Josep Ruaix rep l'escalf del Moianès en un homenatge a Castellterçol

L'acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha aplegat més de 130 persones al Centre Espai Escènic


CASTELLTERÇOL . HOMENTAGEA MOSSEN JOSP RUAIX I VINYET . ESPAI ESCENIC / Oscar Bayona



Helena Carbonell
Castellterçol29 NOV 2025 14:36Actualitzada 29 NOV 2025 17:52

El Centre Espai Escènic de Castellterçol ha quedat avui petit per acollir totes les persones que han acudit avui a l'homenatge a Mn. Josep Ruaix, figura cabdal en l'ensenyament de la llengua catalana a través de les "fitxes Ruaix" durant la dictadura. Més de 130 persones no s'han volgut perdre l'acte organitzat per l'associació Amics de Prat de la Riba i que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i amic personal de Ruaix; Manel Vila, president de l'associació promotora; Carles Riera, catedràtic en comunicació i Antoni Massot, alcalde de Castellterçol.


L'associació ha escollit la data d'avui per dur a terme l'homenatge per fer-lo coincidir amb el 155è aniversari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.



Mn. Josep Ruaix durant l'acte d'homenatge / Oscar Bayona

Ruaix ha venut més de 2,2 milions d'exemplars de totes les seves obres i ha aconseguit que generacions senceres de catalanoparlants se sentissin més seva la llengua. Per aquest, i incomptables motius addicionals avui el poble de Castellterçol s'ha mobilitzat per retre-li un merescut homenatge. En la presentació de l'esdeveniment, l'alcalde ha dit que a la figura de Ruaix "li devem molt per la defensa del català i del país".


Com a figura, en aquest cas "mitològica" s'ha referit Carles Riera a Ruaix en la seva intervenció. De fet, ha dit que "el Ruaix de les fitxes és un dels personatges més mítics de la llengua catalana" i ha parlat de les "incomptables hores" que ha dedicat al llarg de la vida a estudiar "la galàxia Ruaix", nom popular pel qual es coneix el conjunt d'obres del que és avui dia un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor.

Afegia que "ha estat un actor fonamental que ha treballat fonamentalment en l'ombra", rememorant mots del passat recordava que el seu avi sempre li deia que s'havia de tenir "modus" i quan li preguntava "què es diu?", sempre s'havia de dir "gràcies" i afegia "mossèn, ami us podrem estar prou agraïts".
 

Un referent per a generacions

En la seva intervenció, Narcís Garolera s'ha referit a l'homenatjat com "un germà gran" i ha assegurat que la seva figura ha estat "un referent per a generacions". Rememorava els primers dies junts al seminari de Vic quan un capellà li va dir a dos alumnes que parlaven català que deixessin de fer servir el 'lenguaje tavernero' i Ruaix va abandonar l'aula.


Ha lloat la feina feta pel seu amic i ha assegurat que cap altre català "ha aconseguit fer arribar la llengua a tantes persones com la galàxia Ruaix". També ha destacat la seva faceta de poeta a través de l'obra que va publicar recentment 'Poesia Completa' amb versos escrits entre el 1957 i el 2023.
 

"No hem de fer-nos enemics"

En el seu discurs d'acceptació de l'homenatge, Josep Ruaix ha mostrat el seu agraïment vers l'entitat Amics Prat de la Riba i totes les persones que han acudit a l'acte. Ha iniciat el discurs parafrasejant l'evangeli i dient que ell només ha estat "un inútil servidor que ha fet el que havia de fer".

Ha destacat la figura de Prat de la Riba comentant que va saber "combinar uns ideals polítics ambiciosos amb unes bases realistes". Parlant del moment actual pel qual passa el català ha expressat que "hem d'afrontar amb el seu esperit els problemes actuals".

