Dominique Salomon, jueva i activista propalestina, a Moià: «L'extrema dreta admira els mètodes d'Israel i la seva forma de governar, no la defensa del poble jueu»

La francesa va oferir la xerrada 'Judaisme no és sionisme' a l'Auditori de Sant Josep de la capital moianesa, on es van reunir una vuitantena de persones

Xerrada 'Judaisme no és sionisme' a l'Auditori de Sant Josep de Moià / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià08 NOV 2025 6:25Actualitzada 09 NOV 2025 16:31

La xerrada 'Judaisme no és sionisme' a càrrec de Dominique Salomon, cofundadora de l’Associació JUNTS (2008), de família jueva, activista en defensa del poble palestí i denunciant de l'ocupació sionista, va reunir ahir una vuitantena de persones a l'Auditori de Sant Josep de Moià.


De bon principi, Salomon va destacar les diferències entre el sionisme i el judaisme, ja que "és fonamental entendre que una cosa no té res a veure amb l'altre". Per una banda, el judaisme respon a la religió dels jueus i neix com també ho van fer el cristianisme i l'islam en el seu moment. En canvi, el sionisme és "el fet que hi hagi un Estat únicament pels jueus" i va sorgir durant el segle XIX.


Pel que fa a l'antisemitisme, un concepte erroni perquè "realment les llengües semites són de tot Orient Mitjà", Salomon va explicar que va crear-se a Europa fruit de la lluita dels cristians contra els jueus. L'activista ho va viure de molt a prop, ja que pràcticament tota la família de la seva mare va morir a Auschwitz després de ser deportats de París.


Salomon va continuar amb l'explicació assegurant que a partir del segle XIX va néixer la idea que els jueus havien de tenir una terra per viure que finalment seria Palestina: "Van considerar que era una terra sense poble i no era cert, hi havia palestins". El poble jueu històricament ha estat perseguit i expulsat de diferents punts, la francesa ho va experimentar en primera persona i durant la xerrada va confessar haver-se preguntat "com pot ser que la gent no hagi fet res?", una qüestió que ara es planteja també amb la causa palestina.

Sobre la creació de l'Estat d'Israel, Salomon va destacar que es van massacrar pobles sencers i van ser expulsats al voltant de 800.000 palestins. "A França mai vam saber com s'havia instal·lat Israel", apuntava. Ara, un 20% dels ciutadans israelians són palestins que no gaudeixen dels mateixos drets que els jueus: "Com podem concebre una democràcia on el 20% de la població no té els mateixos drets?". "Cap poble val més que un altre i tothom té dret a viure", va sentenciar.

L'activista també va condemnar la passivitat d'Europa, que des que va començar el conflicte a Gaza el 7 d'octubre de 2023, no ha pres mesures contra Israel, a diferència del que va fer amb Rússia per la invasió a Ucraïna. "És important que la gent vegi que hi ha un lligam entre el que passa a Palestina i el que passa al món i a Occident", deia Salomon, que va fer èmfasi en l'avenç de l'extrema dreta arreu. "Ara mateix Palestina representa la lluita contra l'extrema dreta i contra la dominació dels pobles originaris", concloïa.


Fent referència al suport dels partits d'extrema dreta als israelians, la francesa va declarar que "el que admiren d'Israel són els seus mètodes i la seva forma de governar, no la defensa del poble jueu".

Per acabar, fent una reflexió sobre el possible desenllaç de la causa, Salomon va fer una crida a l’optimisme, tot acceptant que es tracta d’una situació dramàtica: «Hem de pensar que les coses han d’evolucionar, que les forces progressistes i revolucionàries avancen amb la nostra ajuda i que, de mica en mica, canviarà el panorama».
 

Una vida d'activisme

Dominique Salomon va néixer a França el 1945 en una família jueva. El seu pare venia de Polònia i va migrar a la Segona Guerra Mundial. El germà i la mare de la Dominique van ser amagats al sud de França durant el conflicte per una pagesa. Tot i que ells es van salvar, gran part de la família va ser deportada i traslladada al camp de concentració i d'exterminació d'Auschwitz-Birkenau, on van morir.

A mesura que Salomon es va fer gran, va començar el seu activisme. Va viatjar en dues ocasions a Israel, una primera amb la seva parella i, després, durant la guerra dels Sis Dies del 1967. Allà va començar a denunciar tot el que representava l'Estat israelià. També va viure el maig del 1968 a París i el franquisme, on va combatre amb el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Fugint de la persecució a Espanya, va marxar amb el seu marit a Suïssa fins a finals dels 70, quan van tornar a Catalunya.


