L'acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha aplegat més de 130 persones al Centre Espai Escènic
CASTELLTERÇOL . HOMENTAGEA MOSSEN JOSP RUAIX I VINYET . ESPAI ESCENIC / Oscar Bayona
Helena Carbonell
Castellterçol29 NOV 2025 14:36Actualitzada 29 NOV 2025 17:52
El Centre Espai Escènic de Castellterçol ha quedat avui petit per acollir totes les persones que han acudit avui a l'homenatge a Mn. Josep Ruaix, figura cabdal en l'ensenyament de la llengua catalana a través de les "fitxes Ruaix" durant la dictadura. Més de 130 persones no s'han volgut perdre l'acte organitzat per l'associació Amics de Prat de la Riba i que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i amic personal de Ruaix; Manel Vila, president de l'associació promotora; Carles Riera, catedràtic en comunicació i Antoni Massot, alcalde de Castellterçol.
L'associació ha escollit la data d'avui per dur a terme l'homenatge per fer-lo coincidir amb el 155è aniversari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.
Mn. Josep Ruaix durant l'acte d'homenatge / Oscar Bayona
Ruaix ha venut més de 2,2 milions d'exemplars de totes les seves obres i ha aconseguit que generacions senceres de catalanoparlants se sentissin més seva la llengua. Per aquest, i incomptables motius addicionals avui el poble de Castellterçol s'ha mobilitzat per retre-li un merescut homenatge. En la presentació de l'esdeveniment, l'alcalde ha dit que a la figura de Ruaix "li devem molt per la defensa del català i del país".
Com a figura, en aquest cas "mitològica" s'ha referit Carles Riera a Ruaix en la seva intervenció. De fet, ha dit que "el Ruaix de les fitxes és un dels personatges més mítics de la llengua catalana" i ha parlat de les "incomptables hores" que ha dedicat al llarg de la vida a estudiar "la galàxia Ruaix", nom popular pel qual es coneix el conjunt d'obres del que és avui dia un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor.
Afegia que "ha estat un actor fonamental que ha treballat fonamentalment en l'ombra", rememorant mots del passat recordava que el seu avi sempre li deia que s'havia de tenir "modus" i quan li preguntava "què es diu?", sempre s'havia de dir "gràcies" i afegia "mossèn, ami us podrem estar prou agraïts".
Un referent per a generacions
En la seva intervenció, Narcís Garolera s'ha referit a l'homenatjat com "un germà gran" i ha assegurat que la seva figura ha estat "un referent per a generacions". Rememorava els primers dies junts al seminari de Vic quan un capellà li va dir a dos alumnes que parlaven català que deixessin de fer servir el 'lenguaje tavernero' i Ruaix va abandonar l'aula.
Ha lloat la feina feta pel seu amic i ha assegurat que cap altre català "ha aconseguit fer arribar la llengua a tantes persones com la galàxia Ruaix". També ha destacat la seva faceta de poeta a través de l'obra que va publicar recentment 'Poesia Completa' amb versos escrits entre el 1957 i el 2023.
"No hem de fer-nos enemics"
En el seu discurs d'acceptació de l'homenatge, Josep Ruaix ha mostrat el seu agraïment vers l'entitat Amics Prat de la Riba i totes les persones que han acudit a l'acte. Ha iniciat el discurs parafrasejant l'evangeli i dient que ell només ha estat "un inútil servidor que ha fet el que havia de fer".
Ha destacat la figura de Prat de la Riba comentant que va saber "combinar uns ideals polítics ambiciosos amb unes bases realistes". Parlant del moment actual pel qual passa el català ha expressat que "hem d'afrontar amb el seu esperit els problemes actuals".
"No hem de fer-nos enemics, hem d'atraure els que han vingut a viure amb nosaltres", és una de les recomanacions que Ruaix feia a la seva audiència, composta principalment per persones que van tenir l'oportunitat d'aprendre el català gràcies a les seves obres. Ha dit que les administracions públiques tenen la seva part de responsabilitat, però puntualitzava que els catalanoparlants "hem d'ajudar". Tot i que ha admès que és possible patir el que ha anomenat "la fatiga de la catalanitat", ha recomanat no tenir una actitud rígida i alternar de llengua si és necessari.
Seguint amb el lema de la jornada d'homenatge d'avui "afavorir la llengua genuïna", Ruaix ha dit que hem de "fomentar els diferents parlars" perquè no ens podem perdre "mots i expressions tan sucoses com esquerp, endinsar o arrecerat". Ha demanat, això sí, als representants polítics que facin el possible per preservar el català.
Més inversió que mai
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lloat la figura de Mn. Ruaix i ha dit que s'ha convertit en "un referent en tots els àmbits en els quals ha treballat".
Per la part que li toca, ha admès que "vivim en una situació complexa" tot i que ha mencionat que en l'últim estudi sobre l'ús del català es demostra que la llengua guanya coneixedors i usuaris. Ha detallat també les cinc línies d'acció que té el govern en aquest sentit: l'extensió del coneixement social, fer fàcil l'ús del català, que les institucions siguin modèliques, la modificació de determinats discursos adquirits i els recursos amb els quals es compta per fer tot això.
Enguany la inversió ha estat la més alta de la història segons les paraules del conseller. Cada any es destinaran un mínim de 200 milions d'euros a aquestes línies estratègiques per preservar el català. Vila ha dit que la llengua "no és un dret individual, és un dret relacional" i, per tant, "el metge que m'atén ha de saber parlar català i tenir instruccions clares de parlar-me en català". Sobre aquest aspecte ha explicat el pla de formació de català per al personal sanitari.
Més enllà de les declaracions pròpiament polítiques, el conseller ha elogiat l'actitud de Ruaix perquè "les persones savies tenen la temptació i l'impuls de l'acadèmia per recloure's i publicar les seves investigacions en revistes científiques que llegeixen quatre gats", però, en canvi, el protagonista de la vetllada "ha entès com pocs la importància de traslladar els coneixements al poble".
29 novembre 2025