Pujol recibe un homenaje rodeado de amigos y viejos rockeros de Convergència

“Sabemos que no seremos [un país independiente], como mínimo ahora, ni en 10 ni en 15 años”, afirma el expresident en Castellterçol, en un acto en el que se han trazado paralelismos entre su figura y Prat de la Riba

Iñaki Pardo Torregrosa
Castellterçol (Moianès)
29/11/2024 13:36 Actualizado a 29/11/2024 20:54

La casa Prat de la Riba, en Castellterçol (Moianès), fue un lugar habitual de peregrinación para los cuadros de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en los primeros años del partido, que se fundó hace 50 años. El expresident Jordi Pujol, junto a Ramon Trias Fargas, acudió allí con centenares de personas en 1977 con motivo del 70 aniversario de la muerte del primer presidente de la Mancomunitat y dirigente de la Lliga Regionalista. Repitió su visita poco después de ganar las elecciones de 1980 junto a miembros de su ejecutivo y cuatro años después, en 1984, inauguró lo que hoy es la casa museo Prat de la Riba.

En ese mismo escenario, coincidiendo con la fecha del nacimiento de Enric Prat de la Riba y bajo el lema Hi ha país, el expresident ha recibido este viernes un homenaje rodeado de amigos que llevan en su carta de presentación el prefijo ex y viejos rockeros de la formación convergente como es el caso del expresident Artur Mas, el exalcalde de Barcelona y exconseller Xavier Trias, el exconseller Felip Puig, la exdiputada y abogada Magda Oranich y también la exconsellera y expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que militaba en Unió, el otro partido de la federación nacionalista que gobernó Catalunya durante 23 años seguidos, entre 1980 y 2003. Algunos de ellos hasta se han atrevido con alguna imitación de su mentor político al rememorar experiencias pretéritas y se desprendía de los parlamentos y el ambiente que imperaba en el auditorio que lo de hoy ha sido una reunión de nostálgicos de CDC.
Jordi Pujol, en el centro de la imagen, en Castellterçol, en la casa museo Prat de la Riba Llibert Teixidó / Propias

Ahora se puede decir un poco más porque se ha visto en los últimos años que esto de la independencia es muy difícil Jordi Pujol

Al tomar la palabra, en la reflexión final, en la que ha sacado el carácter de mandatario y se ha rebelado contra los que le pedían que pusiera fin a su intervención porque iba ya fuera de tiempo, Pujol ha expresado su “incomodidad” con los homenajes y ha atravesado algunos lugares habituales y conocidos de su trayectoria, como el ascenso al Tagamanent junto a su tío su visión de la necesidad de reconstruir Catalunya y su primer activismo político de corte catalanista.

El expresident también ha explicado que desde él principio él creía que el camino para Catalunya era “salvarse” a través de la negociación ante un Estado “poderoso” como España, que estça en todas partes y tuene la segunda o tercera lengua más importante del mundo. Así pues, ha aseverado que la independencia “es muy difícil” y que ahora se sabe que no se asumirá ese hito, al menos en los próximos años. “Ahora se puede decir un poco más porque se ha visto en los últimos años que esto de la independencia es muy difícil”, ha destacado. “Aún hay quien sigue teniendo esas ideas [independentistas], pero sabemos que no lo seremos, como mínimo ahora, ni en diez ni en quince años y ya no podemos pensar más [allá]”, ha rematado.

Tenemos que tener un país lo bastante consistente, con autonomía, es decir, el país Prat de la Riba Jordi Pujol

De hecho, Pujol ha revelado que ya tenía esas discusiones en el pasado con un amigo suyo independentista y activista, Pere Figuera, con quien “hacía conspiración de pa sucat amb oli”, según ha dicho. “Tenemos que tener un país lo bastante consistente, con autonomía, es decir, el país Prat de la Riba”, ha asegurado que le respondía cuando tenían ese debate.

Asimismo, el fundador de CDC, que ha insistido en lanzar un último mensaje después de que sonara Els Segadors, ha lamentado la disolución de Convergència y ha afirmado que bajar la persiana del partido que fundó fue un error que se tomó porque la gente estaba “agobiada” tras su confesión y ha pedido que no se pierda el espíritu y la mentalidad de CDC, al tiempo que ha concluido pidiendo a los partidos de tradición catalanista que sigan el ideario de Prat de la Riba. 