Des d'aquest moment, Dominique ha continuat la seva trajectòria d'activisme polític.

8 novembre 2025

Regió7

«Posar ‘país no reconegut’ és un tipus de racisme que cancel·la la nostra identitat»

Filla i neta de palestins expulsats el 1948, va arribar a Catalunya el 2013 fugint de la guerra de Síria
Ara treballa per mantenir viva la memòria i la lluita del seu poble des del cor del Moianès



La palestina Nadia Jabr a Moià, poble on viu com a refugiada de Síria / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià07 NOV 2025 6:25Actualitzada 07 NOV 2025 9:19


Va néixer a Damasc el 1979 com a refugiada palestina. El seu pare i els seus avis van haver de fugir de Natzaret i, per això, Jabr va fer vida a Síria. El 2013, amb la creixent tensió fruit de la Guerra Civil, va decidir marxar del país i aterrar a Barcelona com a asilada. Des de fa uns anys viu a Moià, on forma part del moviment ‘Moianès amb Palestina’ amb l’objectiu de donar suport a la lluita. El seu desig és molt clar, «acabar amb el projecte sionista» i «aconseguir l’alliberament de Palestina».


Va néixer a Síria ja amb la condició de refugiada palestina.


Sí, el meu pare, amb dos anys, i els meus avis van ser expulsats el 1948 de Ma’alul, un poble al costat de Natzaret i que actualment és una base militar israeliana. D’allà van anar a Síria i, per això, jo vaig néixer a Damasc com a refugiada palestina.


A Damasc va viure-hi fins al 2013, quan va haver de fugir per la Guerra Civil siriana.

Allà vaig estudiar música per a ensenyar als més petits i literatura anglesa a la universitat. Després de formar-me, vaig fer de professora en els dos àmbits. L’any 2011 van començar les protestes pacífiques en contra del règim dictador d’Al-Assad, que el govern va confrontar amb tota mena de violències, i va esclatar la guerra. Durant el 2013 va ser quan vaig decidir marxar amb el qui era el meu marit llavors, també refugiat palestí.

Com va ser el procés de marxar?


Primer vam traslladar-nos a Beirut durant una setmana fins a viatjar a Istanbul. A Turquia ens hi vam passar quatre mesos i vam aconseguir el visat per venir a Espanya, primer a Madrid i després a Barcelona, on va néixer la meva filla Yasmina.

Canviar de país sovint implica adeus.

És clar, els meus pares i un germà es van quedar a Síria. Amb el temps, el germà va poder fugir i jo vaig aconseguir portar els meus pares a Catalunya a través d’una reagrupació familiar.

Com va gestionar el canvi cultural i el procés d’adaptació?

És un procés d’aprenentatge continu i que mai acaba. És difícil, però també té avantatges i és bonic. La meva filla ha nascut aquí i ho viu diferent, però jo vaig arribar amb la intenció d’aprendre moltes coses i veig com un privilegi viure dos mons, dues cultures tan diferents.

Va ser molt complicat rebre asil?

No és un tràmit fàcil, però l’any 2013 per als palestins que érem refugiats a Síria, vam tenir una mica més de facilitats perquè no ens vam haver de justificar gaire, només canviar novament de residència. Ara ja estic fent les gestions pertinents per obtenir la nacionalitat.

De Barcelona passa al Moianès, com és?

Vaig estar força anys vivint a la capital, però amb l’arribada de la pandèmia ens vam mudar a Castellterçol, on vivien els meus pares, perquè no estiguessin sols. Després ja vam agafar un pis a Moià.

Actualment, a què es dedica?

Ara mateix, estic becada al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona. Abans d’això he treballat ensenyant àrab, en empreses de transcripció i traducció i al departament comercial d’una empresa.


Si li ho demanen, d’on és, vostè?

A Síria sempre deia que de Palestina, però quan vam marxar, vaig començar a sentir una identitat composta per dos llocs diferents. Per això, si em demanes ara, soc palestina de Síria. De totes maneres, al meu NIE surt ‘país no reconegut’ i això és un tipus de racisme molt fort que cancel·la la nostra identitat.

Parlem del genocidi a Gaza.

Avui dia, totes les poblacions lliures del món que poden tenir una mirada allunyada del racisme, han de posicionar-se en contra del que està passant. En els darrers dos anys, molta gent s’ha educat i informat en relació amb la situació de Gaza.


Què està passant?

