L’atur cau a l’abril a tota la regió central excepte al Moianès

La reducció interanual al territori del nombre de persones sense feina registrades supera per onzè mes consecutiu la mitjana catalana



Oficina de Treball a Manresa / Carles Blaya/Arxiu


Carles Blaya
Manresa05 MAI 2026 21:18


L’atur a la Catalunya central continua disminuint a major velocitat del que ho fa al conjunt del país. L’abril ha estat l’onzè mes consecutiu en què s’ha donat aquesta diferència. El mes passat, la retallada interanual va ser, al territori, del -4,47%, un punt més que el -3,44% experimentat al conjunt català. Les comarques de la regió central van tancar l’abril amb 21.867 persones registrades sense feina, 1.024 menys, en termes absoluts, que l’abril del 2025.


La dada significativa és que totes les comarques del territori, excepte el Moianès, van retallar les seves xifres durant el mes d’abril. Al Solsonès (-11,83%), a l’Alt Urgell (-11,47%), al Lluçanès (-9,88%), al Baix Llobregat Nord (-6,46%) i a l’Anoia (-4,43%) ho va fer per sobre de la rebaixa catalana; al Bages (-1,69%), al Berguedà (-1,86%) i a la Cerdanya (-0,91%) es va quedar per sota.


En relació al març, el descens de l’atur registrat, segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, va ser inferior al territori (-1,77%) que al conjunt de Catalunya (-2,77%).


En general, Catalunya ha tancat el mes d’abril amb un nou rècord d’afiliació a la Seguretat Social, amb 3.921.134 persones, la dada més alta de la sèrie històrica. L’increment de les persones ocupades ha estat de 76.918 respecte a fa un any (+2%) i de 38.360 respecte al mes de març (+0,99%).

D’altra banda, el nombre de persones aturades s’ha reduït el mes d’abril en 11.190, un 3,4% menys que fa un any, el que situa l’atur al país en 314.527 persones. Es tracta de la xifra d’atur registrat més baixa des del juny de 2008. Aquest descens interanual s’ha produït tant entre els homes com entre les dones i també a totes les demarcacions: Girona (-6,1%), Lleida (-4%), Tarragona (-3,9%) i Barcelona (-3%).

És habitual que l’atur es redueixi el mes d’abril, però aquesta vegada el descens mensual ha estat el més intens dels darrers sis anys: un 2,8%, és a dir, 8.949 persones menys desocupades que al març. En aquest cas, l’atur també s’ha reduït entre els homes i entre les dones i ha disminuït de manera accentuada entre els joves menors de 25 anys, amb 2.596 persones aturades menys (-11,5%). L’atur també ha descendit a tots els sectors respecte al març , però principalment als serveis, que concentra el 79% de la reducció, amb 7.095 persones aturades menys (-3%). Territorialment, l’atur ha disminuït arreu: Girona (-3,8%), Tarragona (-3,8%), Lleida (-2,6%) i Barcelona (-2,5%).


El secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, va dir ahir que les xifres «demostren la solidesa del nostre mercat de treball i de l’activitat econòmica».

5 maig 2026

Regió7

El nombre d’ocupats a la regió central augmenta l’1,7% durant el mes de març

Totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català




Un operari, durant les tasques de rehabilitació de la Fàbrica Nova / Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa17 D’ABR. 2026 6:25

Les comarques centrals van tancar el mes de març d’enguany amb un total de 187.420 persones afiliades a la Seguretat Social. La xifra suposa l’1,7% més que el 2025, quan es va cloure el tercer mes de l’any amb 184.305. El creixement és quatre dècimes inferior a la mitjana nacional en el mateix període. De fet, totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).


El Solsonès va ser la comarca de la regió amb un menor creixement percentual de l’ocupació, amb el 0,4%, mentre que al Lluçanès, al Berguedà, al Moianès i a l’Alt Urgell el ritme de creixement va oscil·lar entre l’1,2% i l’1,5%.


Del conjunt de comarques del país, al Tarragonès, la Selva, el Baix Empordà, el Baix Camp i el Baix Penedès va ser on més va créixer l’afiliació, en tots els casos per sobre del 4%, mentre que només es va reduir al Priorat. Al Ripollès, al Solsonès, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, l’evolució interanual va ser inferior a l’1%.


En relació al febrer, el nombre d’afiliats només va caure en dues comarques del territori, a la Cerdanya i al Moianès, en ambdós casos de mig punt percentual. A la resta va oscil·lar entre l’increment del 0,6% de l’Alt Urgell i el creixement zero del Lluçanès. En qualsevol cas, l’evolució al territori al març respecte del mes anterior va ser una mica inferior a la del conjunt català, on l’afiliació va augmentar el 0,6%.

Menys afiliades que la mitjana

Per sexes, el nombre d’afiliats homes augmenta a totes les comarques del territori, però sempre per sota del 2% mitjà de Catalunya. Quant a les dones, l’evolució de l’afiliació també va ser positiva en tots els casos, i al Lluçanès, la Cerdanya i el Moianès, la variació de dones afiliades respecte del març de l’any passat va ser superior a l’experimentada al conjunt català.

Així, la proporció de dones sobre el total dels afiliats es manté en totes les comarques de la regió per sota de la mitjana catalana (47,3%), i només s’hi acosta l’Alt Urgell, una dècima per sota. A la resta del territori oscil·la entre el 46,3% del Bages al 45,3% de l’Anoia, lluny del 49,1% del Barcelonès però també del 42% de les Garrigues, la comarca amb menys dones sobre el total d’afiliats.

Els joves, més ocupats

Una nota positiva la dona l’anàlisi per edats dels afiliats. Així, per sota dels trenta anys, l’increment és força més elevat a comarques com la Cerdanya (6,7%), l’Alt Urgell (6,6%), l’Anoia (6,5%) i al Berguedà (5,8%) que al conjunt català (4,8%), mentre que s’estanca al Lluçanès i creix un escàs 1,6% al Solsonès. Al Bages, l’increment en aquesta franja d’edat va ser del 4,8%, i del 4,6%, al Moianès.


Al conjunt de les comarques de la regió, tret del Lluçanès i el Moainès (on creix just per sobre de l’1%) l’ocupació cau en la franja de 30 a 44 anys. Especialment ho fa al Solsonès (-2,1%), i més lleugerament que a la resta a l’Alt Urgell (-1%). Al Bages i al Berguedà, el descens és similar, del -1,1%i el -1,2%, respectivament, mentre que a la Cerdanya se situa en el -1,6% i a l’Anoia en el -1,9%. A Catalunya, el nombre d’afiliats en aquest bloc d’edat es va mantenir estable.

17 abril 2026

Regió7

La contractació es dispara el 12% en un any al Bages

L'increment interanual se sustenta especialment en els 271 contractes més signats a Manresa



La contractació augmenta més del 10% a Manresa / Gemma Camps


Carles Blaya
Manresa06 NOV 2025 6:25


El nombre de contractes signats el mes d'octubre al Bages va ser de 5.289, 570 més que els signats el mateix mes de l'any passat. Això suposa un increment del 12,08% interanual. Així, el Bages és la sisena comarca del país, i la segona de més de 100.000 habitants (després del Baix Penedès), amb el major augment de la contractació a l'octubre. En relació al mes de setembre d'enguany, l'increment ha estat més moderat, del 3,44%


Al territori central, l'augment més destacat de la contractació s'ha experimentat al Moianès, amb el 31,48% més, fins als 213 en total. També al Lluçanès el balanç de la contractació és positiu d'un any a l'altre, amb el 7,69% més de firmes, fins a un total de 112. A la resta de comarques, s'han perdut contractes: el 5,12% al Berguedà (fins als 815), el 6,65% a la Cerdanya (407), l'11,4% a l'Anoia (2.844), el 12,93% al Solsonès (229) i el 21,29% a l'Alt Urgell (329).


