Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ermita Sant Julià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ermita Sant Julià. Mostrar tots els missatges

22 de jul. 2024

L’esforç d’una associació recupera una església emblemàtica de Castellterçol

Ara s’ha incidit en la restauració i preservació de pintures de Sant Juilà d’Úixols, una part de les quals descobertes amb els treballs


Una imatge dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL


David Bricollé
Castellterçol 22 JUL 2024 6:25


L’església de Sant Julià d’Úixols, temple singular i identificatiu de Castellterçol, està recuperant l’esplendor i, fins i tot, posant al descobert petits encants amagats de la mà d’una entitat nascuda fa set anys per promoure’n la rehabilitació, i de la feina persistent i minuciosa de diferents especialistes.

L’Associació Sant Julià d’Úixols, que es va constituir el 2017 com a iniciativa per garantir la reincorporació activa de l'església de Sant Julià al patrimoni cultural i turístic de Castellterçol i el Moianès, ha aconseguit fons públic i privat per recuperar-la i preservar-la. Un temple que al llarg de l’any atrau un nombre significatiu de visitants, ubicat en una zona popular per la seva bellesa paisatgística, per la importància històrica i perquè és un punt que ofereix activitats d’oci i recreatives locals. Es tracta d’una església d’origen romànic, la primera menció de la qual com a parròquia és de l’any 1124. Està situada al sud-oest del terme de Castellterçol, entre Granera i Sant Quirze Safaja.


L'església de Sant Julià d'Úixols vista des de fora / ALBA MORELL

Emilio Canals, fundador i president de l’Associació Sant Julià d’Úixols, ha impulsat la recerca de fons per evitar l’esfondrament de l’edifici i per realçar aquest patrimoni local. Un programa de rehabilitació que es divideix en diverses fases i que compta amb arqueòlegs, arquitectes i conservadores-restauradores.


El 2018 va tenir lloc la presentació per part de l’equip tècnic d’un pla director que determina els criteris d’intervenció de l’església i del seu entorn. Des de llavors, les tasques recollides en l’estudi han estat executades per Pau Alberch amb l’excavació de diferents cales, tant a l’interior com a l’exterior del temple, on s’ha descobert l’absis i les absidioles de l’antiga església romànica, i l’estudi de paraments, que ha permès entendre totes les fases de rehabilitació i transformació històrica de l’edifici.
Pintures poc freqüents

Els arquitectes Josep Pratdesaba i Josep Muntañá són l’equip redactor del projecte de rehabilitació junt amb l’empresa local Arcbube, encarregada de fer totes les tasques de rehabilitació. El setembre del 2021 es va realitzar la primera fase que consistia en la rehabilitació de la teulada. I l’octubre del 2022 es van fer les primeres cales pictòriques i el 2023 la segona fase. Primerament amb la presentació del projecte de conservació-restauració de les pintures murals de l’interior, on es va descobrir que sota les pintures del segle XIX n’hi ha unes d’anteriors, probablement barroques (s. XVIII) l’existència de les quals a Catalunya és escassa.

Un dels detalls de les pintures murals després de la restauració / ALBA MORELL

Ara s’han dut a terme les tasques de conservació i restauració de les pintures murals per part d’Alba Morell i Núria Jutglar, tècniques restauradores-conservadores. Principalment, s’ha fet una consolidació d’urgència de la pintura original de les voltes, que estaven en un estat de conservació molt dolent i amb perill de despreniment a causa de les filtracions provinents de la teulada, que van crear grans bosses d’aire a l’interior i pèrdua d’estrat pictòric. La intervenció de restauració es va iniciar a l’abril d’aquest any i finalitza aquest mes de juliol.


Segons han detallat les restauradores, les pintures murals del XIX són un dibuix compost principalment per la imitació d’un carreuat de pedra i marbrejat de tonalitats grisoses, negres i blanques.

Una imatge de detall dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL

Quant a les pintures murals del XVIII (subjacents a les del XIX), és una «policromia que consisteix en dos encintats de color gris i negre. A banda i banda de cada volta hi ha l'arrencament de dos encintats, el primer marca una volta de canó i el següent fa una volta de mig punt». Les restauradores subratllen que «existeixen poques pintures murals del XVIII a Catalunya. I les de Sant Julià ens recorden a les pintures murals de l'església de Santa Maria de Butsènit (la Noguera), pintures murals del XVIII que són d'un gran interès històric i artístic».

Durant el procés de conservació i restauració es va decidir conservar totes les policromies originals del XIX. De les del XVIII, que són les subjacents, perquè els visitants les puguin arribar a apreciar s'han deixat tres cales o finestres perquè quedin parcialment visibles.

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya sota supervisió del Centre Restauració de Béns Cultural de Catalunya.


En cas que es disposi de recursos financers addicionals en el futur, s’estan considerant iniciatives per a la preservació del campanar original romànic, l’absis i una adequació a l’interior per assegurar així una experiència òptima per a tots els visitants.

