qualsevol municipi. Hem esgotat un instrument, en necessitem un altre per projectar el futur, cert. Però el principal problema urbanístic de Moià ara és de regularització del present i de correcció del passat. No sé si el POUM és el millor instrument per fer això. Hem de fer un POUM i treballarem per fer-lo. Però no està en aquella prioritat que havíem tingut, perquè crec que erròniament havíem pensat que una eina de futur ens podria resoldre els problemes del passat. El que hem estat fent són modificacions puntuals parlant amb els interlocutors que són part implicada, veïns i veïnes, empreses, per posar-hi solucions.
Però els cal com a eina de futur?
Sí, ens sembla una eina necessària i treballarem pel nou POUM. Però encara tenim molt sol per urbanitzar que no està ocupat. Primer hem d’endreçar, el POUM ens pot servir per fer-ho, però no segons quins problemes. Per tant, ho haurem d’anar treballant paral·lelament.
Amb el deute tancat, què li demanaria ara a la població?
La mateixa implicació que hi ha hagut fins ara, però no els mateixos esforços que han tingut fins ara. Aquest esforç econòmic ja l’estem retornant. En els últims dos anys hem rebaixat l’IBI fins a un 10%. I els diria que de tots aquests futurs equipaments, la seva gestió no es podrà fer com s’estava acostumat fins fa uns anys. Els haurem de demanar la implicació, l’autoresponsabilitat i la coordinació entre entitats i Ajuntament per gestionar-ho. Una nova mirada per a l’ús i la gestió del que és públic.
Més equipaments equival a més despesa...
Certament, no podríem arribar a posar aquests equipaments en marxa si no ens podem produir l’energia, que és la part més important de la despesa d’un equipament públic. Nosaltres ja ho hem planificat perquè puguin ser possibles: estalviant costos, generant noves oportunitats, buscant subvencions... Però necessitem la implicació de la ciutadania d’una manera absolutament generosa i holística. Ens en sortirem, justament, perquè Moià sempre ha estat així.
Es presenta amb la voluntat d’esgotar els quatre anys d’alcaldia o d’oposició?
Em presento per ser alcalde, òbviament, però la realitat ens posarà a lloc. Abandonar el vaixell tinc clar que no. Però si no s’escull el Dionís alcalde també hauré de fer una reflexió, perquè potser se m’ha acabat l’etapa i no cal que sigui un regidor a l’oposició perquè sí. Si ha de ser útil per col·laborar, cap problema. Estaré al servei del que toqui.
Moià | 22·05·23 | 06:25
Dionís Guiteras opta a un quart mandat a l'Ajuntament de Moià OSCAR BAYONA
Nascut en una data tan assenyalada com la de l’11 de setembre (del 1970), Dionís Guiteras és una d’aquelles persones fetes a si mateixes, com posa de manifest que ara ja fa trenta anys que va emprendre l’empresa de comercialització de productes d’agricultura ecològica que ha estat el seu camí professional (de jove havia treballat de manyà). Camí que ha compaginat amb la política en els últims 12 anys, que són els que fa que és alcalde de Moià. Càrrec que també ha combinat amb responsabilitats dins d’ERC, partit al qual milita des del 2006, i al grup republicà a la Diputació de Barcelona.
Per què un quart mandat?
Perquè hem tancat l’etapa més difícil de Moià com ha estat la del deute. Hem tancat aquesta carpeta, hem esborrat el deute i ara és l'hora dels projectes. Tenim projectes molt interessants que hem endegat ja en aquest mandat i que ara comencen a donar fruits i moltes ganes de fer coses. I aquesta nova etapa marcarà per molts anys el futur de Moià. I ens agradaria ser-ne impulsors.
Com ara?
La planta de biogàs, que serà la primera de producció d’energia pública del país. Un projecte absolutament innovador i que crec que marca les línies del que ha de fer l’administració a partir d’ara. També tenim la que era una de les icones del deute de Moià, l’antiga caserna, que ja tenim molt clar fer-ne habitatge social. Tenim la recepció del polígon Pla Romaní, estem endegant el procés per a la finalització de les obres del polígon del Prat, tenim a punt d’adjudicar la finalització de les obres del sector de Montví de Dalt... I tenim les subvencions que hem rebut per a les rehabilitacions dels edificis de Cal Comadran i de les Faixes. En l’últim any hem rebut subvencions per valor de prop de 10 milions d’euros, i tot això és fruit d’aquests anys d’haver tancat el deute, que ens ha obert aquestes oportunitats. I també ens fa molta il·lusió veure feta realitat la comissaria dels Mossos. És un tema molt important en la línia de la col·laboració entre administracions i l’aprofitament màxim dels recursos.
Quin és ara el repte de Moià?
L’objectiu del mandat és posar les bases per al futur de Moià. Però no unes bases teòriques. Hem d’obrir equipaments, tenir infraestructures, tenir espais per poder fer tota la política social i comunitària que volem. Hem posat ja aquestes bases i toca executar projectes que marcaran el futur de Moià i del Moianès dels propers 20-30 anys.
Projectes amb grans subvencions, però als que l’Ajuntament també hi haurà d’acabar fent aportacions molt importants.
Aquest és un punt clau, i per això ens tornem a presentar. Tenim el bagatge del que pot ser un Ajuntament embogit econòmicament, com el que ens vam trobar el 2011. I hem demostrat que som capaços de fer una molt bona gestió, responsable, amb visió de futur i efectiva. Justament començant aquesta nova etapa, aquesta efectivitat a l’hora de gestionar els recursos públics crec que és el millor aval. La garantia per dir que si aquest equip ha sigut capaç d’endreçar un deute estratosfèric, sense recursos i que el poble no es desmuntés, crec que ens mereixem la confiança que serem capaços d’administrar quan hi ha recursos i que ho farem amb aquest mateix rigor.
Què diria que li aporta l’experiència del Guiteras alcalde al novament Guiteras candidat?
Sempre hem treballat col·lectivament, però si parlem a nivell individual, l’expertesa i l’experiència d’aquests 12 anys ha estat treballar amb molta responsabilitat, rigorositat i autoexigència perquè no era fàcil sortir d’un deute del 395%. I una de les coses que puc aportar en aquesta segona part de futur és també l’experiència, potser més humana, de l’enriquiment personal. Crec que ara soc millor persona que quan vaig entrar al 2011.
Una de les prioritats d’aquest mandat era el nou POUM, però acaba el mandat sense. Per què no hi ha POUM nou?
El POUM és una eina per planificar el futur de qualsevol municipi. Hem esgotat un instrument, en necessitem un altre per projectar el futur, cert. Però el principal problema urbanístic de Moià ara és de regularització del present i de correcció del passat. No sé si el POUM és el millor instrument per fer això. Hem de fer un POUM i treballarem per fer-lo. Però no està en aquella prioritat que havíem tingut, perquè crec que erròniament havíem pensat que una eina de futur ens podria resoldre els problemes del passat. El que hem estat fent són modificacions puntuals parlant amb els interlocutors que són part implicada, veïns i veïnes, empreses, per posar-hi solucions.
Però els cal com a eina de futur?
Sí, ens sembla una eina necessària i treballarem pel nou POUM. Però encara tenim molt sol per urbanitzar que no està ocupat. Primer hem d’endreçar, el POUM ens pot servir per fer-ho, però no segons quins problemes. Per tant, ho haurem d’anar treballant paral·lelament.
Amb el deute tancat, què li demanaria ara a la població?
La mateixa implicació que hi ha hagut fins ara, però no els mateixos esforços que han tingut fins ara. Aquest esforç econòmic ja l’estem retornant. En els últims dos anys hem rebaixat l’IBI fins a un 10%. I els diria que de tots aquests futurs equipaments, la seva gestió no es podrà fer com s’estava acostumat fins fa uns anys. Els haurem de demanar la implicació, l’autoresponsabilitat i la coordinació entre entitats i Ajuntament per gestionar-ho. Una nova mirada per a l’ús i la gestió del que és públic.
Més equipaments equival a més despesa...
Certament, no podríem arribar a posar aquests equipaments en marxa si no ens podem produir l’energia, que és la part més important de la despesa d’un equipament públic. Nosaltres ja ho hem planificat perquè puguin ser possibles: estalviant costos, generant noves oportunitats, buscant subvencions... Però necessitem la implicació de la ciutadania d’una manera absolutament generosa i holística. Ens en sortirem, justament, perquè Moià sempre ha estat així.
Es presenta amb la voluntat d’esgotar els quatre anys d’alcaldia o d’oposició?
Em presento per ser alcalde, òbviament, però la realitat ens posarà a lloc. Abandonar el vaixell tinc clar que no. Però si no s’escull el Dionís alcalde també hauré de fer una reflexió, perquè potser se m’ha acabat l’etapa i no cal que sigui un regidor a l’oposició perquè sí. Si ha de ser útil per col·laborar, cap problema. Estaré al servei del que toqui.
22 maig 2023
21 de maig 2023
Eleccions municipals a Moià: De la carpeta del deute a la dels projectes
El mandat que ara s’esgota ha obert una nova etapa, després que el juny del 2021 es donés per liquidat l’enorme deute que ha condicionat totalment el consistori durant una dècada
Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA
El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.
Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.
Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.
La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.
Moià | 21·05·23 | 06:26
Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA
El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.
Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.
Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.
La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.
Fa just quatre anys, poc abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.
L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.
Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.
L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.
Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.
21 maig 2023
16 de maig 2023
Tres de cada quatre alcaldes de la regió central opten a la reelecció
Pràcticament tots els batlles de l’Alt Urgell i el Solsonès aspiren a un nou mandat, mentre al Moianès i al Lluçanès n’hi ha més que pleguen
Marc Aloy torna a ser alcaldable a Manresa ARXIU | OSCAR BAYONA
Les candidatures de les comarques centrals que es presentaran a les eleccions municipals del proper 28 de maig són plenes d’alcaldes que opten a la reelecció. En concret, aspiren a repetir en el càrrec 126 batlles dels 172 municipis que hi ha en el conjunt del territori, i això vol dir pràcticament tres de cada quatre (el 73,2%).
El percentatge d’alcaldes aspirants varia segons la comarca, però en la seva major part se supera el 70%, i a la Catalunya Central, només el Lluçanès i el Moianès tenen més alcaldes que pleguen que no pas que volen continuar. En el cas del Moianès, aspiren a la reelecció quatre dels deu alcaldes que té la comarca, i al Lluçanès també en són quatre, però en aquest cas, de nou Ajuntaments.
La resta del territori se situa a l’altre extrem, i els municipis on el seu batlle ha decidit deixar d'encapçalar la llista o directament abandonar-la, més aviat són una excepció. L’Alt Urgell és on hi ha el percentatge de retirada menor, perquè només els de Fígols i Alinyà i Peramola han decidit no repetir, d’un total de 19 municipis. La situació és semblant al Solsonès, on dels seus 17 alcaldes, tots opten a la reelecció tret dels de Clariana, La Coma i La Pedra, i Llobera, mentre que al Baix Llobregat Nord també repeteixen tots menys el d’Olesa. Al Berguedà, el Bages i la Cerdanya, el percentatge d’alcaldes aspirants a la reelecció es mou entre el 70 i el 80%, i en la majoria dels casos els que abandonen són de municipis poc poblats, tret de Santpedor, Puig-reig o Puigcerdà. A l’Anoia, la continuïtat frega el 70%, i de tots els municipis on l’alcalde ha decidit no continuar, Calaf és el més gran.
Pocs canvis a les capitals
Tots els alcaldes que actualment governen a les capitals de comarca de la regió central aspiren a un nou mandat com a caps de llista tret d’Albert Piñeira, de Puigcerdà, que ha decidit que no optarà a la reelecció després de 12 anys. Ho va fer públic a començament d’any, i Junts per Puigcerdà, el partit que encapçalava, ha trobat el relleu en Jordi Gassió, que havia estat regidor a l’oposició durant el mandat 2007-2011 i vicepresident del Consell Comarcal.
