Ara s’ha incidit en la restauració i preservació de pintures de Sant Juilà d’Úixols, una part de les quals descobertes amb els treballs
Una imatge dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL
David Bricollé
Castellterçol 22 JUL 2024 6:25
L’església de Sant Julià d’Úixols, temple singular i identificatiu de Castellterçol, està recuperant l’esplendor i, fins i tot, posant al descobert petits encants amagats de la mà d’una entitat nascuda fa set anys per promoure’n la rehabilitació, i de la feina persistent i minuciosa de diferents especialistes.
L’Associació Sant Julià d’Úixols, que es va constituir el 2017 com a iniciativa per garantir la reincorporació activa de l'església de Sant Julià al patrimoni cultural i turístic de Castellterçol i el Moianès, ha aconseguit fons públic i privat per recuperar-la i preservar-la. Un temple que al llarg de l’any atrau un nombre significatiu de visitants, ubicat en una zona popular per la seva bellesa paisatgística, per la importància històrica i perquè és un punt que ofereix activitats d’oci i recreatives locals. Es tracta d’una església d’origen romànic, la primera menció de la qual com a parròquia és de l’any 1124. Està situada al sud-oest del terme de Castellterçol, entre Granera i Sant Quirze Safaja.
L'església de Sant Julià d'Úixols vista des de fora / ALBA MORELL
Emilio Canals, fundador i president de l’Associació Sant Julià d’Úixols, ha impulsat la recerca de fons per evitar l’esfondrament de l’edifici i per realçar aquest patrimoni local. Un programa de rehabilitació que es divideix en diverses fases i que compta amb arqueòlegs, arquitectes i conservadores-restauradores.
El 2018 va tenir lloc la presentació per part de l’equip tècnic d’un pla director que determina els criteris d’intervenció de l’església i del seu entorn. Des de llavors, les tasques recollides en l’estudi han estat executades per Pau Alberch amb l’excavació de diferents cales, tant a l’interior com a l’exterior del temple, on s’ha descobert l’absis i les absidioles de l’antiga església romànica, i l’estudi de paraments, que ha permès entendre totes les fases de rehabilitació i transformació històrica de l’edifici.
Pintures poc freqüents
Els arquitectes Josep Pratdesaba i Josep Muntañá són l’equip redactor del projecte de rehabilitació junt amb l’empresa local Arcbube, encarregada de fer totes les tasques de rehabilitació. El setembre del 2021 es va realitzar la primera fase que consistia en la rehabilitació de la teulada. I l’octubre del 2022 es van fer les primeres cales pictòriques i el 2023 la segona fase. Primerament amb la presentació del projecte de conservació-restauració de les pintures murals de l’interior, on es va descobrir que sota les pintures del segle XIX n’hi ha unes d’anteriors, probablement barroques (s. XVIII) l’existència de les quals a Catalunya és escassa.
Un dels detalls de les pintures murals després de la restauració / ALBA MORELL
Ara s’han dut a terme les tasques de conservació i restauració de les pintures murals per part d’Alba Morell i Núria Jutglar, tècniques restauradores-conservadores. Principalment, s’ha fet una consolidació d’urgència de la pintura original de les voltes, que estaven en un estat de conservació molt dolent i amb perill de despreniment a causa de les filtracions provinents de la teulada, que van crear grans bosses d’aire a l’interior i pèrdua d’estrat pictòric. La intervenció de restauració es va iniciar a l’abril d’aquest any i finalitza aquest mes de juliol.
Segons han detallat les restauradores, les pintures murals del XIX són un dibuix compost principalment per la imitació d’un carreuat de pedra i marbrejat de tonalitats grisoses, negres i blanques.
Una imatge de detall dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL
Quant a les pintures murals del XVIII (subjacents a les del XIX), és una «policromia que consisteix en dos encintats de color gris i negre. A banda i banda de cada volta hi ha l'arrencament de dos encintats, el primer marca una volta de canó i el següent fa una volta de mig punt». Les restauradores subratllen que «existeixen poques pintures murals del XVIII a Catalunya. I les de Sant Julià ens recorden a les pintures murals de l'església de Santa Maria de Butsènit (la Noguera), pintures murals del XVIII que són d'un gran interès històric i artístic».
Durant el procés de conservació i restauració es va decidir conservar totes les policromies originals del XIX. De les del XVIII, que són les subjacents, perquè els visitants les puguin arribar a apreciar s'han deixat tres cales o finestres perquè quedin parcialment visibles.
Aquest projecte ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya sota supervisió del Centre Restauració de Béns Cultural de Catalunya.
En cas que es disposi de recursos financers addicionals en el futur, s’estan considerant iniciatives per a la preservació del campanar original romànic, l’absis i una adequació a l’interior per assegurar així una experiència òptima per a tots els visitants.
22 juliol 2024
