Moià celebra la Diada amb una crida a l’optimisme i a «aprendre dels errors»

El periodista Jaume Barberà ha presidit l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Jaume Barberà ha sigut el convidat d'Honor als actes de la Diada a Moià / Queralt Casals

Queralt Casals
Moià 11 SET 2024 16:11 Actualitzada 11 SET 2024 16:31

Com és tradició, l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila, ha centrat els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Moià. Una vintena d’entitats, partits i institucions han fet l’habitual ofrena floral als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte ha comptat amb la pariticipació del periodista Jaume Barberà, que era el convidat d’honor i qui ha fet l’ofrena en nom de la Generalitat de Catalunya. El comunicador ha reptat als assistents a abandonar l’actitud negativa que envolta l’independentisme i ha llençat un missatge d’optimisme: «a vegades es guanya, i a vegades s’aprèn».

Els Falcons de Castellcir i l’Espai Musical de Moià han amenitzat els moments previs a l’acte central de la Diada que s’ha celebrat a la capital del Moianès. L’acte, que ha tingut lloc a la plaça de l’Hospital on hi ha el monument de Rafael Casanova, ha arrencat amb la hissada de la senyera que ha precedit les diferents ofrenes. Com és habitual, hi han participat entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, que ha portat un ram amb 10 roses, una per a cada municipi. En aquesta ocasió, la celebració ha tingut una representació de la localitat d’Aoiz amb la qual Moià ha fet un intercanvi cultural. Com de costum, també hi ha hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català i on l’Ajuntament de Moià també ha fet una ofrena.
Una vintena d'entitats de la comarca han fet ofrenes florals al monument de Rafael Casanova / Queralt Casals

Durant l’acte, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha defensat la nació catalana com «un gran espai perquè tothom s’hi pugui sentir còmode i, tant els que venen com els que hi som de generacions, ens trobem a casa». Per això, ha dit, «la nació ha de ser útil per viure-hi, per clavar-hi les arrels, per tenir els records i sobretot per projectar el futur». En aquest sentit, ha fet una defensa de la llengua i ha fet una crida a «utilitzar el català arreu i que serveixi d’ascensor social» com uns dels fonaments per assegurar el futur de la nació.


Al seu torn, el periodista Jaume Barberà ha fet una breu intervenció amena i distesa centrada en l’optimisme en un moment que, assegura, «sembla que tinguem la necessitat de veure-ho tot malament». En aquest sentit, ha convidat als assistents a «treure’s del cap» la frase: «a vegades es guanya i a vegades es perd» perquè «perdre és el fracàs». I ha posat d’exemple l’1 d’octubre que, ha dit, va ser «l’acte de desobediència civil i cívic més gran que s’ha fet mai a Europa» i «en absolut es va perdre», ha afegit. Barberà ha reformulat la frase inicial per donar un missatge final: «A vegades es guanya, i a vegades s’aprèn». Segons el popular comunicador, «aprendre és aixecar-se, és aprendre dels teus errors, voler continuar i significa que, tard o d’hora, per molt que diguin, ho tornarem a fer».


L’acte s’ha tancat amb el Cant dels Segadors interpretat per l’Espai Musical de Moià i corejat per tots els assistents. La celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la capital del Moianès ja s’havia obert a primera hora del matí amb la tradicional alçada de l’estelada al cim del Grony.

11 setembre 2024

Regió7

 

Castellcir acull la trobada nacional de Colles de Falcons

L’agrupació local va ser l’amfitriona de la celebració coincidint amb el seu vintè aniversari


Una de les figures que es van oder veure durant la trobada de Colles de Falcons | ARIADNA GOMBAU


Ariadna Gombau
Castellcir 01 SET 2024 6:26 Actualitzada 01 SET 2024 11:59


Castellcir va acollir ahir dissabte la trobada nacional de colles de Falcons de Catalunya coincidint amb el 20è aniversari dels locals. En la celebració anual van participar les colles de Barcelona, Capellades, Llorenç del Penedès, Malla, Piera, Vilanova i la Geltrú i els amfitrions, la Colla de Falcons de Castellcir. De les nou agrupacions que hi ha actives actualment, només van faltar la de Riberal i la Vilafranca del Penedès perquè la data coincidia amb la festa major dels seus respectius municipis.
Hi van participar 7 de les 9 colles actives que hi ha | ARIADNA GOMBAU

La trobada va començar a 2/4 de 7 de la tarda davant de l’Ajuntament. L’alcalde de la població, Eduard Guiteras, va rebre a les colles amb un petit parlament on va desitjar una «molt bona estada» a les agrupacions participants i els va agrair l’assistència.


