Més de 400 persones visiten el Museu de Moià per la Diada / Arxiu particular
Redacció
Manresa17 SET 2025 6:26
El Museu de Moià va rebre la visita de més de 400 persones per gaudir de la Diada Nacional de Catalunya. Els assistents van poder participar en activitats i tallers, així com la inauguració de la mostra «Rafael Casanova i les commemoracions de l’11 de setembre a Moi’a»
17 setembre 2025
Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions han participat a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que també ha condemnat el genocidi a Gaza
Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Moià / Queralt Casals
Queralt Casals
Moià11 SET 2025 17:32
Moià ha estat de nou un dels epicentres de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la regió central. La vila natal del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, ha acollit l’habitual ofrena floral de l'Onze de Setembre, on han participat més d'una vintena d’entitats, partits polítics i institucions i que ha tingut l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, com a convidat d’honor. Durant l’acte, s’ha fet una crida a deixar el desànim i recuperar l'optimisme en la defensa del país i, en l'àmbit internacional, a posar fi al genocidi a Gaza.
La hissada de la senyera, acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià, ha donat el tret de sortida a l’acte central de la Diada a la capital del Moianès. L’ofrena floral ha comptat amb més d'una vientena d’entitats, partits polítics i institucions que han anat deixant els seus rams als peus del monument dedicat al fill insigne de la vila, Rafael Casanova. Com de costum, també ho han fet la família Vives i Quadras, descendents de Casanova i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català, de la mateixa manera que ho havia fet allà hores abans l’Ajuntament de Moià. Aquest any també hi ha sigut representat l’Ajuntament de la localitat navarresa d’Aoiz, amb qui la capital del Moianès va fer un intercanvi cultural.
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat durant l’acte que «ja està de passar dols» i que «el país necessita que tornem a engrescar-nos». Rememorant l’1 d’octubre del 2017, ha dit que «no vam fer-ho del tot bé, la prova està és que no vam aconseguir-ho, però això no vol dir que hàgim de deixar-ho estar. De fet, el moment social i cultural que viu el país necessita més que mai que tornem a engrescar-nos i que tornem a animar-nos».
Per això, ha esperonat als assistents a «aixecar el cap, ja n’hi ha prou de plorar i llepar-nos les ferides i hem de tirar el país endavant». Guiteras ha afirmat també que «necessitem les eines d’un estat propi per poder acompanyar-nos en els reptes que tenim, el del català i el social» i també ha tingut un record pel conflicte entre Israel i Palestina demanant «que s’acabi d’una vegada el Genocidi de Gaza».
Per la seva banda, l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, que ha estat el convidat d’honor d’enguany, ha afirmat que «tot i la incertesa del catalanisme, no és veritat que estiguem pitjor que mai» i, en aquest sentit, ha recordat la situació del 1714 i «la negra nit» del franquisme. «Sí que hem de reconèixer que el repte que tenim com a societat i com a país és molt gran, però l’hem superat moltíssimes vegades», ha dit. Així mateix, ha apuntat la lluita contra la globalització, «que fa créixer la ultradreta i el feixisme», com un dels principals reptes i ha assegurat que «la poció màgica» per combatre-ho és la vitalitat de la societat civil catalana. Finalment, ha deixat un missatge: «ara toca construir sense parar, cadascú des del seu àmbit, perquè la societat es construeix, no ens la construeixen».
L'acte de la Diada Nacional de Catalunya a Moià ha acabat amb un sentit cant dels Segadors.
11 setembre 2025
El periodista Jaume Barberà ha presidit l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
Jaume Barberà ha sigut el convidat d'Honor als actes de la Diada a Moià / Queralt Casals
Queralt Casals
Moià 11 SET 2024 16:11 Actualitzada 11 SET 2024 16:31
Com és tradició, l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila, ha centrat els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Moià. Una vintena d’entitats, partits i institucions han fet l’habitual ofrena floral als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte ha comptat amb la pariticipació del periodista Jaume Barberà, que era el convidat d’honor i qui ha fet l’ofrena en nom de la Generalitat de Catalunya. El comunicador ha reptat als assistents a abandonar l’actitud negativa que envolta l’independentisme i ha llençat un missatge d’optimisme: «a vegades es guanya, i a vegades s’aprèn».
