Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restauració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restauració. Mostrar tots els missatges

7 d’oct. 2026

El Museu de Moià restaura l’escut de la família Planella

 

El Museu de Moià restaura l’escut de la família Planella

El Museu de Moià restaura l’escut de la família Planell


El Museu de Moià està restaurant l’escut de la família Planella, els antics senyors feudals de la vila, coneguts popularment al municipi per ser els antagonistes de la festa de la Cabra d’Or. La peça, datada del segle XVIII, és una "obra excepcional". Tot i que originalment formava part de la decoració interior de l’església del municipi, fa anys que integra l’exposició permanent del museu, on presentava diverses degradacions estructurals i superficials. La intervenció va a càrrec de la conservadora i restauradora moianesa Núria Jutglar.

El Museu de Moià restaura l’escut de la família Planella, datat del segle XVIII / Museu de Moià

7 octubre 2026

Regió7 

22 de jul. 2024

L’esforç d’una associació recupera una església emblemàtica de Castellterçol

Ara s’ha incidit en la restauració i preservació de pintures de Sant Juilà d’Úixols, una part de les quals descobertes amb els treballs


Una imatge dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL


David Bricollé
Castellterçol 22 JUL 2024 6:25


L’església de Sant Julià d’Úixols, temple singular i identificatiu de Castellterçol, està recuperant l’esplendor i, fins i tot, posant al descobert petits encants amagats de la mà d’una entitat nascuda fa set anys per promoure’n la rehabilitació, i de la feina persistent i minuciosa de diferents especialistes.

L’Associació Sant Julià d’Úixols, que es va constituir el 2017 com a iniciativa per garantir la reincorporació activa de l'església de Sant Julià al patrimoni cultural i turístic de Castellterçol i el Moianès, ha aconseguit fons públic i privat per recuperar-la i preservar-la. Un temple que al llarg de l’any atrau un nombre significatiu de visitants, ubicat en una zona popular per la seva bellesa paisatgística, per la importància històrica i perquè és un punt que ofereix activitats d’oci i recreatives locals. Es tracta d’una església d’origen romànic, la primera menció de la qual com a parròquia és de l’any 1124. Està situada al sud-oest del terme de Castellterçol, entre Granera i Sant Quirze Safaja.


L'església de Sant Julià d'Úixols vista des de fora / ALBA MORELL

Emilio Canals, fundador i president de l’Associació Sant Julià d’Úixols, ha impulsat la recerca de fons per evitar l’esfondrament de l’edifici i per realçar aquest patrimoni local. Un programa de rehabilitació que es divideix en diverses fases i que compta amb arqueòlegs, arquitectes i conservadores-restauradores.


El 2018 va tenir lloc la presentació per part de l’equip tècnic d’un pla director que determina els criteris d’intervenció de l’església i del seu entorn. Des de llavors, les tasques recollides en l’estudi han estat executades per Pau Alberch amb l’excavació de diferents cales, tant a l’interior com a l’exterior del temple, on s’ha descobert l’absis i les absidioles de l’antiga església romànica, i l’estudi de paraments, que ha permès entendre totes les fases de rehabilitació i transformació històrica de l’edifici.
Pintures poc freqüents

Els arquitectes Josep Pratdesaba i Josep Muntañá són l’equip redactor del projecte de rehabilitació junt amb l’empresa local Arcbube, encarregada de fer totes les tasques de rehabilitació. El setembre del 2021 es va realitzar la primera fase que consistia en la rehabilitació de la teulada. I l’octubre del 2022 es van fer les primeres cales pictòriques i el 2023 la segona fase. Primerament amb la presentació del projecte de conservació-restauració de les pintures murals de l’interior, on es va descobrir que sota les pintures del segle XIX n’hi ha unes d’anteriors, probablement barroques (s. XVIII) l’existència de les quals a Catalunya és escassa.