"No hem de fer-nos enemics, hem d'atraure els que han vingut a viure amb nosaltres", és una de les recomanacions que Ruaix feia a la seva audiència, composta principalment per persones que van tenir l'oportunitat d'aprendre el català gràcies a les seves obres. Ha dit que les administracions públiques tenen la seva part de responsabilitat, però puntualitzava que els catalanoparlants "hem d'ajudar". Tot i que ha admès que és possible patir el que ha anomenat "la fatiga de la catalanitat", ha recomanat no tenir una actitud rígida i alternar de llengua si és necessari.

Seguint amb el lema de la jornada d'homenatge d'avui "afavorir la llengua genuïna", Ruaix ha dit que hem de "fomentar els diferents parlars" perquè no ens podem perdre "mots i expressions tan sucoses com esquerp, endinsar o arrecerat". Ha demanat, això sí, als representants polítics que facin el possible per preservar el català.
 

Més inversió que mai

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lloat la figura de Mn. Ruaix i ha dit que s'ha convertit en "un referent en tots els àmbits en els quals ha treballat".

Per la part que li toca, ha admès que "vivim en una situació complexa" tot i que ha mencionat que en l'últim estudi sobre l'ús del català es demostra que la llengua guanya coneixedors i usuaris. Ha detallat també les cinc línies d'acció que té el govern en aquest sentit: l'extensió del coneixement social, fer fàcil l'ús del català, que les institucions siguin modèliques, la modificació de determinats discursos adquirits i els recursos amb els quals es compta per fer tot això.

Enguany la inversió ha estat la més alta de la història segons les paraules del conseller. Cada any es destinaran un mínim de 200 milions d'euros a aquestes línies estratègiques per preservar el català. Vila ha dit que la llengua "no és un dret individual, és un dret relacional" i, per tant, "el metge que m'atén ha de saber parlar català i tenir instruccions clares de parlar-me en català". Sobre aquest aspecte ha explicat el pla de formació de català per al personal sanitari.

Més enllà de les declaracions pròpiament polítiques, el conseller ha elogiat l'actitud de Ruaix perquè "les persones savies tenen la temptació i l'impuls de l'acadèmia per recloure's i publicar les seves investigacions en revistes científiques que llegeixen quatre gats", però, en canvi, el protagonista de la vetllada "ha entès com pocs la importància de traslladar els coneixements al poble".

29 novembre 2025

Regió7

La trinxera de la llengua: Castellterçol homenatja aquest dissabte Josep Ruaix

Figura clau de la gramàtica catalana, l’Espai Escènic acull un acte de reconeixement en l’aniversari del naixement de Prat de la Riba
L'acte vol unir dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït a la construcció de la cultura catalana
La jornada la clourà el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila


Josep Ruaix, sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural / Arxiu particular


Regio7
Manresa28 NOV 2025 15:47

L’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, entitat dedicada a la preservació i divulgació del pensament i l’obra del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, organitza un acte d’homenatge a mossèn Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940), destacada figura de la llengua catalana que coincideix, de manera expressa, amb l’aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba. L’homenatge es farà aquest dissabte, a les 11 del matí, a l’Espai Escènic de Castellterçol. L’entitat vol, amb aquest reconeixement, connectar dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït decididament a la construcció de la cultura catalana: Prat des de les estructures de govern i Ruaix des de la trinxera de la llengua.


La benvinguda de l’acte d’homenatge anirà a càrrec de Toni Massot, alcalde de Castellterçol, i de Manel Vila, president de l’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba. El Dr. Carles Riera i Fonts, membre del TERMCAT, llegirà el discurs del Dr. Joan Ferrer Costa, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta presència institucional posa de manifest, com apunta l’entitat promotora, el reconeixement transversal que la figura de Ruaix desperta en l’àmbit acadèmic, cultural i cívic. Tot seguit, el catedràtic de filologia catalana Narcís Garolera, reconegut especialista en l’obra de Verdaguer i en la tradició filològica catalana, oferirà una dissertació sobre la trajectòria i la influència de mossèn Ruaix. L’acte continuarà amb una intervenció del mateix homenatjat. Per cloure la jornada, prendrà la paraula el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, sociolingüista de renom, expert en l’estudi de les llengües en el context social i en polítiques de normalització lingüística. L’acte es tancarà amb la interpretació d’Els Segadors.

