La mobilització veïnal evita el desnonament d’una mare amb tres fills a Moià

Una vintena de persones del moviment popular del Moianès han impedit el desallotjament, que s’ha ajornat fins al 10 de febrer



El moviment popular frena un nou intent de desnonament d’una família vulnerable a Moià / CUP Moià


Ariadna Gombau
Moià27 GEN 2026 11:55Actualitzada 27 GEN 2026 11:30

Una vintena de membres del moviment popular del Moianès s’han concentrat aquest matí al carrer Mossèn Pere Bertran número 2, a Moià, per impedir el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors. Els Mossos d’Esquadra han arribat a primera hora al domicili, on s’han trobat amb un grup de persones que feien resistència passiva per evitar l’expulsió de la família i, per aquest motiu, no han pogut executar el desallotjament. Es tracta del segon intent fallit de desnonament, que s'ha ajornat fins al pròxim 10 de febrer.


Fonts de la CUP Moià–Capgirem han explicat a aquest diari que els afectats són una mare amb tres fills menors, “alguns molt petits”, que han acudit reiteradament als Serveis Socials per demanar ajuda, ja que no troben cap alternativa residencial al municipi. Des del partit també han destacat que la dona està inscrita com a demandant d’habitatge de protecció oficial, però que encara no ha rebut cap resposta per part de les administracions.


L’habitatge on actualment viu la família és propietat del fons d’inversió Promontoria Coliseum Real Estate, un gran tenidor que, segons denuncien des de l'esquerra independentista, “opera amb una lògica clara: especular amb l’habitatge tot expulsant famílies vulnerables”. Després d’un primer intent de desallotjament, el partit va fer una crida per evitar-ne el segon, subratllant que “cal garantir el dret a l’habitatge, que actualment no s’està respectant”.


Aquest matí, amb l’arribada de la comitiva judicial, representants del moviment popular han exposat als Mossos d’Esquadra la situació dels afectats, així com l’agreujant de les baixes temperatures, per evitar que la dona i els tres menors passessin la nit al carrer. “Hem aconseguit ajornar el desnonament fins al 10 de febrer i ens han assegurat que tornaran amb l’ARRO”, han explicat. Davant d’aquesta situació, és molt probable que es torni a convocar una mobilització, ja que consideren que "el dret a l’habitatge ha de passar per sobre del dret a la propietat privada”.



Finalment, el grup polític ha volgut posar de manifest que a Catalunya “ens trobem en una situació d’emergència habitacional, amb un mercat molt tensionat” i que, en el cas de Moià, aquesta realitat s’agreuja per la “manca de lloguer i d’habitatge públic”. En aquest context, des de La Polseguera, l’Ateneu Popular del Moianès, s’està oferint suport a les persones més vulnerables, tenint en compte el col·lapse i la “falta de recursos humans” que pateixen els Serveis Socials. 

27 gener 2026

Regió7

Moià dissenya un pla d’acció per incrementar l’habitatge assequible d’aquí al 2025

Entre altres propostes es contempla reformar i destinar a pisos socials l’antiga caserna i els blocs municipals del carrer de Miquel Martí i Pol


L’Ajuntament adequarà els pisos de l’antiga caserna per a lloguer assequible ARXIU | OSCAR BAYONA

Jordi Escudé
Moià | 15·11·22 | 06:30

Reformar els pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil o els de titularitat pública que hi ha en uns blocs del carrer Miquel Martí i Pol, i destinar-los a vivenda social. Són algunes de les mesures que planteja el Programa d’Actuació Municipal que acaba d’aprovar l’Ajuntament de Moià per anar desenvolupant d’aquí al 2025 i mirar d’ampliar el parc d’habitatge assequible. «N’hi ha molta necessitat», apunta la regidora de Serveis Socials, Laia Bonells, tenint en compte que els preus dels pisos són «cada cop més desorbitats».

El pla que s’ha dissenyat inclou diverses propostes formulades per una consultoria externa que s’ha impulsat en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a partir d’un anàlisi de la situació actual, i que detecta una manca d’oferta de pisos accessibles per a famílies vulnerables. Des de l’Ajuntament ja fa temps que es fa un seguiment d’aquestes persones i se’ls atén, explica Bonells, i amb el nou pla s’hi vol incidir encara més, reforçant mesures i ampliant alguns ajuts com per exemple amb exempcions en el pagament de l’IBI.

Aquesta és una de les línies principals que es contemplen, però en paral·lel també es vol treballar amb una mobilització dels béns immobles, tant públics com privats.