Van actuar davant l’ajuntament i en una cercavila | ARIADNA GOMBAU

Tot seguit, cada colla va oferir una figura a la plaça de l’Era, just davant del consistori, per obrir la cercavila. Durant el recorregut, les agrupacions van anar fent aturades per mostrar construccions de diferents tipus. A l’avinguda de Santa Coloma es van poder veure figures caminades.


Durant la tarda, les colles assistents van mostrar les seves millors figures i es van poder veure construccions de gran nivell com ara escales, pires, rellotges, ventiladors, pilars caminats, vols simples i coronats, i pous escapçats.

La cercavila va finalitzar a la zona esportiva de la Quintana, on el públic va gaudir d’una exhibició final que va tancar la Colla de Falcons de Castellcir. Per acabar la jornada es va celebrar un sopar de comiat.


L’última vegada que Castellcir va ser la seu i va acollir una trobada anual de Falcons va ser l’any 2014. Ara, després de 10 anys i en el marc de l’aniversari de la colla local, el petit municipi del Moianès va tornar a ser l’amfitrió de la celebració.

1 setembre 2024

Regió7

Castellcir aplegarà aquest dissabte colles de Falcons de tot Catalunya en una trobada nacional

El poble serà l’amfitrió de la celebració d’enguany coincidint amb els 20 anys de l’agrupació local


Exhibició falconera en la trobada nacional que es va fer a Castellcir el 2014 / ARXIU | JOAN CAPDEVILA

Jordi Escudé
Castellcir 29 D’AG. 2024 17:18


La trobada nacional de colles de Falcons de Catalunya convertirà demà la població de Castellcir en la capital de l’exhibició falconera, amb presència de gairebé tota la representació federada que hi ha al conjunt del país. S’hi esperen 7 de les 9 colles actualment en actiu, que sumaran entre 300 i 350 membres en un municipi que no arriba als 800 habitants, segons que ha explicat el president de la Colla de Falcons de Castellcir, Sebastià Jo.

Castellcir ja va acollir aquest esdeveniment el 2014, i ara ho tornarà a fer per segona vegada coincidint amb el 20è aniversari dels amfitrions. També hi participaran les colles de Barcelona, Capellades, Llorenç del Penedès, Malla, Piera i Vilanova i la Geltrú; i han excusat l’absència les del Riberal (a la Catalunya Nord) i Vilafranca del Penedès, on aquest cap de setmana és festa major.

La trobada començarà a 2/4 de 7 de la tarda amb una rebuda de les colles a l’Ajuntament, i des de la mateixa plaça de l’Era, on s’ubica, iniciaran una cercavila d’un parell d’hores de durada pel poble fins a la zona esporiva de la Quintana, on faran una exhibició final. Pel camí, i agrupades per parelles, les colles s’aniran aturant per anar formant figures, i en el tram de l’avinguda de Santa Coloma s’exhibiran amb figures caminades. En acabat, faran un sopar de comiat.


La trobada nacional de Falcons és anual, i se sol fer en alguna de les poblacions on hi ha colles, si bé la idea és «anar-la exportant a altres llocs per projectar-nos i fer créixer l’afició» cap a un espectacle de la família dels castells però amb pilars sense pinya i amb figures pròpies derivades d’una manifestació que combina la gimnàstica, l’esport i l’acrobàcia, explica Sebastià Jo. 

29 agost 2024

Regió7

Moià homenatja a Rafael Casanova amb una crida a la perseverança

La consellera de Justícia, Ester Capella, apel·la a la «consciència col·lectiva» per defensar les llibertats en l'ofrena floral al fill il·lustre de la capital del Moianès queralt casals moià 11.09.2019 | 17:49


La Conseller de Justícia, Ester Capella, ha presidit l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova QUERALT CASALS

Amb un crida a la perseverança i a la defensa de les llibertats, Moià ha celebrat avui al migdia l'habitual homenatge a Rafael Casanova, fill insigne de la vila. En motiu de la Diada, entitats, partits polítics i institucions de la comarca han fet l'ofrena floral als peus del monument del qui fou conseller en cap el 1714, a la plaça de l'Hospital. L'acte, que ha reunit representants dels deu municipis de la comarca, ha estat presidit per la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella.

