Moià fa un primer pas amb estudiants d’arquitectura per donar vida a l’antiga caserna

L’Ajuntament convoca un taller amb alumnes de la UPC perquè plantegin propostes per a la rehabilitació de les antigues dependències de la Guàrdia Civil, que es volen destinar a habitatges



L'antiga caserna fa anys que és municipal, tot i que va passar per un concurs de creditors / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià03 JUL 2026 6:25


El govern de Moià (AraMoià-ERC) ha fet el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.


Aquest juliol el municipi acollirà un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la que ha establert un conveni de col·laboració perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. Aquest divendres ja visitaran l’espai i el poble per conèixer les característiques de l’edifici i l’entorn, a partir d’aquí treballaran les seves propostes i al llarg de les pròximes setmanes les presentaran. Tot i que es té clar que la funció essencial que ha d’acabar tenint és la d’habitatge, la idea és que sigui prou «oberta» perquè s’adapti a diferents tipologies.

Jacint Monsech, regidor de Projectes Estratègics, explicava en el ple municipal en el qual es va exposar aquesta iniciativa que «és una manera diferent d’afrontar un projecte de rehabilitació d’un edifici. Creiem que la transformació de l’antiga caserna mereixia poder tenir una mirada una mica més àmplia que no pas la simple rehabilitació des d’un punt de vista arquitectònic, i simplement fer un rentat de cara als pisos i convertir-lo en un nou parc d’habitatge».

Nova mirada

El que es proposa amb aquest taller i concurs amb els estudiants de la UPC és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».

Monsech subratllava que «ho fem perquè és un edifici important de Moià, situat en una de les entrades, i pensem que valdria la pena tenir en compte altres aspectes que no siguin només els més pragmàtics. Demanarem als alumnes d’aquest taller que tinguin present les noves formes de viure, l’accessibilitat evidentment, la sostenibilitat, però que també hi hagi una mirada de gènere a l’hora de plantejar la distribució dels habitatges. Que sigui un espai d’inclusió i de socialització».

L’estructura de la iniciativa amb els estudiants, segons va detallar, és que el taller durarà una setmana, «i al final hi haurà un lliurament de projectes. I hem demanat a un grup d’una quinzena d’arquitectes que operen a Moià que ens ajudin a rebre les propostes dels estudiants per fer amb ells i amb els professors una valoració conjunta. D’aquí n’haurien de sortir una desena o quinzena de propostes». A partir d’aquí, segons el regidor de Projectes Estratègics, la idea és que «això agafi una altra dimensió, potser en l’àmbit més polític en el qual podrem exposar aquestes propostes, valorar quines són interessants per al poble, quines podem assumir, per posar-les en el futur plec de condicions».


Tot i que se li ha donat un cert format de concurs, Jacint Monsech subratllava en el ple municipal en el qual es va tractar (es va aprovar una modificació de crèdit per tirar-lo endavant), que «no volem comprometre cap de les idees que es proposin. Hem fet un contracte amb la UPC en el qual queda clar de qui és la propietat intel·lectual i qui té els drets d’explotació de qualsevol idea que puguem capturar. Tindrem la plena llibertat d’utilitzar aquestes propostes, respectant la propietat intel·lectual de l’arquitecte-estudiant».

Monsech també va deixar clar que la finalitat central de l’antiga caserna és el de fer-hi habitatge públic, i que, per anàlisis anteriors, n’hi podrien sortir una vintena, més els espais comuns. Però que «no hem volgut condicionar. Deixarem que siguin propostes que no estiguin mediatitzades pel nostre entorn i experiència. Volem que es reflexioni sobre un espai flexible i que ens sorprenguin».

L’alcalde, Dionís Guiteras, concretava que el projecte pretén que aquest edifici «serveixi per a les primeres vegades, en les quals necessitem ajut, necessitem un espai on poder-nos endreçar... i que sigui un edifici municipal el que t’ajudi a superar aquestes primeres vegades, i em refereixo a diferents etapes de la vida que són primeres vegades». I hi afegia que «fem ara això perquè sabem que sortiran ajuts per a la rehabilitació d’edificis públics i no ens podem permetre que quan surin les subvencions no ho tinguem a punt. I potser haurem de prendre decisions els que estem aquí, però sobre una base que ens hauran aportat aquestes estudiants i aquests arquitectes».