En relació al setembre, la contractació augmenta al Moianès (27,54%), al Lluçanès (27,27%) i al Bages (3,44%) i cau a la resta de comarques. Ho fa especialment al Berguedà (-11,89%) i a l'Anoia (-12,17%).


Al Bages, l'increment interanual se sustenta especialment en els 271 contractes més signats a Manresa en el període, gairebé la meitat del guany total comarcal. També hi ha hagut notables aguments a Santpedor (93 contractes més), Sant Vicenç de Castellet (69) i Súria (51). Tots aquests sumats suposen el 85% de l'increment comarcal durant l'any.

A la resta de capitals de comarca, hi ha hagut descensos rellevants de la contractació a la Seu d'Urgell (-20,65%), Igualada (-18,2%), Solsona (-4%) i Puigcerda (-4,37%) i i ha crescut a Berga (0,59%), a Moià (20,27%) i a Prats de Lluçanès (9,52%).

En el cas de Manresa, dels 2745 contractes nous de l'octubre, 1.345 es van fer a homes i 1.400 a dones, el que suposa el 51% del total, gairebé un punt percentual més del que la contractació de dones va suposar l'octubre de l'any passat i també el setembre d'enguany.


Quant a la nacionalitat, 713 dels 2.745 contractes, el 26%, es van fer a persones de nacionalitat estrangera. D'aquests 713, 400 eren a dones, el 43,9%, un percentatge sensiblement inferior als del mes de setembre d'enguany (quan la contractació de dones estrangeres va ser el 46,12%) i l'octubre de l'any passat (el 45,48%).


Al conjunt de Catalunya, l'octubre es va tancar amb 244.562 contractes, el 3,14% més que el mes de setembre, però el 3,23% menys que l'octubre de l'any passat. Del total, el 27,58% es van fer a estrangers, un percentatge inferior al del mes de setembre (28,17%) i una mica superior al de l'octubre de l'any passat (27%).

6 novembre 2025

Regió7

El Moianès és una de les tres comarques on al gener van incrementar les afiliacions a la seguretat social

El Lluçanès, per contra, és de les poques zones on la variació internaual és negativa, a causa de la sortida de municipis




Un obrer a la reforma de les torres Catalunya de Vic | Albert Llimós

Isaac Moreno
12/02/2025
Vic/Moià

En relació amb el mes de desembre del 2024, el nombre d’afiliats ha disminuït al conjunt de Catalunya en 21.965 (‑0,6%) i ho ha fet a 31 comarques i a Aran. Les principals disminucions són al Tarragonès (‑2,0%), el Montsià, el Baix Ebre i l’Alt Empordà (‑1,5%, totes tres), mentre que els principals augments són al Solsonès (0,6%) i el Berguedà i el Moianès (0,3% totes dues).

Segons les dades publicades aquest dimecres per l‘Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), al Moianès hi havia 7.095 afiliacions i 6.755 afiliats, el que suposa un increment del 0,2% i el 0,3%, respectivament.

Osona va tancar el primer mes de l’any amb 78.590 afiliacions i 74.845 afiliats, segons residència padronal. Dades que representen un retrocés del 0,2% i el 0,1%, respectivament, respecte el desembre.

Al Ripollès hi constaven 11.735 afiliacions (-0,1%) i 11.125 afiliats (=), mentre que el Lluçanès, encara afectada pels moviments de municipis dins la nova comarca, es de les poques comarques una variació interanual negativa, del 2% en les afiliacions (2.670) i de l’1,6% en els afiliats (2.530).

Al gener, i respecte al mateix mes de l’any anterior, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social al conjunt de Catalunya augmenta en 34.520 i el d’homes en 36.650, fet que suposa augments interanuals del 2,1% i del 2,0%, respectivament.

El nombre de dones afiliades augmenta a 38 comarques i a Aran, disminueix a 3 comarques i es manté estable a la Terra Alta. Els increments més elevats són els de l’Alt Empordà (3,3%) i la Selva (3,2%) i els decrements més destacats són els del Lluçanès (‑2,2%) i el Priorat (‑0,9%). En el cas dels homes afiliats, augmenten a 37 comarques i a Aran, i disminueixen a 5 comarques. Els principals augments són els del Baix Penedès (3,0%) i l’Alt Empordà (2,8%), mentre que les principals disminucions són les de la Terra Alta (‑1,4%) i el Lluçanès (‑1,1%).

Al conjunt de Catalunya, al mes de gener i en relació amb un any enrere, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats, excepte el de 30 a 44 anys. El grup dels afiliats de 55 anys o més és el que més ha augmentat, un 4,4% al conjunt de Catalunya. Per comarques, els afiliats d’edats més avançades només han disminuït a 3 comarques, encapçalades pel Lluçanès (‑2,2%). Els principals increments d’aquest grup d’edat han tingut lloc a la Segarra (6,2%), l’Alta Ribagorça (5,9%) i la Selva (5,7%).

El grup dels afiliats de menys de 30 anys és el segon que més ha incrementat, un 4,1% al conjunt de Catalunya i ho ha fet a tot el territori, excepte al Lluçanès (‑1,2%) i a la Cerdanya (‑0,3%). Les comarques amb els increments més elevats d’afiliats d’aquesta edat són l’Alt Empordà (8,2%) i el Pla d’Urgell (6,9%).

Els afiliats de 45 a 54 anys augmenten un 1,8% al conjunt de Catalunya i també ho fan a 39 comarques i a Aran, mentre que disminueixen a 3 comarques encapçalades per la Conca de Barberà (‑2,1%). Pel que fa als increments, els més destacats són els de la Garrotxa (4,3%), el Pla de l’Estany (4,2%) i les Garrigues (4,0%).

Finalment, el grup d’afiliats de 30 a 44 anys és l’únic que disminueix al conjunt de Catalunya (‑0,2%) i a la majoria de comarques i a Aran, mentre que augmenta a 5 comarques i es manté estable a la Garrotxa. Les disminucions més accentuades són al Priorat i la Terra Alta (‑5,3% totes dues) i a l’Alta Ribagorça (‑5,1%). Els principals augments són els del Barcelonès (1,4%) i el Pallars Sobirà (0,9%).

Afiliats, per nacionalitat

Al gener, i en relació amb el mateix mes de l’any anterior, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten al conjunt de Catalunya (6,9%) i a tot el territori, excepte a la Terra Alta, on es mantenen estables. Pel que fa als augments d’afiliats estrangers, destaquen les variacions del Bages (10,2%) i el Berguedà (9,7%).

En el cas dels afiliats de nacionalitat espanyola l’augment interanual és més discret (1,1%) i s’ha produït a 34 comarques, mentre que han disminuït a 8 comarques i a Aran. Els augments més elevats són els de la Selva (2,2%) i l’Alt Empordà (1,9%).

Afiliacions, per sector d’activitat econòmica

El sector dels serveis, que representa el 79,1% de les afiliacions, ha augmentat en 69.235 afiliacions al gener respecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que representa un increment del 2,4%, el més elevat de tots els sectors. Les afiliacions al sector serveis han augmentat a tot Catalunya, excepte al Lluçanès (‑2,7%) i a la Conca de Barberà, on s’han mantingut estables. En nombres absoluts, on ha augmentat més és al Barcelonès (22.545 afiliacions), el Vallès Occidental (7.505) i el Baix Llobregat (5.325). En canvi, en nombres relatius, la taxa de variació més elevada és la de l’Alt Empordà (4,2%), seguida de la Selva (3,5%) i el Baix Penedès (3,2%).