Un dels detalls de les pintures murals després de la restauració / ALBA MORELL

Ara s’han dut a terme les tasques de conservació i restauració de les pintures murals per part d’Alba Morell i Núria Jutglar, tècniques restauradores-conservadores. Principalment, s’ha fet una consolidació d’urgència de la pintura original de les voltes, que estaven en un estat de conservació molt dolent i amb perill de despreniment a causa de les filtracions provinents de la teulada, que van crear grans bosses d’aire a l’interior i pèrdua d’estrat pictòric. La intervenció de restauració es va iniciar a l’abril d’aquest any i finalitza aquest mes de juliol.


Segons han detallat les restauradores, les pintures murals del XIX són un dibuix compost principalment per la imitació d’un carreuat de pedra i marbrejat de tonalitats grisoses, negres i blanques.

Una imatge de detall dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL

Quant a les pintures murals del XVIII (subjacents a les del XIX), és una «policromia que consisteix en dos encintats de color gris i negre. A banda i banda de cada volta hi ha l'arrencament de dos encintats, el primer marca una volta de canó i el següent fa una volta de mig punt». Les restauradores subratllen que «existeixen poques pintures murals del XVIII a Catalunya. I les de Sant Julià ens recorden a les pintures murals de l'església de Santa Maria de Butsènit (la Noguera), pintures murals del XVIII que són d'un gran interès històric i artístic».

Durant el procés de conservació i restauració es va decidir conservar totes les policromies originals del XIX. De les del XVIII, que són les subjacents, perquè els visitants les puguin arribar a apreciar s'han deixat tres cales o finestres perquè quedin parcialment visibles.

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya sota supervisió del Centre Restauració de Béns Cultural de Catalunya.


En cas que es disposi de recursos financers addicionals en el futur, s’estan considerant iniciatives per a la preservació del campanar original romànic, l’absis i una adequació a l’interior per assegurar així una experiència òptima per a tots els visitants.

 22 juliol 2024

Regió7

22 de juny 2023

Una campanya recull diners a Moià per fer una restauració integral de la Cabra d'Or

El verkami pretén renovar la popular figura, molt desgastada, coincidint amb la 14a edició de la festa

Jordi Escudé
Moià | 22·06·23 | 14:00


Festa de la Cabra d'Or ARXIU | LAURA SERRAT


Moià tindrà aquest agost una Cabra d'Or totalment renovada. Aquest és l'objectiu de l'organització de la popular festa, que ha impulsat una campanya de recollida de diners per poder dur a terme una restauració integral de l'emblemàtica figura coincidint amb la catorzena edició de la celebració. Les contribucions es poden fer amb targeta, o bé per bizum o amb un Google Pay a través d'un verkami que ja és obert.

La Cabra d'Or és la protagonista de la festa que porta el seu mateix nom i que Moià celebra des del 2010 durant dos dies de la segona setmana d'agost, just abans de la Festa Major. Reprodueix una llegenda que se situa al segle XIV i que gira al voltant de la Cabra d'Or, que recorre i balla per carrers del poble i l'entorn, entre propostes combinades de dansa, teatre, música i gastronomia. Amb tanta trifulga, "la figura s'ha anat desgastant i ha patit cops i descoloriment de la pintura", de manera que es fa necessària una restauració integral, segons apunta la mateixa organització.

La proposta, sempre en base als diners que es puguin recollir, passa per vàries intervencions, des de pintar tota la figura amb el mateix color daurat que té ara, canviar l'encoixinat que permet dur la cabra, o posar fibra a la barbeta i a altres zones malmeses, fins a renovar i restaurar elements com les mamelles o les banyes, extreure el bidó interior i substituir-lo per un de nou, o fer unes peülles noves més semblants a les que pugui tenir una cabra. Tot plegat es farà al taller d'imatgeria festiva de l'escultor Toni Mujal, de Cardona, i el resultat es podrà veure durant la festa d'enguany, els dies 9 i 10 d'agost.