En tota la resta de capitals, el seu actual batlle té opcions de revalidar el càrrec perquè es tornen a presentar. A Manresa, el republicà Marc Aloy, que ha estat alcalde els tres darrers anys de la legislatura fruit de l’acord que es va establir en l’arrencada del mandat amb Junts, torna a encapçalar la llista d’ERC. En canvi, Valentí Junyent, que fou batlle de Junts el primer any fruit d’aquest mateix acord, ha fet un pas al costat i ni tan sols forma part de la nova candidatura. Berga i Solsona també han canviat d’alcalde a mig mandat, i en tots dos casos els actuals podrien tornar-ho a ser perquè lideren les seves respectives llistes. A la capital del Berguedà el cupaire Ivan Sànchez va rellevar l’any 2021 a Montse Venturós, que va dimitir per motius de salut; i a Solsona, el canvi es va produir a les files republicanes, on Judit Gisbert va substituir David Rodríguez, que va plegar després de ser nomenat Secretari d’Administracions Locals i de Relació amb l’Aran per la Generalitat.
Marc Castells, de Junts per Igualada, i Dionís Guiteras, d’Aramoià (ERC), també aspiren a revalidar el càrrec que en tots dos casos tenen consolidat al seu respectiu Ajuntament des del 2011. Finalment, el republicà Francesc Viaplana, i Jordi Bruch, de Junts, també aspiren a un nou mandat a la Seu d’Urgell i a Prats de Lluçanès, respectivament.
Canvi de sigles
Alguns dels alcaldes que opten a la reelecció ho faran sota unes sigles diferents respecte el 2019.
Per població, un dels casos més significatius és el de Gironella, on David Font, que ha governat des del 2011 amb la candidatura de Junts (o amb les denominacions anteriors), i ara liderarà la candidatura independent Més per Gironella. Al Berguedà trobem altres casos de partits independents, com Treballem a i per Borredà, de Jesús Solanellas, que manté el nom però es vincula al PSC; o Sagàs, on el partit de Sílvia Triola es vincularà a ERC. Passa a l’inrevés a l’Espunyola, on Peu de Roques, que lidera Albert Altarriba, es deslliga d’ERC. Hi ha situacions similars en partits que ara lideren els alcaldes de Rajadell i Talamanca (al Bages), Bellver, Fontanals, Llívia i Prats i Sansor (a la Cerdanya), i Olius i Riner (al Solsonès). En tots aquests casos l’alcalde podria repetir, però amb una candidatura lligada a un partit diferent de l’actual.
La majoria d’alcaldables són de Junts i ERC
En el conjunt de les comarques centrals, el gruix dels alcaldes que es tornen a presentar, actualment governen sota les sigles de Junts o bé d’ERC que, de fet, són els partits més representats en els ajuntaments d'aquest territori. Concretament, hi ha 51 batlles que actualment són de Junts que aspiren a revalidar el càrrec, mentre que 48 són d’ERC. A molta distància hi ha 13 alcaldes de candidatures independents, mentre que 10 són del PSC, i només 4 són de la CUP. S’ha de tenir en compte que de cara al proper mandat, alguns d’aquests alcaldes optaran a la reelecció sota unes altres sigles.
Manresa | 16·05·23 | 06:25
Marc Aloy torna a ser alcaldable a Manresa ARXIU | OSCAR BAYONA
Les candidatures de les comarques centrals que es presentaran a les eleccions municipals del proper 28 de maig són plenes d’alcaldes que opten a la reelecció. En concret, aspiren a repetir en el càrrec 126 batlles dels 172 municipis que hi ha en el conjunt del territori, i això vol dir pràcticament tres de cada quatre (el 73,2%).
El percentatge d’alcaldes aspirants varia segons la comarca, però en la seva major part se supera el 70%, i a la Catalunya Central, només el Lluçanès i el Moianès tenen més alcaldes que pleguen que no pas que volen continuar. En el cas del Moianès, aspiren a la reelecció quatre dels deu alcaldes que té la comarca, i al Lluçanès també en són quatre, però en aquest cas, de nou Ajuntaments.
La resta del territori se situa a l’altre extrem, i els municipis on el seu batlle ha decidit deixar d'encapçalar la llista o directament abandonar-la, més aviat són una excepció. L’Alt Urgell és on hi ha el percentatge de retirada menor, perquè només els de Fígols i Alinyà i Peramola han decidit no repetir, d’un total de 19 municipis. La situació és semblant al Solsonès, on dels seus 17 alcaldes, tots opten a la reelecció tret dels de Clariana, La Coma i La Pedra, i Llobera, mentre que al Baix Llobregat Nord també repeteixen tots menys el d’Olesa. Al Berguedà, el Bages i la Cerdanya, el percentatge d’alcaldes aspirants a la reelecció es mou entre el 70 i el 80%, i en la majoria dels casos els que abandonen són de municipis poc poblats, tret de Santpedor, Puig-reig o Puigcerdà. A l’Anoia, la continuïtat frega el 70%, i de tots els municipis on l’alcalde ha decidit no continuar, Calaf és el més gran.
Pocs canvis a les capitals
Tots els alcaldes que actualment governen a les capitals de comarca de la regió central aspiren a un nou mandat com a caps de llista tret d’Albert Piñeira, de Puigcerdà, que ha decidit que no optarà a la reelecció després de 12 anys. Ho va fer públic a començament d’any, i Junts per Puigcerdà, el partit que encapçalava, ha trobat el relleu en Jordi Gassió, que havia estat regidor a l’oposició durant el mandat 2007-2011 i vicepresident del Consell Comarcal.
En tota la resta de capitals, el seu actual batlle té opcions de revalidar el càrrec perquè es tornen a presentar. A Manresa, el republicà Marc Aloy, que ha estat alcalde els tres darrers anys de la legislatura fruit de l’acord que es va establir en l’arrencada del mandat amb Junts, torna a encapçalar la llista d’ERC. En canvi, Valentí Junyent, que fou batlle de Junts el primer any fruit d’aquest mateix acord, ha fet un pas al costat i ni tan sols forma part de la nova candidatura. Berga i Solsona també han canviat d’alcalde a mig mandat, i en tots dos casos els actuals podrien tornar-ho a ser perquè lideren les seves respectives llistes. A la capital del Berguedà el cupaire Ivan Sànchez va rellevar l’any 2021 a Montse Venturós, que va dimitir per motius de salut; i a Solsona, el canvi es va produir a les files republicanes, on Judit Gisbert va substituir David Rodríguez, que va plegar després de ser nomenat Secretari d’Administracions Locals i de Relació amb l’Aran per la Generalitat.
Marc Castells, de Junts per Igualada, i Dionís Guiteras, d’Aramoià (ERC), també aspiren a revalidar el càrrec que en tots dos casos tenen consolidat al seu respectiu Ajuntament des del 2011. Finalment, el republicà Francesc Viaplana, i Jordi Bruch, de Junts, també aspiren a un nou mandat a la Seu d’Urgell i a Prats de Lluçanès, respectivament.
Canvi de sigles
Alguns dels alcaldes que opten a la reelecció ho faran sota unes sigles diferents respecte el 2019.
Per població, un dels casos més significatius és el de Gironella, on David Font, que ha governat des del 2011 amb la candidatura de Junts (o amb les denominacions anteriors), i ara liderarà la candidatura independent Més per Gironella. Al Berguedà trobem altres casos de partits independents, com Treballem a i per Borredà, de Jesús Solanellas, que manté el nom però es vincula al PSC; o Sagàs, on el partit de Sílvia Triola es vincularà a ERC. Passa a l’inrevés a l’Espunyola, on Peu de Roques, que lidera Albert Altarriba, es deslliga d’ERC. Hi ha situacions similars en partits que ara lideren els alcaldes de Rajadell i Talamanca (al Bages), Bellver, Fontanals, Llívia i Prats i Sansor (a la Cerdanya), i Olius i Riner (al Solsonès). En tots aquests casos l’alcalde podria repetir, però amb una candidatura lligada a un partit diferent de l’actual.
La majoria d’alcaldables són de Junts i ERC
En el conjunt de les comarques centrals, el gruix dels alcaldes que es tornen a presentar, actualment governen sota les sigles de Junts o bé d’ERC que, de fet, són els partits més representats en els ajuntaments d'aquest territori. Concretament, hi ha 51 batlles que actualment són de Junts que aspiren a revalidar el càrrec, mentre que 48 són d’ERC. A molta distància hi ha 13 alcaldes de candidatures independents, mentre que 10 són del PSC, i només 4 són de la CUP. S’ha de tenir en compte que de cara al proper mandat, alguns d’aquests alcaldes optaran a la reelecció sota unes altres sigles.
16 maig 2023
14 de maig 2023
"Hem estat clau en molts moments"
La candidata del PSC a Moià destaca el paper que ha jugat el partit en la governabilitat del poble, i aspira a guanyar representació
Susana Tapia, candidata del PSC a Moià JORDI ESCUDÉ
El PSC de Moià ha confiat per segona vegada consecutiva en Susana Tapia San Pedro com a cap de llista del partit de cara a les eleccions del proper 28 de maig. Nascuda a Barcelona l’any 1963, ara viu a la capital del Moianès, on es va traslladar fa 21 anys per moius de feina. Treballa a l’empresa Tèxtil BCH preparant catàlegs per als clients, i fins ara ha compaginat la seva feina amb la de l’Ajuntament, com a única regidora del partit, a l’oposició, on també n’hi ha quatre de Junts i dos de Capgirem Moià (CUP), enfront del sis del govern d’Aramoià (ERC).
Fa temps que el PSC de Moià va fer pública la seva candidatura. Tenia clar que es volia tornar a presentar?
Si. M’ha agradat molt fer de regidora. A més, no és gens fàcil trobar gent per encapçalar les llistes. Ha estat força complicat, i tot i així l’hem feta i amb tres suplents. Però en general costa perquè hi ha molta gent que et dona suport però que no es vol significar, i això s’ha de respectar. Jo no tinc cap problema en aquest sentit, i per la part que em toca, penso que és molt bo que hi pugui haver representació socialista a l’Ajuntament. Per això, quan fa quatre anys se’m va oferir la possibilitat m’hi vaig presentar, i ara també.
Davant d’aquestes dificultats, heu hagut de tibar molt de gent que ja formava part de la llista, o heu buscat la renovació?
Hi ha quatre persones que repeteixen, i la resta són totes noves, i totes del poble. El número dos és Ventura Torres, que fa molts anys que viu a Moià i el considero una persona molt intel·ligent i vàlida, igual que Enric Terencio, que va de número 3 i ja té experiència perquè havia estat regidor.
Què creu que pot aportar en aquesta segona etapa?
Moià | 14·05·23 | 06:25
Susana Tapia, candidata del PSC a Moià JORDI ESCUDÉ
El PSC de Moià ha confiat per segona vegada consecutiva en Susana Tapia San Pedro com a cap de llista del partit de cara a les eleccions del proper 28 de maig. Nascuda a Barcelona l’any 1963, ara viu a la capital del Moianès, on es va traslladar fa 21 anys per moius de feina. Treballa a l’empresa Tèxtil BCH preparant catàlegs per als clients, i fins ara ha compaginat la seva feina amb la de l’Ajuntament, com a única regidora del partit, a l’oposició, on també n’hi ha quatre de Junts i dos de Capgirem Moià (CUP), enfront del sis del govern d’Aramoià (ERC).
Fa temps que el PSC de Moià va fer pública la seva candidatura. Tenia clar que es volia tornar a presentar?
Si. M’ha agradat molt fer de regidora. A més, no és gens fàcil trobar gent per encapçalar les llistes. Ha estat força complicat, i tot i així l’hem feta i amb tres suplents. Però en general costa perquè hi ha molta gent que et dona suport però que no es vol significar, i això s’ha de respectar. Jo no tinc cap problema en aquest sentit, i per la part que em toca, penso que és molt bo que hi pugui haver representació socialista a l’Ajuntament. Per això, quan fa quatre anys se’m va oferir la possibilitat m’hi vaig presentar, i ara també.