Al gener, l’augment de les afiliacions a la indústria ha estat de l’1,0% en relació amb un any enrere (4.725 afiliacions). En nombres absoluts, han augmentat a 30 comarques, encapçalades pel Vallès Occidental, amb un augment de 1.170 afiliacions, i pel Vallès Oriental, amb 670 afiliacions.

Les afiliacions a la construcció han augmentat un 2,0% interanual, fet que representa 4.525 afiliacions més a Catalunya. En l’àmbit comarcal, les afiliacions han augmentat a 24 comarques i a Aran. El Barcelonès és la comarca amb l’increment més elevat en nombres absoluts (2.350) i també registra una variació relativa força elevada (4,5%). En termes relatius, l’increment més elevat és a Aran (7,1%).

Les afiliacions a l’agricultura han disminuït un 1,8% al conjunt de Catalunya (955 menys que un any enrere) i a 31 comarques; han augmentat a 6 comarques i a Aran i s’han mantingut estables a 5 comarques.

Afiliacions per compte d’altri, grau de parcialitat i de temporalitat

Al mes de gener, el 19,4% de les afiliacions per compte d’altri són a jornada parcial. En el cas de les dones, la proporció és del 26,3%, més del doble que la dels homes (12,7%). El Priorat (22,1%) i el Barcelonès (21,9%) són les comarques on la proporció d’afiliacions per compte d’altri a jornada parcial és més elevada. Per contra, Aran té el grau de parcialitat més baix (9,9%), seguit de l’Alta Ribagorça (16,0%). Cal tenir en compte que les afiliacions estan sotmeses a l’efecte estacional.

Pel que fa al grau de temporalitat, la proporció d’afiliacions a la Seguretat Social per compte d’altri amb caràcter temporal se situa en el 9,8%, 1,4 punts percentuals menys que un any abans. Les comarques amb un grau de temporalitat més elevat són la Ribera d’Ebre (14,1%) i el Pallars Sobirà (13,9%), mentre que el Baix Empordà (7,7%) és la que té el més baix.

12 febrer 2025

el9nou

L’Ateneu de Moià reclama solucions a «la manca d’equipaments» per a entitats

El col·lectiu considera que, malgrat els projectes anunciats de rehabilitació de Cal Comadran i les Faixes, no hi ha un pla de futur clar per donar cabuda a les associacions
Obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica Comadran, que l'ajuntament té en marxa com a futur equipament / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé
Moià 03 GEN 2025 6:25


L’Ateneu Polseguera de Moià, que agrupa diferents col·lectius de moviment popular, reclama a l’Ajuntament que defineixi quin és el futur dels equipaments per a les entitats, ja que considera que no hi ha un pla clar malgrat els projectes anunciats pel consistori (la rehabilitació de l’antiga fàbrica Cal Comadran, ja en marxa, i la de les Faixes, en procés administratiu). I que aquesta indefinició els aboca a una constant situació de provisionalitat que afecta les seves activitats.

Mitjançant un comunicat que han fet públic coincidint amb l’inici del nou any, la Polseguera exposa que aviat farà quatre anys (el 21 d’abril de 2021) «diferents col·lectius i persones agrupades en el Moviment Popular del Moianès vam decidir ocupar dues cases buides, propietat d’Aliseda Immobiliària». Una decisió, argumenten, que «sorgia de la necessitat material d’un espai on emmagatzemar material, fer reunions i generar sinergies entre entitats, poder fer un oci alternatiu i construir comunitat». En aquest sentit, reiteren que van optar per l’ocupació «per la negativa reiterada de l’Ajuntament de cedir-nos un espai municipal».


L’Ateneu exposa que des d’aquest local que s’han fet seu ha anat creixent en activitat mentre, en paral·lel, «continuàvem reivindicant un espai municipal que ens fos cedit per fer-ne una gestió popular i solucionar el problema de la manca d’equipaments que tenim a Moià». En aquest sentit, el col·lectiu explica que temps enrere van obrir «una taula de negociació a tres bandes» amb l’Ajuntament i la immobiliària: «en aquell moment reclamàvem La Masia, que podíem reformar gràcies a un preacord econòmic a què vam arribar amb la propietat, però se’ns va negar», i que, més endavant, «al pla d’usos que es va redactar se’ns cedia el que havia estat l’Ateneu La Pólvora», però que finalment tampoc no ha prosperat.

Davant d’aquest recorregut i de la situació actual, l’Ateneu Popular considera que, no només ells, sinó també altres entitats «estem patint una sèrie de greuges. Tenim un pla d’usos inacabat i insuficient que no resol totes les necessitats del teixit associatiu del poble i ho confia tot a un Comadran», en referència a la rehabilitació ja iniciada de l’antiga fàbrica com a centre d’equipaments, però del que diuen que «es pressuposa polivalent i apte per a tothom, malgrat que ja sabem d’algunes entitats que els han dit que no hi tindran cabuda, i les altres no sabem de quina manera hi seran acollides». I encara rebla que, «mentrestant, han començat les obres d’aquest nou equipament que es presenta com el paradís promès», en referència al Comadran, «amb el perjudici de les entitats que hi guardàvem material i la falta d’alternativa».

El comunicat conclou que «necessitem un nou espai de manera urgent», motiu pel qual insten «a totes les entitats a sumar-se a un nou projecte des d’on fer poble».

3 gener 2025

 Regió7

L'atur baixa al Bages i l'Anoia i repunta al Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i el Moianès durant el novembre

El número de persones aturades a la Catalunya central en tancar el mes era de 23.143

La Catalunya central suma ja tres mesos consecutius amb descensos intermensuals de l’atur / Oscar Bayona

Carles Blaya
Manresa 10 DES 2024 8:03

Les comarques de la Catalunya central van tancar aquest novembre amb un total de 23.143 aturats registrats, el que suposa una caiguda intermensual del 0,64%, i una davallada interanual del 2,22%, ambdós registres, millors que la mitjana catalana. De fet, la Catalunya central suma ja tres mesos consecutius amb descensos intermensuals de l’atur, i quaranta-dos mesos seguits de retallada de l’atur interanual, des de la pandèmia, i se situa en el registre més baix de persones sense feina registrades des del passat mes de juny, quan la dada va quedar per sota dels 23.000.

Per comarques, l’atur va caure en quatre a la Catalunya central el novembre respecte de l’octubre: Alt Urgell(-0,86%), Anoia (-0,06%), Bages (-1,16%) i Baix Llobregat (-1,28%). Va créxier a la resta: Berguedà (0,18%), Cerdanya (2%), Solsonès (0,84%) i Moianès (0,17%).

Respecte del novembre del 2023, l’atur es va reduir a totes les comarques centrals, excepte al Moianès, on va augmentar el 5,09%, i a la Cerdanya, on ho va fer el 2,91%. Així, va experimentar retallades pe sobre de la mitjana catalana a l’Alt Urgell (-2,52%) i el Bages (-4,14%). Per sota de la mitjana nacional ho va fer a l’Anoia (-1,9%), al Baix Llobregat (-0,73%), al Berguedà (-0,97%) i al Solsonès (-1,23%).

Les dades a Catalunya

L’atur va caure en 2.307 persones el novembre a Catalunya respecte a l’octubre fins als 332.532 desocupats, la xifra més baixa d’aquest mes des del 2007, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball. Es tracta d’un 0,69% menys que el mes passat, mentre que si es compara amb el novembre del 2023, el descens va ser del 2,17% (-7.375). Pel que fa l’ocupació, el mercat laboral va perdre 5.805 afiliats en un mes, fins als 3.797.044 (-0,15%), i s’allunya lleugerament dels rècords assolits a l’estiu. Es tracta del primer descens de l’afiliació en dos mesos. En comparació al mateix mes del 2023, però, l’ocupació va créixer en 83.688 treballadors, un 2,25% més, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En el cas de les dades del conjunt de l’Estat, l’atur va retrocedir en 16.036 persones al novembre fins a 2.586.018 desocupats i també va registrar la xifra més baixa en aquest mes des de fa 17 anys. En comparació amb el mes anterior, va baixar el 0,62% i en relació al novembre anterior, el 5,44%.