Més enllà de l'agraïment públic a les xarxes i en un plafó on figuraran tots els mecenes, tothom que hi contribueixi tindrà alguna recompensa en funció de la seva aportació, que va dels 10 als 300 euros. Això inclou des del Got d'Or, fins a la samarreta dels 10 anys de la festa o la de l'emblema "Gas a l'eina!", la bossa corresponent també al desè aniversari, l'adhesiu granat de la Cabra d'Or, fins a la "gran recompensa" de portar la cabra durant un dels relleus de la cercavila (el segon dia a la tarda). De cara a entitats o empreses (a qui va dirigit el paquet d'aportació de 300 euros), se'ls ofereix la possibilitat de ser patrocinadors de la festa, i aparèixer a les xarxes o a diversos plafons. 

22 juny 2023

Regió7

25 de gen. 2022

El restaurant del moianès Nandu Jubany a Calldetenes, el millor del 2021 a Espanya segons el portal TheFork

D'un rànquing de 100, el restaurant L'O de l’Hotel Món Sant Benet, a Sant Fruitós, n'ocupa la cinquena posició

David Bricollé
Collsuspina/Sant Fruitós | 25·01·22 | 11:17



Nandu Jubany, de Monistrol de Calders, xef del restaurant Can Jubany a Calldetenes, a Osona Ivan Raga Photographer
 

TheFork, plataforma líder de reserves a Europa amb 60.000 restaurants reservables, ha elaborat un top100 del 2021, un rànquing de referència en el sector gastronòmic que trien els propis comensals que reserven, gaudeixen i comparteixen la seva experiència en l'app TheFork.

Enguany ha estat Can Jubany, a Calldetenes (Osona), amb el xef de Monistrol de Calders Nandu Jubany, el que encapçala el llistat del TOP100 de TheFork 2021. Reconegut amb una estrella Michelin, la seva cuina suposa un viatge pels sabors de la terra, amb plats tradicionals que reinventa a través de receptes innovadores que conserven l'essència de tota la vida. Part de l'èxit d'aquest reconegut xef ha estat també la proximitat que ha mostrat amb els seus seguidors durant la pandèmia, quan va entrar en les llars a través dels seus vídeos mentre cuinava a casa, convertint-se en una bona companyia i una manera de descobrir el plaer de cuinar amb les seves receptes a través d'Instagram.

En paraules de Nandu Jubany, Xef del restaurant Can Jubany, «per a tot l'equip ha estat una grata sorpresa i una empenta per donar-nos energia i forces a l'hora de continuar treballant per fer felices les persones i cobrir les expectatives dels clients que ens visiten. De veritat, no tenim paraules per a agrair a tots els nostres clients, gràcies a ells el nostre ofici és el millor».

Per a elaborar aquest llistat, TheFork ha tingut en compte diferents criteris com les notes obtingudes pels restaurants durant el 2021, les opinions durant l'any, les visites a la fitxa del restaurant i les reserves generades.

Esment especial requereix enguany també el restaurant guanyador en 2020, La Casona del Judio, a Cantàbria, amb el xef Sergio Bastard al capdavant, que enguany ocupa el segon lloc dels restaurants favorits dels espanyols.

Pràcticament la totalitat de la geografia espanyola es troba representada en aquest rànquing, encara que amb especial protagonisme de Catalunya, que ha aconseguit incloure 26 restaurants, dels quals 20 estan situats a Barcelona capital. Entre els restaurants que encapçalen el llistat català hi ha L'O de l’Hotel Món Sant Benet, a Sant Fruitós (5è), Cuina Germans Torres (6è) i Koy Shunka (21è).

Per part seva, la Comunitat de Madrid aconsegueix sumar fins a 16 restaurants, la Comunitat Valenciana 9, igual que el País Basc.

«Creiem fermament que el sector de la restauració mereix un reconeixement al treball ben fet», destaca Raquel Bravo, Regional Màrqueting Director Ibèria del portal. «Gràcies a aquest llistat que hem elaborat a través de les reserves, experiències i valoracions dels comensals, podem premiar a aquests restaurants que treballen dia a dia per oferir les millors gastronomies i propostes més trencadores per als paladars més exigents i que s'han convertit en els favorits dels espanyols», hi afegeix. 

25 gener 2022

Regió7

30 de març 2021

Castellterçol podrà viatjar pel passat gràcies a la recuperació de 3 mapes del S. XVIII



març 30th, 2021 Dídac Garcia


Els treball de recuperació consta de tres mapes cartogràfics municipals del Principat de Catalunya datats de mitjans i finals del Segle XVIII.