Els Falcons de Castellcir i l’Espai Musical de Moià han amenitzat els moments previs a l’acte central de la Diada que s’ha celebrat a la capital del Moianès. L’acte, que ha tingut lloc a la plaça de l’Hospital on hi ha el monument de Rafael Casanova, ha arrencat amb la hissada de la senyera que ha precedit les diferents ofrenes. Com és habitual, hi han participat entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, que ha portat un ram amb 10 roses, una per a cada municipi. En aquesta ocasió, la celebració ha tingut una representació de la localitat d’Aoiz amb la qual Moià ha fet un intercanvi cultural. Com de costum, també hi ha hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català i on l’Ajuntament de Moià també ha fet una ofrena.
Una vintena d'entitats de la comarca han fet ofrenes florals al monument de Rafael Casanova / Queralt Casals
Durant l’acte, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha defensat la nació catalana com «un gran espai perquè tothom s’hi pugui sentir còmode i, tant els que venen com els que hi som de generacions, ens trobem a casa». Per això, ha dit, «la nació ha de ser útil per viure-hi, per clavar-hi les arrels, per tenir els records i sobretot per projectar el futur». En aquest sentit, ha fet una defensa de la llengua i ha fet una crida a «utilitzar el català arreu i que serveixi d’ascensor social» com uns dels fonaments per assegurar el futur de la nació.
Al seu torn, el periodista Jaume Barberà ha fet una breu intervenció amena i distesa centrada en l’optimisme en un moment que, assegura, «sembla que tinguem la necessitat de veure-ho tot malament». En aquest sentit, ha convidat als assistents a «treure’s del cap» la frase: «a vegades es guanya i a vegades es perd» perquè «perdre és el fracàs». I ha posat d’exemple l’1 d’octubre que, ha dit, va ser «l’acte de desobediència civil i cívic més gran que s’ha fet mai a Europa» i «en absolut es va perdre», ha afegit. Barberà ha reformulat la frase inicial per donar un missatge final: «A vegades es guanya, i a vegades s’aprèn». Segons el popular comunicador, «aprendre és aixecar-se, és aprendre dels teus errors, voler continuar i significa que, tard o d’hora, per molt que diguin, ho tornarem a fer».
L’acte s’ha tancat amb el Cant dels Segadors interpretat per l’Espai Musical de Moià i corejat per tots els assistents. La celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la capital del Moianès ja s’havia obert a primera hora del matí amb la tradicional alçada de l’estelada al cim del Grony.
11 setembre 2024
A Igualada els actes es van fer dilluns i a Puigcerdà és l'únic lloc on es fan actes a la tarda
Imatge de l'acte de Berga de l'any passat / Ajuntament de Berga
Lluc Grandia
Manresa 11 SET 2024 6:30
Els actes oficials de la Diada a les capitals de comarca de la regió central mantenen els guions habituals dels darrers anys. Destaca Moià, que enguany tindrà la presència del periodista Jaume Barberà com a pregoner. Les ofrenes florals i les hissades de la senyera són el denominador comú, mentre que les tardes es mantenen pràcticament buides, a excepció de Puigcerdà, per no trepitjar-se amb la manifestació independentista, que enguany se celebra a cinc punts del territori i torna a ser conjunta entre les diverses entitats sobiranistes. Igualada segueix l’excepció de cada any i ja va celebrar els actes institucionals.
Els actes de la Diada a Igualada ja van començar el passat diumenge 8, amb la Ballada de Sardanes de la Diada, que va tenir la música de la Cobla Vents de Riella d’Agramunt. L’endemà hi va haver la conferència institucional «El segle XVIII català: vençuts, però no submisos», a càrrec de Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va fer la hissada de la senyera, en presència dels Miquelets. El Cor Exaudio, format per una vintena de dones i dirigit per Carles Prat, va ser l’encarregat de cantar Els Segadors, així com diverses cançons populars catalanes. El dia de la Diada no hi ha cap acte previst. Tancarà l’agenda d’actes, el divendres 13, l’entrega dels premis al Compromís Cultural d’Òmnium Anoia, que es durà a terme a l’Ateneu Igualadí. Enguany el jurat ha decidit que el reconeixement individual sigui per al gestor cultural Pau Llacuna i Ortínez, i el premi al col·lectiu sigui per l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i M. Antònia Salvà. Aquests premis, que enguany arriben a la vintena edició, reconeixen a les persones i col·lectius de la comarca per la seva tasca en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Està previst que el president d'Òmnium, Xavier Antich, participi a l'acte, que també comptarà amb l'actuació del cantautor valencià Pau Aldabajos, molt lligat a la figura de Vicent Andrés Estellés.