L’antiga caserna va esdevenir un dels símbols (juntament amb el pàrquing sota la plaça del CAP) de l’època que l’Ajuntament moianès es va ‘popularitzar’ com un dels més endeutats de Catalunya. Després dels successius governs de CiU, va acabar embargat entre els actius de la fallida empresa municipal MoiàFutur. L’actual executiu d’AraMoià-ERC va aconseguir salvar-la, fa justament set anys, del concurs de creditors en el qual s’havia submergit aquella societat i que tornés a ser un actiu municipal. Des de la marxa del cos armat, però, està en desús, tot i que, precisament, la societat MoiàFutur tenia entre els seus plans la rehabilitació com a edifici d’habitatges abans de caure en la fallida, l’embargament i el concurs de creditors.

3 juliol 2026

Regió7 

Moià vol impulsar el lloguer social per a joves amb reformes al centre del poble

Les actuacions se centren ara en pisos de dos blocs de titularitat pública del carrer Miquel Martí i Pol, i es podrien estendre als habitatges de l’antiga caserna



Blocs del carrer Miquel Martí i Pol on hi ha els pisos que es volen rehabilitar | ARXIU PARTICULAR


Jordi Escudé
Moià02 SET 2025 6:25


Amb la idea de disposar d’una major oferta d’habitatge assequible per a col·lectius vulnerables, fa un temps que l’Ajuntament de Moià treballa en la reforma interior de pisos de titularitat pública que preveu destinar al lloguer social per a joves. Es tracta de dos blocs de titularitat municipal situats al carrer Miquel Martí i Pol, on encara hi ha llogaters antics, però on ja s’han rehabilitat alguns pisos a mesura que han anat quedant buits, i aquesta tardor s’intervindrà en dos més.

En total, n’hi ha 14, i amb aquests dos on es treballarà ara ja se n’hauran reformat cap a mitja dotzena, que abans d’acabar el mandat es voldrien haver posat a lloguer. «Hem d’acabar d’estudiar la fórmula i els criteris d’atorgament que s’acabaran aplicant», i això és el que s’està analitzant amb l’Oficina Comarcal d’Habitatge amb la idea de decidir-ho en els pròxims mesos, explica el regidor de Moià i conseller comarcal d’Habitatge, Xavi Bach. «La població més jove segurament és la que està més afectada per la crisi de l’habitatge», diu Bach, i per això s’ha pensat en aquest col·lectiu com a destinatari dels pisos de lloguer de caràcter temporal. A més, són habitatges grans, de tres habitacions, de manera que s’estudiarà la possibilitat de poder fer sol·licituds grupals, perquè hi puguin residir estudiants universitaris o parelles joves abans que una persona tota sola.

Les dues properes reformes que s’efectuaran tenen un pressupost d’execució de 50.000 euros subvencionats amb les ajudes del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona. Els treballs es preveuen licitar aquesta tardor, i com s’ha fet amb els altres pisos ja reformats, s’intervindrà a l’interior, amb millores concentrades sobretot als lavabos i la cuina, es reforçaran els tancaments, es pintaran les parets «i es farà una repassada general dels pisos perquè puguin ser habitatges per viure-hi en condicions», diu Bach.


Una neteja de cara a l’exterior

A banda de la rehabilitació progressiva d’aquests pisos per dins, en paral·lel, l’Ajuntament treballa en una proposta de restauració de les façanes exteriors.

Fa unes setmanes va enllestir la redacció del projecte, que ja ha presentat a la Generalitat, i ara està pendent d’una resposta. Confia que el projecte encaixi amb els requisits necessaris per poder rebre ajudes dels fons europeus Next Generation per eficiència energètica. De fet, el projecte ja s’ha mirat d’ajustar als estàndards exigits, apunta Bach, i en aquest sentit, es preveu recobrir tota la façana amb un aïllament tèrmic, que també es posaria al sòl de les plantes baixes, i es revisaran portes i finestres per assegurar uns tancaments amb la màxima precisió possible. Tanmateix, en cas que no s’aconseguissin aquests ajuts, com que el projecte ja està fet «exploraríem altres vies» per mirar d’executar-lo, afegeix Bach.


L’antiga caserna, pendent

La prioritat de l’Ajuntament és la rehabilitació dels pisos buits dels blocs del carrer Miquel Martí i Pol, però també està estudiant quina sortida dona a la quinzena de pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Seran habitatge social.