Un equip de conservadors del Taller Berta Blasi, especialitzats en la conservació i la restauració d’obres històriques en suport de paper, pell o pergamí, estan ultimant els treballs per la instal·lació d’unes vitrines a l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquests expositors han de servir per mostrar tres mapes cartogràfics del Principat de Catalunya del Segle XVIII. Per un costat, el més antic es va adquirir durant el regnat de Felip V, concretament a l’any 1769. D’altre banda, els altres dos mapes són de l’any 1792, relatius a temps de la República Francesa.

Pel que fa al mapa de 1769 serà instal·lat a la sala d’espera de la planta d’Alcaldia. En canvi, els dos mapes del Principat durant la República Francesa es posaran a la sala de reunions de la zona tècnica, situada a la planta baixa de l’Ajuntament.

Actualment s’està a l’espera dels treballs de l’equip de restauradors però es calcula que, en aproximadament un mes, les vitrines ja estaran instal·lades al mateix edifici de l’Ajuntament. 

30 març 2021

OnaMoianès

3 de des. 2020

L'atur manté la tendència a la baixa a la Catalunya Central per tercer mes consecutiu

El territori tanca el mes de novembre amb 115 aturats menys en un mes carles blaya acn | manresa 03.12.2020 | 00:03

Les comarques de la Catalunya central van tancar el mes de novembre amb un total de 31.186 persones a l´atur, el que suposa 115 menys que en el mes d´octubre. La davallada, del 0,37%, consolida una tendència al territori que acumula ja tres mesos, i que contrasta amb els darrers increments mensuals de l´atur al conjunt català. Es tracta de xifres molt poc significatives, encara (l´augment català és del 0,04%), però dibuixen una línia positiva per al territori central, que s´impulsa, especialment, en la millor evolució de les comarques més industrials, com són el Baix Llobregat, l´Anoia i el Bages, on tot i que l´atur puja un minso 0,03% encara manté una diferència positiva en l´evolució interanual respecte del conjunt català.

La xifra de persones registrades sense feina s´incrementa, però, a les comarques amb més impacte dels serveis vinculats a la hoteleria i la restauració, com la Cerdanya (8,42%), el Moianès (3,89%) i el Solsonès (2,8%).

En termes interanuals, també al conjunt de la Catalunya central l´evolució és més positiva que la mitjana catalana, amb quatre punts de diferència en l´increment experimentat respecte del novembre de l´any passat, encara lliure de covid (20,34% al territori central, per 24,24% a Catalunya). Aquests quatre punts de distància entre el territori i el conjunt del país es mantenen gairebé inalterables des del passat mes de maig.

El Departament de Treball considera que el mercat laboral català s´estabilitza i es mostra «moderadament optimista» de cara a l´arribada de la campanya de Nadal. Així ho va afirmar ahir el director general de Relacions Laborals, Enric Vinaixa, en la seva primera roda de premsa de valoració de les dades de l´atur, després de la destitució de Josep Ginesta.

Vinaixa va assegurar entomar amb «molta cautela» el repunt de més de 3.300 afiliats i l´increment moderat del 0,4% de l´atur durant el mes de novembre. En total, la conselleria calcula que encara hi ha més de 265.900 treballadors afectats per la crisi sanitària, sumant els més de 69.500 llocs de treball destruïts des de febrer i els 196.300 afectats per ERTO a finals de novembre.

El creixement de l´afiliació s´ha concentrat sobretot a la demarcació de Barcelona i ha sigut «multisectorial», en beneficiar la majoria d´àmbits econòmics que no són hostaleria. Tot i això, el percentatge d´afiliats guanyat continua sent «molt petit» en relació als ERTO, que han remuntat durant el mes de novembre, principalment a causa del tancament de bars i restaurants. En general, les dades del Ministeri de Treball del novembre «no permeten concloure més enllà d´una situació de certa estabilització», ha insistit Vinaixa. «Portem nou mesos de creixement de l´atur interanual, si ve des del pic de juny, quan l´increment era del 35%, es va moderant», va dir Enric Vinaixa.