10 desembre 2024

Regió7

L’atur repunta fins els 6.924 desocupats a Osona

És la dada més baixa en un mes d’octubre des de 2007



 

Un operari treballant | Eduard Pujol

Isaac Moreno
05/11/2024
Vic

El mes d’octubre s’ha tancat a la comarca d’Osona amb una dada d’atur registrat de 6.924 persones, segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Són 21 més el que mes de setembre, quan es va registrar una davallada de 209 persones.

Amb tot, la d’aquest mes d’octubre és la dada més baixa a la comarca d’Osona des de 2007 (5.436) i, per tant, també està per sota de l’octubre de 2019 (7.449) i de l’any passat (7.130).

Per municipis, Vic (2.218) registra un increment de 35 desocupats, mentre que Manlleu (1.231) en redueix un respecte el setembre. Manlleu (12,59%), Sant Martí de Centelles (11,4%) i Montesquiu (11,35%) es mantenen com els pobles de la comarca amb la taxa d’atur més alta, per sobre del 10%, i superant amb escreix la mitjana comarcal, que el setembre se situava en el 8,21%.

A les dades de l’Observatori del Treball de la comarca d’Osona encara s’hi inclouen els vuit municipis que formen la comarca del Lluçanès. Al Ripollès (790), la dada d’aturats ha incrementat en tres persones en l’últim mes, mentre que al Moianès (577) ha disminuït de cinc. La taxa d’atur al Ripollès se situava al setembre en el 6,65% i al Moianès en el 7,93%.

A tot Catalunya, l’octubre s’ha tancat amb 334.839 persones registrades a les oficines de Treball de la Generalitat. També es tracta de la xifra més baixa en un mes d’octubre des de 2007. En termes intermensuals, l’atura ha augmentat un 0,9% a Catalunya. Són 2.909 persones més que al setembre.

5 novembre 2024

el9nou

Les comarques centrals tenen menys dones afiliades que la mitjana catalana

Al conjunt català, el 47,1% de les persones afiliades són dones, però el percentatge és menor a la regió central, tret de l’Alt Urgell


Un usuari, a l'entrada de l'oficina de Treball de Manresa / Arxiu/Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa 12 DE MARÇ DE 2024 6:25
Sis de les set comarques de l’àmbit de Regió7 tenen un menor percentatge de dones en el conjunt d’afiliats que la mitjana catalana. Tret de l’Alt Urgell, on el percentatge és del 47,3%, en la resta és inferior al 47,1%, que és el del conjunt català. El Bages és la comarca que més s’hi acosta, amb el 46,3%. Al Berguedà, el percentatge és del 46,1% i a la Cerdanya, del 45,6%. És una dècima inferior a aquesta (45,5%) al Solsonès, mentre que al Lluçanès és del 45,2%, a l’Anoia és del 45,1% i al Moianès del 45%. Aquestes dades es desprenen de la darrera nota d’afiliats i afiliacions a la Seguretat Social segons la residència padronal de l’afiliat, corresponent al mes de febrer, que elabora l’Idescat.

En el darrer any, l’afiliació de dones ha crescut al conjunt català el 2,8%, però l’increment ha estat inferior a totes les comarques centrals, tret del Solsonès, on creix el 12,5%, una dada encara condicionada pel canvi d’adscripció comarcal de Biosca i Torà. Amb tot, només al Moianès el nombre d’afiliades va baixar d’un any a l’altre, el 0,4%. A l’Anoia l’increment ha estat del 2,6%, dues dècimes més que al Bages. Al Berguedà, l’augment ha estat del 2%, mentre que a l’Alt Urgell i la Cerdanya el registre queda en l’1,1% de guany.

Més de 177.000 afiliats

En termes generals, a Catalunya el nombre d’afiliats va créixer el 2,5% el mes de febrer, fins als 3.526.870. Al conjunt de comarques del territori central el nombre també va augmentar, fins als 177.670, però ho va fer percentualment per sota del registre mitjà general. A l’Anoia i al Bages, l’increment interanual va ser del 2,2% i el 2,1%, respectivament. A la Cerdanya va augmentar l’1,9%, una dècima més que a l’Alt Urgell. El creixement va ser inferior al Berguedà, de l’1,1%, i al Lluçanès, el 0,4%, mentre que al Moianès, la dada va decréixer el 0,1%.


El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya ha augmentat el febrer respecte del mateix mes de l’any anterior en 86.240 persones. El nombre d’afiliats ha augmentat a 35 comarques. En relació al mes de gener, l’increment ha estat de 30.865 persones. Els augments percentuals més elevats són els registrats al Baix Empordà (2,3%), la Selva (1,9%) i l’Alt Empordà (1,7%).
Per sota en afiliats estrangers

Quant al pes de l’afiliació estrangera a la comarca, en totes les del territori central era inferior, el febrer, al 17,1% de mitjana de Catalunya. De fet, el Lluçanès, l’Anoia i el Moianès són les comarques amb menor incidència de l’afiliació estrangera en el seu mercat de treball en el conjunt del país, amb un pes del 7,6%, del 9% i del 9,6%, respectivament.

A la Cerdanya, el 14,9% dels afiliats són de nacionalitat estrangera. A l’Alt Urgell, el percentatge és del 14,1%, mentre que al Solsonès és del 12,8%; al Bages, del 12,2%; i al Berguedà, del 10%. Totes queden molt lluny del 32,9% d’afiliats de nacionalitat forana de la Segarra, o el 24,7% del Barcelonès, les dues comarques del país amb més pes dels estrangers en el mercat de treball.


Amb tot, el percentatge d’afiliats forans creix per sobre de la mitjana nacional (7%) al conjunt del territori central en relació al febrer del 202, tret de l’Anoia (6,9%) i de l’Alt Urgell (4,3%). L’augment va ser del 9,1% a la Cerdanya, del 9% al Berguedà i del 8,3% al Bages. L’alt Urgell, per la seva banda, figura entre les tres úniques comarques del país on el nombre d’afiliats estrangers s’ha reduït aquest febrer en relació a l’any passat, el 5,2%, juntament amb el Priorat   (-3,1%) i la Segarra (-0,1,%).

12 març 2024

Regió7

El Moianès mostra signes de desacceleració però és de les comarques barcelonines amb menys atur

L’atur (7,3%) és un dels més baixos de la demarcació, dos punts per sota de la mitjana

Redacció
Moià | 17·10·23 | 10:47


shutterstock 223889923 DMITRY KALINOVSKY/SHUTTERSTOCK.COM


La recuperació econòmica iniciada l’any 2021 a la província de Barcelona després de la pandèmia es va consolidar al llarg del 2022: bona part dels indicadors van recuperar els nivells previs a la crisi de Covid-19 i fins i tot alguns els van superar, evidenciant una fase expansiva de l’economia. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2023, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2022 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.


En el cas del Moianès, que s’havia mostrat com una de les comarques més resilients durant la crisi de la Covid-19, mostra signes de desacceleració en alguns indicadors socioeconòmics. En canvi, el nombre d’aturats registrats ha caigut un -4,1% (similar a la mitjana provincial, del -4,3%), i baixa especialment entre les dones (-7,4%) i entre els joves menors de 30 anys (-22,2%). D’aquesta manera el Moianès es consolida com una de les comarques amb menor incidència de l’atur, amb una taxa (7,3%), dos punts per sota de la província (9,3%).
La majoria d’indicadors mostren una evolució positiva però amb menor dinamisme que al conjunt de la província


L’ocupació registrada resident a la comarca ha pujat un 2,0%, per sota de la variació provincial (2,6%). En canvi, l’evolució positiva dels llocs de treball localitzats es frena i registra un tímid descens (-0,2%), que contrasta amb la dinàmica positiva de la província (3,0%), a causa de la caiguda del treball assalariat (-0,3%). El comerç al detall i a l’engròs són de les poques activitats en què creixen de forma destacada els llocs de treball al Moianès en aquest darrer any. La variació del nombre d’empreses resulta positiva, amb un increment d’un 0,7% (per sobre del 0,1% de la província).
 