Josep Ruaix i Vinyet

Nascut a Moià el 1940, Ruaix és sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural. Reconegut arreu dels territoris de parla catalana per la seva tasca pedagògica, és autor de les populars «fitxes Ruaix», materials d’ensenyament de la llengua que han servit durant més de quaranta anys com a eina de formació per a estudiants, docents i autodidactes. Amb un esperit alhora pràctic i rigorós, les fitxes han esdevingut una eina imprescindible per a l’aprenentatge del català normatiu. La seva obra abraça, a més de la gramàtica, l’estilística, la literatura i el pensament, sempre amb una vocació compromesa i divulgativa. 

28 novembre 2025

Regió7

"Faig a la cultura catalana una aportació benintencionada"

 

20 octubre 2024

Catalunya Cristiana

«Com a Església hem de ser molt humils, reconeixent tot allò que hem fet malament»

Ruaix ha complert 25 anys al capdavant de les parròquies de Calders, i afirma que «en tots aquests anys he mirat de ser un element positiu en la vida del poble en general, no solament en l'aspecte religiós»


Josep Ruaix, davant de la façana de l'església de Sant Vicenç de Calders OSCAR BAYONA


David Bricollé
Calders | 25·01·24 | 06:25

Josep Ruaix Vinyet (Moià, 1940), sacerdot, gramàtic i escriptor, ha complert 25 anys de trajectòria ininterrompuda com a rector de Calders, on porta les parròquies de Sant Vicenç i de Sant Pere de Viladecavalls. Un quart de segle que l'ha dut a ser una figura indestriable de la vida diària d'aquest poble, que li va retre un senzill i sentit homenatge. Va ser alumne de l'Escola Pia de Moià, on segueix vivint. El 1954 va començar la carrera eclesiàstica —que aleshores incloïa Magisteri— al Seminari de Vic, estudis que va acabar el 1965. Al mateix seminari, l'any 1959 encetà la seva activitat com a ensenyant de català i s'elaborà ell mateix el material didàctic. El 1966 fou ordenat prevere. El 1969 es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat (Roma), entre 1971 i 1973 va ampliar els estudis teològics a la Facultat de Teologia de Catalunya, i el 1979 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona.

Què ha estat el millor d'aquests 25 anys de rector a Calders?


El millor és la presència d'eficaços i constants col·laboradors de les dues parròquies que porto. I això no té preu. I les bones relacions que he tingut sempre, al llarg d’aquests 25 anys, amb tot el poble, començant per l'Ajuntament, amb tot els alcaldes. I amb les entitats, amb qui hi ha hagut sempre col·laboració.


I el pitjor?

Sens dubte, la notable minva de religiositat, una circumstància que és general. I si voleu, us diré les causes que, al meu entendre, ho han provocat. Per mi, tres de principals.

Endavant amb la primera.



La percepció, per part de la societat, que la religió no va d'acord amb la ciència.

Vol dir que es tendeix a buscar més una, diguem-ne racionalitat, que no pas l'espiritualitat?

Més que de racionalitat, jo parlaria d'experimentació. De veritats demostrades científicament i experimental. La ciència s'ha desenvolupat molt; ha crescut i s’ha divulgat. Però també perquè, a través de l’escola, els infants i els joves cada vegada senten més propera la ciència, que cada cop té més preponderància en la percepció de la gent. I, per contra, es percep que la religió no ha fet prou esforços -i jo mateix em critico com a professional de la religió- per anar-se adequant als avenços científics.

Quina seria la segona causa?