3 desembre 2020

Regió7

4 d’abr. 2020

El xef moianès Nandu Jubany mostra com ha canviat els fogons dels seus restaurants pels de casa

Jubany preveu que la restauració tornarà a la normalitat de forma "esglaonada" acn 04.04.2020 | 21:03

El xef moianès Nandu Jubany mostra com ha canviat els fogons dels seus restaurants pels de casa

El xef moianès Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, aquests dies de confinament obligat no deixa de cuinar. A través de les xarxes socials, se'l pot veure dia sí i dia també a la cuina de casa seva contagiant la passió pel món de la cuina i amb els fogons a tota marxa. El seu fill gran li dibuixa les receptes i amb els vídeos que van gravant ho pugen tot a Instagram, on acumulen centenars de visualitzacions. En una entrevista amb l'ACN, Jubany reconeix que es passa el dia fent allò que millor sap fer, "però amb un ritme molt més pausat i exclusivament per a la família", la qual cosa gaudeix molt. "Hi ha receptes que no les hagués fet mai a la vida si no hagués tingut aquest temps per dedicar-los a la família", ha explicat.

Hi ha qui diu que en moments de solitud i confinament la creativitat truca a la porta, però en el cas de Jubany, ell mateix explica que això no és ben bé així. "Cada dia treballo 14 o 15 hores, treballo molt, i aquests dies de confinament estic anant a mig gas. Si abaixo el ritme no se m'acudeixen bones idees. Soc més una persona a qui les coses surten treballant, i com més treballo, més coses faig", ha explicat.

El cuiner capitaneja diferents iniciatives a l'entorn del món gastronòmic. El seu projecte més personal és Can Jubany (Calldetenes, Osona), però també està al davant de restaurants com Petit Comité, Pur, Mas Albereda o Mas d'Osor, entre d'altres. Tots, des de fa dies, tenen la persiana abaixada. "No hem fet menús per emportar ni menjar a domicili. Ens vam plantejar quedar-nos a casa, estar amb la família i sobretot fer bondat, que és el que ens demanaven les autoritats", ha destacat. Això ha significat que les 160 persones que depenen de tots els seus restaurants s'hagin hagut d'acollir a un ERTO.

Jubany té moltes ganes de tornar a la cuina i confia a fer-ho "ben aviat". Reflexionant sobre aquesta tornada, i emmirallant-se en els seus restaurants a Singapur, opina que tornar a aixecar la persiana no serà de cop, sinó que més aviat serà esglaonat. A Singapur, ha relatat, no s'han arribat a tancar els restaurants, perquè tenien molt pocs infectats per coronavirus i des del govern se'ls feia un seguiment molt intens.

La situació global, però, va obligar els restaurants a prendre algunes mesures estrictes com prendre la temperatura als clients abans d'entrar, dur un registre dels comensals per si cal avisar algú d'algun contagi o reduir l'ocupació i respectar les distàncies de seguretat. "Nosaltres tot això ja ho estem parlant per veure si podem avançar la jugada per quan es pugui obrir aquí", ha afegit.

Com la majoria de restaurants, d'un dia per l'altre han hagut d'anul·lar reserves. A Can Jubany, per exemple, la llista d'espera arriba als cinc mesos. "Els hem hagut de trucar per canviar-ho de dia, però la gent ho entén perfectament", ha explicat. Una altra de les branques de negoci de Nandu Jubany són les celebracions. Pel que fa als casaments, ha explicat que s'estan buscant noves dates per a tots els nuvis. "Tothom ho tira endavant en dates diferents. Ara potser hi haurà casaments en ple estiu o a finals d'octubre o novembre". "Jo em vaig casa el 4 de gener i potser aquest any també hi haurà algú que ho farà", ha explicat.