Tot això és un projecte colonial que vol fer una neteja ètnica i no des de fa 2 anys, sinó des del 1948. Des de llavors, han expulsat i matat palestins, alguns també els han obligat a quedar-se i adoptar el passaport israelià. Israel ha trencat la comunitat i s’ha de lluitar. Afortunadament, molta gent se sent involucrada amb la causa.

La societat ha tardat massa a prendre consciència i posicionar-se?

Una part sí, però no tota. Molta gent s’ha acostumat a veure la qüestió palestina únicament a través de la seva perspectiva humanitària, però té diverses dimensions, incloent-hi la política. És una lluita d’alliberament contra el colonialisme i un sistema d’apartheid. El projecte sionista és un instrument de l’imperialisme a la regió.

La mobilització ciutadana és vital.

Molt, sobretot per trencar el discurs israelià. És important que no es consideri inútil la lluita, s’ha de ser solidari i moure’s.

Amb els anys serà possible reparar tot el dolor que s’està causant?

El primer pas per a reparar els danys és acabar amb el projecte sionista i fer un boicot total a Israel, no només d’armament, ha de ser en tots els àmbits.

Què li sembla l’alto el foc que va entrar en vigor el 10 d’octubre?

Una ximpleria i una falsedat, els culpables de tot això haurien d’estar entre reixes. La pau només és vàlida quan va acompanyada de justícia i recuperació. Normalment, els poderosos són qui més parlen de la pau, molt més que els qui pateixen. No hi ha pau sense justícia.

Quan es parla del conflicte, hi ha gent que de seguida afirma que ‘són dos pobles que lluiten per una mateixa terra’.

No són ni dos pobles ni dues religions lluitant per una mateixa terra, és una ocupació davant de la resistència de la població nativa.

Hi ha solució?

Un únic estat democràtic i laic a Palestina, el desmantellament del projecte racista sionista de colonització, la instauració del dret de retorn dels refugiats expulsats el 1948, la nacionalització dels béns econòmics i la redistribució de la riquesa per evitar que cap sistema capitalista únic controli els recursos.

Com a palestina, què és el que més mal li fa?

El silenci absolut i la passivitat agressiva. Et trobes gent que fa com si no anés amb ell perquè el conflicte queda lluny i això m’indigna, em fa ràbia.

De quina forma reivindica la llibertat de Palestina?

A Moià vam crear el moviment ‘Moianès amb Palestina’. Ja hem fet coses i en tenim altres de pensades per arribar cada vegada a més gent.

Per acabar, quin desig demanaria?

Acabar amb el projecte sionista a través d’un bloc mundial que aconsegueixi l’alliberament de Palestina.

7 novembre 2025

Regió7

'Judaisme no és sionisme': una veu jueva anticolonial arriba a Moià per denunciar el genocidi a Gaza

L'acte tindrà lloc el pròxim divendres 7 de novembre a l'Auditori Sant Josep
Dominique Salomon, militant activa en contra de l'ocupació a Palestina, oferirà una anàlisi de la situació actual




L'Auditori Sant Josep de Moià, on es farà la xerrada / Arxiu particular


Regió7
Moià04 NOV 2025 19:31


El col·lectiu Moianès amb Palestina juntament amb l’Associació Catalana de Jueus i Palestins JUNTS i l’Ateneu Popular La Polseguera, organitzen la presentació i conversa 'Judaisme No És Sionisme', que se celebrarà el pròxim divendres 7 de novembre, a les set de la tarda, a l’Auditori Sant Josep de Moià. La xerrada, presentada per David Masip, historiador i especialista en Orient Mitjà i membre del col·lectiu Moianès Amb Palestina, desplegarà l’anàlisi de la mà de Dominique Salomon, cofundadora de l’Associació JUNTS (2008), de família jueva, esdevinguda activista en defensa del poble palestí i denunciant de l'ocupació sionista.


Un dels objectius de l'acte és que els assistents entenguin la diferenciació entre judaisme i sionisme, ja que es tracta d'una qüestió "crucial per a resoldre el conflicte". Des de l'organització destaquen la reflexió del reconegut historiador jueu Ilan Pappé: "Tots els suposats intents de pau van ignorar el problema real. No van assenyalar el sionisme com el problema, sinó que van culpar-ne els palestins. La ideologia sionista no deixa espai perquè els palestins existeixin".

Salomon, una militant amb gran compromís

Dominique Salomon va néixer el 1945 a França en una família jueva. Molts dels seus familiars van morir assassinats a Auschwitz durant l’ocupació nazi. La seva mare i el seu germà van ser amagats per una camperola, i el seu pare va marxar per formar part de la Resistència francesa.