Aquests pisos, situats a la carretera de Barcelona, també necessiten reformes abans de poder-los posar a disposició dels futurs inquilins, i per ara l’Ajuntament no té clara la fórmula que adoptarà per finançar les obres i posar-los a lloguer. S’ha explorat la via d’un conveni amb l’Incasòl «però ens deixa poc marge d’autonomia com a ajuntament», diu Bach, i també hi ha hagut interès per part de cooperatives d’habitatge «que hauríem d’estudiar molt bé». De moment, doncs, no hi ha res decidit, però amb la premissa que «volem garantir una gestió municipal i el màxim d’autonomia, però amb les opcions rebudes fins ara, això no s’ha donat».

L’ús social d’aquests pisos, on no es descarta una redistribució interna de l’espai perquè en surtin més de quinze, està sotmesa a una modificació puntual de planejament.

2 setembre 2025

Regió7

L’edificació a les comarques centrals augmenta un 10,5% el 2024

El nombre d’habitatges visats a la demarcació pel Col·legi d’Arquitectes augmenta el 17,7%, fins als 936, la segona millor xifra des del 2019
Dels 396, 177 habitatges són a Manresa, 32 quals de protecció oficial

Al Bages, Berguedà, Anoia, Moianès i Osona es van visar l’any passat 296.517 m2 / Arxiu/Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa 15 GEN 2025 6:25


La superfície visada per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), tant d’obra nova com de reformes i rehabilitacions, va augmentar, el 2024, el 10,5% en relació al 2023, segons ha fet públic el col·legi. En conjunt, al Bages, Berguedà, Anoia, Moianès i Osona es van visar l’any passat 296.517 m2, la segona xifra més alta registrada (després de la del 2022, amb 306.095 m2) des de la creació de la demarcació l’any 2019. Unes xifres que se situen per sobre de les expectatives de la demarcació del COAC, que preveia un creixement el 2024 del 8%, segons explica la presidenta de la demarcació, Claudina Relat.

Quant al nombre d’expedients tramitats, el 2024 van ser 762, el 5,8% menys que un any enrere, però van ser de més superfície que el 2023 i de més envergadura, segons apunta el col·legi.


Al Bages es van visar 96.049 m2, el 32,39% del total de la demarcació. A l’Anoia van ser 38.100 m2 (el 12,84%), al Berguedà, 15.944 m2 (5,37%) i al Moianès, 8.673 m2 (2,92%). La major part de la superfície visada va ser a Osona, el 46,5%, 137.751 m2. Per municipis, la majoria de superfície visada es va concentrar a Vic, amb 83.238 m2 (el 28,1% del total), seguit de Manresa (47.417 m2, el 16% del total). La superfície visada a Igualada va suposar el 2,9% de la demarcació.

Rehabilitació
La rehabilitació, que suposa el 30% del total visat, va créixer l’any passat el 10,3% interanual, fins als 94.950 m2. A la demarcació s’ha visat el 7,6% del total a Catalunya. Manresa va encapçalar les dades a la regió, amb el 15,7% del total de la demarcació. Unes dades que s’expliquen, segons el col·legi, per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. El 18% de les sol·licituds registrades a l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC són de les comarques centrals, per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%). «Estem satisfets, perquè n’hem fet molta difusió, i ho hem explicat bé», afirma la presidenta de la demarcació del COAC. La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia, segons l’informe dels arquitecgtes.
 

L’obra nova
Quant a l’obra nova, es van visar 196.512 m2, l’11% més que un any abans. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. A Manresa es van visar 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).

Dins de l’obra nova, el nombre d’habitatges visats a la Demarcació de Comarques Centrals va augmentar el 17,7%, fins als 936, la segona millor xifra des del 2019 (la primera va ser el 2022 amb 940 habitatges). A Manresa se’n van tramitar 177. Aquests habitatges estaran disponibles al mercat un any i mig després del tràmit del visat, recorda Claudina Relat.


Del 936 habitatges nous visats, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). Aquesta dades no recullen les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat.

Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 destinats a habitatge el 2024 a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).

No habitatge
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat. L’educació ho fa el 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica Odontolòlogia Universitària de Manresa com a obres de referència, mentre la indústria creix el 73,8% (per l’ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). En contrapunt, la construcció al sector del comerç es redueix.