Davant d’aquestes dificultats, heu hagut de tibar molt de gent que ja formava part de la llista, o heu buscat la renovació?
Hi ha quatre persones que repeteixen, i la resta són totes noves, i totes del poble. El número dos és Ventura Torres, que fa molts anys que viu a Moià i el considero una persona molt intel·ligent i vàlida, igual que Enric Terencio, que va de número 3 i ja té experiència perquè havia estat regidor.
Què creu que pot aportar en aquesta segona etapa?
Experiència. Abans era una vilatana normal i corrent i ara tinc més coneixement del poble i de les necessitats que té. He après molt, sobretot a nivell de funcionament intern de l’Ajuntament, dels protocols, de la burocràcia... Em costava parlar en públic i ara tinc més solvència, i no ha estat fàcil perquè durant la pandèmia havíem de fer els plens telemàticament des de casa, sense res presencial, i això no ajuda gens a agafar pràctica i coneixements i a aprendre el funcionament del dia a dia. Podríem dir que en realitat ha estat una experiència de tres anys, però molt profitosa. Ara em sento molt més ben preparada, sé com funciona l’Ajuntament, i amb el temps vas adquirint uns hàbits en el sentit que any rere any es repeteixen esquemes de funcionament, des de l’aprovació dels pressupostos, fins a les festes i celebracions, i a base d’anar-ho repetint, en vas aprenent. A més, valoro molt el tracte que he rebut per part de tothom, que ha estat exquisit. M’he trobat molt bé fent de regidora tant a l’Ajuntament com a fora. Hi ha molt respecte amb tothom encara que no tinguem el mateix tarannà.
Això inclou els companys del consistori...
Si, hi ha hagut una relació molt bona amb tots els grups, però especialment amb el govern d’Aramoià, amb qui realment considero que tinc una bona companyonia.
El 2015 el PSC de Moià no va fer candidatura i el 2019 va obtenir un sol regidor. Quines són ara les aspiracions?
En volem més. No és fàcil però com a mínim ens agradaria poder doblar la representació, i si arribéssim a ser tres, encara millor. Veníem de dos mandats sense presència, perquè el 2011 no vam obtenir representació i el 2015 no ens vam presentar, i per això aquests últims quatre anys ens han ajudat a tornar a ser visibles.
El PSC es planteja l’opció d’entrar al govern, si es dona el cas?
Ara per ara no ens podem comprometre a afirmar-ho, tot i que no tanquem la porta a fer-ho. L’important és ser decisius.
Poseu algunes barreres, ja d’entrada, a l’hora de pactar?
D’entrada no vetem a ningú perquè estic convençuda que obtindrem representació els quatre mateixos partits que ja hi ha ara a l’Ajuntament, encara que també hi opti VOX. Això no treu que pugui canviar la correlació de forces.
Com valora la feina feta aquests quatre anys pel PSC a Moià?
Hem estat clau en moltes ocasions, i amb un sol regidor que ha pogut decantar la balança perquè el govern en té sis de tretze. Des de l’oposició, el meu vot ha estat important moltes vegades per poder tirar qüestions endavant. Han estat coses senzilles, però n’hi ha hagut sovint. També hem fet de pacificadors, sobretot al principi, entre Aramoià i Junts, que han estat les dues principals forces, l’una al govern i l’altre a l’oposició. Sovint el PSC ha ajudat a mantenir l’equilibri. A vegades se m’ha titllat de ser la crossa del govern, i no és cert perquè hem votat al costat del que proposava Aramoià quan ens ha semblat que la seva proposta era bona.
En aquest mandat, Moià ha eixugat completament el deute que tenia. Quines oportunitats obre això?
Ha estat gràcies a la feina feta per tot el poble amb els impostos que ha hagut de pagar, i que ara podem anar rebaixant. L’Ajuntament hi ha contribuït, però l’esforç real l’ha fet la gent. Això ens permetrà completar projectes i engegar-ne de nous. Per exemple, la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Comadran com a equipament i millorar el local de les Faixes aprofitant els ajuts Next Generation. Però també posant-n’hi nosaltres, i això vol dir que igualment s’ha de ser prudent.
Quins projectes prioritza el PSC de cara al proper mandat?
Proposem cobrir la piscina per poder-ne fer un ús tot l’any. Això costa diners, però pensem que es pot estudiar. Fa quatre anys no es podia ni insinuar, i ara és una de les prioritats que plantejarem perquè creiem que a la gent li agrada la idea. També és important apostar pel reciclatge millorant la recollida selectiva. S’ha de veure com, però tenim clar que s’ha de buscar un nou sistema, entre altres coses perquè ara el reciclatge a Moià és molt baix comparat amb altres pobles. També volem recalcar la necessitat de poder tenir policia dia i nit. De Mossos ja n’hi haurà quan s’acabin les obres de la comissaria a l’edifici de l’Ajuntament, però vigilaran tota la comarca i necessitem que a Moià també hi hagi més efectius totes les hores, en aquest cas de Policia Local. Ara són pocs, a les nits no n’hi ha, i també és complicat quan fan vacances. Cal que puguin arribar més a urbanitzacions com Montví, o als polígons. Tampoc oblidem l’escola bressol, que necessita més recursos per millorar el servei i dotar-la de més personal, i volem crear la regidoria d’Igualtat, Feminisme, i Persones LGTBIQ+, i una altra de la tercera edat. A nivell d’urbanisme, convindria millorar alguns carrers i fer-los més plans, sense voreres estretes com hi ha ara.
Això inclou els companys del consistori...
Si, hi ha hagut una relació molt bona amb tots els grups, però especialment amb el govern d’Aramoià, amb qui realment considero que tinc una bona companyonia.
El 2015 el PSC de Moià no va fer candidatura i el 2019 va obtenir un sol regidor. Quines són ara les aspiracions?
En volem més. No és fàcil però com a mínim ens agradaria poder doblar la representació, i si arribéssim a ser tres, encara millor. Veníem de dos mandats sense presència, perquè el 2011 no vam obtenir representació i el 2015 no ens vam presentar, i per això aquests últims quatre anys ens han ajudat a tornar a ser visibles.
El PSC es planteja l’opció d’entrar al govern, si es dona el cas?
Ara per ara no ens podem comprometre a afirmar-ho, tot i que no tanquem la porta a fer-ho. L’important és ser decisius.
Poseu algunes barreres, ja d’entrada, a l’hora de pactar?
D’entrada no vetem a ningú perquè estic convençuda que obtindrem representació els quatre mateixos partits que ja hi ha ara a l’Ajuntament, encara que també hi opti VOX. Això no treu que pugui canviar la correlació de forces.
Com valora la feina feta aquests quatre anys pel PSC a Moià?
Hem estat clau en moltes ocasions, i amb un sol regidor que ha pogut decantar la balança perquè el govern en té sis de tretze. Des de l’oposició, el meu vot ha estat important moltes vegades per poder tirar qüestions endavant. Han estat coses senzilles, però n’hi ha hagut sovint. També hem fet de pacificadors, sobretot al principi, entre Aramoià i Junts, que han estat les dues principals forces, l’una al govern i l’altre a l’oposició. Sovint el PSC ha ajudat a mantenir l’equilibri. A vegades se m’ha titllat de ser la crossa del govern, i no és cert perquè hem votat al costat del que proposava Aramoià quan ens ha semblat que la seva proposta era bona.
En aquest mandat, Moià ha eixugat completament el deute que tenia. Quines oportunitats obre això?
Ha estat gràcies a la feina feta per tot el poble amb els impostos que ha hagut de pagar, i que ara podem anar rebaixant. L’Ajuntament hi ha contribuït, però l’esforç real l’ha fet la gent. Això ens permetrà completar projectes i engegar-ne de nous. Per exemple, la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Comadran com a equipament i millorar el local de les Faixes aprofitant els ajuts Next Generation. Però també posant-n’hi nosaltres, i això vol dir que igualment s’ha de ser prudent.
Quins projectes prioritza el PSC de cara al proper mandat?
Proposem cobrir la piscina per poder-ne fer un ús tot l’any. Això costa diners, però pensem que es pot estudiar. Fa quatre anys no es podia ni insinuar, i ara és una de les prioritats que plantejarem perquè creiem que a la gent li agrada la idea. També és important apostar pel reciclatge millorant la recollida selectiva. S’ha de veure com, però tenim clar que s’ha de buscar un nou sistema, entre altres coses perquè ara el reciclatge a Moià és molt baix comparat amb altres pobles. També volem recalcar la necessitat de poder tenir policia dia i nit. De Mossos ja n’hi haurà quan s’acabin les obres de la comissaria a l’edifici de l’Ajuntament, però vigilaran tota la comarca i necessitem que a Moià també hi hagi més efectius totes les hores, en aquest cas de Policia Local. Ara són pocs, a les nits no n’hi ha, i també és complicat quan fan vacances. Cal que puguin arribar més a urbanitzacions com Montví, o als polígons. Tampoc oblidem l’escola bressol, que necessita més recursos per millorar el servei i dotar-la de més personal, i volem crear la regidoria d’Igualtat, Feminisme, i Persones LGTBIQ+, i una altra de la tercera edat. A nivell d’urbanisme, convindria millorar alguns carrers i fer-los més plans, sense voreres estretes com hi ha ara.
14 maig 2023
Preguntes molt personals a Susana Tapia: "Miro d'estar amb la meva mare sempre que puc. Té 90 anys"
L'alcaldable del PSC a Moià en poques paraules
Susana Tapia ARXIU PARTICULAR
Jordi Escudé
14·05·23 | 14:30
Quin és el seu lloc preferit de Moià?
El Parc Municipal.
Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?
Els contenidors del carrer, i voldria trobar un sistema de recollida de residus que fos idoni per poder augmentar el reciclatge.
I què portaria a Moià d’algun altre lloc?
Posats a somiar, hi portaria un hospital.
A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?
M’agradaria assemblar-me a Carme Chacón.
Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?
A Franco.
Catalunya serà independent?
Qui sap.
Creu en alguna cosa que no pugui veure?
Més aviat no.
Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?
A vegades em sobra la mala educació que tenen algunes persones que representa que han gaudit d’una bona formació.
La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?
La sèrie «Lost» (Perdidos)..
El llibre que no es cansaria de llegir?
«El túnel», d’Ernesto Sábato. Ja me l’he llegit moltes vegades. També m’agrada molt llegir poesia, i de diferents autors.
El disc que sempre vol tornar a sentir?
M’agrada molt «Lionheart», de Kate Bush.
Déu existeix?
No en tinc constància.
Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?
Considero que és molt bo. Tan de bo el meu fos així.
El millor viatge que ha fet?
La primera vegada que vaig anar a Madrid, ja fa molts i molts anys.
El que més li agradaria fer?
M’agradaria molt poder anar a Austràlia.
El seu lloc preferit per estar sol?
On s’està millor sol és a casa.
Quan va escriure l’últim tuit?
No tinc temps per aquestes coses.
Puja fotos a Instagram? De quines? Quan?
No tinc temps per aquestes coses.
Què va fer les últimes vacances?
Vaig estar amb la meva mare. Miro d’estar amb ella sempre que puc. Té 90 anys.
L’última vegada que es va enfadar molt, per què va ser?
Mai no m’enfado molt. Considero que és perdre el temps.
I l’última que va plorar?
Trobo que aquesta és una pregunta molt indiscreta
Un lema per viure la vida.
Carpe Diem.
14 maig 2023
13 de maig 2023
Preguntes molt personals a Lakshmi Roset: «El jovent hem de creure en la revolució»
L'alcaldable de Capgirem Moià en poques paraules
Lakshmi Roset ja ha sigut regidora a l'oposició a l'Ajuntament de Moià aquesta legislatura Queralt Casals
Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 14:30 | Actualitzat a les 18:25
L'alcaldable de Capgirem Moià-CUP a les eleccions municipals del 28-M, Lakshmi Roset, se sotmet a un qüestionari que cal respondre amb poques paraules després de fer l'entrevista principal.