“Habíamos tenido un gran partido que había hecho mucho trabajo en la línea de Prat de la Riba, mucho trabajo a nivel catalán y a nivel español. Nosotros hicimos una política positiva también pensando en España, que eso también lo tenía Prat de la Riba. Era muy nacionalista, Catalunya lo primero... pero escuchad, España tiene que ir bien”, ha expuesto Pujol.

“Todo eso se ha malogrado. También en España. Convergència no está, habría valido la pena mantenerla, ser capaces de superar un trauma del que me siento responsable y estoy dispuesto a asumir responsabilidades”, ha proseguido. “Aquello se podía salvar, pero entonces todo el mundo se agobió. Ya lo entiendo, yo me retiro y me repudiáis, pero tenéis que seguir... pero eso no ha ido así”, ha puesto sobre la mesa justo antes de decir que había que “salvar el partido” y que los que están ahora tienen que “responder a aquel espíritu y a aquella mentalidad”, que, a su juicio, “era la buena”. Entre los presentes hubo quien tomó nota. 

Los ponentes del homenaje a Pujol Llibert Teixidó / Propias

Lluís Prenafeta, estrecho colaborador de Pujol en la presidencia de la Generalitat, tenía previsto asistir, pero no ha podido por un problema de salud y su hijo ha leído unas palabras en su nombre: “Pujol ha sido el político más importante que ha habido en Catalunya, por su capacidad e inteligencia”, ha señalado en una carta en la que también ha apuntado que es preciso conocer la debilidad propia [de Catalunya] y –en alusión al procés– ha resaltado que no se dan los elementos necesarios para una “confrontación radical” porque “no hay munición”. Por ello, ha pedido que Catalunya adopte el “camino de la negociación”.

Manel Vila, exalcalde convergente de Castellterçol (1991-2011) y presidente de la asociación Amics d’Enric Prat de la Riba, que ha abierto los parlamentos y ha organizado el homenaje, ha dejado claro que la intención del acto era alentar y homenajear al expresident y ha remarcado que “el paralelismo entre Prat de la Riba y Pujol está ampliamente demostrado”. “Entre [Prat de la Riba] el seny ordenador del país –así le definía Eugeni d'Ors–, y el reconstructor de Catalunya después de la Guerra Civil [Pujol]”, ha añadido. El acto, ha resumido, es “un homenaje y reconocimiento a los constructores de la Catalunya nación”, si bien Pujol ha sido la figura central del día sin lugar a dudas.
Jordi Pujol, acompañado por su hijo Oriol y Xavier Trias, al llegar a Castellterçol Llibert Teixidó

En ese mismo sentido, el historiador Adrià Fortet, el único ponente que no fue dirigente de Convergència, ha sido quien ha glosado esos paralelismos entre ambos dirigentes nacionalistas y ha resaltado aspectos comunes como que ambos pasaron por la cárcel o bien que idearon “estructuras para conducir el país” ya desde la sociedad civil y no solo en las instituciones.

Trias, Puig y Gisbert han sacado pecho por la obra de los gobiernos de Pujol, por la puesta en marcha del sistema público de salud catalán, la construcción de hospitales, la creación de la policía de la Generalitat, el traspaso de la gestión de las prisiones, la integración de la Catalunya de los seis millones de habitantes o la construcción de varias infraestructuras así como de la Ciutat de la Justícia, entre otras muchas cosas. Sus intervenciones han ido trufadas con anécdotas varias, como que en la última campaña electoral de Pujol hubo que ponerle un brazalete como el que usaban los árbitros de fútbol para saber cuando levanta la bandera el linier en los fueras de juego para que lanzara el mensaje político en el momento adecuado, ya que hacía caso omiso de las señales, o que no sabían cómo pedirle un aumento de salario los consellers, que según De Gispert tuvieron diez años el salario congelado. Lee también