 15 gener 2025

Regió7

Moià dissenya un pla d’acció per incrementar l’habitatge assequible d’aquí al 2025

Entre altres propostes es contempla reformar i destinar a pisos socials l’antiga caserna i els blocs municipals del carrer de Miquel Martí i Pol


L’Ajuntament adequarà els pisos de l’antiga caserna per a lloguer assequible ARXIU | OSCAR BAYONA

Jordi Escudé
Moià | 15·11·22 | 06:30

Reformar els pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil o els de titularitat pública que hi ha en uns blocs del carrer Miquel Martí i Pol, i destinar-los a vivenda social. Són algunes de les mesures que planteja el Programa d’Actuació Municipal que acaba d’aprovar l’Ajuntament de Moià per anar desenvolupant d’aquí al 2025 i mirar d’ampliar el parc d’habitatge assequible. «N’hi ha molta necessitat», apunta la regidora de Serveis Socials, Laia Bonells, tenint en compte que els preus dels pisos són «cada cop més desorbitats».

El pla que s’ha dissenyat inclou diverses propostes formulades per una consultoria externa que s’ha impulsat en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a partir d’un anàlisi de la situació actual, i que detecta una manca d’oferta de pisos accessibles per a famílies vulnerables. Des de l’Ajuntament ja fa temps que es fa un seguiment d’aquestes persones i se’ls atén, explica Bonells, i amb el nou pla s’hi vol incidir encara més, reforçant mesures i ampliant alguns ajuts com per exemple amb exempcions en el pagament de l’IBI.

Aquesta és una de les línies principals que es contemplen, però en paral·lel també es vol treballar amb una mobilització dels béns immobles, tant públics com privats.

Pel que fa als recursos propis de què disposa l’Ajuntament, es vol donar sortida als pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. N’hi ha una quinzena, que s’hauran de condicionar, i un cop arreglats es posaran a disposició dels ciutadans a preus de lloguer assequibles, si bé l’Ajuntament encara no ha decidit exactament la fórmula, que podria incloure la possibilitat que siguin habitatges de protecció oficial. De moment, per poder tirar endavant la proposta, que implica la reforma prèvia dels habitatges, l’Ajuntament ha iniciat converses amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i també amb cooperatives d’habitatge social perquè se’n facin càrrec. Tampoc no es descarta la possibilitat que acabin sent més de 15 habitatges si es fa algun tipus de redistribució.

A banda de l’antiga caserna, l’Ajuntament també preveu anar rehabilitant els pisos de titularitat municipal que té al carrer de Miquel Martí i Pol. N’hi ha una quinzena més, i si bé la majoria encara estan ocupats per famílies amb contractes de lloguer antics, actualment n’hi ha cinc de buits on aquest mateix any es preveu iniciar les obres de reforma, explica Bonells. A mesura que la resta es vagin buidant, també s’aniran condicionant i es posaran a disposició dels ciutadans amb una fórmula que també està per definir. Una possibilitat, diu Bonells, passaria per un contracte de cessió al Consell Comarcal del Moianès perquè els posi a la seva borsa d’habitatge, o bé ofertar-los a través de l’oficina municipal.

El programa també vol incidir en els propietaris que tinguin pisos buits i incentivar-los perquè també els mobilitzin. Abans, l’Ajuntament vol fer una actualització exhaustiva del cens d’habitatges buits que hi ha al municipi (vegeu més informació al desglossat), i un cop els tingui identificats, vol motivar als propietaris perquè els incloguin a la borsa de l’Oficina Local d’Habitatge per al lloguer de famílies amb pocs recursos. A canvi, les properes ordenances ja preveuran bonificacions per als propietaris que s’hi adhereixin.

Bonells destaca la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible perquè, entre altres coses, la renta per càpita a Moià està per sota de la mitjana catalana «i en canvi, els preus dels pisos no es diferencien gaire de nuclis propers a Barcelona».
 

Moià té un 15 % de pisos buits segons l’últim cens
Segons el darrer estudi que va realitzar fa uns mesos el Consell Comarcal del Moianès per a tota la comarca, Moià tindria al voltant d’un 15% d’habitatges buits. L’Ajuntament vol fer ara un nou cens, que actualitzi aquestes dades, mitjançant un estudi acurat que permeti determinar exactament el nombre de pisos buits que hi ha. Igualment vol fer un anàlisi del sòl disponible que hi ha al municipi, i un seguiment més acurat de les famílies amb situació de vulnerabilitat. Per això «ens calen recursos humans», diu Bonells, i anuncia la contractació de personal per fer-ho. 