Quin és el seu lloc preferit de Moià?
El bosquet que hi ha passat el cementiri i el camp de vol.
Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?
L’escorxador, els mossos d’esquadra, els caçadors i les grans superfícies comercials.
I què portaria a Moià d’algun altre lloc?
Habitatges socials, un teatre i espais d’oci alternatiu.
A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?
Hi ha molts personatges històrics que admiro per la seva lluita política, una és Dolores Ibárruri, La Pasionaria.
Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?
Franco.
Catalunya serà independent? Trii: Aviat, algun dia, mai, en un somni, en un malson, qui sap?
Aviat, el jovent hem de creure en la revolució.
Creu en alguna cosa que no pugui veure?
En un món amb justícia social per totes les persones, animals i planeta.
Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?
Qualsevol persona que voti a l’extrema dreta.
La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?
Shrek.
El llibre que no es cansaria de llegir?
El nom del vent, de Patrick Rothfuss.
El disc que sempre vol tornar a sentir?
M’encanta el jazz, així que he de dir la Billie Holiday.
Déu existeix?
La meva mare m’ha educat en una altra cultura on Déu és l’amor cap a un mateix i cap als altres, i crec en això.
Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?
Vivint a Moià i sense fills és un sou bo, però a Barcelona, i si tens fills, no ho és.
El millor viatge que ha fet?
Als Estats Units.
El que més li agradaria fer?
M’agradaria repetir-lo.
El seu lloc preferit per anar amb la seva parella?
Qualsevol lloc on hi vagi amb ella.
El seu lloc preferit per estar sol?
Al mig del bosc.
Quan va escriure l’últim tuit?
N’estic fent un o altre cada dia.
Puja fotos a Instagram? De quines? Quan?
Sí, qualsevol foto que faci que m’agradi.
Què va fer les últimes vacances?
Vaig anar al festival Topagune al País Basc.
13 maig 2023
«La CUP pot fer de contrapunt i de pont amb les associacions»
La candidata de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, creu que es necessita urgentment un pla d’equipaments
Lakshmi Roset ha estat regidora de Capgirem Moià la segona meitat de la legislatura Queralt Casals
Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 06:26
Lakshmi Roset Sala (Moià, 1995) va tenir els seus primers contactes amb el món polític a les assemblees de la facultat de Dret. Advocada de professió, a les eleccions municipals de fa quatre anys ja anava de número quatre a les llistes de Capgirem Moià-CUP i, a mitja legislatura, va entrar de regidora. Ara ha fet el salt al capdamunt de la llista amb l’objectiu de mantenir la representació de la formació i fer de pont entre la institució i els moviments socials.
Com ha viscut Capgirem Moià aquesta legislatura?
Crec que la nostra capacitat d’influència ha sigut molt limitada, tampoc crec que hagi estat la nostra prioritat destinar molts esforços a fer oposició aquests dos darrers anys. Òbviament si que estem allà per fiscalitzar i hem intentat aportar al màxim el nostre punt de vista, però amb la situació de la pandèmia, amb els col·lectius que hi havia a Moià que necessitaven ajuda com el feminista, la xarxa d’aliments o la de suport mutu, la nostra assemblea destinava energies a poder participar i ajudar aquests moviments. A vegades hem de decidir si prioritzem les institucions o estar al carrer, però si les institucions ens serveixen per fer de pont i reforçar els col·lectius, endavant.
Aquesta legislatura ha estat marcada per l’eixugament del deute a Moià. Comparteixen la manera com s’ha gestionat?
En aquest sentit, estem un mica decepcionats. Òbviament ens alegrem que ja no hi hagi deute, però nosaltres sempre hem dit que aquest deute no havia d’estar eixugat pel poble i se n’havien de fer responsables els qui el van crear i, en última instància, si aquestes persones són insolvents o no es pot determinar com ho van fer, que no es torni el deute, però en cap cas havia de ser eixugat pel poble. Ens alegrem que ara la situació de Moià s’hagi revertit, però pensàvem que aquesta legislatura serviria perquè això és notés i esperàvem que hi hagués un punt d’inflexió en la millora de serveis a la ciutadania.
Amb els comptes sanejats quins creu que són ara els reptes o projectes més immediats?
Hi ha pendent de fer un pla d’usos dels equipaments municipals de Moià perquè ara mateix tenim les entitats òrfenes d’espais. Hi ha els fons Next Generation que ens han atorgat per Comadran i Les Faixes i sembla que es podrà fer alguna cosa, però a part d’això creiem que el pla d’usos pactat s’ha de fer amb urgència perquè enfortir el teixit associatiu fa que s’empoderi la població i que pugui tenir més participació política. A banda d’això, sobretot cal tractar l’emergència climàtica, s’ha de fer molta conscienciació per defensar el territori i no deixar-nos enganyar amb aquests falsos discursos de transició energètica.
Quines són les línies bàsiques del programa de Capgirem Moià?
Nosaltres som una organització socialista i, per tant, volem posar la vida sempre per davant del capital i prioritzar les necessitats de la població per davant dels interessos econòmics. El feminisme òbviament, que aquí a Moià tenim la sort de tenir un moviment feminista bastant fort i el volem aprofitar per intentar que s’apliquin els protocols i revertir la desigualtat que hi pugui haver. L’ emergència climàtica amb la defensa del territori, l’habitatge i la joventut, ja que volem posar els joves al centre i escoltar-los molt per saber quines són les seves necessitats. Tot plegat, sempre des de la participació col·lectiva de tot el poble i col·laborant amb els diferents moviments.
Què pot aportar la CUP a l’Ajuntament de Moià?
En la lína del que hem intentat fer aquesta legislatura, creiem que des de l’oposició el que podem aportar és que la nostra radicalitat, el fet d’estar a l’altre extrem de la balança, permeti tibar a les altres formacions per aprovar propostes que d’una altra manera no sorgirien, com la moció que vam tirar endavant per considerar Moià un municipi antifeixista. Aquesta proposta si no hagués nascut de la CUP no hauria existit i es va aprovar per unanimitat al ple, la qual cosa demostra que sí que es nota certa pressió cap a aquestes ideologies més d’esquerra i antifeixistes. Llavors creiem que de cara a la pròxima legislatura podem fer de contrapunt perquè la balança s’inclini una mica més cap a l’esquerra i cap aquests postulats que busquen la igualtat i, a part, fer de pont amb la gent des de les associacions.
Com valoren el fet que Vox s’hagi presentat a Moià?
Vox és un partit que atempta contra els drets fonamentals i no s’hauria de poder presentar perquè traspassa la línia de la llibertat d’expressió, provocant un discurs d’odi, i a nosaltres ens sembla gravíssim. El poble se sent molt incòmode amb l’existència de Vox.
A la seva formació la Junta Electoral els va impugnar la llista perquè hi havia massa dones...
Sí, ens pensàvem que era una broma. Nosaltres interpretem que la llei es va fer per si hi havia una infrarepresentació de dones i, per tant, no té cap mena de sentit que la impugnin perquè precisament estem revertint una realitat, que és que hi ha menys dones en els espais de debat i discurs públic.
13 maig 2023
11 de maig 2023
Candidats a les eleccions municipals 2023 a Moià: tota la llista
Llista amb tots els candidats a l'alcaldia de Moià
Dijous, 11 de maig de 2023. 17:05
El mes de maig ja ha començat i això significa que hem entrat en les últimes setmanes del mandat 2019-2023. En menys de quatre setmanes, se celebraran les eleccions municipals 2023. Aquesta contesa sempre es fa l'últim diumenge de maig, de manera que tindrà lloc el dia 28. Aquell diumenge a la nit, es coneixerà els quasi 9.200 regidors que formaran part dels 947 ajuntaments de Catalunya. Les llistes definitives ja s'han publicat al Butlletí Oficial de l'Estat i ja es treballa en la impressió de les paperetes per votar.
En les eleccions municipals de 2019, a la capital del Moianès, Moià, hi va haver un clar guanyador. Es tracta de la formació Ara Moià, la marca local d'Esquerra Republicana, que en els darrers comicis de l'any 2019 va obtenir un 46,20% dels vots i 6 regidors, ben a prop de la majoria absoluta que ostentava fins a l'any 2019. El segon partit més votat va ser Junts, amb un 28,06% dels vots i 4 regidors, el que representen uns bons resultats, però lluny del domini d'Ara Moià. Finalment, els dos darrers partits que van obtenir representació en el consistori municipal van ser Capgirem Moià (CUP) i el PSC. Els anticapitalistes van obtenir un 14,27% dels vots i 2 regidors, i els socialistes es van quedar amb un 9,61% dels vots i un sol regidor.
Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
Actualment, a la capital del Moianès governa Ara Moià, amb Dionís Guiteras, des de fa 3 legislatures. El govern de Moià ha estat tot el mandat en minoria i ara esperen poder arribar a la majoria absoluta. L'Ajuntament ha estat alliberat de la supervisió del Tresor després d'anys, a causa de l'enorme deute que va arribar tenir, que ascendia als més de 8 milions d'euros. Fins ara la gran majoria de polítiques que s'han implementat han estat retallades, però des del 28 de maig el nou alcalde podrà invertir en comptes de retallar. "Ha estat una sensació extraordinària d'alliberament", va dir l'alcalde Dionís Guiteras (ERC) quan van acabar de pagar el deute. Moià tenia un deute del 395% (quatre vegades el seu pressupost anual), després de 28 anys de govern sota Josep Montràs (CiU), que ara està a l'espera de judici per malversació. En aquest context posem cara als candidats a l'alcaldia de Moià en les eleccions municipals 2023 que ja estan definits. A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats de Moià a les eleccions municipals 2023.
Dionís Guiteras buscarà el quart mandat amb Ara Moià
L'actual alcalde, Dionís Guiteras, ha estat portaveu de l'ERC i cap de l'oposició en la Diputació de Barcelona durant els últims quatre anys. Enguany es torna a presentar per a un quart mandat al capdavant de l'Ajuntament amb la candidatura Ara Moià. A les eleccions anteriors, va guanyar, però va perdre la majoria absoluta (va de 10 a 6 consellers), i l'oposició va guanyar força després d'anys de domini de la marca local d'ERC. Ara l'alcalde buscarà refer la majoria absoluta i garantir la continuïtat d'Ara Moià a l'alcaldia. Les pròximes eleccions a Moià seran crucials per al paisatge polític de la ciutat, ja que els resultats podrien determinar si l'ERC manté el seu poder o si l'oposició pren el control.
En les eleccions municipals de 2019, a la capital del Moianès, Moià, hi va haver un clar guanyador. Es tracta de la formació Ara Moià, la marca local d'Esquerra Republicana, que en els darrers comicis de l'any 2019 va obtenir un 46,20% dels vots i 6 regidors, ben a prop de la majoria absoluta que ostentava fins a l'any 2019. El segon partit més votat va ser Junts, amb un 28,06% dels vots i 4 regidors, el que representen uns bons resultats, però lluny del domini d'Ara Moià. Finalment, els dos darrers partits que van obtenir representació en el consistori municipal van ser Capgirem Moià (CUP) i el PSC. Els anticapitalistes van obtenir un 14,27% dels vots i 2 regidors, i els socialistes es van quedar amb un 9,61% dels vots i un sol regidor.
Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
Actualment, a la capital del Moianès governa Ara Moià, amb Dionís Guiteras, des de fa 3 legislatures. El govern de Moià ha estat tot el mandat en minoria i ara esperen poder arribar a la majoria absoluta. L'Ajuntament ha estat alliberat de la supervisió del Tresor després d'anys, a causa de l'enorme deute que va arribar tenir, que ascendia als més de 8 milions d'euros. Fins ara la gran majoria de polítiques que s'han implementat han estat retallades, però des del 28 de maig el nou alcalde podrà invertir en comptes de retallar. "Ha estat una sensació extraordinària d'alliberament", va dir l'alcalde Dionís Guiteras (ERC) quan van acabar de pagar el deute. Moià tenia un deute del 395% (quatre vegades el seu pressupost anual), després de 28 anys de govern sota Josep Montràs (CiU), que ara està a l'espera de judici per malversació. En aquest context posem cara als candidats a l'alcaldia de Moià en les eleccions municipals 2023 que ja estan definits. A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats de Moià a les eleccions municipals 2023.
