La mobilització veïnal evita el desnonament d’una mare amb tres fills a Moià

Una vintena de persones del moviment popular del Moianès han impedit el desallotjament, que s’ha ajornat fins al 10 de febrer



El moviment popular frena un nou intent de desnonament d’una família vulnerable a Moià / CUP Moià


Ariadna Gombau
Moià27 GEN 2026 11:55Actualitzada 27 GEN 2026 11:30

Una vintena de membres del moviment popular del Moianès s’han concentrat aquest matí al carrer Mossèn Pere Bertran número 2, a Moià, per impedir el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors. Els Mossos d’Esquadra han arribat a primera hora al domicili, on s’han trobat amb un grup de persones que feien resistència passiva per evitar l’expulsió de la família i, per aquest motiu, no han pogut executar el desallotjament. Es tracta del segon intent fallit de desnonament, que s'ha ajornat fins al pròxim 10 de febrer.


Fonts de la CUP Moià–Capgirem han explicat a aquest diari que els afectats són una mare amb tres fills menors, “alguns molt petits”, que han acudit reiteradament als Serveis Socials per demanar ajuda, ja que no troben cap alternativa residencial al municipi. Des del partit també han destacat que la dona està inscrita com a demandant d’habitatge de protecció oficial, però que encara no ha rebut cap resposta per part de les administracions.


L’habitatge on actualment viu la família és propietat del fons d’inversió Promontoria Coliseum Real Estate, un gran tenidor que, segons denuncien des de l'esquerra independentista, “opera amb una lògica clara: especular amb l’habitatge tot expulsant famílies vulnerables”. Després d’un primer intent de desallotjament, el partit va fer una crida per evitar-ne el segon, subratllant que “cal garantir el dret a l’habitatge, que actualment no s’està respectant”.


Aquest matí, amb l’arribada de la comitiva judicial, representants del moviment popular han exposat als Mossos d’Esquadra la situació dels afectats, així com l’agreujant de les baixes temperatures, per evitar que la dona i els tres menors passessin la nit al carrer. “Hem aconseguit ajornar el desnonament fins al 10 de febrer i ens han assegurat que tornaran amb l’ARRO”, han explicat. Davant d’aquesta situació, és molt probable que es torni a convocar una mobilització, ja que consideren que "el dret a l’habitatge ha de passar per sobre del dret a la propietat privada”.



Finalment, el grup polític ha volgut posar de manifest que a Catalunya “ens trobem en una situació d’emergència habitacional, amb un mercat molt tensionat” i que, en el cas de Moià, aquesta realitat s’agreuja per la “manca de lloguer i d’habitatge públic”. En aquest context, des de La Polseguera, l’Ateneu Popular del Moianès, s’està oferint suport a les persones més vulnerables, tenint en compte el col·lapse i la “falta de recursos humans” que pateixen els Serveis Socials. 

27 gener 2026

Regió7

'Judaisme no és sionisme': una veu jueva anticolonial arriba a Moià per denunciar el genocidi a Gaza

L'acte tindrà lloc el pròxim divendres 7 de novembre a l'Auditori Sant Josep
Dominique Salomon, militant activa en contra de l'ocupació a Palestina, oferirà una anàlisi de la situació actual




L'Auditori Sant Josep de Moià, on es farà la xerrada / Arxiu particular


Regió7
Moià04 NOV 2025 19:31


El col·lectiu Moianès amb Palestina juntament amb l’Associació Catalana de Jueus i Palestins JUNTS i l’Ateneu Popular La Polseguera, organitzen la presentació i conversa 'Judaisme No És Sionisme', que se celebrarà el pròxim divendres 7 de novembre, a les set de la tarda, a l’Auditori Sant Josep de Moià. La xerrada, presentada per David Masip, historiador i especialista en Orient Mitjà i membre del col·lectiu Moianès Amb Palestina, desplegarà l’anàlisi de la mà de Dominique Salomon, cofundadora de l’Associació JUNTS (2008), de família jueva, esdevinguda activista en defensa del poble palestí i denunciant de l'ocupació sionista.