Una altra capital de comarca que manté el format habitual és Berga, que farà l’acte institucional al matí, al monument de Rafael Casanova situat al Parc del Pla de l’Alemany. L’acte iniciarà amb la hissada de l’estelada, que enguany faran la Fundació Horitzó del Berguedà, el Casal Panxo i el Ginkgo APAC Berguedà, que compleixen 40, 25 i 15 anys, respectivament. Posteriorment, serà el torn del Ball d’Homenatge, a càrrec de l’Esbart Dansaire Queralt, i l'ofrena al monument de Rafael Casanova. Tancarà l’acte la lectura del manifest institucional i el Cant dels Segadors a càrrec de la Cobla Pirineu, que també amenitzarà la ballada de sardanes posterior. El programa oficial també inclou la sortida dels autobusos cap a la manifestació de Barcelona, que serà a les 12 del migdia.
Els més matiners seran a Moià, que a tres quarts de vuit del matí sortiran de la plaça Sant Sebastià en direcció al Grony. La sortida des de la Creu Vermella serà a les nou i, una hora més tard, s’hissarà l’estelada al cim. Hi haurà coca i beguda per a tothom. A les dotze, es farà la rebuda oficial al convidat d’enguany, el periodista Jaume Barberà, a l’Ajuntament i, posteriorment, es farà la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a la plaça de l’Hospital, i el Cant dels Segadors a càrrec de l’Espai Musical de Moià. A dos quarts de tres del migdia, l'Ajuntament ha inclòs al programa la sortida, des de davant del Sindicat (carrer Barcelona, 10) els autobusos organitzats per l’ANC local en direcció a Barcelona.
Solsona està en plena Festa Major, i els actes més relacionats amb la Diada es duen a terme a l’Aplec Independentista del Castellvell, que enguany ha arribat a la 34a edició. L'acte institucional es va fer ahir, a la plaça de Ramon Llumà, i va comptar amb la presència del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Van actuar Irene Augé i Pol Solé, i l’Orfeó Nova Solsona, que va interpretar l'himne nacional. També hi va haver la galejada dels Trabucaires de Solsona. A part d'això, durant la Diada, els actes previstos de Festa Major són l’esmorzar de tractoristes i la tractorada popular, la tirada al plat general i el 2n Torneig Ciutat de Solsona de bitlles. També hi haurà inflables pels més petits i, a la tarda, hi haurà un torneig de partides ràpides d’escacs.
L’Aplec de Bell-lloc, que arriba a la vint-i-vuitena edició tornarà a ser l’epicentre dels actes de la Diada a Puigcerdà. A les vuit del matí se sortirà de la plaça Barcelona i, en arribar a l’ermita de Santa Maria, es farà un esmorzar popular. A les onze es durà a terme la missa de la Diada. Ja a la tarda, la plaça de l’Alguer serà l’escenari de la Ballada de Sardanes, a càrrec de la Cobla Ciutat de Manresa.
L’acte institucional a la Seu d’Urgell començarà a dos quarts d’onze a la plaça Sant Josep de Calassanç, amb els parlaments de l’alcalde, Joan Barrera, i la lectura del manifest d’Òmnium Cultural Alt Urgell. Isidre Domenjó farà una lectura de poemes i l’acompanyament musical de l’acte serà a càrrec de Cati Plana i Georgina Fàbrega. Posteriorment, la comitiva es traslladarà a la plaça Catalunya, on es farà la hissada de la senyera i el Cant dels Segadors. Per acabar, hi haurà la Ballada de Sardanes amb la Cobla 11 de Setembre.
A Prats de Lluçanès, l’acte institucional es farà a partir de dos quarts d’onze a la plaça de Sant Antoni Perafita, on es farà l’homenatge a Jaume Puig de Perafita i els seus fills. Dues hores després, serà el torn de l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. També es llegirà el manifest i hi haurà el Cant dels Segadors i el Cant de la Senyera, a càrrec de la Coral de Prats de Lluçanès. Dissabte, també en el marc dels actes de la diada, hi haurà un concert del cicle Intrús, Jazz pel forat del pany, amb Belén Bandera i Jaume Llombart. També es faran visites guiades a l’espai interior i exterior de l’església.