Durant l'acte, la consellera ha recordat la intensitat dels darrers anys «que ens han posat a prova individualment i com a país», però ha assegurat que «circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que ha d'enfrontar-se a un obstacle o a un nou repte». Per aquest motiu, ha demanat als assistents que no oblidessin «l'amplitud, la profunditat i la diversitat»» d'aquest corrent per construir un projecte «àmpliament compartit».

Per Capella la resposta social i política al moment que estem vivint «només pot basar-se en una solidaritat ferma i pacífica, però sobretot integradora de tots aquells que volen participar de la defensa de totes les llibertats democràtiques i de la justícia contra la repressió». La consellera ha afirmat també que aquesta no és «una diada qualsevol» sinó «una Diada molt important i l'hem de celebrar amb el mateix caràcter pacífic i multitudinari d'aquests darrers anys, sense dubtes i sense pors».

Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat que l'Onze de Setembre «representa la perseverança i els valors de la democràcia i de l'estima col·lectiva». Guiteras s'ha referit també a la sentència del Procés assegurant que «l'atac que suposarà una sentència condemnatòria no només interpel·la als independentistes i als republicans sinó a tota la societat». Davant d'això, ha dit, «ens trobaran dempeus i de cara i pacíficament perquè no volem renunciar al dret de llibertat i a tenir una democràcia homologada al segle XXI».

L'acte s'ha completat amb una salve d'honor a càrrec de l'Associació Recreació Històrica Moià 1714, de l'acompanyament de l'Espai Musical de Moià, que ha interpretar els Segadors, i de l'actuació dels Falcons de Castellcir, que han tancat la celebració de la Diada a la capital del Moianès.

11 setembre 2019

Regió7

La consellera de Justícia presideix l'homenatge a Rafael Casanova, avui a Moià

11 setembre 2019

Regió7 paper

Moià celebra la Diada amb un clam per la llibertat i la persistència
El conseller de Treball, Chakir El Homrani, presideix l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova queralt casals moià 11.09.2018 | 17:32


El conseller de Treball, Chakir El Homrani, ha participat a l´acte celebrat a la vila natal de Rafael Casanova QUERALT CASALS


Amb un record constant cap als presos i exiliats i amb una crida a la persistència, Moià ha celebrat aquest migdia la tradicional ofrenal floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila. Partits polítics i entitats del Moianès han deixat els seus rams als peus del monument que s'alça a la plaça de l'Hospital, en un emotiu acte que ha presidit el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani.

La hissada de la senyera i l'ofrena d'un llaç groc per part dels representants del ple municipal de Moià, amb l'alcalde Dionís Guiteras al capdavant, han obert l'acte que ha omplert la plaça i ha reunit representants polítics i socials de tots els pobles del Moianès.

El conseller de Treball, Chakir El Homrani, ha reconegut que avui «és un dia complexe i complicat» que es viu amb una sensació «agredolça» recordant «que tenim companys que estan patint la repressió en primera persona i que hi ha molts ciutadans amb l'amenaça de la repressió per part de l'Estat espanyol i especialment del seu aparell judicial».

Homrani ha recordat la figura de Rafael Casanova a la seva vila natal, però també la del coronel Pere Brichfeus, nascut a Castellterçol, i els ha posat com a exemples de la defensa de les llibertats «que ara també ens toca defensar des de la nostra força, que és un projecte col·lectiu basat en la democràcia». El conseller ha fet també una crida a «seguir treballant, persistir i fer la feina ben feta» per fer realitat la República, sense caure en les provocacions dels que volen fracturar el poble.

Per la seva banda, l'alcalde de Moià i president del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras, ha incidit en el caràcter repressor de l'estat Espanyol i la monarquia i ha esperonat als presents a seguir mobilitzant-se i fer camí. «Però sobretot que sigui un camí ben ample, on ens acompanyi tothom i hi capiguem tots perquè es tracta d'una lluita pels drets i les llibertats de tots», ha afegit. En aquest sentit, ha assegurat que «de nosaltres depèn omplir aquest camí per ser més i seguir amb la nostra lluita perquè només amb la perseverança, amb la insistència i amb la mà estesa i el cor obert aconseguirem aquest país per tots. Per tant, continuem, lluitem i persistim».