La presa de consciència pública que l'Església, i la religió en general, han abusat històricament. Parlo en termes generals. Des d’una perspectiva històrica, un exemple clar va ser la Inquisició. Va ser un abús contra la llibertat, contra la integritat física, etcètera. I en el present, els casos que han sorgit d’abusos sexuals, que s'han esbombat, i amb raó, i això és una cosa que fa molt mal.

I la tercera?

La mentalitat hedonista dominant. Una mentalitat de passar-s'ho bé. I, com que la religió demana un sacrifici i un esforç, fa mandra practicar-la perquè es considera que hi ha coses més divertides. Sobretot per part del jovent.

I davant d’aquest diagnòstic, quines solucions proposaria, per fer repuntar l’Església?

Si anem per ordre, d’entrada l'Església ha de treballar molt més per anar d'acord amb la ciència. No ho fem prou. Des de les cúpules es poden fer molts més passos, tot i que se n'han fet, i en els nivells baixos, del clergat, com ara jo mateix, també avançar en què, en la predicació, sovint no tenim en compte aquesta situació.

Què vol dir?

Per exemple, parlant dels primers capítols del Gènesi, de la creació d'Adam i Eva, del pecat original... En tot això, hem de tenir en compte la teoria de l'evolució, que va començar Darwin, i que avui dia és totalment arrelada, i admesa també per l'Església. I, és clar, llavors hi ha qui es qüestiona com lliga una cosa amb l’altra. Tot això s'ha d'explicar d'una altra manera. I, per part de l'Església, fer molts esforços per no contradir la ciència, la que és demostrada i ben fonamentada. Però també, per part de la ciència i de la tècnica, jo demanaria que pensessin en el que ja va dir un científic i matemàtic, Blaise Pascal, al segle XVII: «que el cor té les seves raons, que la raó no pot entendre». És a dir, que la ciència ha de reconèixer que també té uns límits i que no ho pot explicar tot. I aquí hi entra la religió.

I com es poden refer, del que vostè mateix ha qualificat d’abusos històrics?

Està clar que l'Església ha de reconèixer -ja ho ha fet, però encara ho ha de fer més- que s'ha equivocat moltes vegades. Que encara hi ha abusos. I com a Església hem de ser molt humils, reconeixent tot allò que hem fet malament i, evidentment, mirar de no recaure-hi. I, per part de la societat en general, ha de pensar que l'Església és santa i pecadora alhora. I això ho va dir amb una paraula, amb una expressió llatina, Sant Ambròs de Milà, al segle V, que s’hi va referir com a «casta meretrix». Una meretriu casta. És a dir, que té la dualitat. I això, a la gent, jo els ho predico sovint. Sapigueu distingir el que és el missatge evangèlic, religiós, segur, espiritual, de Jesucrist... del que som els cristians concrets, començant pels capellans. Hem de reconèixer que, com a homes i dones, som pecadors que portem un tresor, com deia Sant Pau, amb vasos de terrissa. O sigui que, a dintre, hi ha una cosa fràgil, que es trenca, i s'ha trencat moltes vegades.

I com ha d’actuar l’Església, davant aquesta mentalitat hedonista que detecta?

No exigint més del que és necessari. L'Església ha d'acceptar les coses tal com són i mirar de no carregar més feixos dels necessaris. A l'Església ens passa que de vegades prediquem unes coses molt ideals que nosaltres mateixos no les practiquem. I Sant Pau també, en diversos aspectes, era prudent i deia que no es podien carregar més càrregues de les que es poden dur. Un cas concret és el celibat i el matrimoni. Sant Pau deia que el celibat és una cosa molt bona, però per a la majoria de la gent el normal és el matrimoni, la vida en parella, i que és una cosa santa i bona. I, alhora, també hem d’aconseguir fer veure a la gent que el plaer és una cosa momentàniament gratificant, però que és passatgera. I que la societat hauria d'anar pensant que ha de buscar la felicitat per damunt del plaer.

Se sent un dels últims rectors de poble?