Pel que fa als recursos propis de què disposa l’Ajuntament, es vol donar sortida als pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. N’hi ha una quinzena, que s’hauran de condicionar, i un cop arreglats es posaran a disposició dels ciutadans a preus de lloguer assequibles, si bé l’Ajuntament encara no ha decidit exactament la fórmula, que podria incloure la possibilitat que siguin habitatges de protecció oficial. De moment, per poder tirar endavant la proposta, que implica la reforma prèvia dels habitatges, l’Ajuntament ha iniciat converses amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i també amb cooperatives d’habitatge social perquè se’n facin càrrec. Tampoc no es descarta la possibilitat que acabin sent més de 15 habitatges si es fa algun tipus de redistribució.

A banda de l’antiga caserna, l’Ajuntament també preveu anar rehabilitant els pisos de titularitat municipal que té al carrer de Miquel Martí i Pol. N’hi ha una quinzena més, i si bé la majoria encara estan ocupats per famílies amb contractes de lloguer antics, actualment n’hi ha cinc de buits on aquest mateix any es preveu iniciar les obres de reforma, explica Bonells. A mesura que la resta es vagin buidant, també s’aniran condicionant i es posaran a disposició dels ciutadans amb una fórmula que també està per definir. Una possibilitat, diu Bonells, passaria per un contracte de cessió al Consell Comarcal del Moianès perquè els posi a la seva borsa d’habitatge, o bé ofertar-los a través de l’oficina municipal.

El programa també vol incidir en els propietaris que tinguin pisos buits i incentivar-los perquè també els mobilitzin. Abans, l’Ajuntament vol fer una actualització exhaustiva del cens d’habitatges buits que hi ha al municipi (vegeu més informació al desglossat), i un cop els tingui identificats, vol motivar als propietaris perquè els incloguin a la borsa de l’Oficina Local d’Habitatge per al lloguer de famílies amb pocs recursos. A canvi, les properes ordenances ja preveuran bonificacions per als propietaris que s’hi adhereixin.

Bonells destaca la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible perquè, entre altres coses, la renta per càpita a Moià està per sota de la mitjana catalana «i en canvi, els preus dels pisos no es diferencien gaire de nuclis propers a Barcelona».
 

Moià té un 15 % de pisos buits segons l’últim cens
Segons el darrer estudi que va realitzar fa uns mesos el Consell Comarcal del Moianès per a tota la comarca, Moià tindria al voltant d’un 15% d’habitatges buits. L’Ajuntament vol fer ara un nou cens, que actualitzi aquestes dades, mitjançant un estudi acurat que permeti determinar exactament el nombre de pisos buits que hi ha. Igualment vol fer un anàlisi del sòl disponible que hi ha al municipi, i un seguiment més acurat de les famílies amb situació de vulnerabilitat. Per això «ens calen recursos humans», diu Bonells, i anuncia la contractació de personal per fer-ho. 

15 novembre 2022

Regió7

Moià farà sessions de suport psicològic per a cuidadors no professionals

novembre 17th, 2020 Dídac Garcia

L’Ajuntament de Moià i la Diputació de Barcelona han organitzat 10 sessions de suport psicològic adreçades a persones cuidadores no professionals.

L’inici de les trobades serà el proper dijous 19 de novembre de 10 del matí a 2/4 de 12 del migdia. Les jornades comptaran amb l’ajuda d’un psicòleg que guiarà les sessions. Val a dir, però, que no és un curs de formació. Es tracta d’un espai de relació, d’intercanvi d’experiències i d’ajuda mútua entre persones no professionals que es fan càrrec de gent gran o dependent.

De fet, la pandèmia ha accentuat els problemes psicològics que comporta aquesta feina no remunerada. Per aquesta raó, l’equip de govern ha anunciat el Grup de Suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM). Els objectius del grup, i també de les sessions, són evitar la càrrega emocional i física de la cura, conèixer altres persones cuidadores i el seu testimoni, evitar la soledat i disminuir l’estrès. Això sí, les persones que hi participen han de comprometre’s a voler compartir la seva experiència de cuidadora amb les altres persones que es troben en la mateixa situació així com també assistir a totes les sessions.

Les trobades es faran a la segona planta de l’edifici de la Biblioteca Municipal, al costat de Serveis Socials. Els grups seran reduïts i amb l’obligatorietat de portar mascareta, mantenir la distància i utilitzar gel hidroalcohòlic. Les persones interessades poden inscriure’s trucant a Serveis Socials de Moià al telèfon 93 830 00 00.