“A mí me decían en Unió que era la más pujolista y no les caía bien. Que yo era la 'i' de Convergència i Unió”, ha expuesto De Gispert, que ha recordado que entró en la Generalitat como funcionaria en 1980 y cuando Pujol dejó la presidencia ambos eran los más veteranos. Trias ha apuntado que tiene que haber una “línea clara de mando en los gobiernos”. “Si no, no funcionan y se convierten en reinos de taifas”, ha proseguido el exalcalde, que ha afirmado que los de Pujol sí la tenían. Puig, que también tuvo responsabilidades en el partido y fue secretario de organización de CDC, ha dicho que aprendió de Pujol la importancia de que haya un partido “fuerte, de espectro amplio y organizado” para poder transformar el país tanto en el gobierno como en la oposición, con un dardo a los sucesores de su espacio: “Hoy gobierna quien se ha mantenido en la centralidad”. Mas ha resaltado que sin una obra de gobierno solvente previa como la de Pujol el independentismo no hubiera ganado apoyos durante el procés y ha hecho una loa del autogobierno.

Se da la circunstancia que tanto Pujol como Mas, en el pasado, habían querido trazar paralelismos entre sendas presidencias y lo que representaron para Catalunya Francesc Macià y Enric Prat de la Riba. Pujol lo hizo en su primera campaña electoral, cuando señaló que quería que su presidencia fuera “la síntesis del patriotismo tenso y ardiente de Macià y el espíritu de construcción de Prat de la Riba”, aunque a la postre sus mandatos han trascendido. Mas, por su parte, hizo lo propio en Madrid en septiembre del 2012, cuando se le preguntó qué tipo de presidente quería ser en un acto en el que presentó la ruta de la transición nacional catalana”.

29 novembre 2024

LaVanguardia

Pujol aposta des de Castellterçol per una Catalunya forta davant la dificultat per assolir la independència

L'expresident de la Generalitat rep un homenatge al poble natal de Prat de la Riba, rodejat d'històrics exponents de CDC


Jordi Escudé
Castellterçol 29 NOV 2024 17:31 Actualitzada 29 NOV 2024 19:23


"Catalunya ha de treballar per ser prou consistent i amb una bona autonomia, ara que sabem que no serem independents, almenys de moment ni en els pròxims 10 o 15 anys". És la postura que ha defensat l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol aquest divendres des de Castellterçol, on se l'ha homenatjat coincidint amb els 154 anys del naixement en aquesta població d'Enric Prat de la Riba, un dels màxims referents i inspiradors de l'acció política de l'expresident de CDC.

L'acte, organitzat per l'associació Amics Prat de la Riba, ha comptat amb alguns dels màxims exponents dels 23 anys de govern de CiU (i posteriors) liderats per Pujol, que han lloat la seva figura i la seva trajectòria al capdavant de l'executiu català. A banda d'una nombrosa representació convergent i de Junts tant de l'àmbit local com nacional, entre els ponents convidats hi havia l'expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers Xavier Trias i Felip Puig, la també exconsellera i expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, l'advocada Magda Oranich, i l'historiador Adrià Fortet. També es preveia la presència de l'empresari vinculat a CDC, Lluís Prenafeta, que no ha pogut assistir però que havia preparat un discurs d'homenatge que ha llegit el seu fill Marc. També l'actual president del Parlament, Josep Rull, ha adreçat unes paraules a Pujol a través d'una gravació que s'ha projectat a la sala del Centre Espai Escènic, on es feia l'acte i que s'ha omplert de gom a gom. Tots ells han volgut destacar el llegat polític de Pujol, i ho han fet amb un sentiment àmpliament compartit que ha estat "el millor president que ha tingut la Generalitat".


Pujol, que ha estat l'últim a parlar, ja ha advertit que s'allargaria, i ho ha fet amb un parell de represes de discurs quan semblava que ja s'havia acomiadat. I això que ha dit que se sentia "incòmode" creient que era un homenatge a Prat de la Riba, de qui diu que és un gran admirador per la seva visió de Catalunya i del catalanisme. Tant és així, que ha animat Catalunya "a seguir en la línia que ell defensava". I és que, segons Pujol, "Prat de la Riba sabia que Catalunya no seria independent, com Macià", tot i que en el seu moment "també sabien que es podia aconseguir una autonomia que anés més enllà de la Mancomunitat".