Un dels objectius de l'acte és que els assistents entenguin la diferenciació entre judaisme i sionisme, ja que es tracta d'una qüestió "crucial per a resoldre el conflicte". Des de l'organització destaquen la reflexió del reconegut historiador jueu Ilan Pappé: "Tots els suposats intents de pau van ignorar el problema real. No van assenyalar el sionisme com el problema, sinó que van culpar-ne els palestins. La ideologia sionista no deixa espai perquè els palestins existeixin".

Salomon, una militant amb gran compromís

Dominique Salomon va néixer el 1945 a França en una família jueva. Molts dels seus familiars van morir assassinats a Auschwitz durant l’ocupació nazi. La seva mare i el seu germà van ser amagats per una camperola, i el seu pare va marxar per formar part de la Resistència francesa.


Aquesta memòria familiar ha marcat profundament el seu compromís polític i social. De jove va viatjar a Israel i va identificar el conflicte amb Palestina com un cas de racisme i colonialisme. En coherència amb la memòria de les persecucions que va patir la seva família, va decidit alçar la veu contra la política d’ocupació i neteja ètnica del poble palestí. Va participar en el Maig del 68 a París i va lluitar contra el franquisme. Des d’aleshores, ha mantingut una militància activa.

És cofundadora de l’Associació Junts (Catalana de Jueus i Palestins), creada el 2008 durant l’operació 'Plom Fos' a Gaza. Des d’aleshores, ha estat una veu activa en la denúncia de la complicitat europea amb Israel, la venda d’armes i la infiltració policial en moviments de solidaritat. Dominique Salomon, amb lucidesa i coratge, ens recorda que la democràcia europea també s’està jugant a Palestina.

Moianès Amb Palestina organitza aquesta conversa amb "l’ànim d’aprofundir en els orígens del sanguinari i actual context de Palestina, que ha provocat més de setanta mil víctimes comptabilitzades entre la població civil de Gaza, la completa devastació de la Franja, i el trencament de l’alto el foc en el marc de l’anomenat Pla de Pau recentment impulsat".

Així, amb un tractat on "ni s'aturen els atacs d'Israel al poble palestí ni es resol la situació d'ocupació il·legal sionista", cal "més que mai que des d'aquí continuem fent pressió i donant suport Internacionalista a Palestina". Per això, des de l'entitat destaquen la importància "d'escoltar aquells qui fa anys que militen per visibilitzar aquesta injustícia i que ens poden aclarir falsos mites que giren entorn d'aquest genocidi televisat, i que només busquen mitigar la solidaritat que brolla instantàniament en defensa d'un poble oprimit i massacrat".

4 novembre 2025

Regió7

Els impulsors de la consulta de Moià exigeixen el cens que els cal per avalar-la

La comissió promotora té unes 400 firmes de suport per tirar endavant el procés, però sense el llistat que espera de l’Ajuntament no sap quantes en necessitarà




Protesta per reclamar la consulta que es va fer fa uns dies davant l'Ajuntament de Moià / Arxiu | Oscar Bayona

Jordi Escudé
Moià09 JUL 2025 6:25


La comissió promotora de la consulta que es vol fer a Moià sobre la necessitat o no d’ampliar l’activitat de l’escorxador i construir una planta de biogàs al polígon del Prat com proposa el govern d’Ara Moià, reclama a l’Ajuntament que li proporcioni, sense més dilació, el cens de les persones que podran votar. El necessita per poder donar compliment a tot el procés, tenint en compte que la llei exigeix que com a mínim un 10% d’aquest cens avali prèviament la necessitat de celebrar la consulta.

Els seus impulsors ja han començat a recollir firmes per guanyar temps, tot i que no saben quantes els en caldran, la qual cosa «ens deixa en una situació d’indefensió», lamenten en un comunicat. Es queixen de la demora que s’arrossega en aquesta qüestió, després que ja fa més d’un mes que l’Ajuntament va emetre el decret d’admissió de la consulta. Va ser el 4 de juny, «i encara no ens ha facilitat el cens oficial de les persones cridades a votar». Apel·len a la responsabilitat de l’Ajuntament, a qui demanen «que actuï amb responsabilitat institucional, i faciliti el cens sense més traves infundades ni dilacions».