17 novembre 2020

OnaMoianès

Creu Roja del Moianès atén gairebé el doble d'usuaris ara que abans de la pandèmia

Actualment l'entitat dona servei a 56 unitats familiars d'arreu de la comarca, que bàsicament requereixen aliments i productes de neteja jordi escudé vila 27.05.2020 | 23:35


Una voluntària de Creu Roja del Moianès fent el repartiment d'aliments i productes de neteja a domicili creu roja moianès

La crisi social i econòmica que s'ha generat amb la pandèmia de la Covid-19 ha disparat la demanda d'ajuda a entitats com Creu Roja, que en el cas del Moianès pràcticament ha doblat el nombre d'usuaris des que es va decretar l'estat d'alarma ara fa dos mesos i mig. Cada cop hi ha més famílies amb pocs recursos que Serveis Socials deriva cap a l'entitat, que en ple confinament ha hagut de reorganitzar les taques del voluntariat per respondre la demanda creixent, ara bàsicament d'aliments i productes d'higiene per bé que Creu Roja fa una atenció més àmplia. En paral·lel, està creixent la solidaritat de particulars i empreses, amb més donatius.

«Quan va començar la pandèmia teníem una quarantena de famílies usuàries, i actualment estem atenent 56 unitats familiars, tant gent sola com famílies de fins a 6 o 7 membres», explica la presidenta de Creu Roja del Moianès, Agnès Salvador, i això vol dir 110 usuaris, quan abans de la pandèmia «n'ateníem 60 o 70». A més, en aquests moments l'entitat té 21 sol·licituds derivades de Serveis Socials de persones que encara no en són usuàries però que estan a punt, i 10 més de persones que volen saber com poden rebre l'ajut, «i que hem adreçat a Serveis Socials» perquè iniciïn el procés abans de poder-les atendre des de Creu Roja.

Tot plegat «ens ha fet augmentar la feina el mil per cent», fins al punt que aquest és un dels moments de més feina de l'entitat en tota la seva història. En gairebé 110 anys (l'entitat es va crear a la comarca el 1913) «segurament hi ha hagut moltes altres situacions extremes, però recentment no. Jo en fa 15 que soc voluntària i 5 que presideixo l'entitat, i no recordo una situació semblant, ni tan sols la crisi del 2008». Diu que aquella crisi també va afectar molt el Moianès, però potser no es va notar tant com en altres llocs: «Érem més pocs habitants, i hi havia més dedicació que ara a l'agricultura i la ramaderia, i potser aquests sectors no van resultar tan afectats com altres». En canvi, la sensació és que ara «l'afectació ha estat més general i agreujada».


Un perfil «molt divers»

Això també es veu reflectit en un canvi del tipus d'usuari respecte d'altres crisis «perquè ara el moment és delicat a molts nivells». Entre les unitats familiars que actualment atén Creu Roja al Moianès «hi ha molta part de gent més jove, d'entre 30 i 50 anys, que en principi hauria d'estar treballant i disposar d'un sou suficient per no requerir dels nostres serveis, però s'han quedat a l'atur o s'han vist afectats per un ERTO», diu Salvador. Explica que bona part d'aquesta gent fins ara no havia hagut de recórrer a l'ajuda de Creu Roja.

Quant a l'edat, de les 56 unitats familiars, n'hi ha una vintena que es poden considerar gent gran i la resta són famílies amb nens. Diu que ha augmentat molt la demanda de famílies senceres, «en què fins ara potser un dels dos progenitors encara treballava».


Amb l'empenta del voluntariat

Creu Roja del Moianès cobreix els deu municipis que formen la comarca, però on hi ha més usuaris és a Moià, Calders, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló. A banda dels Serveis Socials de cada municipi, es fa un treball en xarxa amb el Consell Comarcal i també la Creu Roja entre territoris, amb qui sovint es comparteixen recursos. Tanmateix un dels principals motors de l'entitat són els voluntaris. Actualment n'hi ha una quarantena de donats d'alta, tot i que ara només n'hi ha mitja dotzena d'actius al carrer, tenint en compte que alguns són població de risc.

Aquests voluntaris s'encarreguen d'atendre els usuaris i repartir-los els lots de menjar i higiene, i en alguns casos també de medicaments, especialment per a usuaris que viuen aïllats, i que es confeccionen segons el perfil i les necessitats de cadascun. Les entregues solen ser cada quinze dies, sempre en funció de les necessitats de cadascú, segons serveis socials «i també segons les informacions que recollim nosaltres del nostre propi seguiment que també fem dels usuaris» amb trucades setmanals. A més, aquests dies «no entrem als domicilis, i fem les entregues amb mascareta i guants», diu Salvador.