Dionís Guiteras buscarà el quart mandat amb Ara Moià
L'actual alcalde, Dionís Guiteras, ha estat portaveu de l'ERC i cap de l'oposició en la Diputació de Barcelona durant els últims quatre anys. Enguany es torna a presentar per a un quart mandat al capdavant de l'Ajuntament amb la candidatura Ara Moià. A les eleccions anteriors, va guanyar, però va perdre la majoria absoluta (va de 10 a 6 consellers), i l'oposició va guanyar força després d'anys de domini de la marca local d'ERC. Ara l'alcalde buscarà refer la majoria absoluta i garantir la continuïtat d'Ara Moià a l'alcaldia. Les pròximes eleccions a Moià seran crucials per al paisatge polític de la ciutat, ja que els resultats podrien determinar si l'ERC manté el seu poder o si l'oposició pren el control.
Dionís Guiteras, alcalde de Moià i candidat d'Ara Moià / Foto: Ara Moià - ERC
Junts buscarà guanyar terreny amb Maria Tarter de cap de llista
Junts buscarà guanyar terreny amb Maria Tarter de cap de llista
Maria Tarter, enginyera de telecomunicacions i membre de Junts, és actualment la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Moià. Fa quatre anys, va debutar com la candidata número u del seu partit i va aconseguir millorar els seus resultats, augmentant el nombre de regidors de 3 a 4. Tarter ara torna a presentar-se com a cap de llista del seu partit. Com a líder de l'oposició ha estat una veu crítica de l'administració actual. En els primers llocs de la llista, la candidatura manté els actuals regidors de Junts per Moià, Montse Girbau, Jofre Torras i Jordi Marsinyac, mentre que a la resta de la llista s'incorporen cares noves i també en repeteixen d'altres de la candidatura de 2019. La candidatura renova el seu nom i es presentarà com a Junts per Moià, Montví i Montjoia per, segons han explicat, "visibilitzar les dues urbanitzacions del municipi".
Maria Tarter, alcaldable de Junts per Moià / Foto: Junts
Capgirem Moià aposta per Lakshmi Roset
Capgirem Moià aposta per Lakshmi Roset
Capgirem Moià, la marca local de la CUP (2 regidors), estrena candidata. Serà l'advocada Lakshmi Roset, que en la segona part del mandat ja ha estat regidora a l'Ajuntament. Els anticapitalistes han rellevat Basha Changue, la cap de llista fa quatre anys, que ara és ara candidata de la CUP a l'alcaldia de Barcelona.
Susana Tapia repeteix com a cap de llista del PSC
Ara fa quatre anys Susana Tapia va triomfar en el seu intent de recuperar la presència del PSC al consistori municipal i va aconseguir un regidor. Enguany, els socialistes aspiren a millorar els resultats i a augmentar la representació amb la mateixa cap de llista. Així ho va decidir l'agrupació local del PSC, i segons va explicar la candidata en la seva presentació, aquests quatre anys a l'oposició "el PSC ha estat molt generós i hem col·laborat perquè molts projectes tiressin endavant", va explicar, que ha assegurat que "als socialistes ens mou el seny i la responsabilitat".
Ara fa quatre anys Susana Tapia va triomfar en el seu intent de recuperar la presència del PSC al consistori municipal i va aconseguir un regidor. Enguany, els socialistes aspiren a millorar els resultats i a augmentar la representació amb la mateixa cap de llista. Així ho va decidir l'agrupació local del PSC, i segons va explicar la candidata en la seva presentació, aquests quatre anys a l'oposició "el PSC ha estat molt generós i hem col·laborat perquè molts projectes tiressin endavant", va explicar, que ha assegurat que "als socialistes ens mou el seny i la responsabilitat".
Susana Tapia, alcaldable del PSC a Moià / Foto: PSC
El consistori sorgit el 2019
En les eleccions municipals de 2019, a la capital del Moianès, Moià, hi va haver un clar guanyador. Es tracta de la formació Ara Moià, la marca local d'Esquerra Republicana, que en els darrers comicis de l'any 2019 va obtenir un 46,20% dels vots i 6 regidors, ben a prop de la majoria absoluta. El segon partit més votat va ser Junts, amb un 28,06% dels vots i 4 regidors, el que representen uns bons resultats, però lluny del domini d'Ara Moià. Finalment, els dos darrers partits que van obtenir representació en el consistori municipal van ser Capgirem Moià (CUP) i el PSC. Els anticapitalistes van obtenir un 14,27% dels vots i 2 regidors, i els socialistes es van quedar amb un 9,61% dels vots i un sol regidor. Amb aquests resultats, Ara Moià ha pogut governar, però amb minoria. En les darreres legislatures havien governat amb majoria absoluta, una majoria absoluta que enguany buscaran recuperar.
Les eleccions municipals del 28 de maig, a municipis i algunes comunitats autònomes
En les eleccions municipals 2023 del 28 de maig es votarà a tots els municipis catalans, però també als espanyols i a un grapat de comunitats autònomes de l'Estat. Una data, doncs, que servirà per mesurar la temperatura i la solidesa dels diversos partits en l'àmbit estatal, especialment de cara a les eleccions legislatives 2023, que tindran lloc a finals d'any. En aquestes s'augura un gran cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
11 maig 2023
8 de maig 2023
El PSC de Moià proposa cobrir la piscina municipal perquè pugui obrir tot l’any
És una de les propostes programàtiques més rellevants dels socialistes, que van presentar la candidatura en un acte amb José Montilla
Redacció
Moià | 08·05·23 | 13:37
Foto de grup de la candidatura del PSC de Moià amb José Montilla PSC MOIÀ
El PSC de Moià portarà com una de les propostes més destacades del seu programa electoral la realització d’un estudi per determinar si seria viable cobrir la piscina municipal per tal de poder fer ús d’aquesta instal·lació durant tot l’any, prioritzant l’ús d’energies renovables per fer-la funcionar. «Es tracta d’un equipament molt necessari per Moià», va posar en relleu la candidata i actualment regidora Susana Tapia, que va avançar aquest i altres petits detalls dels seus plantejaments en un acte de presentació de la candidatura de cara a les properes eleccions municipals que va comptar amb la presència de l’expresident socialista de la Generalitat José Montilla.
La piscina actualment descoberta es va inaugurar el juny del 2006, ubicada a la zona de Cal Vives, un emplaçament diferent a les que hi havia anteriorment. Va ser un dels darrers grans equipaments de què es va dotar Moià en la llarga etapa de governs de l’alcalde Josep Montràs. En el lloc on hi havia les anteriors instal·lacions aquàtiques, al mig del nucli antic, s’hi va construir posteriorment el centre d’assistència primària (CAP) i la plaça sota la qual es va fer el pàrquing soterrat que va ser un dels projectes que va contribuir a generar un enorme deute municipal, que va quedar encallat durant una dècada i que no s’ha pogut acabar i posar en servei fins fa pocs mesos.
La candidata del PSC també va detallar que entre les prioritats programàtiques hi ha la d’apostar per dotar de més recursos l’escola bressol, fer efectiva l’eliminació de les barreres arquitectòniques que hi ha al municipi i posar mesures per augmentar la seguretat, incidint en què «volem policia local 24 hores al dia». També va avançar la voluntat de crear, si governessin, regidories específiques d’Igualtat i de Tercera Edat.
La presentació de la candidatura del PSC de Moià es va fer amb un acte a l'Auditori Sant Josep en que es va destacar que setze persones integren la llista, la xifra més alta que s’ha aconseguit en els darrers anys. «Durant aquesta legislatura he aprés molt i estic contenta d’haver donat suport a projectes importants per Moià, que sinó no haurien tirat endavant» va destacar Tapia. En aquest sentit, va destacar la política realitzada pel seu grup, «sempre al costat de la gent i sempre pensant en el millor pel nostre municipi».
«Teniu un bon equip i un bon projecte, centrats en el que necessita la gent, i ho heu fet escoltant a la gent, amb un programa ambiciós i alhora realista», va dir l’expresident de la Generalitat, José Montilla, que va insistir en el missatge de treballar pensant «en el que és millor per la gent, afavorint el consens i sumant esforços». Montilla també va afirmar que «amb nosaltres, la gent sempre trobarà receptivitat per part nostra per solucionar o per canalitzar els seus problemes on toca».
El primer secretari del PSC del Moianès, Enric Terencio, va incidir en el missatge de «treballar i treballar, nosaltres ens preocupem per aconseguir més inversions per la comarca i per solucionar els problemes reals de la gent». També va destacar la feina feta per Sonsoles Letang al Consell Comarcal. De Susana Tapia en va subratllar que «ha fet una feina espectacular perquè nosaltres venim a ajudar, a col·laborar. Si és bo per Moià hi donem suport, nosaltres som els dels fets i no paraules».
«Ningú no ens tenia en compte fa 4 anys i hem acabat sent la peça clau per la governança a Moià i al Consell Comarcal», va destacar el primer secretari del PSC del Vallès Oriental i Moianès, Jonatan Martínez, que va posar en relleu la feina feta per l’agrupació local i els va desitjar els millors resultats.
8 maig 2023
4 de maig 2023
La CUP de Moià canvia una dona de la llista per arribar al 40% d’homes que estipula la llei
La Junta Electoral va impugnar la candidatura perquè no complia el percentatge de candidats masculins
Queralt Casals
Moià | 04·05·23 | 15:00 | Actualitzat a les 15:06
Votacions durant la jornada electoral de les municipals del 2019 ARXIU/OSCAR BAYONA
Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ja ha fet efectius els canvis a la llista electoral per poder-se presentar a les eleccions municipals del proper 28 de maig, després que la Junta Electoral la impugnés per no arribar al 40% d’homes que estipula la llei. Tot i no estar-hi d’acord, la formació anticapitalista ha esmenat la candidatura, que ja ha estat acceptada per la Junta Electoral, i ha canviat una dona de la llista per un home, de manera que finalment la formaran 7 dones i 6 homes. Tot i així, la CUP no descarta presentar un recurs.
Per tal de poder presentar la candidatura, Capgirem Moià ha canviat de la llista Lis Viladrich Iglesias, que anava de número 11. La candidata, que s’ha substituït per Bernat Coca Torres, continua vinculada al projecte, però ara com a suplent. La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, ha reiterat la seva disconformitat amb els canvis que s’han vist obligats a fer, ja que considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones.
La candidata a l’alcaldia de la formació anticapitalista a Moià considera que no s’ha fet una interpretació adequada de la llei perquè el seu esperit era discriminar positivament les dones. Segons Roset, «el fet que la llei estableixi uns percentatges de representació en cap cas es va fer perquè hi hagués d’haver aquest equilibri entre els dos sexes, sinó que era bàsicament per revertir la situació d’infrarepresentació de les dones i, en aquest sentit, segons la nostra interpretació s’ha impugnat la llista per haver aplicat massa bé aquest article». A més, ha afegit que al Parlament o al Congrés dels Diputats «no es compleix perquè la majoria de partits tenen molta més representació d’homes».
La Junta Electoral va impugnar la llista de Capgirem Moià perquè no complia el percentatge de candidats homes que marca l’article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg). La norma estableix que en municipis de més de 3.000 habitants, com és el cas de la capital del Moianès, hi ha d’haver un mínim del 40% de cada sexe. Més del 60% de la llista de Capgirem Moià eren dones (8 dels 13 integrants), per la qual cosa l’àrbitre electoral va entendre que no complia el requisit.
