La transformació de la fàbrica Comadran de Moià, finalista d’un premi estatal d’arquitectura

La reconversió de l’antic complex fabril en espai polivalent d’ús públic és reconegut pels guardons que convoca el ministeri d’Habitatge de propostes adaptades al futur


Vista general exterior de Cal Comadran després de la rehabilitació / ARXIU/CONSTRUCTORA D'ARO


David Bricollé
Moià19 MAI 2026 16:00


La transformació de l’antiga fàbrica Comadran en un centre polivalent per Moià, el que ha estat aquest any el gran projecte fet realitat, i segurament un dels que marcaran el mandat actual i el futur del municipi, ha estat seleccionat com a finalista als Premis de la Casa de l'Arquitectura 2026 en la categoria ES_ADAPTABILIDAD.


Uns premis impulsats pel ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana que reconeixen l’excel·lència arquitectònica i la capacitat de l’arquitectura per donar resposta als reptes contemporanis des de la sostenibilitat, la inclusió i la qualitat dels espais. La categoria en concret que ha reconegut la intervenció feta a la capital del Moianès vol destacar aquelles actuacions que «reflexionen sobre noves maneres d’habitar i incorporen propostes capaces d’adaptar-se als reptes futurs». Cal Comadran és un projecte del despatx d’arquitectura Mestres Wage, amb seu a Barcelona i Oslo (Noruega).






Vista exterior de Cal Comadran després de la rehabilitació / ARXIU/CONSTRUCTORA D'ARO

Cal Comadran va ser una fàbrica tèxtil però, a diferència d'altres que han estat rehabilitades en els darrers anys, no data del segle XIX sinó que es va acabar de construir el 1959 a iniciativa de l'empresari Feliu Comadran, i va estar en funcionament fins al 1978. Posteriorment, va quedar com un espai obsolet que es feia servir de magatzem i algunes entitats hi guardaven el seu material.


La recepció d'una subvenció d'1,4 milions d'euros dels fons europeus Next Generation i l'aposta del consistori van impulsar la recuperació de l'edifici per crear un equipament comunitari, que es va licitar per un preu de 4.306.012,64 euros i ha anat a càrrec de l'empresa Constructora d’Aro SA a partir del treball fet per l'empresa denominada Can Comadran UTE i formada per les empreses Mestres Wage Arquitectes SLP, Mestres Wage Arquitekter AS, Ardèvol Consultors Associats SLP i Other Estructures SLP.

L’espai polivalent de Cal Comadran ocupa una superfície de 2.267 metres quadrats, la meitat del que tenia el complex original, i s'ha preservat la caldera i els dos motors de l'antiga fàbrica, així com la xemeneia, una talaia visible des de molts punts de la ciutat. A més d'un vestíbul ample que pot arribar a acollir exposicions, actes i trobades privades, hi ha cinc aules (amb un total de 1.500 m2).





La ciutadania va poder descobrir la transformació de la fàbrica el 29 de desembre passat / ARXIU/MIREIA ARSO

La inauguració es va celebrar el passat 29 de desembre, moment en què es va descobrir la placa de la nova plaça de les Treballadores del Tèxtil. Amb la incorporació de Cal Comadran, la capital sumava una nova instal·lació destinada a l’ús públic, en aquest cas gràcies a la rehabilitació d’un espai històric com aquesta fàbrica, que va donar feina a tantes persones durant el segle passat. Amb la publicació de les normes provisionals d’ús el 25 de març, l’equipament va entrar en funcionament el cap de setmana del 28 i 29 de març.


En l’acte inaugural del desembre, l'arquitecta Maria Mestres, del despatx Mestres Wage, assegurava que Cal Comadran «És un lloc especial». «Venir a Moià ha estat gairebé terapèutic», admetia, remarcant el fet que «habitualment les fàbriques tèxtils són del XIX, però aquesta és de meitat del XX», i en detallava que «hem volgut preservar l'espai i obrir-lo, perquè és bonic i estava tapat, no es veien les estructures».

L’ajuntament destaca que l’elecció de l’obra als premis «és un reconeixement que destaca la transformació de Cal Comadran i el treball de totes les persones i equips que n’han format part».


Un segon edifici distingit

Amb Cal Comadran, Moià tindrà ara dos edificis que han tingut un reconeixement arquitectònic contemporani. Cal recordar que el 2025 parc de bombers de la capital del Moianès va ser present a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’obra, dels arquitectes Josep Ferrando, Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas i inaugurada el 2020, era un dels 16 projectes que van representar Espanya en la 19a edició de la mostra, que exhibia propostes arquitectòniques de caràcter internacional que destacaven per la seva modernitat i innovació com a construccions sostenibles. El 2022 va ser finalista del prestigiós premi Mies van der Rohe.