Les dades de la província

Al conjunt de la província, el nombre de llocs de treball va registrar un creixement interanual del 3,0% l’any 2022, dada dues dècimes superior al creixement experimentat a Catalunya (2,8%). Aquest increment és inferior al de l’any 2021 (4,0%), però permet arribar a xifres absolutes mai observades en la sèrie disponible: 2.679.685 llocs de treball.

L’atur registrat va continuar a la baixa, amb un -4,3% el 2022, situant la taxa d’atur en el 9,3%. La població amb nacionalitat estrangera va ser la més beneficiada en l’augment de l’ocupació, però no pas en la reducció de l’atur registrat. Per edat, el grup de 45 a 54 anys va ser el que en conjunt va tenir una millor evolució en termes d’ocupació i atur.

Tots els grans sectors d’activitat van registrar el 2022 un increment del nombre de llocs de treball a la província de Barcelona, amb l’única excepció de l’agricultura (-1,6%). El sector més dinàmic va ser la construcció (3,3%) seguit dels serveis (3,0%). Entre els subsectors amb major expansió en nombre de llocs de treball destaca els serveis de tecnologies de la informació, que va guanyar més de 10.000 llocs en un any, en un context d’acceleració de la digitalització. El subsector dels serveis de menjar i begudes (restauració) va continuar recuperant-se del sotrac de les restriccions per la Covid-19, i va guanyar més de 6.000 llocs de treball.
 

Resultats per comarques

La població ocupada registrada va créixer el 2022 a totes les comarques de la província. El creixement més destacat es va donar al Barcelonès (3,2%), seguit del Bages (2,8%) i el Garraf (2,7%). Les comarques que van presentar un dinamisme més moderat van ser el Berguedà (1,4%) i Osona (1,6%).

A la majoria de les comarques la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones que entre els homes, amb majors increments de l’ocupació femenina. Les excepcions van ser el Berguedà i el Bages.

El nombre de llocs de treball va créixer al conjunt de la província, però no de forma tan extensiva entre totes les comarques. Es van produir increments de llocs de treball superiors al 3% interanual a cinc de les dotze comarques, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (3,5%) i Osona (3,4%) com a casos més representatius, però es va experimentar un sensible descens a dues comarques: el Berguedà (-0,9%) i el Moianès (-0,2%). 

17 octubre 2023

Regió7

El Moianès s'alia amb el Ripollès, la Garrotxa i Osona per impulsar l’ocupació i la formació al territori

Les quatre comarques han creat un grup amb dotze agents locals i el juny hi haurà una jornada per exposar propostes concretes

ACN Moià | 05·04·22 | 15:39

 

Els representants públics del Projecte Vitamina a Manlleu ACN


Cinc entitats públiques el Moianès, el Ripollès, l’Osona, i la Garrotxa treballaran conjuntament per buscar noves fórmules per impulsar l’ocupació i la formació i afavorir el desenvolupament local del territori. Sota el nom de Projecte Vitamina, s’ha creat un grup motor amb dotze agents locals dels àmbits de la promoció econòmica, la funció pública, l’educació i l’ocupació i també es faran entrevistes amb diferents experts. Les conclusions i les accions concretes es presentaran el 3 i 4 de juny en unes jornades. El projecte, finançat pel SOC, engloba un territori de 140.000 habitants que comparteix reptes com l’arrelament al territori i una millor coordinació entre els nous perfils professionals i les demandes de feina.


Al capdavant del projecte hi ha l’Ajuntament de Manlleu, el Consell Comarcal del Moianès, el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura; el Consell Comarcal del Ripollès i l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa. La presentació s’ha fet aquest dimarts a Manlleu.

Tots els representants de les entitats han coincidit que els territoris que apleguen el projecte tenen connexions “naturals” de fa molts anys i també vies de comunicació compartides. Una realitat molt similar, segons han dit, que els servirà com a punt de partida per traçar noves línies d’acció per impulsar el desenvolupament local i l’economia d’un espai que engloba 140.000 habitants, de les quals 60.000 són treballadors actius. Sectors com l’alimentació o les cures, seran alguns dels àmbits estratègics que es treballaran, entre d’altres.

La iniciativa està impulsada per les cinc entitats públiques però també preveu la participació del sector privat. L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, ha remarcat que cal adaptar la demanda de nous perfils professionals que busquen les empreses amb l’oferta formativa per poder donar resposta a una “economia molt canviant”. També ha admès que cada cop “miren més” el que fan territoris veïns i aquest projecte, ha dit, encaixa amb aquesta línia de treball transversal i supramunicipal.

Per la seva banda, el conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Ripollès, Ramon Roqué, ha fet èmfasi en la necessitat de treballar en reptes com la fixació de la població al territori amb noves oportunitats laborals i econòmiques. Una idea que també ha compartit el president del Consorci de la Vall de Ges , Orís i Bisaura, Marçal Ortuño, que ha afegit que la realitat d’aquests territoris inclosos no es pot comparar amb la d’altres àmbits com el metropolità o el Pirineu.
 

Unes jornades per exposar les conclusions
La tècnica d'estratègia i comunicació del Consell Comarcal del Moianès, Anna Gabriel, ha detallat que s’ha creat un grup motor amb dotze agents locals vinculats en àmbits com la promoció econòmica, la funció pública, l’educació i l’ocupació, i que també es faran entrevistes amb experts del sector, arribant a comptar amb una cinquantena d’agents, entre empreses, associacions i entitats. Les conclusions i les principals línies d’actuació es donaran a conèixer en unes “jornades d’intel·ligència” que es faran el 3 i 4 de juny que servirà per posar en comú tot el treball que s’ha fet. Segons Gabriel, confien que seran unes coneixements “transferibles” i aplicables també a altres punts del territori.

Des de l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa, la seva gerent Ariadna Villegas, ha remarcat que aquest projecte és “una llavor” que els ha de servir per seguir avançant en noves maneres de treballar conjuntament per abordar “reptes compartits”.

El projecte compta amb un pressupost de 50.000 euros, dels quals 40.000 euros provenen d’una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). 

5 abril 2022

Regió7

El Bages, entre les comarques amb menys creixement d’afiliats des del 2019

La Cerdanya i el Moianès lideren l’augment del nombre de persones afiliades els dos darrers anys
Carles Blaya 15·01·22 | 06:25


El creixement del nombre d’afiliats a la Seguretat Social al Bages entre el 31 de desembre del 2019 i la mateixa data del 2021 va ser del 0,9%, un percentatge que situa la comarca entre les d’un menor increment de l’afiliació en aquest període, segons les dades provisionals de l’Idescat.


El Bages va tancar el 2021 amb un total de 72.467 afiliats, 667 més que el 2019, abans de la pandèmia. Només les Garrigues i el Baix Llobregat van tenir un increment menor que el Bages en el mateix temps. Amb tot, l’evolució va ser positiva, a diferència de la Ribera d’Ebre i el Barcelonès on en dos anys es van perdre afiliats.

El 0,9% d’increment situa el Bages per sota de la mitjana de creixement de Catalunya, de l’1,9%, i molt lluny de les comarques que van liderar l’evolució de l’afiliació en aquest període: la Cerdanya (7,2%) i el Moianès (6,4%). Per sobre de la mitjana catalana també es van situar l’Anoia (3,7%), l’Alt Urgell (3,3%) i el Solsonès (3%).