Homenatge a Jordi Pujol a Castellterçol

Pujol també s'ha mostrat escèptic amb la independència de Catalunya, com a mínim a curt i a mitjà termini: "Espanya és un país molt poderós, i amb una de les llengües més importants del món". Davant d'això, ha dit, "hem d'aconseguir un sistema que no se'ns pugui discutir des del govern espanyol, i que ens permeti mantenir la identitat, la llengua, la cultura, l'ensenyament i la formació pública, i que doni a Catalunya la capacitat de fer país i de generar riquesa tant per a la gent de Catalunya com per a qui vingui de fora". En aquest sentit, ha parlat de la immigració com una realitat persistent "en un país amb una baixa natalitat però espavilat i capaç de fer coses, de manera que ens vindrà molta gent de fora", amb qui "no podem tenir una actitud hostil, sinó que hem d'integrar".
 

Lloances a CDC
Amb un sentiment de nostàlgia, Pujol ha parlat de CDC com "un gran partit que va fer política en positiu també pensant en Espanya, com també defensava Prat de la Riba". Ara, "aquest partit ja no hi és", ha lamentat, i diu que "hauria valgut la pena mantenir-lo i superar el trauma del qual, en part, em sento responsable, però tot allò es podia haver salvat". Tanmateix, "encara hi som, i hem de respondre a aquell esperit i mentalitat, que era la bona. Però això ja és feina vostra", ha conclòs.

L'homenatge, amb discursos de tots els ponents convidats, s'ha acabat amb el Cant dels Segadors i entre forts aplaudiments, com també s'han sentit en la rebuda a Pujol.



Han estat prop de 3 hores de records pel partit, anècdotes i, sobretot, amb un reconeixement unànime a les figures de Pujol i Prat de la Riba com a polítics clau del que ara és Catalunya.
 

Núria de Gispert: «Em vaig fer independentista quan em vaig desfer d’UDC»
Tot i haver militat a UDC, Núria de Gispert explicava que se sent «molt de Pujol i de Convergència». De fet, diu que era catalanista i nacionalista, però «em vaig fer independentista el 2015, quan em vaig desfer d’Unió». Ha recordat com va passar «de funcionària a consellera» amb Pujol de president, «un home d’estat i el millor que ha pogut tenir Catalunya». Com a feines conjuntes, en destaca «la ciutat judicial, l’escola judicial, les presons, i una policia pròpia».
 

Xavier Trias: «Per a mi, CDC era el partit de Pujol, per això hi vaig entrar»
Trias ha confessat la seva admiració per Pujol, fins al punt que «per a mi, CDC era ell, i per això em vaig fer del partit». Durant l'acte el descrivia com «un activista convertit en un heroi que es va enfrontar a la dictadura», i un cop president, va liderar «un govern molt integrador malgrat gent molt diversa. En va saber portar el comandament». Lamenta actituds de l’estat espanyol «per enfonsar Pujol, Mas, o a mi mateix», i enyora «el respecte mutu amb l’adversari» de temps enrere.

Artur Mas: «Rellevar Pujol quan ell ho era tot va ser un honor i un repte»
En el seu discurs, Mas ha dit que el procés va ser possible «gràcies a una base d’autogovern sòlida i solvent que va portar Catalunya a la cota més alta d’aspiració de llibertat viscuda fins ara». Ho atribueix a la feina del govern Pujol, a qui Mas va rellevar el 2001, «quan ell ho era tot en aquest país. Va ser un honor i un gran repte». Del procés, ha dit que ha servit per saber actuar «amb més garanties d’èxit quan es torni a intentar». Mentrestant, «s’ha de tirar endavant amb allò disponible».

29 novembre 2024

Regió7

El periodista Jaume Barberà és el convidat d'honor als actes de la Diada de Moià

A Igualada els actes es van fer dilluns i a Puigcerdà és l'únic lloc on es fan actes a la tarda


Imatge de l'acte de Berga de l'any passat / Ajuntament de Berga


Lluc Grandia
Manresa 11 SET 2024 6:30

Els actes oficials de la Diada a les capitals de comarca de la regió central mantenen els guions habituals dels darrers anys. Destaca Moià, que enguany tindrà la presència del periodista Jaume Barberà com a pregoner. Les ofrenes florals i les hissades de la senyera són el denominador comú, mentre que les tardes es mantenen pràcticament buides, a excepció de Puigcerdà, per no trepitjar-se amb la manifestació independentista, que enguany se celebra a cinc punts del territori i torna a ser conjunta entre les diverses entitats sobiranistes. Igualada segueix l’excepció de cada any i ja va celebrar els actes institucionals.

