Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions participen a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
El catedràtic i senador Joan Josep Queralt augura «un canvi de cicle» amb la llei d’amnistia
Queralt Casals
Moià | 11·09·23 | 16:23 | Actualitzat a les 16:31
Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la plaça de l'Hospital de Moià Eduard Vega
Com cada Onze de setembre, Moià ha celebrat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila. Entitats, partits polítics i institucions del Moianès han deixat els seus rams als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte, on s'ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana i a la persistència de la ciutadania en la lluita per la llibertat nacional, ha estat presidit pel catedràtic de Dret Penal i senador a les Corts Generals de Madrid Joan Josep Queralt, que ha fet l’ofrena al monument en nom de la Generalitat de Catalunya.
La vila natal de l’advocat i polític català Rafael Casanova ha protagonitzat de nou uns dels actes destacats de la Diada Nacional de Catalunya. Més d’una vintena d’entitats, a més de partits polítics, ajuntaments i altres institucions han participat a l’ofrena floral al monument que s’alça a la plaça de l'Hospital de la capital del Moianès. L’acte ha començat amb la hissada de la senyera acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià i, tot seguit, s’han anat succeint les diferents ofrenes. A banda de les entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, com se costum, també hi hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la seva tomba.
En la seva intervenció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana. «Tenim llengua i aquest any més que mai toca recordar-ho», ha dit. Segons Guiteras, «el català no és una llengua qualsevol, primer perquè és la nostra, però també perquè és llengua d’amistat i d’acollida». En aquest sentit, ha recordat que «molts de nosaltres tenim els pares, les mares, els avis i les àvies d’altres llocs que no són Catalunya, però tots l’hem entomat com a nostra» i ha afegit que «en aquesta època convulsa i complicada fem-nos el favor de conservar-la, d’utilitzar-la, de no oblidar-la i de no acomplexar-nos. Som a Catalunya, parlem català».
Al seu torn, el catedràtic de Dret Penal i senador, Joan Josep Queralt, ha assegurat que «estem canviant de cicle, està canviant el moment històric i estem davant d’unes circumstàncies noves i tinc el ferm convenciment que si continuem fent la feina que entre tots fem podem donar un tomb a la situació i, amb un temps relativament curt, gaudir d’una situació millor pels drets de les persones, pels drets socials i pel país perquè si la base de la convivència política és la democràcia, que és votar lleis, també és votar l’autodeterminació».
Segons Queralt, «si les coses no es torcen gaire i van raonablement bé començarem tenint la llei d’amnistia». El catedràtic de Dret Penal creu que «si aconseguim aquesta primera fita, és el primer esglaó d’un camí que no serà fàcil, però ja estarà encetat i això suposa un canvi radical respecte a la nostra història tan la recent com la no tan recent. Se’ns obra una escletxa d’oportunitat, hem d’aprofitar-la i hem de treballar en la mesura del possible tots junts». L’acte ha acabat amb un sentit cant dels Segadors i un llarg aplaudiment.
11 setembre 2023