La Cerdanya va tancar el 2021 amb 594 afiliats més que el 2019, gairebé el mateix nombre que el Bages, quan el total d’afiliats a finals de l’any passat era de 8.883. Quant al Moianès, l’increment absolut va ser de 392 persones, fins als 6.502.

Respecte del 2020, la Cerdanya va ser la segona comarca on més va créixer en percentatge el nombre d’afiliats, el 8%, més de 4 punts més de la mitjana catalana (3,9%) en un any en què totes les comarques van incrementar aquest valor interanual. A l’Alt Urgell l’augment també va estar per damunt de la mitjana (4,1%), mentre que la resta dels territoris de la Catalunya central es van mantenir per sota. Així, l’augment a l’Anoia va ser del 3,7%; al Solsonès, del 3,1%; al Bages, del 2,7% i al Berguedà, del 2,5%.

El 2020, l’any de l’inici i del més dur de la pandèmia, amb el tancament econòmic inclòs, el Moianès va ser la comarca amb un millor comportament, amb un augment dels afiliats de l’1,2%. A l’Anoia, el nombre de persones afiliades també va augmentar un lleuger 01,%. A la resta de comarques centrals, aquest valor experimentar un registre negatiu, el més significatiu al Bages, del -1,7%, lleugerament millor que la mitjana catalana (-1,9%).

Al conjunt de Catalunya, el nombre d’afiliats el desembre es va situar en 3.338.818 persones, un augment de 124.184 afiliats respecte a un any enrere i de 61.253 afiliats en relació amb el desembre del 2019. En relació amb un any enrere, les tres comarques més poblades de Catalunya, que agrupen més de la meitat dels afiliats de Catalunya, van tornar a registrar increments interanuals inferiors a la mitjana catalana (3,9%) el Barcelonès (3,5%), el Baix Llobregat (3,0%) i el Vallès Occidental (2,8%).

En relació amb el mes de novembre, el nombre d’afiliats va disminuir un 0,4% al conjunt de Catalunya. Només 5 comarques i Aran van augmentar el nombre d’afiliats, encapçalades per Aran (12,6%) i l’Alta Ribagorça (4,9%). D’altra banda, d’entre les 36 comarques on va disminuir el nombre d’afiliats la variació relativa més elevada va ser la de la Ribera d’Ebre (−1,8%).

Per sexe, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social al mes de desembre va representar el 47,0% del total d’afiliats i el d’homes el 53,0% al conjunt de Catalunya. La Segarra i la Noguera van ser les comarques amb més presència d’homes entre la població afiliada (58,0% i 57,8%, respectivament).

Per grups d’edat i en relació amb un any enrere, destaca l’augment del pes relatiu al total d’afiliats del col·lectiu més jove (menors de 30 anys), del 15,3% al desembre del 2020 al 16,3%; en canvi, els afiliats de 30 a 44 anys van disminuir del 37,7% al 36,4%. Aquest augment del pes dels afiliats més joves i la disminució dels de 30 a 44 anys s’ha traslladat a totes les comarques i Aran.

El 84,7% dels afiliats a Catalunya són de nacionalitat espanyola, i els estrangers representen el 15,3% del total. La Segarra, el Barcelonès i l’Alt Empordà es mantenen com les comarques amb la proporció més elevada d’afiliats estrangers (30,8%, 21,8% i 21,7%, respectivament); l’Anoia i el Berguedà (7,9% en ambdós casos) i el Vallès Oriental (8,6%) amb la més baixa. 

15 gener 2022

Regió7

El Moianès, la comarca barcelonina que menys empreses va perdre el 2020

Un informe de la Diputació revela que la comarca també va ser on més va créixer la població ocupada durant l’any passat, alhora que també va liderar l’increment de la població aturada

Redacció. Manresa
04·12·21 | 06:25


 

Polígon industrial El Prat de Moià. ARXIU/ANDREU OLIVÉ Andreu Olivé


El Moianès va ser la comarca de la demarcació de Barcelona que, en termes percentuals, menys va reduir el seu nombre d’empreses l’any passat, tocat per la crisi de la pandèmia. La comarca va reduir el seu parc empresarial en el 4,1%, molt lluny de les que més el van reduir del territori, com el Barcelonès i el Berguedà (9,3%). En una franja mitjana respecte del conjunt de la demarcació es va situar el Bages (-8,3%), mentre que l’Anoia en va perdre el 6,4%. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’«Informe Econòmic Local de la província de Barcelona», que elabora la Diputació, i que enguany analitza les conseqüències econòmiques provocades arran de la covid-19 durant l’any 2020, a més de fer un avanç de les dades econòmiques dels tres primers trimestres de 2021.


Quant a la població ocupada registrada, el Moianès també va ser una de les dues comarques on va créixer l’any passat, l’1,2%, mentre es reduïa a la majoria de comarques de la demarcació, especialment al Barcelonès (-3,6%) i el Baix Llobregat (-2,1%). Quant als llocs de treball, només es van incrementar a Osona (1,3%). Els majors descensos es van produir al Garraf (-4,1%), al Barcelonès (-2,9%) i al Berguedà (-2,6%).

Amb tot, el Moianès també va liderar l’increment de la població aturada al territori, amb un 41,7%. La taxa d’atur registrat també es va incrementar a totes les comarques, especialment al Barcelonès amb prop de quatre punts. Les taxes d’atur més elevades van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15%, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15%).

La taxa d’atur registrat es va incrementar el 2020 en totes les comarques, d’entre les quals destaca el Barcelonès, amb un augment de prop de quatre punts percentuals. Les taxes d’atur més elevades el 2020 van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15 %, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15 %). Les tres taxes més reduïdes es van localitzar al Moianès, Osona i el Baix Llobregat.

Els beneficiaris de prestacions van augmentar en totes les comarques barcelonines (11 % en el conjunt de la província). Els menors ascensos, per sota del 1 %, es van registrar a l’Anoia, el Maresme i el Vallès Oriental, i els més elevats, per damunt del 15 %, al Barcelonès i el Moianès (dades de desembre de cada any). La taxa de cobertura — percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)— va disminuir a totes les comarques barcelonines l’any 2020.

Segons l’informe, un any i mig després de l’inici de la crisi motivada per la covid-19, els principals indicadors socioeconòmics de la província de Barcelona en el tercer trimestre del 2021 tornen a les xifres pre-covid del tercer trimestre de l’any 2019. Així, el nombre d’ocupats i desocupats tant registrats com estimats se situen ja en xifres de l’any 2019: més concretament, en l’evolució bianual, l’ocupació estimada puja en deu mil persones i la desocupació baixa en 68.500. Aquest creixement de la població ocupada ha afectat més a les dones (+13.200) que als homes (-3.300), mentre que a la desocupació es similar (homes -5.300, dones -4.300). 

4 desembre 2021

Regió7

Cerdanya i Moianès són les comarques que han generat més ocupació des del 2019

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya augmenta el 4,3% el juny respecte a l’any anterior i se situa en 3.322.256 persones

Carles Blaya

10·07·21 | 06:25

Cerdanya i Moianès són les comarques que han generat més ocupació des del 2019


La Cerdanya i el Moianès se situen al capdamunt de les comarques amb més afiliacions a la Seguretat Social el mes de juny del 2021 respecte al mateix mes de fa dos anys, abans de la pandèmia. Segons les dades de l’Idescat, la diferència en les afiliacions a la Cerdanya d’un any respecte de l’altre ha estat del 8,69% en el cas de la Cerdanya i del 4,55% en el del Moianès. Anoia (+1,48%), Berguedà (+0,66%), Solsonès (+0,6%) i Alt Urgell (+0,08%) també registren dades positives en el mateix període, mentre que l’afiliació retrocedeix al Bages (-0,36%) però ho fa de manera més lleugera que al conjunt català (-1,02%).