Els actes de la Diada a Igualada ja van començar el passat diumenge 8, amb la Ballada de Sardanes de la Diada, que va tenir la música de la Cobla Vents de Riella d’Agramunt. L’endemà hi va haver la conferència institucional «El segle XVIII català: vençuts, però no submisos», a càrrec de Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va fer la hissada de la senyera, en presència dels Miquelets. El Cor Exaudio, format per una vintena de dones i dirigit per Carles Prat, va ser l’encarregat de cantar Els Segadors, així com diverses cançons populars catalanes. El dia de la Diada no hi ha cap acte previst. Tancarà l’agenda d’actes, el divendres 13, l’entrega dels premis al Compromís Cultural d’Òmnium Anoia, que es durà a terme a l’Ateneu Igualadí. Enguany el jurat ha decidit que el reconeixement individual sigui per al gestor cultural Pau Llacuna i Ortínez, i el premi al col·lectiu sigui per l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i M. Antònia Salvà. Aquests premis, que enguany arriben a la vintena edició, reconeixen a les persones i col·lectius de la comarca per la seva tasca en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Està previst que el president d'Òmnium, Xavier Antich, participi a l'acte, que també comptarà amb l'actuació del cantautor valencià Pau Aldabajos, molt lligat a la figura de Vicent Andrés Estellés.


Una altra capital de comarca que manté el format habitual és Berga, que farà l’acte institucional al matí, al monument de Rafael Casanova situat al Parc del Pla de l’Alemany. L’acte iniciarà amb la hissada de l’estelada, que enguany faran la Fundació Horitzó del Berguedà, el Casal Panxo i el Ginkgo APAC Berguedà, que compleixen 40, 25 i 15 anys, respectivament. Posteriorment, serà el torn del Ball d’Homenatge, a càrrec de l’Esbart Dansaire Queralt, i l'ofrena al monument de Rafael Casanova. Tancarà l’acte la lectura del manifest institucional i el Cant dels Segadors a càrrec de la Cobla Pirineu, que també amenitzarà la ballada de sardanes posterior. El programa oficial també inclou la sortida dels autobusos cap a la manifestació de Barcelona, que serà a les 12 del migdia.


Els més matiners seran a Moià, que a tres quarts de vuit del matí sortiran de la plaça Sant Sebastià en direcció al Grony. La sortida des de la Creu Vermella serà a les nou i, una hora més tard, s’hissarà l’estelada al cim. Hi haurà coca i beguda per a tothom. A les dotze, es farà la rebuda oficial al convidat d’enguany, el periodista Jaume Barberà, a l’Ajuntament i, posteriorment, es farà la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a la plaça de l’Hospital, i el Cant dels Segadors a càrrec de l’Espai Musical de Moià. A dos quarts de tres del migdia, l'Ajuntament ha inclòs al programa la sortida, des de davant del Sindicat (carrer Barcelona, 10) els autobusos organitzats per l’ANC local en direcció a Barcelona.

Solsona està en plena Festa Major, i els actes més relacionats amb la Diada es duen a terme a l’Aplec Independentista del Castellvell, que enguany ha arribat a la 34a edició. L'acte institucional es va fer ahir, a la plaça de Ramon Llumà, i va comptar amb la presència del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Van actuar Irene Augé i Pol Solé, i l’Orfeó Nova Solsona, que va interpretar l'himne nacional. També hi va haver la galejada dels Trabucaires de Solsona. A part d'això, durant la Diada, els actes previstos de Festa Major són l’esmorzar de tractoristes i la tractorada popular, la tirada al plat general i el 2n Torneig Ciutat de Solsona de bitlles. També hi haurà inflables pels més petits i, a la tarda, hi haurà un torneig de partides ràpides d’escacs.

L’Aplec de Bell-lloc, que arriba a la vint-i-vuitena edició tornarà a ser l’epicentre dels actes de la Diada a Puigcerdà. A les vuit del matí se sortirà de la plaça Barcelona i, en arribar a l’ermita de Santa Maria, es farà un esmorzar popular. A les onze es durà a terme la missa de la Diada. Ja a la tarda, la plaça de l’Alguer serà l’escenari de la Ballada de Sardanes, a càrrec de la Cobla Ciutat de Manresa.