Precisament, quan el senyor bisbe va venir a presidir els actes en què vam celebrar aquesta efemèride va fer l'homilia sobre això. Sobre el paper d’un rector en un poble. I va dir que és molt convenient, molt útil. I la disciplina actual de l'Església és que un rector és inamovible. Es considera que el rector s'incorpora, s'incardina, es fica en aquell poble i hi ha de conviure. I com més anys, millor, perquè coneix més l'ambient. En aquest sentit, jo crec que és positiu estar-hi força anys.

Josep Ruaix, atenent l'entrevista davant una imatge antiga de Calders OSCAR BAYONA

I vostè, particularment, sent que com a rector ha format part d’un projecte de poble?

Totalment. En tots aquests anys he mirat de ser un element positiu en la vida del poble en general, no solament en l'aspecte religiós.

I, amb aquesta trajectòria, en el tracte amb les persones la seva labor acaba sortint més enllà de les parets de l'església, no?

Per descomptat. I diria que fins i tot molta gent no practicants ho aprecien. Encara que no vinguin a missa els agrada que hi hagi un rector perquè el veuen com un element positiu. I m’he sentit reconegut per tothom. I he pogut fer una tasca d’animador de l'espiritualitat del poble en un sentit general. Per exemple, la cultura. He pogut contribuir en projectes, iniciatives de tipus cultural que han estat apreciades i que formen part de la trajectòria del poble de Calders durant aquests 25 anys i que em consta que la gent ho aprecia.

Com ara?

Per exemple, la restauració de la capella del Santíssim, que la vam acabar l'any 2000. Jo vaig arribar aquí el 1998 i em vaig trobar que el rector anterior ja ho estava preparant. Em va dir que hi havia aquest projecte i jo ho vaig continuar. Perquè, a banda del castell, és potser l'element artístic complet més rellevant. Una altra cosa és que en uns locals de la parròquia que ara passem a l'ajuntament hi teníem un arxiu molt bo. Perquè, com se sap, per la guerra es van destruir molts arxius, però aquí, gràcies a Déu, per una sèrie de circumstàncies, es van salvar. En vam fer una curosa ordenació, però després que ens hi entressin uns lladres, i tenint en compte que jo no hi visc permanentment, vam acordar traslladar-ho a Vic, on està protegit i és fàcilment consultable, i ara a més ho estan digitalitzant. I en aquests 25 anys també he pogut fer el traspàs de la gestió del cementiri parroquial de Sant Pere de Viladecavalls. S’estava degradant i ens vam posar d’acord perquè l'Ajuntament se'n fes càrrec de la gestió per 25 anys, prorrogables de 5 anys en 5 anys. I ara, l'última cosa, és la venda a l'Ajuntament d'aquest edifici que popularment se li diu Ca la Marieta, tocant a l’església.

Una anècdota d’aquests 25 anys?

Una vegada em van sol·licitar un enterrament i, quan la comitiva fúnebre entrava a l’església, el fill del difunt em va dir: «Mossèn, nosaltres no som religiosos. Voldríem un enterrament laic». Li vaig respondre: «Jo no en sé, de fer enterraments laics. A més, ja som a l’església. Però faré aquest enterrament tan laic com pugui». I, en començar la cerimònia, els vaig dir: «Us llegiré un poema». Vaig llegir el Salm 22 («El senyor és el meu pastor»), bo i comentant-lo d’acord amb les circumstàncies. I al final vam resar el parenostre. 

El futur del català: «Cal mantenir sempre la tasca i l'esperança»

Com a filòleg, com veu el català. En perill? El salvarem?

Jo sempre repeteixo el mateix. La frase de Pompeu Fabra, que va pronunciar després de la guerra, als anys 40 a la Catalunya Nord, on estava exiliat. Va dir: «Cal mantenir sempre la tasca i l'esperança». I això és el que jo practico i ho dic a tothom. Treballem, treballem pel català i tinguem esperança que ens en sortirem.