15 novembre 2022

Regió7

El Moianès busca vies de sortida per a mig miler d’habitatges buits

La comarca té identificats més de mil pisos desocupats, la meitat dels quals considera «aptes» perquè es puguin incorporar a un mercat «assequible» de lloguer i per generar oferta pública

Jordi Escudé Vila. Moià
20·06·21 | 06:26

Moià concentra bona part dels pisos buits de la comarca | ARXIU/SALVADOR REDÓ


El Moianès posarà en marxa els propers mesos un pla estratègic amb diverses línies d’ajuts per animar els propietaris de pisos buits a posar-los al mercat amb preus de lloguer assequibles. És una de les propostes que en aquest moment hi ha sobre la taula del Consell Comarcal, que en paral·lel també treballa per identificar nous espais o edificis públics ja construïts on pugui generar habitatge protegit.

El disseny d’aquestes polítiques, que es treballa des de diferents departaments del Consell, vol donar resposta a la demanda creixent d’habitatge que hi ha a la comarca i a les dificultats per trobar-ne d’assequible, especialment entre el col·lectiu de joves, apunta la consellera comarcal de Territori, Sonsoles Letang.

Aquesta situació contrasta amb una àmplia oferta de pisos buits, però que ara mateix no estan al mercat o són difícilment accessibles. Així ho avala un estudi recent que el Consell Comarcal del Moianès utilitzarà com a eina per aplicar les polítiques d’habitatge que està dissenyant, i que constaten les possibilitats que té la comarca per generar habitatge de lloguer assequible. I és que aquest document identifica fins a 1.110 habitatges buits en el conjunt de la comarca, que representen el 14% del parc total dels que hi ha. És una xifra «elevada», diu Letang, si bé el Consell Comarcal centrarà esforços a donar sortida al mig miler d’aquests pisos que es consideren realment «idonis» per a un accés «assequible», tant per la seva tipologia com per les condicions i dimensions (menys de 100 m2). I és que bona part de la resta «són més cases d’estiueig més grans que ara es lloguen», i que en principi quedarien «fora de l’estàndard que es podria considerar de lloguer assequible», apunta Letang.

Ajuts i descomptes 

Amb la idea d’incentivar l’oferta assequible de pisos de lloguer, especialment els que estan buits, s’obrirà una línia d’ajuts per als propietaris que els inscriguin a l’Oficina Local d’Habitatge, i com a contrapartida, el Consell Comarcal es farà càrrec dels costos del certificat d’eficiència energètica, de la cèdula d’habitabilitat i d’una part de l’IBI. A més, es podran beneficiar del suport que ofereix la Generalitat en casos d’impagament.

Paral·lelament es proposarà l’aprovació d’ordenances municipals que permetin oferir «descomptes importants, i fins i tot totals», de l’IBI en el primer any d’incorporació dels pisos a la borsa, i que es mantindrien, amb menys intensitat, en anys successius. Així mateix, es contactarà amb les entitats bancàries propietàries de pisos «perquè els ofereixin com a habitatge assequible», diu Letang.

Masoveries i món rural

El Consell també vol promoure la masoveria urbana com a relació contractual que substitueixi el pagament del lloguer (o d’una part) de l’inquilí per les reformes i el manteniment que faci de l’habitatge, explica la consellera.

També s’incentivarà la promoció d’habitatge en el món rural (poblacions de fins a 500 habitants), en aquest cas per part de la Generalitat, que pagarà part de les obres que s’hagin de fer a l’edifici si es converteix en habitatge de promoció oficial.

De fet, l’habitatge protegit és una altra de les línies en què vol incidir el Consell, i en aquest sentit està a punt de tenir les conclusions d’un estudi per conèixer el potencial de la comarca per generar-lo. Això inclou tant possibles espais de sòl residencial públic on poder-ne construir de nou, com la identificació d’immobles de titularitat pública que s’hi puguin destinar.

Aquestes polítiques també volen potenciar fórmules d’habitatge cooperatiu, i poden resoldre les mancances que hi ha en habitatge d’emergència, apunta Letang. 