4 abril 2020

Regió7

22 de des. 2018

Acaba la restauració del Monestir de Santa Maria de l’Estany després de mig any

La intervenció s’ha centrat en el claustre i ha permès ampliar la visita al monument

22.12.2018 17:06

ACN Barcelona.-La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha inaugurat aquest dissabte la restauració del Monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès), que ha durat sis mesos. La intervenció s’ha centrat en el claustre, on s’ha treballat en la millora del sistema de recollida d’aigües, la restauració de la columnata i l’adequació dels accessos. La restauració ha permès ampliar la visita del monument. Unes filtracions d’aigua i la dificultat del manteniment dels canals havia provocat la presència d’humitats, floridures i despreniment de la capa superficial de la coberta. Per tal de garantir la impermeabilització s’ha substituït la coberta existent i s’ha col·locat una nova canal perimetral a l’extrem que recull totes les aigües i protegeix el conjunt de les columnes.

Abans de visitar el claustre remodelat, la consellera ha fet un breu discurs en què ha recordat unes paraules d’Umberto Eco: “Cada cultura absorbeix elements de les cultures pròximes i llunyanes, però després es caracteritza per la manera en què incorpora aquests elements”.Al pati, a més dels nous pous de grava i d’una nova xarxa de sanejament que connecta a l’existent, s’han substituït els xiprers per una plantació de plantes aromàtiques La restauració de la columnata ha consistit en la neteja, consolidació i protecció de columnes, bases, capitells, impostes i murets del conjunt. Aquestes tasques han comptat amb el seguiment del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. A més, s’ha construït una nova escala d’accés públic que connecta la zona visitable del museu, situada a la planta baixa, amb el sobreclaustre.L’actuació al Monestir s’ha realitzat sota la direcció de l’equip format per l’arquitecta Meritxell Inaraja i els arquitectes tècnics de l’empresa Ardèvol Consultors Associats.

22 desembre 2018

Vilaweb

11 de nov. 2016

L'inici de les obres previstes al monestir de l'Estany es posposa un mes

L'inici de les obres de restauració anunciades per a aquest mes al monestir de Santa Maria de l'Estany es posposarà fins al mes que ve, de manera que el recinte també es mantindrà visitable durant aquest temps, en contra del que s'havia anunciat fa una setmana. Els treballs no començaran fins al desembre i es preveu que l'afectació en l'accés al recinte s'allargui fins al mes de febrer o març.
Tal com ja va informar Regió7 (vegeu edició del 3 de novembre) els treballs -que porta a terme el bisbat de Vic i que tindran una durada aproximada de quatre mesos- se centraran en la restauració de la coberta del sobreclaustre, la rehabilitació integral de la columnata romànica del claustre i la creació d'una escala interior que permeti la comunicació directa entre el museu i el sobreclaustre. Els treballs han de permetre preservar i conservar aquest conjunt monumental del romànic català. L'erosió dels capitells els feia perillar i calia una reforma per protegir-los. A banda de la millora de la columnata també s'arranjarà la teulada del conjunt, que està malmesa, i es farà l'accés al sobreclaustre, al qual ara no es pot accedir directament i s'ha de passar per sobre la rectoria.
Regió7

2 de nov. 2016

El monestir de l'Estany tanca quatre mesos per obres de restauració

S'invertiran 300.000 en diferents intervencions de rehabilitació del conjunt monumental

El bisbat de Vic ha començat aquesta setmana les obres de restauració del conjunt monàstic de Santa Maria de l´Estany. El projecte d´intervenció, que ha tingut el control i seguiment per part de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, se centrarà en tres grans objectius: la restauració de la coberta del sobreclaustre, la restauració integral de la columnata romànica del claustre, i la creació d´una escala interior que permeti la comunicació directa entre el museu i el sobreclaustre. 

Les obres, dirigides per l´arquitecta Meritxell Inaraja, es realitzen en compliment del programa de l´1% cultural que la Generalitat de Catalunya aplica en les obres de grans infraestructures civils. L´inversió total serà de 300.000 euros. 

El projecte tindrà una durada aproximada de quatre mesos, i obligarà a tancar les visites al claustre i el museu. L´accés a l´església romànica, no obstant, no es veurà afectat. Es preveu la seva reobertura a partir del mes de març de 2017.