I creu que en els últims anys aquesta filosofia de Pompeu Fabra s'ha seguit?

Hi ha hagut gent que l'ha seguit i gent que no, però els que l'hem seguit l'hem de continuar tan bé com podem. Mantenir la tasca i l'esperança. I pel que fa al futur, jo ja tinc 83 anys, i recordo que quan en tenia 14, 15, 16, 20, m'imaginava el futur molt diferent del que ha estat.

Però se l'imaginava pitjor o millor del que ha estat?

En el cas de la situació del català ha estat millor del que m'imaginava. Jo pensava que seria més difícil. Un factor clau ara és sobretot la immigració. La gran onada migratòria l’ha fet davallar, però precisament per això el gran objectiu és integrar la immigració. Costarà molt. Però hem de mantenir la tasca, com fa per exemple a Manresa al Centre de Recursos Pedagògics, que treballa molt per integrar els immigrants, perquè quan arriben els fan els cursos de català i es puguin incorporar a l'escola amb més o menys paritat. Un altre factor que ens va en contra és la globalització, que afavoreix les grans llengües, començant per l'anglès.

Per tant, l’objectiu és que els nouvinguts sentin la llengua com una eina, no com un obstacle?

Efectivament. I en aquest camí cal una labor de donar prestigi al català. Que aquests immigrants vegin que, encara que costa aprendre una altra llengua, té un prestigi i ells hi guanyaran. En zones com les que estem, el Moianès, el Bages, penso que ho copsen així, que saber català és un plus, i que proporciona un punt d'estima, perquè és un valor important per a la població que som acollidors.  

 25 gener 2024

Regió7

L'oratori sobre Oliba i Torras i Bages s'escoltarà a Roma

La peça de Miserachs serà interpretada per cantants de la Catalunya Central redacció 11.06.2019 | 23:22


L'«Episcopus» va passar el novembre per la Seu de Manresa arxiu/mireia arso
Els cantants de la Coral Ressons de Calaf i la Coral Mare de Déu del Portal dels Prats de Rei i la mezzosoprano manresana Marta Valero actuaran aquest divendres a la basílica de Santa Maria Major de Roma, integrats en el conjunt d'una seixantena de cantaires que oferiran l' Oratori musical Episcopus. Diàleg Patriarcal a la capital italiana. Aquest concert d'homenatge a les figures dels bisbes Oliba i Torras i Bages es va poder escoltar fa uns mesos a les basíliques de la Seu de Manresa i Santa Maria d'Igualada, a més de la catedral de Vic, el monestir de Ripoll i la Sagrada Família de Barcelona, sumant 4.000 espectadors.

L'oratori és una peça religiosa composta per monsenyor Valentí Miserachs (que també n'és el director), fill de Sant Martí Sesgueioles, i escrita pel moianès Josep Ruaix. L'obra imagina un diàleg entre Oliba (971-1046) i Torras i Bages (1846-1916), l'un des del cim del Montseny i l'altra des de Montserrat, en el qual repassen els 1.500 anys d'història del bisbat de Vic. El text aplega textos de la Bíblia, de la litúrgia de Verdaguer i de Josep Carner.

Organitzat pel Bisbat de Vic, l'oratori té la presència dels cantants de l'Orfeó Vigatà, el Cor d'Homes d'Osona, la Capella de Santa Maria de Ripoll i la Coral Collserola de Vallvidrera, a més de les dues formacions anoienques esmentades. Els solistes són Albert Deprius (tenor), David Maria Gentile (baríton), Josep Pieres (baix) i Marta Valero (mezzo). Per al concert de Roma, s'hi sumarà la Capella Liberiana de Santa Maria Major.