19 maig 2026

Regió7 

L’excel·lència arquitectònica del Parc de Bombers de Moià arriba a la Biennal de Venècia

És una de les 16 obres seleccionades pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per representar l’estat espanyol al prestigiosa mostra que obrirà portes el 10 de maig


Vista exterior del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso


Jordi Escudé
Redacció
Moià 15 GEN 2025 6:25 Actualitzada 15 GEN 2025 7:41


El Parc de Bombers de Moià serà present a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’obra, dels arquitectes Josep Ferrando, Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas, és un dels 16 projectes que representaran Espanya en la 19a edició de la mostra, que tindrà lloc del 10 de maig al 23 de novembre, i que exhibeix propostes arquitectòniques de caràcter internacional que destaquen per la seva modernitat i innovació com a construccions sostenibles.

La selecció s’ha fet d’entre 171 propostes presentades fins al 12 de desembre passat a l’Open Call convocada per la Secretaria General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Les instal·lacions de referència de les 16 propostes seleccionades es presentaran a la sala central del Pavelló d’Espanya de la Biennal a través de la proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium. El jurat que ha triat els projectes estava format pel responsable de la Secretaria, Iñaqui Carnicero; per tres arquitectes de reconegut prestigi, com són Anna Bach, Eva Gil i María Langarita; i pels dos comissaris guanyadors del concurs de comissariat del pavelló, Roi Salgueiro i Manuel Bouzas. En la seva acta, el jurat destacava «l’alta qualitat dels 171 treballs presentats», dels quals el Parc de Bombers de Moià integra el grup predilecte que serà exposat al pavelló, entre els quals també hi ha altres propostes catalanes com el Bloc 6x6, de 35 habitatges de Girona, de l'estudi Bosch. Capdeferro Arquitectura; o bé la rehabilitació de la cooperativa agrícola com a espai polivalent i cultural a Flix, de Camps Felips Arquitectura. A aquests 16 projectes s’hi sumaran 16 propostes més d’entre les 171 finalistes, que en aquest cas seran recollides en el catàleg de l’exposició.

Imatge exterior d'un dels laterals del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso
 

Un edifici reconegut

El Parc de Bombers de Moià va estrenar el nou edifici el desembre del 2020, que es va construir al mateix lloc que l’anterior (a tocar de la carretera N-141c), amb una renovació integral per deixar enrere l’obsolescència de l’anterior equipament. L’estudi Josep Ferrando el va concebre com un edifici funcional i fàcilment ampliable, de manera que presenta una estructura modular de fusta i línies rectes amb els espais distribuïts en dues plantes.

Amb tot plegat, el Parc de Bombers de Moià ja acumula dos reconeixements de prestigi en els seus més de quatre anys d’història, després que va ser una de les obres seleccionades per optar al guardó Unió Europea d’Arquitectura Contemporània del Premi Mies van der Rohe, l’any 2022.
 

Cap a la sostenibilitat

La proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium, que organitza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, i en el marc de la qual s’han seleccionat els projectes espanyols de la Biennal, té com a objectiu explorar estratègies clau per a la descarbonització de l’arquitectura a Espanya.

En aquest sentit, i segons fonts del mateix Ministeri, l’exposició presenta una generació emergent d’arquitectes amb propostes que busquen equilibrar ecologia i economia, de manera que el pavelló mostrarà obres que han recuperat materials locals, regeneratius i que tenen una baixa petjada de carboni, i en què prenen protagonisme la fusta, la pedra, la ceràmica, el suro, la terra, l’argila, o les fibres vegetals.

Un cop finalitzada la Biennal, el 23 de novembre, l’exposició farà un recorregut internacional itinerant per diverses ciutats.

15 gener 2025

Regió7

L’edificació a les comarques centrals augmenta un 10,5% el 2024

El nombre d’habitatges visats a la demarcació pel Col·legi d’Arquitectes augmenta el 17,7%, fins als 936, la segona millor xifra des del 2019
Dels 396, 177 habitatges són a Manresa, 32 quals de protecció oficial

Al Bages, Berguedà, Anoia, Moianès i Osona es van visar l’any passat 296.517 m2 / Arxiu/Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa 15 GEN 2025 6:25


La superfície visada per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), tant d’obra nova com de reformes i rehabilitacions, va augmentar, el 2024, el 10,5% en relació al 2023, segons ha fet públic el col·legi. En conjunt, al Bages, Berguedà, Anoia, Moianès i Osona es van visar l’any passat 296.517 m2, la segona xifra més alta registrada (després de la del 2022, amb 306.095 m2) des de la creació de la demarcació l’any 2019. Unes xifres que se situen per sobre de les expectatives de la demarcació del COAC, que preveia un creixement el 2024 del 8%, segons explica la presidenta de la demarcació, Claudina Relat.

Quant al nombre d’expedients tramitats, el 2024 van ser 762, el 5,8% menys que un any enrere, però van ser de més superfície que el 2023 i de més envergadura, segons apunta el col·legi.