Queralt Casals
Moià | 04·05·23 | 15:00 | Actualitzat a les 15:06
Votacions durant la jornada electoral de les municipals del 2019 ARXIU/OSCAR BAYONA
Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ja ha fet efectius els canvis a la llista electoral per poder-se presentar a les eleccions municipals del proper 28 de maig, després que la Junta Electoral la impugnés per no arribar al 40% d’homes que estipula la llei. Tot i no estar-hi d’acord, la formació anticapitalista ha esmenat la candidatura, que ja ha estat acceptada per la Junta Electoral, i ha canviat una dona de la llista per un home, de manera que finalment la formaran 7 dones i 6 homes. Tot i així, la CUP no descarta presentar un recurs.
Per tal de poder presentar la candidatura, Capgirem Moià ha canviat de la llista Lis Viladrich Iglesias, que anava de número 11. La candidata, que s’ha substituït per Bernat Coca Torres, continua vinculada al projecte, però ara com a suplent. La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, ha reiterat la seva disconformitat amb els canvis que s’han vist obligats a fer, ja que considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones.
La candidata a l’alcaldia de la formació anticapitalista a Moià considera que no s’ha fet una interpretació adequada de la llei perquè el seu esperit era discriminar positivament les dones. Segons Roset, «el fet que la llei estableixi uns percentatges de representació en cap cas es va fer perquè hi hagués d’haver aquest equilibri entre els dos sexes, sinó que era bàsicament per revertir la situació d’infrarepresentació de les dones i, en aquest sentit, segons la nostra interpretació s’ha impugnat la llista per haver aplicat massa bé aquest article». A més, ha afegit que al Parlament o al Congrés dels Diputats «no es compleix perquè la majoria de partits tenen molta més representació d’homes».
La Junta Electoral va impugnar la llista de Capgirem Moià perquè no complia el percentatge de candidats homes que marca l’article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg). La norma estableix que en municipis de més de 3.000 habitants, com és el cas de la capital del Moianès, hi ha d’haver un mínim del 40% de cada sexe. Més del 60% de la llista de Capgirem Moià eren dones (8 dels 13 integrants), per la qual cosa l’àrbitre electoral va entendre que no complia el requisit.
4 maig 2023
28 d’abr. 2023
La falta de paritat obliga a retocar les llistes electorals de Vox i la CUP a Moià
En una candidatura hi havia 8 homes i 5 dones; a l’altra, 8 dones i 5 homes
BARCELONA
28/04/2023 07:50 Actualizado a 28/04/2023 13:11
Lakshmi Roset (a la dreta,al costat d’altres companys de formació) encapçala la llista electoral de Capgirem Moià-CUP CMC
DOMINGO MARCHENA
BARCELONA
28/04/2023 07:50 Actualizado a 28/04/2023 13:11
Lakshmi Roset (a la dreta,al costat d’altres companys de formació) encapçala la llista electoral de Capgirem Moià-CUP CMC
Les llistes electorals de dos partits antagònics que es presentaran a les municipals del 28 de maig a Moià ( Moianès, Barcelona) han estat impugnades per la Junta Electoral. Es tracta de Vox i Capgirem Moià-CUP. I ha estat per la mateixa raó: incomplir el requisit legal d’un mínim d’un 40% d’aspirants de cada sexe. En el cas de Vox hi havia vuit homes i cinc dones, i a Capgirem, a l’inrevés.
Una portaveu de Vox va reconèixer que la Junta Electoral els va avisar del problema, “que no només hem tingut en aquest municipi”, i immediatament un candidat va ser substituït per una candidata. “Dijous a les 10 del matí vam rebre un correu electrònic de la mateixa Junta Electoral reconeixent que ja estava tot solucionat”. L’ actitud de Capgirem-CUP, que acabarà fent exactament el mateix, no ha estat tan complaent.
Des del 2016 la llei exigeix “una presència equilibrada” dels dos sexes a les llistes que vagin a les eleccions
La llista definitiva s’ha de presentar abans de demà dissabte i els anticapitalistes encara estudien quina substitució fer. El canvi, en tot cas, serà per imperatiu legal, no per voluntat pròpia, assenyala la cap de llista, Lakshmi Roset. Fonts de la seva candidatura consideren il·lògic que una norma que es va aplicar per compensar l’escassa representació de les dones al món de la política sigui utilitzada ara per a tot el contrari.
Una dada resulta reveladora: només un 22% dels ajuntaments d’ Espanya tenen una dona al capdavant. Per això, el Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica de Representació Paritària als Òrgans de Decisió, “que té com a meta complir amb l’objectiu de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per garantir a les dones i les nenes les mateixes oportunitats en l’ ocupació, el lideratge i l’adopció de decisions que als homes i els nens”.
La norma respon a una directiva comunitària que fixa l’objectiu d’un 40% de participació femenina en els òrgans de direcció públics i privats: societats cotitzades, llocs d’alta direcció, consells d’administració, jurats de premis, col·legis professionals... El principi de representació equilibrada afecta fins i tot el mateix Consell de Ministres i els ajuntaments, almenys els més grans.
El Règim Electoral General (REG) fixa des del 2016 que els municipis de més de 3.000 habitants han de tenir llistes electorals paritàries
Això és el que ha passat a Moià, i de ben segur en molts altres llocs que no han transcendit. A Catalunya, tot i això, hi ha almenys dues llistes compostes íntegrament per dones: una vinculada al PSC a Botarell (Baix Camp, Tarragona) i la de Junts a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).
Tant Botarell com Cadaqués són termes municipals amb menys de 3.000 habitants (1.000 i 2.700, respectivament). L’article 44 bis del REG determina que, en la resta de casos, les candidatures “han de tenir una composició equilibrada d’homes i dones de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim un 40%”.
Una dada resulta reveladora: només un 22% dels ajuntaments d’ Espanya tenen una dona al capdavant. Per això, el Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica de Representació Paritària als Òrgans de Decisió, “que té com a meta complir amb l’objectiu de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per garantir a les dones i les nenes les mateixes oportunitats en l’ ocupació, el lideratge i l’adopció de decisions que als homes i els nens”.
La norma respon a una directiva comunitària que fixa l’objectiu d’un 40% de participació femenina en els òrgans de direcció públics i privats: societats cotitzades, llocs d’alta direcció, consells d’administració, jurats de premis, col·legis professionals... El principi de representació equilibrada afecta fins i tot el mateix Consell de Ministres i els ajuntaments, almenys els més grans.
El Règim Electoral General (REG) fixa des del 2016 que els municipis de més de 3.000 habitants han de tenir llistes electorals paritàries
Això és el que ha passat a Moià, i de ben segur en molts altres llocs que no han transcendit. A Catalunya, tot i això, hi ha almenys dues llistes compostes íntegrament per dones: una vinculada al PSC a Botarell (Baix Camp, Tarragona) i la de Junts a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).
Tant Botarell com Cadaqués són termes municipals amb menys de 3.000 habitants (1.000 i 2.700, respectivament). L’article 44 bis del REG determina que, en la resta de casos, les candidatures “han de tenir una composició equilibrada d’homes i dones de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim un 40%”.
28 abril 2023
27 d’abr. 2023
Impugnen la llista de Capgirem Moià per no arribar al 40% d'homes que estipula la llei electoral
La formació està estudiant quina modificació presenta abans de dissabte per poder concórrer a les eleccions
ACN
Moià | 27·04·23 | 16:15
La butlleta amb els candidats d'una formació durant unes eleccions
La llista de Capgirem Moià per a les properes eleccions municipals ha estat impugnada per la Junta Electoral perquè no compleix el percentatge de candidats homes que marca l'article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg). La norma estableix que en municipis de més de 3.000 habitants, com és el cas, hi ha d'haver un mínim del 40% de cada sexe. Més del 60% de la llista de Capgirem Moià són dones, per la qual cosa l'àrbitre electoral entén que no compleix el requisit. Els responsables de la formació subratllen que fent una interpretació "històrica" de la llei, els percentatges s'estableixen per pal·liar la "infrarepresentació" de les dones. Per això consideren "totalment absurd" que se'ls penalitzi per tot el contrari.
En un comunicat, Capgirem Moià afirma que la infrarepresentació de les dones s'ha intentat revertir a través de mesures de discriminació positiva com la creació d'aquests percentatges. Però afegeix que no són "l'objectiu últim", sinó "un mitjà per fer front tant als motius que porten aparellats aquesta falta de dones en el discurs polític com a les conseqüències que no hi siguin: el masclisme històric i estructural" del sistema. Per això, la formació considera que "no té cap mena de conseqüència negativa" que un partit superi el 60% de dones "i menys com per ser impugnada". A més recorda que, per exemple, diversos grups al Parlament de Catalunya presenten composicions en les quals les dones "representen al voltant del 30%".
Tot plegat, clou el comunicat, "sense tocar el tema de la distribució completament masculinitzada dels centres de direcció dels partits".
La formació canviarà un dona de la llista per arribar al 40% d'homes que estipula la llei electoral
Aquest dijous la formació ha decidit canviar una dona per arribar al 40% d'homes que estipula la llei i que ha estat el motiu pel qual la Junta Electoral els ha impugnat la llista. "No és el que més ens ve de gust, però sinó el poble es quedaria sense el projecte pel qual hem estat treballant tants mesos", ha dit a l'ACN la cap de llista, Lakshmi Roset. L'esmena s'ha de presentar abans de dissabte i encara estan estudiant quin serà el millor canvi en una llista on hi ha 8 dones i 5 homes.
Finalment hi haurà 7 dones i 6 homes i la dona que surti es mantindrà en el projecte i anirà de suplent. Capgirem Moià troba "absurd" que una llei que havia de servir per corregir la "infrarepresentació" històrica de les dones ara els penalitzi just pel contrari.
27 abril 2023
Impugnen la llista de Capgirem Moià perquè té més dones del que marca la llei
"Capgirem Moià" ha hagut de substituir una de les seves candidates per un home (CCMA)
La Junta Electoral ha impugnat la candidatura perquè no arriba al 40% d'homes i els responsables de la formació canviaran una dona per un home per adequar-s'hi
Redacció27/04/2023 - 18.30Actualitzat28/04/2023 - 11.18
Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ha presentat una llista a les municipals formada per vuit dones i cinc homes, però l'haurà de modificar perquè la Junta Electoral l'ha impugnada.
El problema que hi han trobat és que hi ha menys homes del que marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la LOREG. L'article 44 bis estipula que en municipis de més de 3.000 habitants (Moià en té uns 6.000) hi ha d'haver un mínim del 40% de cada sexe.
A la llista de Capgirem Moià hi ha cinc homes, el 38,46%. El 40% exacte de la candidatura seria 5,2. Per tant, o et quedes curt o et passes de llarg.
Canviaran una dona per un home
Tot i no estar-hi d'acord, Capgirem Moià modificarà la candidatura per poder-se presentar. Canviaran una dona per un home, de manera que seran 7 dones i 6 homes. El percentatge masculí serà finalment el 46,15%.
Els responsables de la candidatura han explicat que la dona que surti es mantindrà en el projecte i figurarà a la llista com a suplent.
Capgirem ho troba absurd
La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset Sala, considera que l'esperit de la llei era discriminar positivament les dones i que la decisió de la junta és totalment absurda.
"Ens sentim molt desemparades perquè creiem que la interpretació de la llei s'està fent d'una manera esperpèntica. La llei està feta perquè no hi hagi una infrarepresentació de dones."
Capgirem Moià considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones i que no té sentit que sigui impugnada.
Recorden també que al Parlament hi ha diversos partits que tenen al voltant del 30% de dones en els seus grups parlamentaris.
27 abril 2023
26 d’abr. 2023
Llistes electorals del Moianès de les eleccions municipals del 2023
Consulta tots els candidats de cada municipi del Moianès en les eleccions del 28M
RedaccióMoià | 26·04·23 | 16:10 | Actualitzat a les 17:24
Butlletes per votar ARXIU/MIREIA ARSO
A continuació recollim totes les llistes electorals completes de tots els municipis de la comarca del Moianès per a les eleccions municipals d'enguany, que se celebraran el 28 de maig del 2023.