L’acte institucional a la Seu d’Urgell començarà a dos quarts d’onze a la plaça Sant Josep de Calassanç, amb els parlaments de l’alcalde, Joan Barrera, i la lectura del manifest d’Òmnium Cultural Alt Urgell. Isidre Domenjó farà una lectura de poemes i l’acompanyament musical de l’acte serà a càrrec de Cati Plana i Georgina Fàbrega. Posteriorment, la comitiva es traslladarà a la plaça Catalunya, on es farà la hissada de la senyera i el Cant dels Segadors. Per acabar, hi haurà la Ballada de Sardanes amb la Cobla 11 de Setembre.


A Prats de Lluçanès, l’acte institucional es farà a partir de dos quarts d’onze a la plaça de Sant Antoni Perafita, on es farà l’homenatge a Jaume Puig de Perafita i els seus fills. Dues hores després, serà el torn de l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. També es llegirà el manifest i hi haurà el Cant dels Segadors i el Cant de la Senyera, a càrrec de la Coral de Prats de Lluçanès. Dissabte, també en el marc dels actes de la diada, hi haurà un concert del cicle Intrús, Jazz pel forat del pany, amb Belén Bandera i Jaume Llombart. També es faran visites guiades a l’espai interior i exterior de l’església. 

11 setembre 2024

Regió7

Moià celebra la Diada amb un clam a la defensa de la llengua

Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions participen a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
El catedràtic i senador Joan Josep Queralt augura «un canvi de cicle» amb la llei d’amnistia

Queralt Casals
Moià | 11·09·23 | 16:23 | Actualitzat a les 16:31

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la plaça de l'Hospital de Moià Eduard Vega


Com cada Onze de setembre, Moià ha celebrat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila. Entitats, partits polítics i institucions del Moianès han deixat els seus rams als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte, on s'ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana i a la persistència de la ciutadania en la lluita per la llibertat nacional, ha estat presidit pel catedràtic de Dret Penal i senador a les Corts Generals de Madrid Joan Josep Queralt, que ha fet l’ofrena al monument en nom de la Generalitat de Catalunya.


La vila natal de l’advocat i polític català Rafael Casanova ha protagonitzat de nou uns dels actes destacats de la Diada Nacional de Catalunya. Més d’una vintena d’entitats, a més de partits polítics, ajuntaments i altres institucions han participat a l’ofrena floral al monument que s’alça a la plaça de l'Hospital de la capital del Moianès. L’acte ha començat amb la hissada de la senyera acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià i, tot seguit, s’han anat succeint les diferents ofrenes. A banda de les entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, com se costum, també hi hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la seva tomba.


En la seva intervenció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana. «Tenim llengua i aquest any més que mai toca recordar-ho», ha dit. Segons Guiteras, «el català no és una llengua qualsevol, primer perquè és la nostra, però també perquè és llengua d’amistat i d’acollida». En aquest sentit, ha recordat que «molts de nosaltres tenim els pares, les mares, els avis i les àvies d’altres llocs que no són Catalunya, però tots l’hem entomat com a nostra» i ha afegit que «en aquesta època convulsa i complicada fem-nos el favor de conservar-la, d’utilitzar-la, de no oblidar-la i de no acomplexar-nos. Som a Catalunya, parlem català».


Al seu torn, el catedràtic de Dret Penal i senador, Joan Josep Queralt, ha assegurat que «estem canviant de cicle, està canviant el moment històric i estem davant d’unes circumstàncies noves i tinc el ferm convenciment que si continuem fent la feina que entre tots fem podem donar un tomb a la situació i, amb un temps relativament curt, gaudir d’una situació millor pels drets de les persones, pels drets socials i pel país perquè si la base de la convivència política és la democràcia, que és votar lleis, també és votar l’autodeterminació».