Al Bages es van visar 96.049 m2, el 32,39% del total de la demarcació. A l’Anoia van ser 38.100 m2 (el 12,84%), al Berguedà, 15.944 m2 (5,37%) i al Moianès, 8.673 m2 (2,92%). La major part de la superfície visada va ser a Osona, el 46,5%, 137.751 m2. Per municipis, la majoria de superfície visada es va concentrar a Vic, amb 83.238 m2 (el 28,1% del total), seguit de Manresa (47.417 m2, el 16% del total). La superfície visada a Igualada va suposar el 2,9% de la demarcació.

Rehabilitació
La rehabilitació, que suposa el 30% del total visat, va créixer l’any passat el 10,3% interanual, fins als 94.950 m2. A la demarcació s’ha visat el 7,6% del total a Catalunya. Manresa va encapçalar les dades a la regió, amb el 15,7% del total de la demarcació. Unes dades que s’expliquen, segons el col·legi, per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. El 18% de les sol·licituds registrades a l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC són de les comarques centrals, per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%). «Estem satisfets, perquè n’hem fet molta difusió, i ho hem explicat bé», afirma la presidenta de la demarcació del COAC. La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia, segons l’informe dels arquitecgtes.
 

L’obra nova
Quant a l’obra nova, es van visar 196.512 m2, l’11% més que un any abans. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. A Manresa es van visar 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).

Dins de l’obra nova, el nombre d’habitatges visats a la Demarcació de Comarques Centrals va augmentar el 17,7%, fins als 936, la segona millor xifra des del 2019 (la primera va ser el 2022 amb 940 habitatges). A Manresa se’n van tramitar 177. Aquests habitatges estaran disponibles al mercat un any i mig després del tràmit del visat, recorda Claudina Relat.


Del 936 habitatges nous visats, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). Aquesta dades no recullen les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat.

Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 destinats a habitatge el 2024 a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).

No habitatge
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat. L’educació ho fa el 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica Odontolòlogia Universitària de Manresa com a obres de referència, mentre la indústria creix el 73,8% (per l’ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). En contrapunt, la construcció al sector del comerç es redueix.

 15 gener 2025

Regió7

El remodelat Parc de Bombers de Moià opta al premi Mies van der Rohe

febrer 1st, 2021 Dídac Garcia

El nou edifici del Parc de Bombers torna a estar operatiu des de l’estiu de l’any passat, però no va ser fins el 18 de desembre quan Miquel Sàmper, conseller d’Interior, es va desplaçar a la capital del Moianès per fer la inauguració oficial de la reforma. La conclusió d’uns treballs que ara opten als Premis d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, també coneguts com els premis ‘Mies van der Rohe’.

La propera edició que s’ha de celebrar el 2022 comptarà amb el nou equipament projectat per l’estudi d’arquitectura Josep Ferrando. En les darreres setmanes s’ha publicat la preselecció de les propostes i durant aquest mes de febrer es donaran a conèixer les obres finalistes.

El nou Parc de Bombers és un edifici de línies rectes basat en una estructura modular de fusta. Segons Ferrando, l’estudi encarregat del projecte, la remodelació tenia com a objectiu la funcionalitat. Per aquest motiu es va plantejar un sistema de construcció industrialitzat i modular, de manera que aquest es pugui ampliar amb facilitat. 

1 febrer 2021

OnaMoianès

El Parc de Bombers de Moià opta al prestigiós premi Mies van der Rohe

Projectat per l'estudi Josep Ferrando, és candidat al guardó Unió Europea d'Arquitectura Contemporània david bricollé moià 26.01.2021 | 17:11

En la construcció de l'edifici s'ha jugat amb elements modulars de fusta i línies rectes ARXIU/MIREIA ARSO

L'edifici del nou Parc de Bombers de Moià és una de les obres que han estat seleccionades com a candidates als prestigiosos premis europeus d'arquitectura Mies van der Rohe per a l'edició del 2022 (és un certamen biennal). En les darreres setmanes s'han anat fent públiques les candidatures triades i el proper mes de febrer es coneixeran les que són finalistes.

Aquest equipament opta al Premi Unió Europea d'Arquitectura Contemporània. El nou edifici va entrar en fucionament l'estiu passat i el 18 de desembre se'n va fer la inauguració oficial, encapçalada pel conseller d'Interior, Miquel Sàmper, en el que va suposar una operació de renovació integral de l'anterior, ubicat en el mateix lloc (a tocar de la carretera N-141c), que havia quedat totalment obsolet.

Es tracta d'un edifici projectat per l'estudi d'arquitectura Josep Ferrando, que juga essencialment amb una estructura modular de fusta i de línies rectes. Ferrando explicava quan va ser escollit el seu projecte per fer el nou parc que el que buscava era que «respongués a unes necessitats funcionals molt clares distribuïdes en dues plantes, deixant poc marge quant a les superfícies i les distribucions dels espais i l'ús d'aquests». I que aquests factors «obligaven a plantejar un sistema constructiu industrialitzat, fàcilment ampliable i modular».

26 gener 2021

Regió7