CALDERS
Tot Per Calders - Compromís Municipal (CM)
1. Eduard Sánchez Campoy
2. Mireia Catot Tort
3. Ivan Nardi Martínez
4. Jennifer Delgado Caro
5. Cristina Marmol Homs
6. Cristina Martínez Diars
7. Sebastià Pujoi Torra
8. Teresa Pagès Pascual
9. Maria Mercè Soler Urgell
Suplents
1. David Valentín Peralba De Haro
2. Lluís Cerarols Cortina
3. Domènech Aguilar Sala
Ara Calders-Acord Municipal (AC-AM)
1. Montserrat Gomariz i González
2. Ferran Garcia i Garcia
3. Just Serra i Coma
4. Sagrari Sánchez i Garcia
5. Ester Ruiz i Safra
6. Jordi Carné i Torrescasana
7. Irene Vendrell i Oduber
8. Pau Perarnau i García
9. Helena Berch i Soldevila
Suplents
1. Carme Torrescasana i Sangrà
2. Maria Lurdes Castells i Centellas
1. Montserrat Gomariz i González
2. Ferran Garcia i Garcia
3. Just Serra i Coma
4. Sagrari Sánchez i Garcia
5. Ester Ruiz i Safra
6. Jordi Carné i Torrescasana
7. Irene Vendrell i Oduber
8. Pau Perarnau i García
9. Helena Berch i Soldevila
Suplents
1. Carme Torrescasana i Sangrà
2. Maria Lurdes Castells i Centellas
CASTELLCIR
Ara Castellcir-Acord Municipal (ARAC-AM)
1. Eduard Guiteras Pare
2. Maria Balaguer Prat (Indep.)
3. Ismael Miguel Monfort Bolos (Indep.)
4. Elisabet Blaya Marti (Indep.)
5. Jaume Maria Payes Tort
6. Nuria Grau Joaquin (Indep.)
7. Daniel Lopez Altimiras (Indep.)
Suplents
1. Susana Bouzas Bartolome (Indep.)
2. Juan Monferrer Sanchez (Indep.)
3. Marta Bernat Masat (Indep.)
4. Francesc Xavier Baldebey Miquel (Indep.)
5. Nuria Pey Rosell (Indep.)
6. Jose Perez Lorite (Indep.)
7. Carlos Sauque Zabala (Indep.)
1. Eduard Guiteras Pare
2. Maria Balaguer Prat (Indep.)
3. Ismael Miguel Monfort Bolos (Indep.)
4. Elisabet Blaya Marti (Indep.)
5. Jaume Maria Payes Tort
6. Nuria Grau Joaquin (Indep.)
7. Daniel Lopez Altimiras (Indep.)
Suplents
1. Susana Bouzas Bartolome (Indep.)
2. Juan Monferrer Sanchez (Indep.)
3. Marta Bernat Masat (Indep.)
4. Francesc Xavier Baldebey Miquel (Indep.)
5. Nuria Pey Rosell (Indep.)
6. Jose Perez Lorite (Indep.)
7. Carlos Sauque Zabala (Indep.)
CASTELLTERÇOL
Candidatura De Progrés (CP)
1. Frascisco De Asís Sol De La Vega
2. Maria Del Mar Gonzalez Resina
3. Angel Jordana Mateu
4. Marc Parra Garcia
5. Jose Sig Formentin
6. Alejandro Fabian Corbacho
7. Albert Martinez Martin
8. Marc Duque Julia
9. Manuel Gil Fernandez
10.Piedad Moreno Arredondo
11. Pau Fernandez Barba
1. Frascisco De Asís Sol De La Vega
2. Maria Del Mar Gonzalez Resina
3. Angel Jordana Mateu
4. Marc Parra Garcia
5. Jose Sig Formentin
6. Alejandro Fabian Corbacho
7. Albert Martinez Martin
8. Marc Duque Julia
9. Manuel Gil Fernandez
10.Piedad Moreno Arredondo
11. Pau Fernandez Barba
Castell En Positiu (CEP)
1. Antonio Massot Mezquida (Indep.)
2. Albert Obrero Cusido (Indep.)
3. Oriol Casso Samsó (Indep.)
4. Francisco Javier Comellas Porti (Indep.)
5. Manel Seguer Socias (Indep.)
6. Regina Sabater Reixach (Indep.)
7. Josep Grifell Mauri (Indep.)
8. Laura Morel Fañe (Indep.)
9. Marc Romero Puentes (Indep.)
10. Daniel Cabana Dominguez (Indep.)
11. Isaac Burgos Lozano (Indepe.)
Suplents
1. Joan Fargas Castanys (Indep.)
2. Maria Carmen Molina Pozo (Indep.)
3. Maria Luisa Garcia Hernandez (Indep)
1. Antonio Massot Mezquida (Indep.)
2. Albert Obrero Cusido (Indep.)
3. Oriol Casso Samsó (Indep.)
4. Francisco Javier Comellas Porti (Indep.)
5. Manel Seguer Socias (Indep.)
6. Regina Sabater Reixach (Indep.)
7. Josep Grifell Mauri (Indep.)
8. Laura Morel Fañe (Indep.)
9. Marc Romero Puentes (Indep.)
10. Daniel Cabana Dominguez (Indep.)
11. Isaac Burgos Lozano (Indepe.)
Suplents
1. Joan Fargas Castanys (Indep.)
2. Maria Carmen Molina Pozo (Indep.)
3. Maria Luisa Garcia Hernandez (Indep)
Esquerra Republicana De Catalunya - Acord Municipal (ERC -AM)
1. Noemi Ció i Ciuró
2. Ferran Jordà i Barber
3. Meritxell Benedí i Altés
4. Jordi Aymerich i Real
5. Marta Carrillo i Carrera
6. Albert Font i Rifà
7. Cristina Besora i Rocamora
8. Enric Capella i Llobera
9. Assumpta Salvador i Sales
10. Esther Jubero i Porredon
11. Maria Del Mar Santiago i Santiago
1. Noemi Ció i Ciuró
2. Ferran Jordà i Barber
3. Meritxell Benedí i Altés
4. Jordi Aymerich i Real
5. Marta Carrillo i Carrera
6. Albert Font i Rifà
7. Cristina Besora i Rocamora
8. Enric Capella i Llobera
9. Assumpta Salvador i Sales
10. Esther Jubero i Porredon
11. Maria Del Mar Santiago i Santiago
Connectem Castellterçol - Compromís Municipal (CM)
1. Aleix Roca Girbau
2. Raquel Alcaide Lozano
3. Oriol Niubó Pérez
4. Josep Oriol Prats Griera
5. Anna Xalabardé Guardia
6. Gerard Tuneu Ubals
7. Eulàlia Comas Lamarca
8. Marcel Vilardebó Sagrera
9. Víctor Autonell Roger
10. oan Jové Prats
11. Joan Capdevila Oller
Suplents
1. Margaret Sanchez Llobet
2. Oriol Bufurull Cortés
1. Aleix Roca Girbau
2. Raquel Alcaide Lozano
3. Oriol Niubó Pérez
4. Josep Oriol Prats Griera
5. Anna Xalabardé Guardia
6. Gerard Tuneu Ubals
7. Eulàlia Comas Lamarca
8. Marcel Vilardebó Sagrera
9. Víctor Autonell Roger
10. oan Jové Prats
11. Joan Capdevila Oller
Suplents
1. Margaret Sanchez Llobet
2. Oriol Bufurull Cortés
COLLUSPINA
Ara Collsuspina-Acord Municipal (Ac-Am)
1. Elena Perera Leg
2. Judith Folch I Pujol
3. Eloi Oller I Olivares
4. Verònica Hernando I Bacter
5. Anna Guasch I Riedweg
6. Miquel Carrillo I Valldeoriola
7. Maria Socors Serra I Crusellas
Suplents
1. Nuria Vilaseca I Closa
2. Sofia Torras I Del Olmo
3. Maria Antònia Marí I Riera
4. Oriol Batlló I Farriol
1. Elena Perera Leg
2. Judith Folch I Pujol
3. Eloi Oller I Olivares
4. Verònica Hernando I Bacter
5. Anna Guasch I Riedweg
6. Miquel Carrillo I Valldeoriola
7. Maria Socors Serra I Crusellas
Suplents
1. Nuria Vilaseca I Closa
2. Sofia Torras I Del Olmo
3. Maria Antònia Marí I Riera
4. Oriol Batlló I Farriol
Fem Poble,Femcollsuspina - Compromís Municipal (CM)
1. Laia Oller Sampe
2. Alejandro Samara Costa-Velasco
3. Marcel Clemares Roca
4. Elisenda Comellas Puig
5. Moisés Jordana Exposito
6. Alba Jaumandreu Solani
7. Marta Tarter Homs
Suplents
1. Elisabet Nonell Canals
2. Pere Serra Badosa
3. Josep Oller Auseller
4. Josep Maria Girvent Oujadas
1. Laia Oller Sampe
2. Alejandro Samara Costa-Velasco
3. Marcel Clemares Roca
4. Elisenda Comellas Puig
5. Moisés Jordana Exposito
6. Alba Jaumandreu Solani
7. Marta Tarter Homs
Suplents
1. Elisabet Nonell Canals
2. Pere Serra Badosa
3. Josep Oller Auseller
4. Josep Maria Girvent Oujadas
L’ESTANY
Acord per l’estany-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (AXE-ERC-AM)
1. Enric Maria Rovira i Vila
2. Imma Franquesa i Sentias
3. Lluís Serra i Reyes
4. Maria Ardiaca i Martínez
5. Maria Teresa Almodóvar i Salvat
6. Albert Paixau i Puigoriol
7. Agnès Rotger i Dunyó
Suplents
1. Joan Farràs i Esparó
2. Eduard Sentias i Clotet
3. David Cid i Moragas
4. David Prat i De Las Heras
5. Jordi Colillas i Insa
6. Miquel Esparó i Rovira
7. Salvador Tresserra i Purtí
1. Enric Maria Rovira i Vila
2. Imma Franquesa i Sentias
3. Lluís Serra i Reyes
4. Maria Ardiaca i Martínez
5. Maria Teresa Almodóvar i Salvat
6. Albert Paixau i Puigoriol
7. Agnès Rotger i Dunyó
Suplents
1. Joan Farràs i Esparó
2. Eduard Sentias i Clotet
3. David Cid i Moragas
4. David Prat i De Las Heras
5. Jordi Colillas i Insa
6. Miquel Esparó i Rovira
7. Salvador Tresserra i Purtí
GRANERA
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC / Esquerra)
1. Dolors Elias i Balaguer
2. Anna Moncada i Aranda
1. Dolors Elias i Balaguer
2. Anna Moncada i Aranda
Som Granera - Candidatura de Progrés (SG-CP)
1. Carles Sig Villarrazo
1. Carles Sig Villarrazo
Junts Per Granera - Compromís Municipal (CM)
1. Joan Vilaplana Flamaric
2. Rosa Maria «Mia» Bellmunt Molins
1. Joan Vilaplana Flamaric
2. Rosa Maria «Mia» Bellmunt Molins
MOIÀ
Partit del Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP)
1. Susana Tapia San Pedro
2. Buenaventura Torres Puertas
3. Enric Terencio Arisa
4. Maria Mercedes Extremera Fernandez
5. Antonio Pinto Iglesias
6. Eva Maria Molina Sanchez
7. Juan Claudio Aranega Cayuela
8. Nuria Rojas Aibar
9. Rafael Garcia Pinos
10. Juana Maria Pantoja Romero
11. Maria Guerrero Garcia
12. Rafael Rebollo Vargas
13. Rafael Manzanera Lopez
Suplents
1. Alejandro Miguel Florez Gomez
2. Antonio Martin Martin
3. Nerea Grimaldo Gallardo
1. Susana Tapia San Pedro
2. Buenaventura Torres Puertas
3. Enric Terencio Arisa
4. Maria Mercedes Extremera Fernandez
