Amnistiada la moianesa Berta Vilaseca pel tall a les vies de l'AVE a Girona

 18 octubre 2024

Regió7 paper

Moianesa encausada en el primer judici suspès per la llei d'amnistia: "Fins que no vegi per escrit que estem absoltes, no estaré tranquil·la"

La moianesa Berta Vilaseca es mostra escèptica sobre la possible aplicació de la nova normativa en el cas pel tall de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O


La moianesa Berta Vilaseca, una de les encausades pel tall a les vies de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat 

Manresa | 14·12·23 | 06:25 | Actualitzat a les 20:43

"Fins que no vegi per escrit que estem absoltes no estaré del tot tranquil·la". La moianesa Berta Vilaseca, número 3 de la CUP a Moià en les últimes eleccions, va saber a principis de mes que s'ajornava el judici en el qual estava encausada juntament amb tres activistes més pel tall de les vies de l'AVE que hi va haver a Girona en el primer aniversari de l'1-O a l'espera que s'aprovi la llei d'amnistia. Es tracta del primer cas reconegut d'un judici suspès pel projecte de llei, de forma que Vilaseca podria ser una de les primeres polítiques beneficiades. Tanmateix, es mostra prudent abans de celebrar res: "encara és una llei molt inicial que planteja molts dubtes sobre qui en resultarà realment beneficiat".


La vista havia de tenir lloc el 12 i 13 de desembre, però la defensa -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- havia demanat al tribunal suspendre la vista perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que està tramitant el Congrés dels Diputats. La fiscalia s'hi va oposar, però l'advocada de l'Estat donava suport a la petició. Finalment, Vilaseca explica que el tribunal els va comunicar que s'endarreria un any la celebració del judici, "però sense especificar-nos el motiu de l'ajornament". La moianesa destaca que va ser més tard, quan la seva defensa va tenir accés al decret, que "vam tenir coneixement que la decisió del tribunal havia estat motivada per una possible aplicació de la llei d'amnistia".


D'aquesta forma, el Penal 2 de Girona ha decidit fixar la vista per l'11 i 12 de novembre del 2024 amb l'argument que aquesta nova data dona marge a analitzar la llei una vegada sigui aprovada i certificar com impacte en el cas que es jutja. Davant d'aquest pronunciament del tribunal, Vilaseca diu que no veu clar si realment la llei d'amnistia pot acabar beneficiant el seu cas. "Després que s'ajornés el judici, molta gent em felicitava pel carrer, però encara no estic del tot segura que estiguem dins l'espai que es contempla dins la llei, no hi acabo de confiar, fins que no ho vegi per escrit quina és l'aplicació real en el nostre cas em costarà de cantar victòria".


Vilaseca posa de manifest la incertesa que li genera una llei "encara molt inicial i ambigua que no sabem fins a quin punt podrà incloure la nostra causa". De moment, assenyala que "encara no hi ha referència d'altres casos que ens orientin sobre quina implicació pot tenir en el nostre cas, com ens pot beneficiar". En aquest sentit, mostra el temor pel fet que s'acabi convertint en una llei "arbitrària" que només contempli un seguit de casos i els altres els deixi fora. A més, explica que l'organització Alerta Solidària els ha avisat sobre la possibilitat que la llei tardi a aplicar-se, "fet que ens mantindrà a l'espera de saber com s'acabarà resolent el cas".
 

Un judici suspès per quarta vegada
De fet, Vilaseca recorda que aquest era el quart intent per jutjar el cas i que estan vivint un autèntic "calvari" que és un exemple de "violència institucional". La vista estava assenyalada per aquest desembre després que el judici quedés suspès el març d'aquest any a petició de la fiscalia, que va argumentar que un agent dels Mossos d'Esquadra que va ser instructor d'un atestat no podia comparèixer i declarar per malaltia. La moianesa assegura que "és molt dur psicològicament veure com un procés judicial s'allarga tant en el temps, i tu et vas fent gran, però el judici continua pendent". Ara tem que la possible aplicació de la llei d'amnistia acabi endarrerint més el procés i que no els acabi beneficiant.


Els quatre encausats per aquest cas, s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus durant el tall a les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O. La causa va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant els quatre activistes que estaven citats a judici. En aquest sentit, Vilaseca lamenta que se'ls va agafar "com a caps de turc, sabien els nostres noms, que érem militants a la zona i amb això en van tenir prou per identificar-nos com els responsables". 

14 desembre 2023

Regió7

Moià celebra la Diada amb un clam a la defensa de la llengua

Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions participen a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
El catedràtic i senador Joan Josep Queralt augura «un canvi de cicle» amb la llei d’amnistia

Queralt Casals
Moià | 11·09·23 | 16:23 | Actualitzat a les 16:31

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la plaça de l'Hospital de Moià Eduard Vega


Com cada Onze de setembre, Moià ha celebrat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila. Entitats, partits polítics i institucions del Moianès han deixat els seus rams als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte, on s'ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana i a la persistència de la ciutadania en la lluita per la llibertat nacional, ha estat presidit pel catedràtic de Dret Penal i senador a les Corts Generals de Madrid Joan Josep Queralt, que ha fet l’ofrena al monument en nom de la Generalitat de Catalunya.


La vila natal de l’advocat i polític català Rafael Casanova ha protagonitzat de nou uns dels actes destacats de la Diada Nacional de Catalunya. Més d’una vintena d’entitats, a més de partits polítics, ajuntaments i altres institucions han participat a l’ofrena floral al monument que s’alça a la plaça de l'Hospital de la capital del Moianès. L’acte ha començat amb la hissada de la senyera acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià i, tot seguit, s’han anat succeint les diferents ofrenes. A banda de les entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, com se costum, també hi hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la seva tomba.


En la seva intervenció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana. «Tenim llengua i aquest any més que mai toca recordar-ho», ha dit. Segons Guiteras, «el català no és una llengua qualsevol, primer perquè és la nostra, però també perquè és llengua d’amistat i d’acollida». En aquest sentit, ha recordat que «molts de nosaltres tenim els pares, les mares, els avis i les àvies d’altres llocs que no són Catalunya, però tots l’hem entomat com a nostra» i ha afegit que «en aquesta època convulsa i complicada fem-nos el favor de conservar-la, d’utilitzar-la, de no oblidar-la i de no acomplexar-nos. Som a Catalunya, parlem català».


Al seu torn, el catedràtic de Dret Penal i senador, Joan Josep Queralt, ha assegurat que «estem canviant de cicle, està canviant el moment històric i estem davant d’unes circumstàncies noves i tinc el ferm convenciment que si continuem fent la feina que entre tots fem podem donar un tomb a la situació i, amb un temps relativament curt, gaudir d’una situació millor pels drets de les persones, pels drets socials i pel país perquè si la base de la convivència política és la democràcia, que és votar lleis, també és votar l’autodeterminació».

Segons Queralt, «si les coses no es torcen gaire i van raonablement bé començarem tenint la llei d’amnistia». El catedràtic de Dret Penal creu que «si aconseguim aquesta primera fita, és el primer esglaó d’un camí que no serà fàcil, però ja estarà encetat i això suposa un canvi radical respecte a la nostra història tan la recent com la no tan recent. Se’ns obra una escletxa d’oportunitat, hem d’aprofitar-la i hem de treballar en la mesura del possible tots junts». L’acte ha acabat amb un sentit cant dels Segadors i un llarg aplaudiment. 

11 setembre 2023

Regió7