En el mateix comunicat, i davant de possibles dubtes sobre la manera de procedir en l’elaboració d’aquest cens, els promotors de la consulta citen una resposta que haurien obtingut per part de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, segons la qual «el cens l’ha d’elaborar l’Ajuntament en base als criteris definits per la sol·licitud presentada per la comissió promotora, atès que l’Ajuntament seria, en aquest cas, l’administració convocant i hauria d’assumir totes les tasques lligades a la consulta», incloent el cens, els espais de debat, o les meses de votació.

La campanya, en marxa

La Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries, fixa en 60 dies el termini per recollir aquestes firmes que han de servir d’aval. En aquest cas, s’acaba el 3 d’agost (l’endemà s’hauran de presentar a l’Ajuntament), i per això «no volem badar o se’ns tirarà el temps a sobre», apunta un dels promotors, Jaume Sesé, de manera que ja es recullen firmes.

Fa més de quinze dies que va començar la campanya, i de moment han signat «unes 400 persones», a l’Ateneu la Polseguera, a la parada que els promotors tenen al mercat dels diumenges a Moià, en alguns comerços, o a través de voluntaris que recullen firmes pel carrer. Calculen que en necessitaran entre 400 i 500, però «volem tirar llarg» perquè, en base al cens que hi acabi havent, s’hauran de validar una per una «i algunes segur que cauran», diu Sesé.

D’entrada, es va establir que votarien els majors de 16 anys i empadronats a Moià dins d’un radi de 2,7 quilòmetres des del centre de la parcel·la del polígon que es vol requalificar per poder dur a terme tota l’operació urbanística, la qual cosa deixa fora alguns veïns de la part nord de la urbanització de Montví. Tanmateix, el cens acabarà especificant qui tindrà dret o no a votar.

L'alcalde assegura que "la consulta es farà"

Per la seva banda l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), vol llençar un missatge tranquil·litzador als membres de la comissió promotora, i assegura que «la consulta se celebrarà. Tenim el compromís polític i públic de fer-la, i es farà».

Tanmateix, l’alcalde retreu als mateixos impulsors del procés «que hagin tirat pel dret» sense complir el pacte a què diu que van arribar en un principi de fer una consulta a la Comissió de Control sobre la manera de procedir. Sosté que no tenien clars alguns termes de qui i de com s’havia d’elaborar el cens, i que per això es va acordar de buscar l’assessorament conjunt de la comissió experta, que fa just unes hores hauria fet arribar una resposta que l'equip de govern encara no s’ha pogut analitzar.


Davant del temor expressat pels impulsors de la consulta pel fet que vagi transcorrent el límit de temps per presentar les firmes sense que es disposi del cens, Guiteras reitera que, en aquest cas, «els tempos no importen», i insisteix que hi haurà consulta.

9 juliol 2025

Regió7

Moià acull un Sant Jordi amb els autors locals i els estudiants com a protagonistes

Més enllà de la venda de roses i llibres, pels carrers de la vila hi ha repartits escriptors i il·lustradors locals
Com cada any, l'alumnat dels centres educatius del poble ha llegit poemes en veu alta

Moià acull un Sant Jordi amb els autors locals i els estudiants com a protagonistes / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià23 D’ABR. 2025 12:29Actualitzada 23 D’ABR. 2025 18:58


La diada de Sant Jordi és una data assenyalada pels catalans i en tots els municipis, per petits que siguin, es veuen roses i llibres pel carrer. A Moià des de primera hora del matí s'ha gaudit d'un ambient festiu i, sobretot, marcat per la presència d'autors locals, que s'han repartit per diferents punts de la vila, i d'estudiants, que han llegit poemes en veu alta a les places del poble.

Gràcies a la col·laboració entre la biblioteca i l'Agrupació de botiguers i comerciants de Moià (ABIC), enguany també s'ha potenciat el talent local amb la presència d'autors i il·lustradors del territori en diferents comerços des de 2/4 de 10 del matí fins a 2/4 de dues del migdia. Més concretament, Carles Palau-Ribes s'ha situat entre la Merceria i perfumeria Mari Carme i Cal Vives, Òrbites existencials, a l'Administració de loteries; Nona Arola, entre la Perruqueria Vall i la peixateria Nova; Agnès Prats, Helena Portella, Dani Vallejo i Sergi Valls, al forn de Cabrianes; Josep Fàbrega, a Moià Travel; Rosa Delgado, a Cal Truques; Juan Manuel Ramos, a Cal Maties; Cristina Rodrigo, a la llibreria La Ploma; Esteve Carbó Ponce, al bar El Casal; Gemma Cabanillas, a Cal Bou i Eduard Altarriba, a la Llibreria Grau.