Respecte del juny de l’any passat, quan l’economia estava en plena recessió pandèmica, els registres a la Cerdanya també són els millors del conjunt del territori central, però no són de les més destacades en el rànquing comarcal com ho són en la comparativa del 2019. Així, a la Cerdanya l’afiliació va créixer respecte de l’any passat el 9,05%, mentre que al Moianès ho va fer el 6,22%. A l’Anoia,l’increment també va estar per sobre de la mitjana catalana, amb el 5,06%. El Bages, el Solsonès i el Berguedà, amb augments respectivament del 3,42%, el 3,28% i 3,22%, van situar-se per sota de la mitjana nacional (4,32%).

En termes generals, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, a 30 de juny, augmenta un 4,3% respecte a l’any anterior i se situa en 3.322.256 persones, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment interanual d’afiliats es produeix a totes les comarques i els més intensos es presenten a l’Alta Ribagorça (12,1%), al Pallars Sobirà (11,7%) i a la Selva (10,5%). Pel que fa a les 3 comarques més poblades de Catalunya, que agrupen més de la meitat dels afiliats de Catalunya, han registrat increments interanuals inferiors a la mitjana catalana: el Barcelonès (2,4%), el Baix Llobregat (2,8%) i el Vallès Occidental (3,6%). En relació amb el mes de maig, el nombre d’afiliats ha augmentat un 1,1% al conjunt de Catalunya i només ha disminuït lleugerament al Baix Llobregat (-0,3%). L’augment interanual del nombre d’afiliats és més elevat en les dones (4,7%) que en els homes (4,0%). L’augment més elevat del nombre d’afiliades respecte d’afiliats s’ha traslladat a 34 de les 41 comarques. 

10 juliol 2021

Regió7

L'atur baixa per segon mes consecutiu a la Catalunya Central, excepte a la Cerdanya

Es frena l'increment interanual i les dades retornen a les del març del 2020 redacció. manresa 05.05.2021 | 22:45


L'atur a la Catalunya Central es redueix per segon mes consecutiu (-2,02%) excepte a la Cerdanya, on torna a pujar (2,15%) després de la disminució de l'11,1% del març. La reducció de l'abril se situa una mica per sobre de la del mes anterior (-0,95%).

Cal remuntar-se als mesos d'octubre (-1,37%) i novembre (-0,37) de l'any passat per trobar dues reduccions mensuals consecutives, situació que també es va donar els mesos de juny (-0,05%) i juliol (-2,75%), ja que al llarg de tot el 2020 les pujades van ser la tendència, a causa de la situació sanitària, amb l'excepció també del setembre (-2,35%), reduccions que es poden explicar per la relaxació de les restriccions que hi va haver a l'estiu i a la tardor. Per comarques en totes es va reduir la desocupació respecte del mes anterior: Alt Urgell (-1,33%), Anoia (-2,54%), Bages (-1,9%), Baix Llobregat Nord (-2,33%) Berguedà (-1,63%), Moianès (-2,01%) i Solsonès (-1,31%), excepte a la ja esmentada Cerdanya.

En termes interanuals, la comarca on ha pujat més l'atur ha estat l'Alt Urgell (21,49%), seguida del Moianès (14,31%), el Berguedà (11,99%), la Cerdanya (8,76%), el Solsonès (7,95%), el Bages (6,45%) i l'Anoia (5,07%). Només al Baix Llobregat Nord hi ha hagut una disminució (-1,07%). Al conjunt de la regió central la diferència ha estat del 5,52%, inferior a la dada de Catalunya, del 8,14%, i equiparable a la del març del 2020, del 6,32%.

A l'abril el nombre de persones sense feina registrades es va situar en 32.517 a la Catalunya Central, una xifra similar a la de l'agost (32.498) i el maig (32.416) de l'any passat.

Pel que fa a les dades de Catalunya, l'atur registrat va baixar el mes d'abril de 8.715 persones i va deixar en 497.185 el nombre de persones aturades, i l'afiliació mitjana a la Seguretat Social va pujar de 21.928 persones (+0,65%) i el 30 d'abril hi havia 3.398.065 persones afiliades

El mes passat va finalitzar amb 136.559 persones treballadores en ERTO a Catalunya, 21.314 menys que el mes anterior.

Per sexes, l'atur va baixar de 3.656 persones en el cas de les dones (-1,3%) i de 5.059 persones en el dels homes (-2,2%), i la xifra d'aturats de cada gènere es va situar en 274.242 dones i en 222.943 homes. Respecte a l'any anterior, l'atur va pujar en els homes (+10.416 aturats; +4,9%) i en les dones (+18.959 aturades, +7,4%). Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys va baixar de 1.288 persones (-3,2%), i el nombre de joves aturats es va situar en 38.970.

5 maig 2021

Regió7

Ocupen un bloc deshabitat a Moià per gestar un nou ateneu popular

 
abril 12th, 2021 Dídac Garcia 


Col·lectius del Moianès han defensat l’ocupació davant la falta de l’accés a locals i per dur a terme diverses activitats de suport mutu.

L’ocupació del local es va fer efectiva dissabte passat al matí, quan diversos col·lectius de l’esquerra independentista de la comarca van fer públic un manifest. En el mateix indiquen que volen que el nou ateneu popular sigui un espai autogestionat i autofinançat, allunyat de la política institucional. Unes institucions que, com defensava en un comunicat la Xarxa de Suport Mutu la setmana passada, no els ha fet cas a l’hora de buscar un local on dur a terme les seves accions.

Ara, aquests col·lectius volen crear un espai cooperatiu on desenvolupar activitats de caràcter cultural, polític, educatiu i social. Alhora denuncien que l’espai escollit és un bloc de pisos oblidat per part de la inmobiliaria Aliseda, una societat d’inversió propietat del Banc Santander i de Blackstone, un fons de capital privat també conegut com a “fons voltor”. Els implicats en l’ocupació defensen que les obres de l’edifici van començar abans de la crisi immobiliària i que estan aturades des d’aleshores. Per tant, es tracta d’un complex d’habitatges de luxe abandonats i sense acabar.

Val a dir que els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència però en cap cas van procedir al desallotjament. Amb tot, el nou Ateneu Popular ja ha començat a donar senyals de vida amb la primera Assemblea Oberta que es va fer ahir diumenge al migdia a Els Cirerers de Moià. Els actes continuen avui amb una xocolatada per esmorzar i fideuà per dinar per tots aquells que s’acostin a col·laborar. 

12 abril 2021

OnaMoianès

L'atur torna a baixar a la Catalunya Central després de tres mesos de puges

El territori interior tanca el març amb 319 aturats menys que el febrer però 5.121 més que el març del 20 carles blaya. manresa 07.04.2021 | 22:46

L'atur torna a baixar a la Catalunya Central després de tres mesos de puges

El nombre d'aturats registrats va tornar a caure al conjunt de la Catalunya central el mes de març després de tres mesos consecutius d'increments. El mes passat es va tancar amb un total de 33.188 aturats registrats, 319 menys que el mes anterior, el que suposa un descens del 0,95%. En el conjunt català, el descens del nombre de persones sense feina inscrites a les oficines de Treball va ser superior, de l'1,25%.

Al territori central, el nombre d'aturats havia anat augmentant des del passat mes de novembre, quan va tenir lloc l'últim descens fins a aquest març. En aquella ocasió va ser del 0,37%. Des d'aleshores, s'havien anat registrant increments, rellevant el mes de desembre (5,07%), i menors els dels mesos de gener (0,55%) i febrer (1,71%).