 22 juliol 2024

Regió7

2 de març 2023

Acaba el rodatge de "L'home dels nassos", que ha passat per Mura, Castellterçol i Collsuspina

Abigail Schaaff dirigeix el seu primer llargmetratge després d'haver estat directora de sèries com "La última" o "El ministerio del tiempo"

Redacció
Manresa | 02·03·23 | 18:03 | Actualitzat a les 18:05





L'actor Pablo Derqui CCMA


La directora Abigail Schaaff va rodar aquests dimecres a la masia de Can Plantada, a l'Ametlla del Vallès, les darreres escenes de la seva opera prima, L’home dels nassos, un film que, com ja va explicar Regió7 el mes passat, ha tingut també Mura, Castellterçol i Collsuspina entre els seus escenaris.

La coproducció de TV3 té de protagonistes Pablo Derqui i Ivan Benet així com Mercè Llorens, Pep Munné, Maria Molins o Jeannine Mestre. El film, que combina mitologia i memòria històrica, explora en un passat present i se serveix de l’ésser mitològic de l’home dels nassos per bastir una història que connecta els anys 30 i 60 amb la mentida i el silenci imposats durant dècades. El repartiment també inclou joves actors com Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.

La història se situa a l’hivern de 1968, en un petit poble de muntanya. Tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que captura els infants mentiders durant l’últim dia de l’any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també es poden ensumar.

Pel que fa al rodatge, s'ha dut a terme en indrets com el poble de Mura, l’ermita de Sant Julià d'Uixols de Castellterçol, la cova de Collsuspina, el bosc i el pont romànic de Gualba (Vallès Oriental) i la masia de Can Plantada, una de les joies del patrimoni de l'Ametlla del Vallès.

"Avui rodarem el final de la pel·lícula; per tant, no puc dir res", explicava ahir Abigail Schaaff, sense desvetllar gairebé res d'una història protagonitada per una família poderosa i benestant i, una altra, d'humil i menystinguda. Ivan Benet i Pablo Derqui són els seus hereus respectius.

"És una història propera però a la vegada onírica. Una barreja de fantasia i realitat que la fa molt interessant", avança l'actor Pablo Derqui.

Abigail Schaaff ha estat directora de sèries com "La última", "El ministerio del tiempo" o "Madres. Amor y vida". "L'home dels nassos" és el seu primer llargmetratge de ficció. Filmax distribuirà la pel·lícula a les sales de cinema. 

2 març 2023

Regió7

20 de febr. 2023

"L’home dels nassos" es roda a Mura, Castellterçol i Collsuspina

El film de debut d'Abigail Schaaff, amb Pablo Derqui, combina mitologia i memòria històrica i preveu acabar el rodatge a principi de març

ACN
Barcelona | 20·02·23 | 16:24


Pablo Derqui en un fotograma del film Cedida a l'ACN per TV3


La directora Abigail Schaaff ha iniciat el rodatge de la seva primera pel·lícula, L’home dels nassos, que s’allargarà fins a principis de març en diferents localitzacions del Bages, Moianès i Vallès. La coproducció de TV3 té de protagonistes Pablo Derqui i Ivan Benet així com Mercè Llorens, Pep Munné, Maria Molins o Jeannine Mestre. El film, que combina mitologia i memòria històrica, explora en un passat present i se serveix de l’ésser mitològic de l’home dels nassos per bastir una història que connecta els anys 30 i 60 amb la mentida i el silenci imposats durant dècades. El repartiment també inclou joves actors com Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.


La història se situa a l’hivern de 1968, en un petit poble de muntanya. Tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que captura els infants mentiders durant l’últim dia de l’any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també es poden ensumar.

Pel que fa al rodatge, s’està fent en indrets com el poble de Mura, l’ermita de Sant Julià d'Uixols de Castellterçol, la cova de Collsuspina, el bosc i el pont romànic de Gualba (Vallès Oriental) i la masia de Can Plantada, una de les joies del patrimoni de l'Ametlla del Vallès.

Schaaff signa la seva opera prima després d’haver estat directora de sèries com La última, El ministerio del tiempo o Madres. Amor y vida. Filmax distribuirà la pel·lícula al cinema.

Un dels últims rodatges pels carrers de Mura es va fer el setembre de l'any passat quan es va convertir en l'escenari de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, dirigida per Patrícia Font, guanyadora del Goya a millor curtmetratge per Un café para llevar
 

Mura i el cinema
 

 En els darrers anys, Mura s'ha convertit en una població habituada a rodatges premiats, entre els quals Pa negre, escrita i dirigida pel desaparegut Agustí Villaronga i guardonada amb 9 premis Goya. O Bruc, nominada a 12 premis Gaudí. L'any 2012 la població va acollir el rodatge de la comèdia romàntica Tres bodas de más, protagonitzada per Inma Cuesta (Águila Roja, Primos) i Martiño Rivas. La pel·lícula va tenir una bona acollida entre el públic i va ser nominada a set premis Goya. 

20 febrer 2023

Regió7