20 juny 2021

Regió7

Les comarques centrals inicien 506 habitatges el 2020

L'APCE i CaixaBank analitzen en una jornada online la situació del sector immobiliari a Osona, el Bages, l'Anoia, el Berguedà el Solsonès i Moianès redacció. manresa 19.04.2021 | 19:22


Les comarques centrals inicien 506 habitatges el 2020

L'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i CaixaBank van analitzar ahir en una jornada online la situació immobiliària a les comarques centrals. Segons l'anàlisi de l'APCE, la producció d'habitatges iniciats al conjunt de les comarques centrals el 2020 registra 506 unitats, amb una variació interanual del 14,5%. Per comarques, Osona és la que té un nombre més alt d'habitatges iniciats, amb 312, seguida pel Bages (121), l'Anoia (101) el Berguedà (22) i el Solsonès (17).

Quant al total d'habitatges acabats a les comarques centrals, el 2020 se'n van finalitzar 397, amb una variació interanual del 44,9%. Per comarques, Osona torna a encapçalar la llista amb 257 habitatges acabats, seguida de l'Anoia (106), el Bages (73), el Moianès i el Solsonès, amb 9 habitatges acabats cadascuna.

Pel que fa a les capitals comarcals, Vic lidera la producció dels iniciats el 2020, amb 176 unitats registrades, seguida de lluny per Manresa (49), Igualada (17), Berga (11), Moià (8) i Solsona, amb 5 habitatges iniciats. Respecte dels habitatges acabats, Vic en registra 97 de finalitzats el 2020, seguida d'Igualada (45), Berga (17), Manresa (12), i Moià i Solsona, totes dues amb tres.

D'altra banda, respecte de l'oferta d'habitatges lliures d'obra nova, segons dades de l'Estudi de l'Oferta d'Habitatge de Nova Construcció a Catalunya 2020 elaborat per l'APCE, als municipis estudiats a les comarques centrals, la superfície mitjana dels habitatges és de 83 m2, amb un preu de venda mitjà de 250.413 euros,i un preu de venda per m2 útil de 2.981 euros de mitjana. 

19 abril 2021

Regió7

Es posen els primers fonaments del Sindicat d’Habitatge del Moianès

desembre 17th, 2020 Dídac Garcia

La presentació oficial es va fer ahir 16 de novembre a la plaça del CAP de Moià.

La crisi sanitària ha provocat una situació econòmica precària per molts sectors. Un dels més vulnerables són les famílies i joves amb dificultats tant per accedir a un habitatge com pel pagament del lloguer. Per aquesta raó, un col·lectiu de persones han posat el primer maó per construir un sindicat que doni resposta a la problemàtica que suposa tenir un sostre a la comarca del Moianès.

La benvinguda oficial es va fer ahir a les 6 de la tarda a la plaça que hi ha davant del Centre d’Atenció Primària de Moià. L’acte, al qual s’hi van aplegar unes quaranta persones, va començar amb la lectura d’un manifest de presentació per després passar a una taula rodona sobre sindicalisme i habitatge amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Bages, el Sindicat de Pobles de Vilamajor i el Sindicat de Barri del Poble Sec. Seguidament, es va donar el torn de paraula als assistents perquè poguessin fer preguntes. La presentació va acabar amb música perquè el públic intentés treure’s de sobre el fred que feia al carrer.

Per contactar amb el Sindicat d’Habitatge del Moianès, la plataforma disposa d’un correu electrònic, concretament shmoianes@gmail.com, o també, es pot contactar amb el sindicat a través de les xarxes socials cercant el compte @shmoianes.

17 desembre 2020

 OnaMoianès

El Moianès dedica tres jornades a iniciatives de l'economia social

25 juny 2019

Regió7 paper

AMPLIACIÓ:Finalitza el desplegament de les 41 oficines del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge amb l’obertura a Moià

A hores d'ara estan gestionant de forma gratuïta set casos d'impagament de la hipoteca al Moianès