Creix la solidaritat

La presidenta de Creu Roja del Moianès diu que aquests dies «estem rebent bastant producte de la Plataforma Logística de Creu Roja a Catalunya», que reparteix pel territori, i també d'empreses de la comarca i d'alguns particulars «que estan fent bastantes donacions». Assegura que han augmentat. La majoria són en espècies, però també n'hi ha d'econòmiques, que igualment se centralitzen i després es reparteixen pel territori.

Pel que fa al nombre de socis, l'entitat en té cap a mig miler (més que mai), i si bé no s'han incrementat durant la pandèmia, n'hi que han augmentat la seva quota.

27 maig 2020

Regió7

Manresa rebrà els anys 2018 i 2019 3,8 milions d'euros per a serveis socials

El conseller El Homrani també xifra en 5,5 els milions destinats al Consell del Bages i 3,5 al del Berguedà jordi morros acn | manresa 15.11.2018 | 20:13


El conseller El Homrani, aquest dijous a Manresa Oscar Bayona

El conseller de Treballs, Afers Social i Famílies, Chakir el Homrani, ha reunit aquest dijous a Manresa representants dels ajuntaments i consells comarcals de la Catalunya central per presentar les actuacions previstes en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d'igualtat. Formen part del contracte-programa 2016-2019 signats amb les administracions locals i comarcals, i que es revisen periòdicament. Segons aquest contracte-programa, Manresa rebrà els anys 2018 i 2019 3,8 milions d'euros per a serveis socials. El consell comarcal del Bages, poc més de 5,5 milions. El del Moianès es quedarà amb poc més d'un milió, i al Berguedà la partida serà de 3,5 milions aquests dos anys. En total a les comarques centrals es destinaran aquest any gairebé 12 milions d'euros a serveis socials. En el període 2016-2019 hauran estat 44,9, que són 5,7 milions d'euros més del que es preveia inicialment.

El Homrani, ha destacat que el contracte enforteix els serveis socials bàsics amb més personal. Si ara els equips tenien tres treballadors socials i dos educadors per cada 15.000 habitants, ara al grup de cinc professionals s'hi suma un gestor administratiu i es contempla la possibilitat d'ampliar aquest equip en funció de les necessitats socials específiques del territori.

Un dels projectes del qual Homrani se'n sent més orgullós és el nou model de Serveis d'Intervenció Socioeducativa (SIS). El conseller ha explicat que es tracta d'una xarxa pública de serveis a tot Catalunya que permet l'atenció d'infants i adolescents de 0 a 18 anys que es troben en risc d'exclusió i les seves famílies. El salt és important, segons Homrani, si es té en compte que fins ara no s'incorporava la família i es restringia l'atenció fins als 12 anys. Aquest sistema entrarà plenament en funcionament a partir de l'any 2020.

Un altre dels punts que inclou aquest acord i que ha destacat el conseller en una atenció a la premsa és el fet que es garanteix "l'estabilitat" als ajuntaments i consells fins el 2020. És a dir, si bé fins ara es pactaven les mesures anualment, els consistoris i consells comarcals es queixaven que d'aquesta manera els era molt més complicat definir línies estratègiques.

Altres novetats destacables són la dotació d'una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d'igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d'orientació, acompanyament i suporta a la inserció.

En el cas de la Catalunya Central, el contracte programa estableix acords amb els ajuntaments de Manresa, Manlleu i Vic (municipis amb més de 20.000 habitants), els consells comarcals del Bages, el Berguedà, el Solsonès, Osona i el Moianès i la Mancomunitat intermunicipal La Plana.

15 novembre 2018

Regió7

Un conveni amb el Seminari de Vic permetrà acollir d'urgència víctimes de maltractaments

El ple d'anit també preveia l'aprovació de la signatura d'un conveni entre el Consell Comarcal del Moianès i el Seminari de Vic per dotar la comarca de la posibilitat d'oferir un servei d'acollida a persones víctimes de maltractaments en cas d'urgència.

En concret, es tracta d'un conveni de col·laboració entre les dues institucions per a la cooperació en l'acolliment i auxili en matèria de maltractaments domèstics. Això vol dir que si es detecta algun cas que requereixi aquesta atenció a la comarca, la persona afectada podrà disposar del Seminari de Vic com a llar d'acolliment durant els dies que sigui necessari.

La comarca s'ha dotat ara d'aquest servei propi després que ha assumit les competències en serveis socials, però de fet ja existia. La diferència és que ara es gestionarà de forma directa des del Consell Comacal del Moianès, quan fins ara depenia dels consells comarcals on pertanyien els diversos municipis de la comarca: Bages, Osona o Vallès Oriental. Entre les diverses opcions possibles, el Seminari de Vic és el que s'ajustava millor a les necessitats de la comarca, segons ha apuntat Guixà.

Es preveu que el conveni se signi en breu.

Regió7