Josep Ruaix rep l'escalf del Moianès en un homenatge a Castellterçol

L'acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha aplegat més de 130 persones al Centre Espai Escènic


CASTELLTERÇOL . HOMENTAGEA MOSSEN JOSP RUAIX I VINYET . ESPAI ESCENIC / Oscar Bayona



Helena Carbonell
Castellterçol29 NOV 2025 14:36Actualitzada 29 NOV 2025 17:52

El Centre Espai Escènic de Castellterçol ha quedat avui petit per acollir totes les persones que han acudit avui a l'homenatge a Mn. Josep Ruaix, figura cabdal en l'ensenyament de la llengua catalana a través de les "fitxes Ruaix" durant la dictadura. Més de 130 persones no s'han volgut perdre l'acte organitzat per l'associació Amics de Prat de la Riba i que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i amic personal de Ruaix; Manel Vila, president de l'associació promotora; Carles Riera, catedràtic en comunicació i Antoni Massot, alcalde de Castellterçol.


L'associació ha escollit la data d'avui per dur a terme l'homenatge per fer-lo coincidir amb el 155è aniversari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.



Mn. Josep Ruaix durant l'acte d'homenatge / Oscar Bayona

Ruaix ha venut més de 2,2 milions d'exemplars de totes les seves obres i ha aconseguit que generacions senceres de catalanoparlants se sentissin més seva la llengua. Per aquest, i incomptables motius addicionals avui el poble de Castellterçol s'ha mobilitzat per retre-li un merescut homenatge. En la presentació de l'esdeveniment, l'alcalde ha dit que a la figura de Ruaix "li devem molt per la defensa del català i del país".


Com a figura, en aquest cas "mitològica" s'ha referit Carles Riera a Ruaix en la seva intervenció. De fet, ha dit que "el Ruaix de les fitxes és un dels personatges més mítics de la llengua catalana" i ha parlat de les "incomptables hores" que ha dedicat al llarg de la vida a estudiar "la galàxia Ruaix", nom popular pel qual es coneix el conjunt d'obres del que és avui dia un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor.

Afegia que "ha estat un actor fonamental que ha treballat fonamentalment en l'ombra", rememorant mots del passat recordava que el seu avi sempre li deia que s'havia de tenir "modus" i quan li preguntava "què es diu?", sempre s'havia de dir "gràcies" i afegia "mossèn, ami us podrem estar prou agraïts".
 

Un referent per a generacions

En la seva intervenció, Narcís Garolera s'ha referit a l'homenatjat com "un germà gran" i ha assegurat que la seva figura ha estat "un referent per a generacions". Rememorava els primers dies junts al seminari de Vic quan un capellà li va dir a dos alumnes que parlaven català que deixessin de fer servir el 'lenguaje tavernero' i Ruaix va abandonar l'aula.


Ha lloat la feina feta pel seu amic i ha assegurat que cap altre català "ha aconseguit fer arribar la llengua a tantes persones com la galàxia Ruaix". També ha destacat la seva faceta de poeta a través de l'obra que va publicar recentment 'Poesia Completa' amb versos escrits entre el 1957 i el 2023.
 

"No hem de fer-nos enemics"

En el seu discurs d'acceptació de l'homenatge, Josep Ruaix ha mostrat el seu agraïment vers l'entitat Amics Prat de la Riba i totes les persones que han acudit a l'acte. Ha iniciat el discurs parafrasejant l'evangeli i dient que ell només ha estat "un inútil servidor que ha fet el que havia de fer".

Ha destacat la figura de Prat de la Riba comentant que va saber "combinar uns ideals polítics ambiciosos amb unes bases realistes". Parlant del moment actual pel qual passa el català ha expressat que "hem d'afrontar amb el seu esperit els problemes actuals".

"No hem de fer-nos enemics, hem d'atraure els que han vingut a viure amb nosaltres", és una de les recomanacions que Ruaix feia a la seva audiència, composta principalment per persones que van tenir l'oportunitat d'aprendre el català gràcies a les seves obres. Ha dit que les administracions públiques tenen la seva part de responsabilitat, però puntualitzava que els catalanoparlants "hem d'ajudar". Tot i que ha admès que és possible patir el que ha anomenat "la fatiga de la catalanitat", ha recomanat no tenir una actitud rígida i alternar de llengua si és necessari.

Seguint amb el lema de la jornada d'homenatge d'avui "afavorir la llengua genuïna", Ruaix ha dit que hem de "fomentar els diferents parlars" perquè no ens podem perdre "mots i expressions tan sucoses com esquerp, endinsar o arrecerat". Ha demanat, això sí, als representants polítics que facin el possible per preservar el català.
 

Més inversió que mai

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lloat la figura de Mn. Ruaix i ha dit que s'ha convertit en "un referent en tots els àmbits en els quals ha treballat".

Per la part que li toca, ha admès que "vivim en una situació complexa" tot i que ha mencionat que en l'últim estudi sobre l'ús del català es demostra que la llengua guanya coneixedors i usuaris. Ha detallat també les cinc línies d'acció que té el govern en aquest sentit: l'extensió del coneixement social, fer fàcil l'ús del català, que les institucions siguin modèliques, la modificació de determinats discursos adquirits i els recursos amb els quals es compta per fer tot això.

Enguany la inversió ha estat la més alta de la història segons les paraules del conseller. Cada any es destinaran un mínim de 200 milions d'euros a aquestes línies estratègiques per preservar el català. Vila ha dit que la llengua "no és un dret individual, és un dret relacional" i, per tant, "el metge que m'atén ha de saber parlar català i tenir instruccions clares de parlar-me en català". Sobre aquest aspecte ha explicat el pla de formació de català per al personal sanitari.