09.03.2018  14:05

ACN Moià.-La Diputació de Barcelona ha finalitzat el desplegament de les 41 oficines del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) amb l’obertura de l’oficina de Moià, que donarà cobertura a tota la comarca. Aquest servei, que compta amb la col·laboració dels Ajuntaments, Consells Comarcals, la Generalitat i els col·legis d’advocats, està adreçat a persones que no poden afrontar el pagament de la hipoteca o el lloguer de l’habitatge. Malgrat que s’ha presentat oficialment aquest divendres, l’oficina de Moià ja està operativa des de fa tres mesos i, en aquests moments, està gestionant set casos d’impagament d’hipoteca. El batlle de Moià i president del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras, ha celebrat la implantació d’aquest servei, ja que fins ara els veïns de la comarca havien de desplaçar-se al Bages o al Vallès Oriental. D’entrada, l’oficina obrirà cada quinze dies, però no es descarta que s’ampliïn les hores i dies d’atenció en un futur.
La comarca del Moianès ha estat l’encarregada de completar el desplegament de les oficines del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH), que promou la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un projecte que va començar a la demarcació de Barcelona l’any 2014 i que té per objectiu oferir assessorament gratuït i intermediació amb les entitats financeres a les persones que no poden afrontar el pagament de l’habitatge, ja sigui la hipoteca o el lloguer. En aquests quatre anys, s’han dut a terme al voltant de 800 casos d’intermediació, dels quals més de 500 s’han resolt (un 68%). La comarca del Moianès ha celebrat la implantació d’aquest servei al territori, ja que, fins ara, els veïns havien de desplaçar-se fins al Bages o al Vallès Oriental per fer ús del servei. De fet, el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, ha dit que és “absurd que una persona que no pot pagar l’habitatge hagi de desplaçar-se amb transport públic fins al Bages”. D’entrada, el servei s’oferirà cada quinze dies, però Pié ha dit que més endavant s’intentaran ampliar les hores d’atenció i els dies. De la seva banda, l’alcalde de Moià i president del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras, ha remarcat que “és una obligació que les diferents administracions treballem de manera transversal per donar suport a la demanda i necessitats de la ciutadania”. Guiteras ha recordat que abans de constituir la comarca, el Moianès depenia administrativament de tres comarques diferents amb un “transport públic horrible”, un fet que dificultava el desplaçament dels veïns del territori a d’altres comarques. Per tant, el batlle creu que és un servei que “feia molta falta i que facilitarà molt la vida a la gent”. En els tres mesos de vida d’aquest servei al Moianès s’han atès un total de set casos –cinc dels quals són de Moià- que en aquests moments estan en tramitació. Tots ells fan referència a l’impagament de la hipoteca. Segons dades del Consell Comarcal del Moianès, en els darrers dos anys s’han detectat dos desnonaments. L’obertura de la oficina també serà una bona oportunitat per poder centralitzar totes les dades referents a l’habitatge, ja que, tal com ha dit Guiteras, “fins ara teníem la informació escampada i havíem de recopilar dades de tres consells comarcals diferents”.

9 març 2018

VilaWeb

El Moianès completa el pla del Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge

A Barcelona ja només quedava aquesta comarca per activar-hi un canal que facilita ajuda en casos de dificultat per al pagament del pis o la casa

albert vilanova 11.03.2018 | 17:08

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya i el Consell Comarcal del Moianès van presentar ahir a Moià el punt comarcal del Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH). Aquest programa està impulsat per la Diputació de Barcelona i rep el suport dels ajuntaments i el Col·legi d'Advocats de Manresa. El servei s'adreça a les persones que no poden afrontar el pagament de l'habitatge o que preveuen que no ho poden fer, a les quals se'ls ofereix assessorament i intermediació amb les entitats financeres. De fet, el servei ja s'ha anat activant i de moment ha atès 7 sol·licituds que encara estan obertes, perquè es tracta de processos «lents», segons Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa.
Dionís Guiteras, alcalde de Moià i president del Consell Comarcal del Moianès, es va mostrar satisfet per l'arribada del projecte a la comarca: «Ens feia molta falta. Tot i que ja havíem començat a treballar-hi des del Consorci, ara li donem el gruix necessari», va afirmar.
Anna Guixà, vicepresidenta del Consell Comarcal i responsable de l'Àrea de Serveis a les Persones, va explicar que està «molt satisfeta» pels resultats que hi ha hagut aquests tres mesos «encara que pugui semblar poc que l'advocat vingui només unes hores cada dues setmanes». Seguint la línia comarcal, Guiteras va assegurar que «no tenia sentit que, algú que no es pot pagar la casa, hagi de gastar diners en transport fins a Manresa».
Amb aquest centre, totes les comarques barcelonines ja en tenen un, com a mínim, però encara se'n podrien crear més en els punts més grans. Per Josep Ramon Mut, diputat d'Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, el funcionament d'aquest servei és «importantíssim» perquè «guanyem proximitat, transversalitat i optimització de recursos».
Per la seva banda, Sílvia Grau, directora operativa d'Actuacions d'Urgència en matèria d'Habitatge de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, va lamentar que «no hi ha prou habitatge públic, i per això ens hem d'encarregar de la mediació», i va afegir que «volem que encara que darrere d'un habitatge hi hagi un banc o un fons d'inversió, la persona no el perdi. No els ho posarem fàcil».