5. Antonio Pinto Iglesias
6. Eva Maria Molina Sanchez
7. Juan Claudio Aranega Cayuela
8. Nuria Rojas Aibar
9. Rafael Garcia Pinos
10. Juana Maria Pantoja Romero
11. Maria Guerrero Garcia
12. Rafael Rebollo Vargas
13. Rafael Manzanera Lopez
Suplents
1. Alejandro Miguel Florez Gomez
2. Antonio Martin Martin
3. Nerea Grimaldo Gallardo
Capgirem Moià - Cup - Alternativa Municipalista (CM - CUP - AMUNT)
1. Lakshmi Roset Sala
2. Nil Oliveras Burdó
3. Berta Vilaseca Clopés
4. Ignasi Morgades Gutiérrez
5. Cristina Martinez Terés
6. Lluís Turró Cutiller
7. Gisela Soler Mampel
8. Eduard Madaula Izquierdo
9. Andrea Moreno López
10. Esther Homs Pérez
11. Lis Viladrich Iglesias
12. Miquel Garcia De Mendoza Creus
13. Queralt Guinart Homs
1. Lakshmi Roset Sala
2. Nil Oliveras Burdó
3. Berta Vilaseca Clopés
4. Ignasi Morgades Gutiérrez
5. Cristina Martinez Terés
6. Lluís Turró Cutiller
7. Gisela Soler Mampel
8. Eduard Madaula Izquierdo
9. Andrea Moreno López
10. Esther Homs Pérez
11. Lis Viladrich Iglesias
12. Miquel Garcia De Mendoza Creus
13. Queralt Guinart Homs
Vox (VOX)
1. Felipe Ruiz Tintoré
2. Antonio Estrella Galán
3. Eulogio Ruiz Tintoré
4. Ana Zulema Astrada Márquez
5. Maria Helena Fernández Del Río
6. Joel Escoda Vázquez
7. José María Adell Ramón
8. Valentí Vilarmau Bella
9. Dolores Torra Badía
10. Marta Ros Muñoz
11. Roberto Ronald Santander Lasteros
12. Eva Coello Molina
13. Pedro Viscasillas Molins
Suplents
1. Jesús María Riera Alcalde
2. Lidia Mesa Moya
1. Felipe Ruiz Tintoré
2. Antonio Estrella Galán
3. Eulogio Ruiz Tintoré
4. Ana Zulema Astrada Márquez
5. Maria Helena Fernández Del Río
6. Joel Escoda Vázquez
7. José María Adell Ramón
8. Valentí Vilarmau Bella
9. Dolores Torra Badía
10. Marta Ros Muñoz
11. Roberto Ronald Santander Lasteros
12. Eva Coello Molina
13. Pedro Viscasillas Molins
Suplents
1. Jesús María Riera Alcalde
2. Lidia Mesa Moya
Junts Per Moià, Montví I Montjoia - Compromís Municipal (CM)
1. Dolç Nom De Maria Tarter Armadans
2. Montserrat Girbau Passarell
3. Jofre Torras Soler
4. Jordi Marsinyac Homs
5. M Carmen Lopez Liria
6. Sebastià Prat Clarà
7. Gerard Morales Ramirez
8. Sergi Tantiñà Gamisans
9. Rosa Ponsa Rovira
10. Montserrat Cardona Riera
11. Oriol Gaja Corbera
12. Àlex De Juan Monzón
13. Concepció Mas Barniquel
Suplents
1. Carlos Úbeda Mateo
2. Imma Llonch Grane
3. Jordi Passarell Vilalta
4. Núria Jofre Luengo
5. Eloi Barneo Extremera
6. M Àngels Romeu Rovira
7. Adrià Conde Martínez
1. Dolç Nom De Maria Tarter Armadans
2. Montserrat Girbau Passarell
3. Jofre Torras Soler
4. Jordi Marsinyac Homs
5. M Carmen Lopez Liria
6. Sebastià Prat Clarà
7. Gerard Morales Ramirez
8. Sergi Tantiñà Gamisans
9. Rosa Ponsa Rovira
10. Montserrat Cardona Riera
11. Oriol Gaja Corbera
12. Àlex De Juan Monzón
13. Concepció Mas Barniquel
Suplents
1. Carlos Úbeda Mateo
2. Imma Llonch Grane
3. Jordi Passarell Vilalta
4. Núria Jofre Luengo
5. Eloi Barneo Extremera
6. M Àngels Romeu Rovira
7. Adrià Conde Martínez
Aramoià - Acord Municipal (Aramoià - AM)
1. Dionís Guiteras I Rubio
2. Montserrat Ferrer I Crusellas
3. Sebastià Ferrer I Serra
4. Laia Bonells I Oliver
5. Lluís Cascales I López
6. Eva Roger I Piella
7. Xavier Bach I Coma
8. Gemma Bisbal I Otero
9. Gabriel Roselló I Saurí
10. Marta Bas I Guillem
11. Jacint Monsech I Sala
12. Anna Henestrosa I Roca
13. Josep Antoni Alcantarilla I Leon
Suplents
1. Susana Pinilla I Vila
2. Jordi Torra I Moll
3. Montserrat Guarido I Montero
4. Xavier Purtí I Cirera
5. Abril Orellana I Capdevila
6. David Montero I Alonso
7. Silvia Mur I Allué
8. Jordi Capdevila I Riu
9. Sònia Pladevall I Ruiz
10. Ramon Forcada I Fernàndez
1. Dionís Guiteras I Rubio
2. Montserrat Ferrer I Crusellas
3. Sebastià Ferrer I Serra
4. Laia Bonells I Oliver
5. Lluís Cascales I López
6. Eva Roger I Piella
7. Xavier Bach I Coma
8. Gemma Bisbal I Otero
9. Gabriel Roselló I Saurí
10. Marta Bas I Guillem
11. Jacint Monsech I Sala
12. Anna Henestrosa I Roca
13. Josep Antoni Alcantarilla I Leon
Suplents
1. Susana Pinilla I Vila
2. Jordi Torra I Moll
3. Montserrat Guarido I Montero
4. Xavier Purtí I Cirera
5. Abril Orellana I Capdevila
6. David Montero I Alonso
7. Silvia Mur I Allué
8. Jordi Capdevila I Riu
9. Sònia Pladevall I Ruiz
10. Ramon Forcada I Fernàndez
MONISTROL DE CALDERS
Junts Per Monistrol De Calders - Compromís Municipal (CM)
1. Arturo Argelaguer Martínez (Indep.)
2. Maria Cinta Masramon Marques (Indep.)
3. Valentí Prat San Andrés (Indep.)
4. Josep Hom Puig (Indep.)
5. Francesc Berenguer Vila (Indep.)
6. Natalia Argelaguer Lopez (Indep.)
7. Carles Vicente Catot (Indep.)
Suplents
1. Josep Mª Vall Pujol (Indep.)
2. Antonio Llansana Ponsa (Indep.)
3. Natividad Jobal Muñoz (Indep.)
4. Mª Teresa Catot Jamila (Indep.)
1. Arturo Argelaguer Martínez (Indep.)
2. Maria Cinta Masramon Marques (Indep.)
3. Valentí Prat San Andrés (Indep.)
4. Josep Hom Puig (Indep.)
5. Francesc Berenguer Vila (Indep.)
6. Natalia Argelaguer Lopez (Indep.)
7. Carles Vicente Catot (Indep.)
Suplents
1. Josep Mª Vall Pujol (Indep.)
2. Antonio Llansana Ponsa (Indep.)
3. Natividad Jobal Muñoz (Indep.)
4. Mª Teresa Catot Jamila (Indep.)
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC - AM)
1. Quintí Ustrell Garrigós
2. Òscar Marquina i Alós
3. Joan Vicente Castillo
4. Nuria Salgado Pérez
5. Núria Codina Gasión
6. Rosa García Rodríguez
7. Maties Ponsa Saladich
Suplents
1. Bernat Ragués Soler
2. Anna Carvajal Rodríguez
1. Quintí Ustrell Garrigós
2. Òscar Marquina i Alós
3. Joan Vicente Castillo
4. Nuria Salgado Pérez
5. Núria Codina Gasión
6. Rosa García Rodríguez
7. Maties Ponsa Saladich
Suplents
1. Bernat Ragués Soler
2. Anna Carvajal Rodríguez
SANT QUIRZE SAFAJA
independents per Sant Quirze Safaja-Candidatura de Progres (ISQS-CP)
1. Maria Sonsoles Letang Jimenez de Anta
2. Carlos Daniel Lupiañez Raya
3. Sonia Sánchez Puebla
4. Jose Luis Roger Perez
5. Albert Vila Mas
6. Meritxell Carbonell Sánchez
7. David Roger Silva
Suplents
1. Hugo Freire Gil
1. Maria Sonsoles Letang Jimenez de Anta
2. Carlos Daniel Lupiañez Raya
3. Sonia Sánchez Puebla
4. Jose Luis Roger Perez
5. Albert Vila Mas
6. Meritxell Carbonell Sánchez
7. David Roger Silva
Suplents
1. Hugo Freire Gil
Bateguem per Sant Quirze Safaja - Compromís Municipal (CM)
1. Lluís Piella Vila
2. Joan Bou Corominas
3. Alejandra Aguado Vera
4. Jordi Gay Martin
5. Montserrat Melo Martínez
6. Maria José Casals Cobo
7. Patricia Anna Tena Zaforas
Suplents
1. Jordi Sans Otero
2. Blanca Roger Canals
1. Lluís Piella Vila
2. Joan Bou Corominas
3. Alejandra Aguado Vera
4. Jordi Gay Martin
5. Montserrat Melo Martínez
6. Maria José Casals Cobo
7. Patricia Anna Tena Zaforas
Suplents
1. Jordi Sans Otero
2. Blanca Roger Canals
SANTA MARIA D’OLÓ
Oló Som Tots- Esquerra Republicana de Catalunya- Acord Municipal (OlóSom Tots- ERC- AM)
1. Xavier Baraut I Roca
2. Laura Juncadella I Roca
3. Àngel Aubach I Farrés (Indep.)
4. Pol Rodoreda Valeri (Indep.)
5. Dolors Serral I Soler (Indep.)
6. Albert Vilarmau I Castillo (Indep.)
7. Montserrat Paule I Llussà (Indep.)
8. Montserrat Padrisa I Rovira (Indep.)
9. Ramon Vilar I Camprubí
Suplents
1. Jordi Rovira Berengueras (Indep.)
2. Raül Teba I Villar (Indep.)
3. Maria Teresa Valeri I Vilà
4. Patllari Rosell Tudanca (Indep.)
5. Albert Vega Valeri
1. Xavier Baraut I Roca
2. Laura Juncadella I Roca
3. Àngel Aubach I Farrés (Indep.)
4. Pol Rodoreda Valeri (Indep.)
5. Dolors Serral I Soler (Indep.)
6. Albert Vilarmau I Castillo (Indep.)
7. Montserrat Paule I Llussà (Indep.)
8. Montserrat Padrisa I Rovira (Indep.)
9. Ramon Vilar I Camprubí
Suplents
1. Jordi Rovira Berengueras (Indep.)
2. Raül Teba I Villar (Indep.)
3. Maria Teresa Valeri I Vilà
4. Patllari Rosell Tudanca (Indep.)
5. Albert Vega Valeri
Junts Per Santa Maria D´oló- Compromís Municipal (CM)
1. Joan Antonell Cubarons
2. Enric Urgeles Llorens
3. Marta Antonell Sans
4. Jaume Antonell Cubarons
5. Aleix Antonell Griera
6. Carles Antonell Griera
7. Mercedes Cubarons Barneda
8. Lourdes Cubarons Verneda
9. Quirico Antonell Berengueras
1. Joan Antonell Cubarons
2. Enric Urgeles Llorens
3. Marta Antonell Sans
4. Jaume Antonell Cubarons
5. Aleix Antonell Griera
6. Carles Antonell Griera
7. Mercedes Cubarons Barneda
8. Lourdes Cubarons Verneda
9. Quirico Antonell Berengueras
26 abril 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)