Moià | 21·05·23 | 06:26
Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA
El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.
Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.
Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.
La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.
Fa just quatre anys, poc abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.
L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.
Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.
L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.
Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.
21 maig 2023