11 juny 2019

Regió7

La Seu acull un diàleg entre bisbes

La basílica manresana viurà un concert de l'anoienc Valentí Miserachs amb Oliba i Torras i Bages de protagonistes redacció 01.11.2018 | 23:29


Una de les actuacions de la gira de concerts va tenir lloc a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona bisbat de vic

La basílica gòtica de Santa Maria, la popular Seu, de Manresa acollirà demà a la tarda un multitudinari concert que reunirà a l'escenari l'Orquestra Simfònica del Vallès i onze grups corals catalans. L'actuació, que porta per títol Oratori musical Episcopus. Diàleg Patriarcal, té lloc en el marc del projecte Episcopus, i és un homenatge als bisbes Oliba i Torras i Bages, a més de ser l'acte central de l'Any Oliba.

L'oratori que es podrà escoltar al temple alçat al Puigcardener és una peça musical religiosa composta pel compositor anoienc monsenyor Valentí Miserachs, amb textos de l'escriptor i gramàtic moianès, mossèn Josep Ruaix (llibretista), ambdós del bisbat de Vic. En aquesta obra s'imagina un diàleg entre els dos bisbes, Oliba, que va viure entre els segles X i XI, i Torras i Bages, que ho va fer entre els segles XIX i XX. Aquesta conversa a través del temps els representa l'un des del cim del Montseny i l'altre des de Montserrat, i recull textos de la Bíblia, de la litúrgia, de Verdaguer i de Josep Carner. Miserachs aconsegueix crear el diàleg entre els dos bisbes amb temes i melodies inspirades en la tradició musical catalana.

El concert es va estrenar el dia 12 d'octubre a la catedral de Vic, l'endemà es va representar al monestir de Ripoll i el dia següent a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. La cinquena i dar-rera escala del projecte tindrà lloc dissabte de la setmana vinent en una altra basílica de la Catalunya Central, Santa Maria d'Igualada.

Segons els organitzadors, «el principal objectiu del concert Oratori musical Episcopus és donar a conèixer la figura dels bisbes Oliba, en commemoració de l'inici del seu episcopat com a bisbe de Vic (1018-1046) i personatge reconegut d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya, i Josep Torras i Bages, en complir-se 100 anys de la seva mort, el 2016, per tal de reviure avui la seva petjada en el nostre país, des d'una experiència estètica i musical a l'abast del gran públic». En paraules del delegat episcopal per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, mossèn Josep M. Riba, «la música toca el cor i els ressons corals fan entrar la història de la vida amb naturalitat a qui l'escolta».

En el rol de solistes trobem el baix Josep Pieres, com a bisbe Oliba, i el baríton David Maria Gentile fent de Torras i Bages. També hi actuen el tenor Albert Deprius, com a Àngel I, i la mezzosoprano Marta Valero com a Àngel II.

Les onze corals participants són: Orfeó Vigatà de Vic, Coral Canigó de Vic, Cor de Noies Exaudio d'Igualada, Coral Capella de Santa Maria de Ripoll, Coral Ressons de Calaf, Coral Collserola Vallvidrera, Coral Regina de Manlleu, Cor Prats de Rei, Cor homes Igualada, Cor homes Osona i el Cor Infantil Emmi (Escola Musical Igualada). El concert té el suport del Pontifici Consell per a la Cultura del Vaticà, la Fundació del Banc Sabadell i la Diputació.

En el marc del projecte Episcopus, el Museu Episcopal de Vic també acull l'exposició Oliba Episcopus, fins al10 de febrer. La mostra vol donar a conèixer la veritable importància d'Oliba i del seu llegat per a Catalunya i l'Església, en el context dels grans eclesiàstics del seu temps d'arreu d'Europa, tenint en compte diversos aspectes de la seva trajectòria.

El projecte Episcopus, liderat pel bisbat de Vic, commemora quatre dates importants per a la diòcesi: 200 anys de la mort del bisbe Veyán Mola (2015); 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages (2016); 1.500 anys de la notícia del bisbe Cinidi, primer bisbe conegut de la diòcesi (2017) i 1.000 anys de l'inici de l'episcopat del bisbe Oliba, que va ser el 1018.

1 novembre 2018

Regió7