A part de les ja tradicionals parades, també s'ha fet notar la presència dels alumnes de l'Escola Bressol Garrofins, de l'Escola Josep Orriols i Roca, de l'Escola Pia i de l'Institut Moianès, que han passat durant el matí per la plaça Francesc Sagrera, la plaça Sant Sebastià, el parc Municipal, la plaça Major i la plaça del CAP per llegir poemes en veu alta o, en el cas dels més menuts, ser espectadors de les lectures.


A part de les parades de les dues llibreries del poble i les floristeries, també s'han vist entitats com el CAU, l'Ateneu Popular La Polseguera, els Geganters de Moià o els Avets, entre altres.

A 2/4 de sis de la tarda, el parc Municipal acollirà l'actuació de la rondallaire Lídia Clua, que representarà l'espectacle Quina bèstia!: històries de dracs i altres bèsties de cua verda.
Cerca llibres i delícies per l'ocasió

També impulsada per l'ABIC, s'ha organitzat el Cerca llibres, una iniciativa pensada per fomentar la lectura. En total, s'han amagat 16 llibres repartits en els establiments col·laboradors, qui els trobi, se'ls pot quedar.

I deixant de banda els llibres i les roses, també s'han elaborat productes tradicionals per Sant Jordi. El pa de la Diada, de formatge, sobrassada i nous i la coca amb crema i gerds són algunes de les propostes dels forns de Moià.

23 abril 2025

Regió7

Moià acull dissabte una acció en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a Gaza

Moianès Amb Palestina i altres entitats convoquen la ciutadania a un acte obert a 2/4 de 12 a la plaça del CAP


L'acció de dissabte per Gaza es farà a la plaça del CAP de Moià / Arxiu | Ajuntament de Moià

Redacció
Moià 23 GEN 2025 18:23

El col·lectiu Moianès Amb Palestina, amb la col·laboració del Cercle Artístic del Moianès, l’Ateneu Popular La Polseguera i l’Ajuntament de Moià, organitza aquest dissabte, 25 de gener a Moià, Rèquiem per Gaza, una acció oberta i participativa en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a la Franja de Gaza.

L’acció se celebrarà a 2/4 de 12 del migdia a la plaça del CAP. Durant l’acte es confeccionaran mortalles que es distribuiran per la plaça, es llegirà un manifest elaborat pel mateix col·lectiu, es diran els noms de les desenes de víctimes del genocidi, i es recitarà i es cantarà el poema “If I Must Die” del poeta palestí Refaat Alareer, víctima del bombardeig del dia 27 de desembre del 2023 a la Franja de Gaza.

Moianès Amb Palestina organitza aquesta acció en memòria de les víctimes. La dedica als més de 50.000 palestins morts pels bombardejos sobre tota la població civil, entre ells 19.000 infants; i això s'estén "als morts de fam i de set, als morts de fred, als morts per malaltia i falta de cures", i també es fa "per la mort de tots els animals i mascotes, per la terra, els arbres i les plantes, i els conreus cremats", apunten fonts del col·lectiu en un comunicat. En la convocatòria, també es demana els assistents a portar roba vella, diaris vells, retalls de roba o llençol, i cartó.

Ja s'han fet altres accions

Moianès Amb Palestina és un col·lectiu de persones residents als diferents pobles del moianès, que s'han associat per fer front des d’aquí al setge d'Israel contra el poble palestí. La primera acció que ha dut a terme el col·lectiu ha estat presentar una moció de suport als Ajuntaments de la comarca, que busca sumar-se a altres iniciatives municipals per promoure la justícia i la pau a Palestina, "amb l'objectiu d'acabar amb l'apartheid, l’ocupació i neteja ètnica, així com garantir un futur de convivència en llibertat i igualtat per a tothom".

La segona activitat organitzada va ser la projecció del documental “Saber Sumud Palestina” el passat 13 de desembre. I la propera acció del col·lectiu, després de la d'aquest dissabte, serà la celebració d’un recital de poesia palestina, encara amb una data per determinar.