Crítica a la situació actual
En els últims 5 anys, a la demarcació de Barcelona s'han atès més de 5.500 famílies amb problemes d'habitatge. Davant aquestes dades, Guiteras és contundent: «la feina que tenim és la de respondre a la ciutadania en les situacions que calgui, però segons quins càrrecs i administracions han demostrat que no els importa el dret fonamental a l'habitatge». Abel Pié també va fer referència a aquest dret: «Si no som capaços d'implicar-nos en l'habitatge, perdem la nostra condició de persones», va afirmar l'advocat.
Per a Pié, el principal obstacle en aquests casos és «haver de treballar amb la banca», però destaca que «els afectats ara es veuen acompanyats, com a intermediaris els ajudem a no sentir-se sols». En aquest sentit, Sílvia Grau va explicar que «la transparència en les clàusules contractuals és un punt important, perquè assessorem i informem els afectats sobre els contractes». Finalment, Grau va assenyalar que en un futur pròxim també «s'hauran de començar a abordar temes de gent sense títol legal i ocupacions».

11 març 2018

Regió7

El Moianès, la comarca central on és més car llogar

Per municipis, el lloguer mitjà més elevat de tota la Catalunya central es troba a la població de Seva, a la comarca d'Osona, i després, a Piera i Masquefa, a l'Anoia

MERCÈ MIRALLES - MOIÀ

El Moianès és la comarca de la Catalunya central on el lloguer mensual mitjà és més car: 415 euros. Va seguida d'Osona (409 euros), l'Anoia (380), el Bages (355), el Berguedà (311) i, en última posició, el Solsonès (amb 250 euros). Les poblacions més cares de la Catalunya central, però, no són al Moianès. La més cara de totes és Seva, amb un lloguer mitjà de 642 euros al mes. Després d'aquesta població d'Osona se situen dos municipis de l'Anoia: Piera, amb 477 euros, i Masquefa, amb 476. Són dades corresponents al primer trimestre d'aquest any i elaborades a partir de les fiances de lloguer de l'Incasòl. En conjunt, la mitjana de la Catalunya central és de 368 euros, 200 euros per sota de la mitjana catalana, de 569 euros. I està també per sota de les xifres de la demarcació de Barcelona, que té un preu mitjà de més de 600 euros mensuals. Els números de la Catalunya central s'acosten més als de la resta de demarcacions.

Si es comparen les xifres amb les d'altres períodes, resulta que al Solsonès ha baixat el preu mitjà en 35 euros. El 2015 era d'uns 285 euros, i de 290 el 2014. I de 297 el 2013... A d'altres comarques també ha baixat, encara que només unes dècimes: a l'Anoia i el Berguedà. A la resta de comarques ha augmentat. Entre els últims deu anys, els preus més alts es van registrar el 2008 i el 2009.

En general, s'han registrat menys contractes i preus més cars. Tot i així, en el cas de la Catalunya central es trenca lleument la norma –com passa en el cas dels preus– i es veuen oscil·lacions. La gràfica fa queixals. És el que passa a mesura que ens allunyem de Barcelona: l'oferta i la demanda d'habitatge encara no s'han equilibrat. El primer trimestre del 2016 a la Catalunya central s'han fet 2.278 contractes, i en el mateix període del 2015 se'n van fer 2.198. El 2014 van ser 2.223 i el 2013, l'any que el sector va revifar, 2.180

Segons l'últim Informe continu sobre el sector de l'habitatge, a Catalunya entre el 2014 i el 2015 s'han perdut un 5,7% de contractes. Entre l'últim trimestre del 2014 i l'últim del 2015 el preu dels lloguers ha augmentat un 5%. Josep Maria Ros és delegat de l'Associació d'Experts Immobiliaris (Apei), una organització d'agents immobiliaris sense ànim de lucre. “Fa dos o tres anys, hi havia por d'agafar un pis.” La precarietat laboral era, comenta, prou potent per espantar. En la mesura que la feina s'ha vist més segura, s'ha buscat pis. “D'uns tres anys cap aquí, ha crescut la demanda.” Més demanda de lloguer vol dir lloguer més alt. Així és el lliure mercat. “Ha passat a tot arreu.”

ElPunt/Avui.cat