Aquesta memòria familiar ha marcat profundament el seu compromís polític i social. De jove va viatjar a Israel i va identificar el conflicte amb Palestina com un cas de racisme i colonialisme. En coherència amb la memòria de les persecucions que va patir la seva família, va decidit alçar la veu contra la política d’ocupació i neteja ètnica del poble palestí. Va participar en el Maig del 68 a París i va lluitar contra el franquisme. Des d’aleshores, ha mantingut una militància activa.

És cofundadora de l’Associació Junts (Catalana de Jueus i Palestins), creada el 2008 durant l’operació 'Plom Fos' a Gaza. Des d’aleshores, ha estat una veu activa en la denúncia de la complicitat europea amb Israel, la venda d’armes i la infiltració policial en moviments de solidaritat. Dominique Salomon, amb lucidesa i coratge, ens recorda que la democràcia europea també s’està jugant a Palestina.

Moianès Amb Palestina organitza aquesta conversa amb "l’ànim d’aprofundir en els orígens del sanguinari i actual context de Palestina, que ha provocat més de setanta mil víctimes comptabilitzades entre la població civil de Gaza, la completa devastació de la Franja, i el trencament de l’alto el foc en el marc de l’anomenat Pla de Pau recentment impulsat".

Així, amb un tractat on "ni s'aturen els atacs d'Israel al poble palestí ni es resol la situació d'ocupació il·legal sionista", cal "més que mai que des d'aquí continuem fent pressió i donant suport Internacionalista a Palestina". Per això, des de l'entitat destaquen la importància "d'escoltar aquells qui fa anys que militen per visibilitzar aquesta injustícia i que ens poden aclarir falsos mites que giren entorn d'aquest genocidi televisat, i que només busquen mitigar la solidaritat que brolla instantàniament en defensa d'un poble oprimit i massacrat".

4 novembre 2025

Regió7

Moià acull dissabte una acció en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a Gaza

Moianès Amb Palestina i altres entitats convoquen la ciutadania a un acte obert a 2/4 de 12 a la plaça del CAP


L'acció de dissabte per Gaza es farà a la plaça del CAP de Moià / Arxiu | Ajuntament de Moià

Redacció
Moià 23 GEN 2025 18:23

El col·lectiu Moianès Amb Palestina, amb la col·laboració del Cercle Artístic del Moianès, l’Ateneu Popular La Polseguera i l’Ajuntament de Moià, organitza aquest dissabte, 25 de gener a Moià, Rèquiem per Gaza, una acció oberta i participativa en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a la Franja de Gaza.

L’acció se celebrarà a 2/4 de 12 del migdia a la plaça del CAP. Durant l’acte es confeccionaran mortalles que es distribuiran per la plaça, es llegirà un manifest elaborat pel mateix col·lectiu, es diran els noms de les desenes de víctimes del genocidi, i es recitarà i es cantarà el poema “If I Must Die” del poeta palestí Refaat Alareer, víctima del bombardeig del dia 27 de desembre del 2023 a la Franja de Gaza.

Moianès Amb Palestina organitza aquesta acció en memòria de les víctimes. La dedica als més de 50.000 palestins morts pels bombardejos sobre tota la població civil, entre ells 19.000 infants; i això s'estén "als morts de fam i de set, als morts de fred, als morts per malaltia i falta de cures", i també es fa "per la mort de tots els animals i mascotes, per la terra, els arbres i les plantes, i els conreus cremats", apunten fonts del col·lectiu en un comunicat. En la convocatòria, també es demana els assistents a portar roba vella, diaris vells, retalls de roba o llençol, i cartó.

Ja s'han fet altres accions

Moianès Amb Palestina és un col·lectiu de persones residents als diferents pobles del moianès, que s'han associat per fer front des d’aquí al setge d'Israel contra el poble palestí. La primera acció que ha dut a terme el col·lectiu ha estat presentar una moció de suport als Ajuntaments de la comarca, que busca sumar-se a altres iniciatives municipals per promoure la justícia i la pau a Palestina, "amb l'objectiu d'acabar amb l'apartheid, l’ocupació i neteja ètnica, així com garantir un futur de convivència en llibertat i igualtat per a tothom".

La segona activitat organitzada va ser la projecció del documental “Saber Sumud Palestina” el passat 13 de desembre. I la propera acció del col·lectiu, després de la d'aquest dissabte, serà la celebració d’un recital de poesia palestina, encara amb una data per determinar.

23 gener 2025

Regió7