El descens del nombre d'aturats registrats ha tingut lloc, el mes de març, a totes les comarques de la Catalunya central, excepte a l'Anoia i al Solsonès, on s'han donat increments del 0,12% i el 0,83%, respectivament. A la resta, s'han registrat descensos. Destaca especialment el de la Cerdanya, de l'11,1%. Més en la línia de la mitjana nacional han estat els del Berguedà (-1,69%) i el Bages (-1,41%). Per sota d'aquests s'han situat els de l'Alt Urgell (-0,79%), el Baix Llobregat (-0,31%) i el Moianès (-0,29%).

L'atur d'un any a l'altre

En termes interanuals, la Catalunya central continua incrementant el seu atur a un ritme menor que el del conjunt català. Així, durant el mes de març el nombre de persones sense feina registrades a Treball va ser de 5.121 més que un any enrere, el 18,25%, en termes percentuals.

Al conjunt català, aquest increment interanual va ser del 21,26%, en tancar-se el mes de març amb 88.686 aturats registrats més que en el mateix mes del 2020, quan encara no es feien del tot visibles els estralls laborals de la pandèmia.Curiosament, el mes de març de l'any passat, quan es va donar els primers símptomes de l'impacte del coronavirus al mercat de treball, la Catalunya central va incrementar el seu nombre d'aturats relatius respecte de l'any anterior per sobre de la xifra catalana. Des d'aleshores, però, el ritme d'increment de l'atur en termes interanuals sempre ha estat més disparat al conjunt català que al territori central, segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.

La Cerdanya creix el 57,84%

Per comarques, destaca l'increment interanual encara molt notable de la Cerdanya, del 57,84%. També estan per sobre de la mitjana catalana els augments de l'Alt Urgell (34,09%), el Moianès (27,76%) i Solsonès (21,47%).

Per contra, les comarques amb un major índex d'industrialització, com són l'Anoia, el Bages i el Berguedà, han registrat, el març, increments respecte del mateix mes de l'any anterior per sota de la mitjana nacional: del 16,3%, el 17,26% i el 17,98%, respectivament.

7 abril 2021

Regió7

L’atur baixa en quatre municipis del Moianès

abril 7th, 2021 Dídac Garcia 

Sobretot a Moià, on hi ha 6 desocupats menys. A l’altre costat de la balança trobem Santa Maria d’Oló i Calders que sumen 4 i 3 aturats més respectivament.

Actualment a la comarca hi ha 695 persones sense feina, dues menys que el mes anterior. Tot i això, el març de 2020, coincidint amb l’inici de la pandèmia, hi havia 544 desocupats. Això suposa un increment de gairebé un 28% en un any.

Moià és, com dèiem, la població que més persones han trobat feina al març reduint la llista de l’atur amb un total de 6 persones. La capital compta a hores d’ara amb un total de 357 persones sense feina i un percentatge d’atur que supera el 9 i mig per cent. En aquest apartat també hi trobem Sant Quirze Safaja amb 4 desocupats menys i Granera amb 2. Tanca la llista Monistrol de Calders amb una persona menys a la llista de l’atur.

La part negativa la trobem a Santa Maria d’Oló on augmenta l’atur amb 4 persones. La segueix Calders amb 3, Collsuspina amb 2 i Castellcir i l’Estany amb una respectivament. Per la seva banda, Castellterçol es manté igual que el mes passat.

Finalment, la població que percentualment registra una taxa d’atur més alta és Granera, amb un 20%, seguida de Monistrol de Calders amb un 13%. En canvi, Oló és, amb diferència, la població amb l’atur registral més baix: només un 4%. 

7 abril 2021

OnaMoianès

Ocupen tres pisos de la Sareb a Monistrol de Calders

març 17th, 2021 Dídac Garcia

El Sindicat d’Habitatge del Moianès ocupa 3 pisos de la SAREB ubicats en un mateix bloc de Monistrol de Calders. De moment, els han lliurat a tres famílies necessitades tot i que l’objectiu és aconseguir un lloguer social.

L’organització, que va néixer fa pocs mesos per donar resposta als problemes per accedir a un habitatge, va comunicar-ho diumenge a través de les seves xarxes socials. Tot i això, l’ocupació dels tres immobles es va produir el passat divendres 12 de març.

Els pisos pertanyen a un mateix bloc de Monistrol de Calders que fins aleshores no estaven habitats. De fet, són propietat de la SAREB, també conegut popularment com a “banc dolent”. Aquesta entitat es va crear el 2012 per comprar el patrimoni de bancs i caixes que van fer fallida arran de la crisi immobiliària de 2008. D’aquesta manera, es calcula que van comprar 200.000 habitatges amb un valor patrimonial de gairebé 51.000 milions d’euros.

Per la seva banda, el Sindicat defensa que els bancs que van vendre aquests pisos van rebre ajudes públiques i que, en comptes de retornar el deute amb actius, van vendre les propietats a la mateixa SAREB. En el comunicat indiquen que l’oferta de lloguer al Moianès és “insuficient”, així com els preus de compra que són inaccessibles per molta gent. A més, també indiquen que la comarca “no compta amb habitatges públics ni existeix la possibilitat d’accedir a lloguer social”.

Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència el passat dilluns però no van actuar-hi. Des de l’organització ja han avisat que no tenen intenció de moure’s fins que les tres famílies que hi viuen des de divendres no obtinguin un lloguer social. 

17 març 2021

OnaMoianès

Gairebé 800.000 euros per fomentar l’ocupació al Moianès

març 10th, 2021 Dídac Garcia 

Un fons econòmic que ha de servir per contractar 45 persones i formar-ne professionalment 31 més durant el 2021.

Aquesta campanya la duen a terme dos grans organismes de la comarca com són el Consell Comarcal i el Consorci del Moianès. Per fer-la possible, aquestes institucions han sol·licitat diferents programes al Servei Públic d’Ocupació de la Generalitat com també s’han previst de fons econòmics propis.

Entre subvencions i recursos comarcals, es mirarà de contractar a 45 persones en atur o afectades per la covid. De fet, ja s’han formalitzat 18 contractes, 15 per part del Consell i el Consorci, i 3 per part d’empreses. En total ja s’hi han destinat gairebé 415.000 €.

​També s’han concedit ajudes al Consorci del Moianès per un import de poc més de 72.000 €. Aquestes estan adreçades a 31 persones que s’han apuntat a programes de formació i a les quals se’ls hi oferirà nous instruments per reincorporar-se al mercat laboral. 

10 març 2021

OnaMoianès

Societat L’atur baixa a la meitat dels pobles del Moianès però en general creix un 0,58%

març 3rd, 2021 Dídac Garcia

Dit d’una altra manera, la comarca té al febrer quatre desocupats més que al gener.

Tot i aquest petit increment, l’atur no ha deixat de pujar des de l’inici de la pandèmia. Actualment a la comarca hi ha 697 persones sense feina. Fa un any, el febrer de 2020, n’hi havia 529. Això suposa un increment de més del 31%.

Moià és, per segon mes consecutiu, la població que més desocupats suma a la llista de l’atur amb un total de 13 persones. La capital compta amb un total de 363 persones sense feina i un percentatge d’atur que supera el 10 i mig per cent. Fa un any, per exemple, n’eren 272. Altres poblacions que han incrementat aquesta xifra són Castellterçol i Granera amb un aturat més cadascun.

La part positiva és que a la meitat de pobles baixa a l’atur: Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló l’han reduït en 3 persones respectivament, Monistrol de Calders i Collsuspina 2 aturats menys i Calders una persona. Per la seva banda, Castellcir i l’Estany no varien les seves dades.

Finalment, la població que registra una taxa d’atur més alta és Granera, amb un 17,6%, seguida de Monistrol de Calders amb un 16,8%. En canvi, Oló és, amb diferència, la població amb l’atur registral més baix: només un 3,98%. 

3 març 2021

OnaMoianès