11 setembre 2024
Dionís Guiteras, alcalde del municipi, assenyala que «cada dia hauria de ser un 11 de setembre». Per la seva part, la diputada al Parlament, Meritxell Serret, defensa que «la repressió s’ha de guanyar a les urnes»
Alba Pararols
Moià | 11·09·22 | 17:45 | Actualitzat a les 21:02
Ofrena floral davant del monument de Rafael Casanova, aquest migdia a Moià OSCAR BAYONA
Moià ha viscut aquest migdia una Diada tranquil·la amb plena normalitat. La plaça de l’Hospital ha tornat acollir la tradicional ofrena floral davant del monument de Rafael Casanova, que enguany ha tingut la participació de 21 entitats i associacions de la vila i, com cada any, de la família Vives de Quadras, que són descendents de Casanova. Els Mossos d’Esquadra de la comissaria del Moianès i la Policia Local de Moià també s'han afegit a l’ofrena, juntament amb representants de Comissions Obreres del Vallès Occidental-Catalunya Central, l’Assemblea Nacional Catalana de Moià-l’Estany i els Amics del Grony. Aquests últims són les persones que cada any renoven l’estelada que oneja a dalt de la muntanya del Grony.
Els següents que han deixat el ram davant del monument han estat els partits polítics municipals; Ara Moià, Junts per Moià, Esquerra Republicana de Catalunya de Moià, Junts Moianès i Partit dels Socialistes de Catalunya de Moià. Els han seguit els representants dels altres 8 ajuntaments de la comarca; Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. L’únic consistori que no va tenir representació va ser el de Monistrol de Calders.
També hi ha format part el Consell Comarcal del Moianès i el Consorci per a la promoció dels municipis del Moianès. Els encarregats de tancar l’ofrena floral han estat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que ha lliurat un ram en nom del consistori, i la diputada al Parlament de Catalunya i exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que ho ha fet en nom de la institució. Ambdós, que són del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, també han fet els parlaments institucionals. Guiteras ha recordat que portem «300 anys de lluita i reivindicació» i l’1 d’octubre de l’any 2017 per apuntar que al llarg d’aquests cinc anys «han passat moltes coses». L’alcalde ha afirmat que «no s’ha de perdre l’horitzó per saber d’on venim i cap on volem anar». Per això, ha manifestat que cal fer «anàlisi i reflexió col·lectiva» amb la finalitat de «sumar complicitat i fer realitat el nostre objectiu». Ha tancat el seu discurs apuntant que «cada dia hauria de ser un 11 de Setembre» i «només junts aconseguirem la independència». Al seu torn, l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret ha reivindicat que «cal construir una república catalana de tothom i per a tothom», i ha defensat que «la repressió s’ha de guanyar a les urnes».
Amb motiu del desè aniversari de l’Associació de Recreació Històrica Moià 1714, alguns dels seus membres han fet una salva d’honor davant de la figura de Rafael Casanova. L’acte també ha comptat amb la presència de l’Espai Musical de Moià, que ha obert l’acte interpretant El cant de la senyera i l'ha tancat amb l’himne nacional de Catalunya, Els segadors.
Abans de l’ofrena floral, Meritxell Serret, que també és la delegada del Govern a Brussel·les, ha estat rebuda al Saló de Sessions de l’Ajuntament a mans de l’alcalde del municipi, Dionís Guiteras, regidors locals i els representants dels ajuntaments de la comarca. Guiteras ha fet referència al fet que Serret va ser la primera dona consellera d’Agricultura i ha esmentat que la diputada «és d’un poble petit i representa la constància i coherència del món rural». Al seu torn, Serret ha assenyalat que cal tenir «perseverança per mantenir viu un projecte de país» i ha apuntat que «no ens hem de deixar portar per la repressió, sinó que cal reivindicar-nos pel bé comú». A continuació la diputada al Parlament ha signat al llibre d’honor, on ha expressat que «és un honor poder-ho fer el mateix dia de la Diada» i que cal «treballar per aconseguir la independència del país».
11 setembre 2022