23 gener 2025

Regió7

L’Ateneu de Moià reclama solucions a «la manca d’equipaments» per a entitats

El col·lectiu considera que, malgrat els projectes anunciats de rehabilitació de Cal Comadran i les Faixes, no hi ha un pla de futur clar per donar cabuda a les associacions
Obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica Comadran, que l'ajuntament té en marxa com a futur equipament / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé
Moià 03 GEN 2025 6:25


L’Ateneu Polseguera de Moià, que agrupa diferents col·lectius de moviment popular, reclama a l’Ajuntament que defineixi quin és el futur dels equipaments per a les entitats, ja que considera que no hi ha un pla clar malgrat els projectes anunciats pel consistori (la rehabilitació de l’antiga fàbrica Cal Comadran, ja en marxa, i la de les Faixes, en procés administratiu). I que aquesta indefinició els aboca a una constant situació de provisionalitat que afecta les seves activitats.

Mitjançant un comunicat que han fet públic coincidint amb l’inici del nou any, la Polseguera exposa que aviat farà quatre anys (el 21 d’abril de 2021) «diferents col·lectius i persones agrupades en el Moviment Popular del Moianès vam decidir ocupar dues cases buides, propietat d’Aliseda Immobiliària». Una decisió, argumenten, que «sorgia de la necessitat material d’un espai on emmagatzemar material, fer reunions i generar sinergies entre entitats, poder fer un oci alternatiu i construir comunitat». En aquest sentit, reiteren que van optar per l’ocupació «per la negativa reiterada de l’Ajuntament de cedir-nos un espai municipal».


L’Ateneu exposa que des d’aquest local que s’han fet seu ha anat creixent en activitat mentre, en paral·lel, «continuàvem reivindicant un espai municipal que ens fos cedit per fer-ne una gestió popular i solucionar el problema de la manca d’equipaments que tenim a Moià». En aquest sentit, el col·lectiu explica que temps enrere van obrir «una taula de negociació a tres bandes» amb l’Ajuntament i la immobiliària: «en aquell moment reclamàvem La Masia, que podíem reformar gràcies a un preacord econòmic a què vam arribar amb la propietat, però se’ns va negar», i que, més endavant, «al pla d’usos que es va redactar se’ns cedia el que havia estat l’Ateneu La Pólvora», però que finalment tampoc no ha prosperat.

Davant d’aquest recorregut i de la situació actual, l’Ateneu Popular considera que, no només ells, sinó també altres entitats «estem patint una sèrie de greuges. Tenim un pla d’usos inacabat i insuficient que no resol totes les necessitats del teixit associatiu del poble i ho confia tot a un Comadran», en referència a la rehabilitació ja iniciada de l’antiga fàbrica com a centre d’equipaments, però del que diuen que «es pressuposa polivalent i apte per a tothom, malgrat que ja sabem d’algunes entitats que els han dit que no hi tindran cabuda, i les altres no sabem de quina manera hi seran acollides». I encara rebla que, «mentrestant, han començat les obres d’aquest nou equipament que es presenta com el paradís promès», en referència al Comadran, «amb el perjudici de les entitats que hi guardàvem material i la falta d’alternativa».

El comunicat conclou que «necessitem un nou espai de manera urgent», motiu pel qual insten «a totes les entitats a sumar-se a un nou projecte des d’on fer poble».

3 gener 2025

 Regió7

La Polseguera de Moià proposa que Aliseda inverteixi a la Masia per acollir l’Ateneu

Roger Junyent | @RogerJunyent
12·04·22 | 06:25

La Polseguera de Moià ha fet pública la seva proposta perquè es mantingui l’ateneu i que passa perquè Aliseda es faci càrrec de la rehabilitació de La Masia, un espai públic ara en desús perquè pugui convertir-se en un espai autogestionat per entitats i col·lectius de la comarca. Aquesta proposta, diu l’entitat, l’haurien d’acceptar l’ajuntament de Moià i també Aliseda que és la immobiliària propietària de l’espai on ara hi ha l’Ateneu La Polseguera, que va ser «alliberat» l’any passat. Es tracta d’un complex residencial que amb l’esclat de la bombolla immobiliària es va quedar a mig construir.


