La francesa va oferir la xerrada 'Judaisme no és sionisme' a l'Auditori de Sant Josep de la capital moianesa, on es van reunir una vuitantena de persones
Xerrada 'Judaisme no és sionisme' a l'Auditori de Sant Josep de Moià / Ariadna Gombau
Ariadna Gombau
Moià08 NOV 2025 6:25Actualitzada 09 NOV 2025 16:31
La xerrada 'Judaisme no és sionisme' a càrrec de Dominique Salomon, cofundadora de l’Associació JUNTS (2008), de família jueva, activista en defensa del poble palestí i denunciant de l'ocupació sionista, va reunir ahir una vuitantena de persones a l'Auditori de Sant Josep de Moià.
De bon principi, Salomon va destacar les diferències entre el sionisme i el judaisme, ja que "és fonamental entendre que una cosa no té res a veure amb l'altre". Per una banda, el judaisme respon a la religió dels jueus i neix com també ho van fer el cristianisme i l'islam en el seu moment. En canvi, el sionisme és "el fet que hi hagi un Estat únicament pels jueus" i va sorgir durant el segle XIX.
Pel que fa a l'antisemitisme, un concepte erroni perquè "realment les llengües semites són de tot Orient Mitjà", Salomon va explicar que va crear-se a Europa fruit de la lluita dels cristians contra els jueus. L'activista ho va viure de molt a prop, ja que pràcticament tota la família de la seva mare va morir a Auschwitz després de ser deportats de París.
Salomon va continuar amb l'explicació assegurant que a partir del segle XIX va néixer la idea que els jueus havien de tenir una terra per viure que finalment seria Palestina: "Van considerar que era una terra sense poble i no era cert, hi havia palestins". El poble jueu històricament ha estat perseguit i expulsat de diferents punts, la francesa ho va experimentar en primera persona i durant la xerrada va confessar haver-se preguntat "com pot ser que la gent no hagi fet res?", una qüestió que ara es planteja també amb la causa palestina.
Sobre la creació de l'Estat d'Israel, Salomon va destacar que es van massacrar pobles sencers i van ser expulsats al voltant de 800.000 palestins. "A França mai vam saber com s'havia instal·lat Israel", apuntava. Ara, un 20% dels ciutadans israelians són palestins que no gaudeixen dels mateixos drets que els jueus: "Com podem concebre una democràcia on el 20% de la població no té els mateixos drets?". "Cap poble val més que un altre i tothom té dret a viure", va sentenciar.
L'activista també va condemnar la passivitat d'Europa, que des que va començar el conflicte a Gaza el 7 d'octubre de 2023, no ha pres mesures contra Israel, a diferència del que va fer amb Rússia per la invasió a Ucraïna. "És important que la gent vegi que hi ha un lligam entre el que passa a Palestina i el que passa al món i a Occident", deia Salomon, que va fer èmfasi en l'avenç de l'extrema dreta arreu. "Ara mateix Palestina representa la lluita contra l'extrema dreta i contra la dominació dels pobles originaris", concloïa.
Fent referència al suport dels partits d'extrema dreta als israelians, la francesa va declarar que "el que admiren d'Israel són els seus mètodes i la seva forma de governar, no la defensa del poble jueu".
Per acabar, fent una reflexió sobre el possible desenllaç de la causa, Salomon va fer una crida a l’optimisme, tot acceptant que es tracta d’una situació dramàtica: «Hem de pensar que les coses han d’evolucionar, que les forces progressistes i revolucionàries avancen amb la nostra ajuda i que, de mica en mica, canviarà el panorama».
Una vida d'activisme
Dominique Salomon va néixer a França el 1945 en una família jueva. El seu pare venia de Polònia i va migrar a la Segona Guerra Mundial. El germà i la mare de la Dominique van ser amagats al sud de França durant el conflicte per una pagesa. Tot i que ells es van salvar, gran part de la família va ser deportada i traslladada al camp de concentració i d'exterminació d'Auschwitz-Birkenau, on van morir.
A mesura que Salomon es va fer gran, va començar el seu activisme. Va viatjar en dues ocasions a Israel, una primera amb la seva parella i, després, durant la guerra dels Sis Dies del 1967. Allà va començar a denunciar tot el que representava l'Estat israelià. També va viure el maig del 1968 a París i el franquisme, on va combatre amb el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Fugint de la persecució a Espanya, va marxar amb el seu marit a Suïssa fins a finals dels 70, quan van tornar a Catalunya.
Des d'aquest moment, Dominique ha continuat la seva trajectòria d'activisme polític.
8 novembre 2025