Segons Queralt, «si les coses no es torcen gaire i van raonablement bé començarem tenint la llei d’amnistia». El catedràtic de Dret Penal creu que «si aconseguim aquesta primera fita, és el primer esglaó d’un camí que no serà fàcil, però ja estarà encetat i això suposa un canvi radical respecte a la nostra història tan la recent com la no tan recent. Se’ns obra una escletxa d’oportunitat, hem d’aprofitar-la i hem de treballar en la mesura del possible tots junts». L’acte ha acabat amb un sentit cant dels Segadors i un llarg aplaudiment. 

11 setembre 2023

Regió7

Moià ovaciona Forcadell en l’acte de l’Onze de Setembre

L’expresidenta del Parlament, que ha estat a la presó 39 mesos, va defensar el projecte independentista per construir «un país millor»
Abel Gallardo Soto
Moià | 11·09·21 | 20:21

Forcadell intervé en l'acte de Moià per l'11-S Abel Gallardo

Carme Forcadell s’ha convertit, juntament amb la resta de presos independentistes i exiliats, en un símbol de la resistència nacional. Per aquest motiu ahir va ser ovacionada a Moià, a on va participar en l’acte institucional de l’Onze de Setembre, a la plaça on hi ha el monument de Rafael Casanova. L’expresidenta del Parlament es va dirigir als assistents per defensar la vigència del projecte independentista amb la finalitat de construir «un país millor», i ho va fer amb un discurs que també va tenir molt present la lluita per la igualtat de gènere, els drets civils i els refugiats.

Les paraules de Forcadell i el Cant dels Segadors, interpretat per integrants de l’Espai Musical de Moià, van cloure l’ofrena floral. L’expresidenta del Parlament va començar agraint a la ciutadania el suport rebut durant els 39 mesos que va estar al centre penitenciari de Puig de les Basses tot afirmant: «Vaig rebre l’estima que el territori em va demostrar en aquells moments, que van ser els més difícils de la meva vida. Sense el vostre suport hauria estat més difícil».

Tot i que l’Onze de Setembre rememora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714, Forcadell va convidar als assistents a mirar cap al futur i a continuar empenyent pel moviment independentista. «Un país que pugui decidir sobre els seus aeroports, que pugui decidir si vol acollir refugiats de països en guerra, que pugui fer lleis per a les persones desnonades sense que les institucions les paralitzin, un país que no vegi amenaçat permanentment l’ensenyament de la llengua i el seu ús», va dir.

El discurs de l’expresidenta del Parlament també va estar marcat per altres reivindicacions socials, sobretot el de la igualtat de gènere. «Espero que en les pròximes eleccions pugui dir alcaldesses, però de moment només puc dir alcaldes», va subratllar en les salutacions inicials i en referència a que entre els batlles del Moianès presents a l’acte no hi havia cap dona. Un gest que va tenir una immediata reacció dels assistents, amb un sonor aplaudiment.

Però les reivindicacions per a la igualtat de gènere no van acabar aquí i va incidir en el tema quan va remarcar que l’independentisme, igual que la lluita feminista, li falta un canvi social més enllà de les lleis. «Un exemple el tenim en la Llei d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. Tot i això, les dones continuem discriminades i la societat encara és masclista». També va fer referència a l’acollida de refugiats de persones que fugen de conflictes armats tot recordant que després de la Guerra Civil, «representants del govern català, diputats i centenars de catalans van fugir del país par salvar la vida». També va dir que els representants polítics han d' «institucionalitzar el camí emprès per la gent».

Abans de Foracadell hi va intervenir l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que va emfatitzar que, malgrat que hi hagi hagut «menys força i energia, tot el que puja baixa», en referència al fet que l’independentisme tornarà a guanyar empenta i que el moviment continuarà endavant perquè en el passat «ni el 1714, ni les dictadures, ni la repressió han aconseguit derrotar-nos». L’acte de l’Onze de Setembre tenia una vocació comarcal i per aquest motiu en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que va néixer a Moià el 1660, també hi van participar els representants dels altres municipis. Entre les entitats que també hi van ser presents van destacar dos integrants de l’Associació Recreació Històrica del 1714, que van deixar el seu ram vestit amb l’uniforme de la companyia d’infanteria Hússars Hungaresos, que va lluitar en la Guerra de Successió. 

11 setembre 2021

Regió7

Tardà alerta des de Moià d'una Catalunya "en escac i mat" si no se'n sap sortir

12 setembre 2015

Regió7 paper