En la seva proposta, la Polseguera considera que al poble hi falten espais públics on desenvolupar l’activitat social, política i cultural de la comarca, i que la presència d’un complex residencial sense acabar és una mostra d ela «mala planificació d’èpoques passats» i també asseguren que la venda del complex amb la qual Aliseda «porta especulant més de 10 anys», diuen, els portaria un «benefici ingent en detriment del poble». Per això consideren que cal que la propietat «faci una reparació al poble damnificat». Per això demanen, també que un 20% de l’espai dels habitatges que es construiran siguin socials i públics i un 10% siguin pisos d’emergències per a dona. També, que el 50% dels llocs de treball per a les obres es reservin a persones de la comarca en situació de vulnerabilitat i atur. 

12 abril 2022

Regió7

L’Ateneu La Polseguera de Moià, a l’espera de sentència sobre el desallotjament

Després de dos ajornaments, el jutge tira endavant la vista oral per la via civil

Roger Junyent | @RogerJunyent
30·03·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:26

Concentració davant dels jutjats de membres de la Polseguera, en una imatge d'arxiu Roger Junyent


La vista oral pel desallotjament de l’Ateneu La Polseguera de Moià, es va celebrar, finalment, ahir al migdia als jutjats de Manresa. Ara, les parts estan a l’espera que es dicti sentència.


El judici, aquest per la via civil, ja havia estat ajornat, per errors processals, en dues ocasions, la primera el 25 de gener i la segona el passat 3 de març. Ahir, la defensa d’un dels acusats ho va tornar a demanar al·legant indefensió d’un dels acusats però finalment, el judici va tirar endavant.

A més, el judici es va celebrar malgrat que des dels col·lectius que formen part de La Polseguera exigeixen a la propietat de l’immoble, Aliseda, immobiliària del fons Blackstone i el Banc Santander, que abandoni la via judicial per continuar negociant. A diferència del que va passar ahir, el passat 17 de març, la propietat si que va demanar la suspensió durant un termini d’un mes del judici, en aquest cas per la via penal, contra 14 veïns de Moià que van ser identificats el 10 d’abril del 2021, quan van alliberar l’immoble.

En aquest cas, els veïns estan acusats d’un delicte lleu d’usurpació i continuen a l’expectativa de com acaba el procés judicial. Una portaveu del col·lectiu va explicar, ahir, a les portes dels jutjats, que malgrat que hi ha negociacions entre l’ateneu i la propietat, amb l’ajuntament com a mediador, des de la suspensió del judici penal no s’han tornat a reunir. La portaveu també va exigir «un mínim de coherència» als propietats de l’edifici perquè «no podem seure a la taula de negociacions i l’endemà seure al banc dels acusats davant seu». En aquest sentit, exigeixen la «desjudicialització total del conflicte per poder avançar i trobar-hi una solució». També va assegurar que «seguim fortes i organitzades» per «plantar cara a la repressió».

L’edifici on hi ha la Polseguera forma part d’un complex que estava destinat a habitatges de luxe però que va quedar abandonat quan estava mig construir amb l’esclat de la bombolla immobiliària, ara ja fa més d’una dècada. Actualment hi porten a terme activitats col·lectius com la Xarxa Popular d’Aliments, el Sindicat d’Habitatge, l’Assemblea Feminista i Arran Moianès. 

30 març 2022

Regió7

suspenen el judici contra 14 activistes de l'Ateneu La Polseguera

 18 març 2022

Regió7 paper

Jutgen 14 activistes del Moianès per l’ocupació de l’Ateneu la Polseguera

Se’ls acusa, per la via penal, per un delicte d’usurpació · La propietat demana la suspensió del judici previst per aquest dijous

Roger Junyent | @RogerJunyent
Moià | 16·03·22 | 18:24 | Actualitzat a les 11:06

Protesta davant dels jutjats, el passat gener contra el judici Roger Junyent


Un total de 14 activistes del Moianès han estat citats per aquest dijous als jutjats de Manresa per l’alliberament de l’espai de l’Ateneu La Polseguera de Moià. Se’ls jutjarà per la via penal per un delicte lleu d’usurpació.


Segons expliquen des del mateix Ateneu La Polseguera, l’acusació es deriva d'unes identificacions que els Mossos d’Esquadra van fer el 10 d’abril, dia que van alliberar l’espai on s’ha instal·lat l’ateneu i que aixopluga diversos moviments populars del Moianès.