L'acte ha acabat amb una salva d'honor, l'actuació dels falcons de Castellcir, un emotiu cant de Els Segadors i amb uns sonors crits de llibertat.

11 setembre 2018

Regió7

La Catalunya Central enviarà prop de 160 busos a la Diada

L'ocupació dels trams és alta a totes les comarques de la regió tres dies abans de la cita jordi escudé/noemí badrenas 07.09.2018 | 23:28


Un dels autocars noliejats en una passada edició de la Diada. Arxiu.

Les comarques centrals ompliran cap a 160 autocars per assistir a la manifestació de la Diada de dimarts a la Diagonal de Barcelona. Entre l'Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès, les respectives sectorials de l'ANC tenien assegurades ahir les places per a 158 busos, i tot i que s'acabava el termini oficial d'inscripcions, en alguns casos confiaven rebre encara noves peticions i poder sumar més autocars a la llista.

La demanda ha satisfet, i en algunes comarques ha superat les previsions tenint en compte la lentitud amb què van arrencar les inscripcions el juliol, segons coincidien ahir portaveus de les diverses sectorials consultats per aquest diari. Amb aquesta quantitat de busos viatjaran a Barcelona unes 8.000 persones de les comarques centrals, que se sumaran a la multitud que s'espera que hi assisteixi pel seu compte.

El Bages és la comarca que més autobusos haurà omplert, 80 en total, de 21 poblacions diferents. Només de Manresa, ja en sortiran 20, quatre més que l'any passat, en el que serà la Diada amb més autocars organitzats des de la capital del Bages, segons asseguraven ahir fonts de l'ANC. També destaquen els 9 autocars d'Artés, els 6 de Santpedor i Sant Joan, i els 5 de Navàs i Sallent, mentre que poblacions com Sant Fruitós «en demanaven més i no ha estat possible», explicava Josep Emili Puig, de l'ANC comarcal.


L'Anoia hi portarà 28 autocars, després que se'n van haver de demanar més dels inicialment previstos per la forta demanda que hi va haver «tornant de vacances», apuntava Miquel Ramis, de la sectorial anoienca. Del Berguedà en baixaran 26, del Moianès 11, el Solsonès n'omplirà 9 (1 de la vall de Lord), i la Cerdanya 4.


Remuntada final

La demanda d'última hora ha estat un fet generalitzat, i al final haurà estat molt similar a les xifres dels altres anys, fins i tot superior en alguns casos. Al Solsonès, per exemple, la majoria de les inscripcions s'han fet en l'última setmana, i la vall de Lord (Sant Llorenç, la Coma i la Pedra i Guixers) omplirà un sol autocar, «igual que l'any passat, però de més places», explicava Miquel Llohis. Inicialment era de 30, però veient l'interès en vam demanar un de 48 i encara hem fet curt», però diu que ja no n'han trobat de més grans. A la Cerdanya, l'any passat van aconseguir omplir el quart autocar amb gent de Bagà, i aquest any ja sortirà ple de Puigcerdà. A més, «molta gent fa pont i hi anirà directament en cotxe des de la platja», apuntava ahir Josep Ribot, de l'ANC comarcal. El Berguedà es manté en unes xifres similars a les d'altres anys. Tanmateix, des de la comarca es fa una crida «a inscriure's igualment», encara que no es viatgi en bus, «i a fer de voluntaris», reclama Miquel Sabata.

Les comarques centrals es concentren entre els trams 20 i 24, tret de la Cerdanya, que comparteix el tram zero amb l'Alt Urgell (vegeu el gràfic o la web de l'ANC). Ahir al vespre, tots aquests trams tenien una acumulació «alta» (tercer esglaó de sis).

Les expedicions de manifestants a Barcelona es completaran en molts casos amb entitats i col·lectius que animaran la trobada amb elements de la cultura popular. Entre altres, s'espera la presència dels grallers i geganters de l'Ametlla de Merola, els gegants i grallers d'Oló, els geganters de Tous; colles castelleres com els Tirallongues i els Falcons de Castellcir; i diversos tabalers.

7 setembre 2018

Regió7