Més enllà de les declaracions pròpiament polítiques, el conseller ha elogiat l'actitud de Ruaix perquè "les persones savies tenen la temptació i l'impuls de l'acadèmia per recloure's i publicar les seves investigacions en revistes científiques que llegeixen quatre gats", però, en canvi, el protagonista de la vetllada "ha entès com pocs la importància de traslladar els coneixements al poble".

29 novembre 2025

Regió7

La trinxera de la llengua: Castellterçol homenatja aquest dissabte Josep Ruaix

Figura clau de la gramàtica catalana, l’Espai Escènic acull un acte de reconeixement en l’aniversari del naixement de Prat de la Riba
L'acte vol unir dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït a la construcció de la cultura catalana
La jornada la clourà el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila


Josep Ruaix, sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural / Arxiu particular


Regio7
Manresa28 NOV 2025 15:47

L’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, entitat dedicada a la preservació i divulgació del pensament i l’obra del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, organitza un acte d’homenatge a mossèn Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940), destacada figura de la llengua catalana que coincideix, de manera expressa, amb l’aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba. L’homenatge es farà aquest dissabte, a les 11 del matí, a l’Espai Escènic de Castellterçol. L’entitat vol, amb aquest reconeixement, connectar dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït decididament a la construcció de la cultura catalana: Prat des de les estructures de govern i Ruaix des de la trinxera de la llengua.


La benvinguda de l’acte d’homenatge anirà a càrrec de Toni Massot, alcalde de Castellterçol, i de Manel Vila, president de l’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba. El Dr. Carles Riera i Fonts, membre del TERMCAT, llegirà el discurs del Dr. Joan Ferrer Costa, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta presència institucional posa de manifest, com apunta l’entitat promotora, el reconeixement transversal que la figura de Ruaix desperta en l’àmbit acadèmic, cultural i cívic. Tot seguit, el catedràtic de filologia catalana Narcís Garolera, reconegut especialista en l’obra de Verdaguer i en la tradició filològica catalana, oferirà una dissertació sobre la trajectòria i la influència de mossèn Ruaix. L’acte continuarà amb una intervenció del mateix homenatjat. Per cloure la jornada, prendrà la paraula el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, sociolingüista de renom, expert en l’estudi de les llengües en el context social i en polítiques de normalització lingüística. L’acte es tancarà amb la interpretació d’Els Segadors.

Josep Ruaix i Vinyet

Nascut a Moià el 1940, Ruaix és sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural. Reconegut arreu dels territoris de parla catalana per la seva tasca pedagògica, és autor de les populars «fitxes Ruaix», materials d’ensenyament de la llengua que han servit durant més de quaranta anys com a eina de formació per a estudiants, docents i autodidactes. Amb un esperit alhora pràctic i rigorós, les fitxes han esdevingut una eina imprescindible per a l’aprenentatge del català normatiu. La seva obra abraça, a més de la gramàtica, l’estilística, la literatura i el pensament, sempre amb una vocació compromesa i divulgativa. 

28 novembre 2025

Regió7

Mig segle de lluita

04·12·22 | 06:25

Amb una conferència del lingüista Carles Riera, ahir es va inaugurar a Moià l’exposició commemorativa dels 50 anys d’Òmnium al Bages i el Moianès (des del 2015), amb la inclusió d’un muntatge audiovisual que recull els aspectes més rellevats amb la veu dels seus protagonistes. L’exposició, titulada Mig segle de lluita per la llengua, la cultura i el país, repassa l’activisme desplegat per Òmnium en aquest àmbit territorial d’ençà que un diumenge de juliol de 1972 uns quants bagencs preocupats per la situació de precarietat de la llengua van decidir constituir una delegació local. Cal recordar que Òmnium Cultural havia estat creada a Barcelona el 1961, com a entitat promotora de la cultura catalana. La raó de ser de l’entitat fou, des dels seus orígens, la promoció i la defensa de la llengua, la cultura i el país. Fins a la recuperació de les institucions pròpies i l’assoliment de l’ensenyament del català i en català, l’objectiu més urgent i prioritari va ser contribuir a «salvar els mots», amb l’organització de nombrosos cursos de català adreçats tant a cataloparlants desconeixedors de la pròpia llengua com a nouvinguts interessats a conèixer la llengua del país d’acollida. Durant el primer any d’existència de la delegació, més de dos milers de persones van assistir als cursos de català organitzats arreu de la comarca. Alhora, amb els anys, des d’Òmnium Bages s’ha estimulat la creació literària dels més joves, s’han impulsat debats i campanyes, intercanvis culturals, iniciatives de país. L’any 1992 la delegació bagenca d’Òmnium exerceix un paper destacat en la proclamació de les Noves Bases de Manresa; el 2010 promou les plataformes de Manresa Decideix i Bages Decideix, i també fomenta la participació en la consulta del 9-N i en el referèndum de l’1-O. I ara que, com cantava Joan Isaac, «només han passat cinquanta anys», Òmnium continua mirant endavant conscient que encara queda molt camí per recórrer. 

4 desembre 2022

Regió7

La Universitat d'Estiu del Moianès es programa per al principi de juliol

redacció 03.04.2020 | 23:10
La Universitat d'Estiu del Moianès, que promouen la Universitat Ramon Llull i el Consell Comarcal del Moianès amb la col·laboració de l'entitat Modilianum, té programada l'edició d'enguany (la sisena) del 6 al 10 de juliol, pendent de l'evolució de l'actual situació de l'epidèmia del coronavirus.

La proposta temàtica que s'ha plantejat és un curs de gestió de les emocions; un altre de patrimoni, art i història, amb visites a diferents indrets patrimonials de la comarca del Moianès; també un d'ecosistemes del Moianès, i un de català, amb el filòleg Carles Riera.

3 abril 2020

Regió7