En aquells moments encara hi havia vigent el confinament comarcal per contenir l’expansió de la Covid-19, i els Mossos d’Esquadra els van assegurar, diuen des de l’Ateneu La Polseguera, que les identificacions es feien per assegurar que ningú havia canviat de canviar de comarca.

La seva sorpresa va arribar fa unes setmanes, expliquen, quan els va arribar la citació per aquest dijous. Asseguren també que les identificacions es van fer de forma «arbitrària».

Aquest procés judicial, però, no és l’únic que hi ha obert per l’ocupació de l’espai on hi ha La Polseguera. L’altre procés judicial és per la via civil i tot i que inicialment el judici estava previst pel 25 de gener, el jutge va ajornar la vista i ara estan a l'espera que es fixi una nova data. L'espai de l'Ateneu són uns blocs propietat d’Aliseda, societat del Banc Santander i els fons Blackstone i que fa més d’una dècada van quedar a mig construir. Aquests espais, inicialment estaven destinats a habitatges de luxe.

L’Ateneu La Polseguera aglutina diferents moviments populars dels Moianès com la Xarxa Popular d’Aliments, l'Assemblea Feminista del Moianès i el Sindicat d’Habitatge del Moianès entre d’altres iniciatives populars de la comarca.
Negociacions amb la propietat

Tant de l'Ateneu La Polseguera com per part d'Aliseda, han confirmat que en aquests moments tenen oberta una negociació. En aquest sentit, per part d'Aliseda asseguren que han demanat que suspengui el judici previst per aquest dijous al migdia a Manresa, a l'espera de poder trobar una solució pactada entre les parts. Per la seva banda, per part de l'Ateneu demanen que es retiri l'acusació contra els processats. 

16 març 2022

 Regió7

Ajornen la vista pel desallotjament de l’Ateneu Popular del Moianès

La sessió estava prevista per aquest dimarts al migdia als jutjats de Manresa

Roger Junyent | @RogerJunyent
Manresa | 25·01·22 | 13:40 | Actualitzat a les 19:07


La pancarta que han desplegat els manifestants davant els jutjats de Manresa Roger Junyent


La vista sobre el desallotjament de l’Ateneu Popular del Moianès, la Polseguera, que s’havia de celebrar aquest migdia a Manresa ha quedat suspesa. Segons han explicat des del col·lectiu, el jutge ha estimat que s’ha produït vulneració al dret de defensa i per un error processal. L’error processal rau en el fet que la propietat de l’immoble havia demanat mesures cautelars, per les quals cal dipositar una fiança i el jutge no havia resolt sobre aquest aspecte. El segon fet és que en el procés s’hi ha personat la Xarxa Popular d’Aliments del Moianès, que segons el col·lectiu «depèn» d’aquesta infraestructura per desenvolupar la seva activitat, i se li ha vulnerat el dret a defensa. A més, des de la Polseguera també destaquen el suport que han rebut en aquest procés a través de les xarxes socials i en la concentració que s’ha fet aquest dilluns al migdia davant els jutjats de Manresa.

L’Ateneu Popular del Moianès La Polseguera es va instal·lar a l’immoble l’abril de l’any passat. Es tracta d’un complex destinat inicialment a residència de luxe, la construcció del qual va quedar aturada per la crisi immobiliària i que des de llavors han estat abandonats. L’immoble pertany a Aliseda, que és una immobiliària que gestiona actius del Banc Santander i el fons voltor Blackstone. A la concentració d'aquest dimarts, la Martina, membre de l'Ateneu i el Moviment Popular del Moianès, ha explicat que els col·lectius afectats s'han posat en contacte amb l'Agència de l'Habitatge del Moianès perquè aquesta pugui contactar amb la propietat dels immobles i amb l'objectiu d'establir una taula de negociació en la qual l'ajuntament de Moià faci de mediador entre les dues parts.

Per dissabte està previst que al complex s'hi facin diverses xerrades en les quals s'expliquin diferents experiències similars a les de la Polseguera i un vermut musical.

A l’espai de la Polseguera actualment hi ha diversos col·lectius del moviment popular del Moianès com la Xarxa Popular d’Aliments, l'Assemblea Feminista del Moianès i el Sindicat d’Habitatge del Moianès i altres iniciatives populars de la comarca. 

25 gener 2022

Regió7